Activitats de l'Institut d'Estudis Gironins durant el curs 2022-2023 / Narcís Soler Masferrer
Soler i Masferrer, Narcís


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 64 (2023) , p. 495-504 (Notes i documents d'arxiu) 

El Castell de Vilafortuny (Cambrils, Tarragona). Un assentament d'època ibèrica al litoral tarragoní / Ivan Cots Serret, Jordi Diloli Fons, Enric Vilalta Ribé, Ernest Capella Martínez



En: Revista d'Arqueologia de Ponent. Lleida, núm. 33 (2023) , p. 55-75 : il. (Documents) 
Bibliografia. Títol i resum en català i anglès.

Recents treballs arqueològics efectuats al paratge anomenat castell de Vilafortuny (Cambrils, Baix Camp) han permès corroborar l'existència en l'indret d'un assentament d'època ibèrica que hauria estat ocupat, d'acord amb les dades de què es disposa, entre inicis del segle IV i finals del III-inicis del II a.n. e. L'existència d'aquest jaciment protohistòric es va ferpalesa als anys seixanta, si bé no s'hi havien efectuat intervencions arqueològiques que permetessin confirmar-ne la cronologia. La verificació de la seva presència al litoral del Campde Tarragona incrementa el coneixement sobre l'ocupaciód'aquesta regió en època ibèrica, força desconeguda encara, alhora que permet l'esbós de noves hipòtesis sobre el seu desenvolupament històric.

Pràctiques ramaderes i consum carni al jaciment ibèric (segles V-II a.n.e.) de l'Assut (Tivenys, Baix Ebre). L'estudi arqueozoològic del recinte A16/A17 / Sergio Jiménez-Manchón, Isabel Cáceres, Jordi Diloli
Jiménez-Manchón, Sergio


En: Revista d'Arqueologia de Ponent. Lleida, núm. 33 (2023) , p. 77-92 : il. (Documents) 
Bibliografia. Títol i resum en català i anglès.

El jaciment ibèric (s. VII-I a.n.e.) de l'Assut (Tivenys, Baix Ebre) és un dels assentaments protohistòrics amb una seqüèn-cia cronològica més àmplia del curs inferior de l'Ebre i un expo-nent clau per comprendre l'evolució de les dinàmiques socials, polítiques i econòmiques en aquesta regió. Les pràctiques ra-maderes, tot i ser la base de les estratègies de subsistència jun-tament amb l'agricultura, són encara avui dia mal conegudes en aquest context geogràfic i històric. En aquest treball, hem ana-litzat 414 restes arqueozoològiques de dues fases cronològiques (s. V-III a.n.e. i s. II a.n.e.) del recinte A16/A17 de l'Assut per comprendre millor les estratègies ramaderes i les pràctiques relacionades amb el consum carni de les societats ibèriques d'aquest territori. Els resultats d'aquest estudi mostren un ra-mat format principalment per ovelles i cabres als s. V-III a.n.e. destinat majoritàriament per a productes secundaris. Pel que fa al consum carni, la identificació de pràcticament tot el procés de carnisseria suggereix que es duia a terme al mateix jaciment. A la fase posterior (s. II a.n.e.), tot i el menor nombre de restes, s'hi observa un canvi, tant en la representació taxonòmica com en les pràctiques culinàries, que pot estar relacionat amb les transformacions socials, econòmiques i polítiques que es produeixen en aquest territori a partir de la presència romana, a inicis del s. II a.n.e.

Els Dolia del jaciment de l'Hostal Nou (Balaguer, la Noguera). Estudi dels elements d'emmagatzematge en un assentament agrícola romà / Maria Rueda Prunell, Ramon Járrega Domínguez
Rueda Prunell, Maria


En: Revista d'Arqueologia de Ponent. Lleida, núm. 33 (2023) , p. 107-122 : il. (Documents) 
Bibliografia. Títol i resum en català i anglès.

El jaciment de l'Hostal Nou de Balaguer va ser excavat el 1968 sota la direcció de Ll. Díez-Coronel. En aquesta excava-ció es va descobrir una cella vinaria, la primera coneguda a la Catalunya occidental, composta per 41 dolia (conservats in situ o bé tan sols a través del seu negatiu). En aquest article es presenten els resultats de l'estudi dels dolia d'aquest jaciment fent-ne una classificació tipològica i determinant-ne el procés de manufactura, les capacitats, la funcionalitat i la vida útil a partir dels diferents fragments conservats.

L'Estela de Mesa. Primeres traduccions al català i la polèmica sobre la seva autenticitat (1903-1904) / Jordi Vidal
Vidal, Jordi


En: Revista d'Arqueologia de Ponent. Lleida, núm. 33 (2023) , p. 123-135 : il. (Documents) 
Bibliografia. Títol i resum en català i anglès.

En aquest article presentem i analitzem dos manuscrits inèdits de l'erudit barceloní Josep Brunet i Bellet. Els dos ma-nuscrits, datats el 1903 i el 1904, respectivament, contenen dues de les traduccions més antigues al català de l'estela de Mesa. Alhora, comparem les traduccions de Brunet amb una altra traducció anònima publicada a La Veu de Catalunya, tam-bé el 1903. Finalment, analitzem les denúncies plantejades tant per Brunet com per l'autor de l'article de La Veu de Catalunya al voltant de l'autenticitat de l'estela.

Una Finestra al període medieval / Pau Turon i Izquierdo
Turon i Izquierdo, Pau


En: Sesmond : Butlletí del Servei d'Arxiu Municipal de Lloret de Mar. Lloret de Mar, núm. 22 (juny 2023), p. 44 (Imatges i documents de Lloret) 

El Cens d'orquídies de Figaró-Montmany elaborat per Paul Wilcox / Enric Tello
Tello, Enric


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 27 (2023) , p. 141-158 : il. (Documents i notes d'investigació) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Paul Thomas Wilcox (1959-2022) fou un naturalista britànic que, després de deixar una feina de mecànic de precisió perquè l'empresa fa-bricava components d'armes, va decidir estudiar ciències ambientals. Va travessar França en bicicleta i arribà a Barcelona el 1991. Corprès per la riquesa floral i arbòria de Figaró-Montmany, l'any 2003 va decidir quedar-s'hi a viure. El 2009 va inventariar fins a 35 espècies d'orquídies al petit terme d'aquest poble, 14 de les quals arrenglerades a les cunetes de la carretera que remunta la vall dels Sots Feréstecs fins als Cingles de Bertí. En segar-les cada any la Diputació, aquestes cunetes esdevenen un prat lineal on les orquídies es poden refugiar de la invasió del bosc. La donació d'aquest in-ventari al Museu de Ciències Naturals de Granollers obeeix al desig de Paul Wilcox que donar a conèixer el patrimoni natural també ajudi a preservar-lo per a les generacions futures.

La Toponímia de Figaró-Montmany en la filatèlia i la numismàtica durant la Guerra Civil / Giovanni Pari, Josep Sauret, Antonino Segon
Pari, Giovanni


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 27 (2023) , p. 159-175 : il. (Documents i notes d'investigació) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Figaró-Montmany ha tingut al llarg de la seva història molts noms diferents, especialment durant la Guerra Civil. En aquest article analitzem la seva toponímia a partir de les actes municipals i dos altres tipus de docu-ments poc coneguts avui dia, ja que varen desaparèixer en acabar la Guerra Civil: el paper moneda emès per l'Ajuntament com a resposta a la crisi finan-cera que va patir Catalunya a l'inici del conflicte militar i els segells locals. Demostrem que l'emissió de paper moneda fou oficial, però que algunes de les emissions de segells locals tingueren un origen especulatiu no relacionat amb el municipi. A més, el nostre estudi permet evidenciar la diversitat de noms utilitzats de forma irregular a Figaró-Montmany durant el caòtic perí-ode de la Guerra Civil.

Les Fonts del Montseny sud-occidental : estudi teòric i evidència empírica / Oscar Farrerons Vidal, Fortià Prat Bofill
Farrerons Vidal, Oscar


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 27 (2023) , p. 177-203 : il. (Documents i notes d'investigació) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Les fonts són un bé cultural que cal protegir, i és necessari el seu estudi científic teòric i empíric. S'explica el projecte Fonts del Montseny, una investigació que en els darrers sis anys ha catalogat 893 fonts, i ha analit-zat mineralment l'aigua de les de quatre zones: nord, oest, est, i Montseny sud-oriental. Es presenten els primers resultats de l'anàlisi mineral (pH, con-ductivitat, bicarbonats, clorurs, sulfats, nitrats, duresa, calci, magnesi, sodi, potassi) de l'aigua de 43 fonts del Montseny sud-occidental (Sant Pere de Vilamajor, Cànoves i Samalús, la Garriga, Figaró-Montmany i Tagamanent), d'un total de 90 fonts visitades. Les anàlisis minerals s'han portat a terme en un laboratori homologat. Els resultats són interpretats i explicats, i es desta-quen les principals correlacions entre paràmetres analitzats. Queda pendent per al futur pròxim la comparativa de resultats de les cinc zones geogràfiques en què s'ha dividit el Montseny.

Memòria històrica i represaliats del Franquisme a Mollet del Vallès / Genís Hernández
Hernández, Genís


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 27 (2023) , p. 205-218 : il. (Documents i notes d'investigació) 
Notes a peu de pàgina. Referències. Resums en català i anglès.

Aquest article presenta els principals resultats del treball que va resultar guanyador del premi Camí Ral convocat pel Centre d'Estudis de Gra-nollers per al curs 2021-2022. Per tal d'analitzar i valorar el tractament de la memòria històrica, el treball es centra en l'estudi de les víctimes de la Guerra Civil i represaliats del franquisme a Mollet del Vallès, i presenta com a exemple algunes històries de vida. En concret, s'hi recullen els testimonis de Pere Fortuny, nascut a Mollet del Vallès el 1933 i fill d'una família repre-saliada en la postguerra, i el de la família de Francisca Mejías, nascuda a Antequera (Málaga) el 1919 i refugiada de guerra a Mollet del Vallès. També s'ha volgut analitzar el coneixement que hi ha entre la població de Mollet de la història local d'aquest període i les accions que s'han portat a terme per a la recuperació de la memòria històrica.

Els Mercats d'abans de la guerra civil / Jordi Frigola i Arpa
Frigola i Arpa, Jordi


En: DABA. La Bisbal d'Empordà, núm. 06 (febrer 2010), p. 14-16 : il. (Els documents de l'arxiu) 
Inclou reproducció facsímil del document.

Una Estada del senyor feudal / Jordi Frigola i Arpa
Frigola i Arpa, Jordi


En: DABA. La Bisbal d'Empordà, núm. 04 (gener 2009), p. 11-12 : il. (Els documents de l'arxiu) 

Carta del comandant francès al batlle de la Bisbal, l'any 1813 / Jordi Frigola i Arpa
Frigola i Arpa, Jordi


En: DABA. La Bisbal d'Empordà, núm. 02 (febrer 2008), p. 14-16 (Els documents de l'arxiu) 

Carta de Fadrique de Portugal, virrei de Catalunya als Jurats de la vila de la Bisbal / Jordi Frigola i Arpa
Frigola i Arpa, Jordi


En: DABA. La Bisbal d'Empordà, núm. 01 (gener 2007), p. 11-12 (Els documents de l'arxiu) 
Inclou transcripció del document.

Arxiu Històric de Protocols de Barcelona: documentació relativa a Sant Cugat del Vallès / M. Lluïsa Cases i Loscos
Cases i Loscos, M. Lluïsa


En: Gausac. Sant Cugat del Vallès, núm. 55 (2022) , p. 175-177 (Documents) 

Dins del sistema arxivístic del Col·legi Notarial de Catalunya destaca l'Arxiu Històric de Protocols de Barcelona, integrat pels manuals, llibres notals i protocol de més de cent anys, del segle XIII al XX, autoritzats pels notaris barcelonins, que constitueix el primer fons notarial del país, tant per la seva antiguitat com pel nombre de volums, equiparable als més importants d'Europa. Organitzat a partir dels notaris que redactaren i autoritzaren els manuals, inclou sota cada epígraf la seva producció. És en aquest fons on es localitzen els registres relatius a Sant Cugat del Vallès, especialment capbreus de les rendes i possessions del monestir o de membres del cenobi i que es relacionen a continuació ordenats segons el notari que els redactà. Això no exclou que dins el conjunt dels manuals de l'arxiu es poden localitzar diferents instruments relatius a persones i entitats de la vila de Sant Cugat.

Les Eres de Tàrrega. Imaginari territorial i cohesió cultural / Joan Vila Puig Morera
Vila Puig Morera, Joan


En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 37 (2023) , p. 233-239 (Documents) 
Resum en castellà.

Dins del programa "Residència de creació" del Arxiu Comarcal de l'Urgell, he desenvolupat un recorregut d'activació de situacions de la memòria cultural de la ciutat de Tàrrega. Ha estat una exploració de la relació del pintor Vila-Puig, a partir de la dècada de 1930, amb la ciutat i especialment amb el nucli de persones que formaven el seu teixit cultural i artístic. La recerca creativa ha transitat per tres fases o moments temporals i metodològics. Primerament, la invocació d'una memòria imprecisa a partir de documents diversos. Posteriorment, la reconstrucció ordenada d'uns fets dels quals no tenia constància, però que les evidències documentals han anat consolidant. I, finalment, una acció de convocatòria pública que ha permès compartir tota aquesta informació a l'interior de la dinàmica cultural de la Tàrrega actual.

Una Amistat, i l'actualització de l'apocalipsi de Sant Joan / Albert Gironès López
Gironès López, Albert


En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 37 (2023) , p. 241-247 (Documents) 
Resum en castellà.

L'intent fallit de presentar un document de principis del segle disset com el motiu principal que la novel·la Mecanoscrit del segon origen comenci amb uns platerets volants destruint el món, porta casualment a descobrir la transcendència d'una amistat entre Jaume Anglí Escolà, natural de Tàrrega, i l'escriptor Manuel de Pedrolo, el possible motiu real del fet en qüestió.

The Double / Louise Franklin Wiberg
Franklin Wiberg, Louise


En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 37 (2023) , p. 249-255 (Documents) 
Resum en castellà.

Durant la residència artística de l'Arxiu Comarcal de l'Urgell en el 2022, vaig treballar en un projecte fotogràfic titulat Hidden in Plain Sight (Ocult a plena vista). El projecte complet va ser donat a l'arxiu i es pot veure si un el demana. El següent text és una nova obra d'autoficció, concebut com una espècie de doble fantasmagòric del projecte original. Està basat en les notes que vaig anar prenent al llarg de la residència artística.

Les Pintures murals de Santa Maria Magdalena de Lleida. Modernitat, sensibilitat i espiritualitat en l'obra del demiürg Lluís Trepat / Amadeu Bonet i Boldu, Jacint Cabau i Rúbies
Bonet i Boldú, Amadeu


En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 37 (2023) , p. 259-266 (Documents) 
Resum en castellà.

En 1960 Lluís Trepat va realitzar unes pintures murals en l'absis del temple de Santa Maria Magdalena de Lleida que van suposar una impactant novetat per a a època tant per la tècnica, com per l'estil i acolorit empleats. Seixanta-dos anys després parlem amb ell d'aquestes pintures que van marcar una fita en la seva trajectòria pictòrica i en la pintura religiosa de la ciutat de Lleida. Pesi al pas dels anys la seva obra continua sent d'una gran actualitat i modernitat.

Catàleg dels pergamins de la Basílica dels Sants Just i Pastor de Barcelona (1173-1399) / Josep Torné i Cubells, Josep Capdevila i Soldevila
Torné i Cubells, Josep


En: Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia. Barcelona, núm. 32 (2014-2015) , p. 9-128 (Fonts i documents) 
Notes a peu de pàgina. Abstract en català i anglès.

L'article constitueix un catàleg dels 177 pergamins més antics de la sèrie Parròquia de l'Arxiu de la Basílica dels Sants Just i Pastor de la ciutat de Barcelona que, juntament amb els pergamins de la sèrie Gualbes, formen part de la secció Pergamins de l'esmentat arxiu. Els esmentats documents apareixen catalogats per estricte ordre cronològic dins un marc temporal que abraça els anys 1173-1399. S'hi poden trobar compres i vendes, àpoques, establiments emfitèutics, sentències arbitrals, autenticacions de relíquies, però sobretot testaments i clàusules testamentàries instituint i dotant aniversaris i causes pies a l'església. Tots ells constitueixen un conjunt documental d'un especial interès històric i arxivístic.