Paisatges i transicions : canvis i continuïtats al llarg de la història / per Jordi Bolòs
Bolòs i Masclans, JordiEn:
Territori i societat, el paisatge històric : història, arqueologia, documentació. Lleida. Vol. VII (2015) , p. 59-126 : il. (
Dossier. El paisatge en èpoques de transició al llarg del darrers dos mil anys)
Edició a cura de Jordi Bolòs. Notes a peu de pàgina. Bibliografies. Resums en català i anglès.
En aquest treball hom parteix de la base que les etapes de transició política, social i econòmica van afectar profundament el paisatge, fins al punt que aquests canvis han deixar unes petges que poden ésser observades encara actualment. Això ens duu a pensar que l'estudi del paisatge actual de diferents llocs i de diverses comarques pot permetre d'aprofundir en el coneixement de les diferents transicions. Per aquest motiu, hom estudia tretze casos concrets. El resultat permet veure que en molts llocs, en comarques diverses, trobem testimonis d'una llarga transició que porta a la romanització del país: a la Cerdanya, al Baix Berguedà, a la Noguera, a l'Urgell i al Priorat. Pel que fa a la transició medieval (segles V-VI), hi ha molls elements del paisatge actual que ens la mostren: els pobles de la Cerdanya, les comes de Maldanell (Urgell) o de Cabacés (Priorat) i el vilar del Mas Santamaria (Berguedà). D'altra banda, segurament molts deIs Vilars de I'Alt Berguedà i del Ripollès també són d'aquesta època primerenca; amb tot, alguns potser cal relacionar-los amb la conquesta franca deIs segles VIII-IX. Amb relació a aquesta mateixa època, podem establir amb seguretat lligams entre l'espai irrigat de Menàrguens (la Noguera) i el procés d'islamització. Alhora, també hem de relacionar les franges de terra irrigada d'aquesta població amb la conquesta feudal, ja al segle XlI. I certament cal establir relacions, així mateix, entre la conquesta deIs comtes de Barcelona i les "parellades" de secà, que trobem per exemple a Capçanes (Priorat). Finalment, la crisi demogràfica deIs segles XV-XVII portà a l'abandonament del poble d'Almacelles; va caldre esperar al creixement deis segles XVIII i XIX perquè s'hi creés un nou paisatge, representat per les "tallades" i per una vilanova planificada. Són unes mostres triades gairebé a l'atzar, fruit de les recerques fetes aquests darrers anys, que permeten confirmar l'interès que tenen els estudis d'història del paisatge per tal de poder conèixer millor les grans transformacions que hi hagué el passat.
