português | español | français | català

logo

Database search

Database:
FONS
Search:
ESTUDIOS []
References found:
178   [Refine the search]
Showing:
1 .. 20   in format [Default]
page 1 of 9
go to page                      


1 / 178
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Fin del sistema gremial, liberalismo y desarrollo de unas relaciones de trabajo capitalistas en el puerto de Barcelona, 1834-1873 / Jordi Ibarz Gelabert
Ibarz Gelabert, Jordi


En: Ayer : revista de historia contemporánea. Madrid, núm. 120 (2020) , p. 143-169 (Estudios

Aquest article es proposa oferir unes notes interpretatives, forçosament sintètiques, d'aquella experiència política definida comunament com pujolisme. És a dir, de la cultura política que va ser hegemònica electoralment a Catalunya entre 1980 i 2003 i que es va traduir en una llarga experiència de govern al capdavant de les institucions catalanes en el mateix període. Per a abastar una temàtica tan complexa i àmplia s'abordarà l'objecte d'estudi a través de la selecció de dues dinàmiques considerades especialment significatives: la de la gestió i realització d'algunes de les polítiques de la Generalitat entre 1980 i 2003 i de la paral·lela evolució de la cultura política associada a elle.


Matèries: Gremis ; Matrícula de mar ; Crisi de l'Antic Règim ; Liberalisme ; Economia ; Ports ; Pescadors ; Mariners ; Estibadors ; Relacions laborals ; Conflictivitat laboral
Matèries:Port de Barcelona
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1834 - 1873
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7738874
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 178
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El Pujolismo entre gestión y cultura política. Unas notas interpretativas (1980-2003) / Paola Lo Cascio
Lo Cascio, Paola


En: Ayer : revista de historia contemporánea. Madrid, núm. 120 (2020) , p. 283-308 (Estudios

Aquest article es proposa oferir unes notes interpretatives, forçosament sintètiques, d'aquella experiència política definida comunament com pujolisme. És a dir, de la cultura política que va ser hegemònica electoralment a Catalunya entre 1980 i 2003 i que es va traduir en una llarga experiència de govern al capdavant de les institucions catalanes en el mateix període. Per a abastar una temàtica tan complexa i àmplia s'abordarà l'objecte d'estudi a través de la selecció de dues dinàmiques considerades especialment significatives: la de la gestió i realització d'algunes de les polítiques de la Generalitat entre 1980 i 2003 i de la paral·lela evolució de la cultura política associada a elle.


Matèries: Política ; Vida política ; Nacionalisme ; Governs Pujol-CIU ; Polítics ; Institucions polítiques ; Poder polític
Matèries: Pujol i Soley, Jordi (1930-....)
Matèries:Convergència i Unió : CIU
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1980 - 2003
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7738879
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 178
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Producció de cava en el comerç internacional (1850-2015) [Fitxer informàtic] / elaborado por Marc Badia-Miró, Pablo Delgado y Vicente Pinilla
Badia-Miró, Marc


[S.l.] : Sociedad Española de Historia Agraria, 2021
1 recurs electrònic (Documentos de Trabajo de la Sociedad de Estudios de Historia Agraria

In this working paper we aim to approach the evolution of the production and international trade of cava in Spain, from the mid-19th century to the present day, focusing on the leading role played by companies located in the province of Barcelona. Our objective is to complement the previous works carried out by Francesc Valls-Junyent and Emili Giralt from a more macroeconomic approach. They offered a vision centered on the behaviour of the main cava-producing companies located in Sant Sadurní (mainly Codorniu and Freixenet). Our approach is focused on the evolution of the export sector and its position in the international market for sparkling wines. (Editorial).


Matèries: Indústria vinícola ; Cava ; Comercialització ; Empreses ; Comerç exterior
Matèries:Codorniu ; Freixenet
Àmbit:Catalunya ; Sant Sadurní d'Anoia
Cronologia:1850 - 2015
Autors add.:Delgado, Pablo ; Pinilla, Vicente
Accés: https://ideas.repec.org/p/seh/wpaper/2102.html#download


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 178
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Els vescomtes de Cabrera a la baixa edat mitjana : identitat familiar, dinàmica patrimonial i projecció sociopolítica / Alejandro Martínez Giralt
Martínez Giralt, Alejandro


Madrid : Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 2019
582 p. il. ; 24 cm (Anuario de estudios medievales. Anejo, 78) 
Bibliografia.
ISBN 9788400105105

La nissaga dels Cabrera fou una de les més rellevants de l'alta noblesa medieval catalana. Descendent d'aquells vescomtes de Girona del segle XI que havien aconseguit apropiar-se d'un càrrec vescomtal d'origen carolingi i convertir-lo en un títol hereditari, i que, havent incorporat la senyoria d'Àger creada per Arnau Mir de Tost, havien anat alimentant els seus propis interessos a la banda d'Urgell -fins i tot, a terres de Lleó i de Castella-, el seu cognom s'associa encara amb individus de la talla dels vescomtes Guerau IV, primer del llinatge a esdevenir comte d'Urgell, o Bernat II, "gran privat" del rei Pere el Cerimoniós. Tanmateix, fora dels seus considerats grans personatges, dels Cabrera se sap molt menys del que en general se suposa. Aquesta obra, basada en el contingut de la tesi doctoral del seu autor, busca aprofundir el nostre coneixement del passat dels Cabrera entre els segles XII i XV seguint tres eixos principals: el primer, de reconstrucció de les accions dels mateixos Cabrera en els plans polític, social, militar i econòmic a partir de l'anàlisi biogràfica col·lectiva -o prosopogràfica- del llinatge; el segon, de l'examen de les vies biològiques i memorístiques de creació, conservació i expressió d'una identitat familiar pròpia; i, el tercer i últim, de l'estudi dels processos de construcció i de gestió d'un domini senyorial. Gràcies en bona mesura a l'accés a la documentació procedent de l'antic arxiu dels vescomtes de Cabrera, que es troba a l'abast dels investigadors des de fa només unes poques dècades, el present estudi explora els intents dels mateixos Cabrera de donar continuïtat al llinatge i a la seva identitat, de perpetuar-ne el control sobre el patrimoni i la posició de poder, i, naturalment, de maximitzar les opcions d'augmentar aquests últims. Així mateix, planteja qüestions com ara la manera en què anaren evolucionant i consolidant-se els trets identitaris de la família, o com i per quina raó els Cabrera van apostar per generar consentiment entre els sotmesos a la seva senyoria, i quins efectes tingué això darrer sobre la cohesió territorial dels seus dominis, així com sobre l'aparell de govern i administració dels mateixos. Tot plegat posat en context des d'una perspectiva crítica que pretén contribuir a la reflexió a l'entorn d'unes concepcions ja clàssiques, tan deutores de la propaganda comtal -de Barcelona- i règia com de l'oposició política entre noblesa i monarquia i de la domesticació de la primera en benefici de la segona, idees aquestes que hom creu ja en curs des de les darreries del segle XIII. (Editorial).


Matèries: Noblesa ; Biografia ; Prosopografia ; Famílies ; Genealogia ; Feudalisme ; Baixa edat mitjana ; Expansió catalano-aragonesa ; Dominis jurisdiccionals ; Poder polític ; Tinença de la terra ; Règim senyorial ; Institucions polítiques ; Drets i privilegis senyorials ; Fonts documentals
Matèries: Cabrera, Vescomtes de
Àmbit:Catalunya ; Cabrera, vescomtat ; Selva ; Osona
Cronologia:1199 - 1423; esp. 1328 - 1423
Autors add.:CSIC
Accés: http://catalan.digitaliapublishing.com/a/61538/ [Accés restringit als usuaris de la UB]
Localització: Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 178
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Renda feudal i fiscalitat a la Catalunya baixmedieval : estudis dedicats a Manuel Sánchez Martínez [Fitxer informàtic] / Jordi Morelló Baget, Pere Orti Gost, Pere Verdés Pijuan (eds.)



Barcelona : Consejo Superior de Investigaciones Científicas : Institució Milà i Fontanals, Departament de Ciències Històriques - Estudis Medievals, 2018
1 recurs en línia : il. (Anuario de estudios medievales. Anejo, 75) 
Referències bibliogràfiques.
ISBN 8400103238 (en línia)
ISBN 9788400103224 (imprès)

Conté:
- 204085  Redondo García. Esther. Coronatges i maridatges a la Corona d'Aragó (segles XIV i XV) : el procediment administratiu dels subsidis extraordinari.
- 204086  Riera i Sans. Jaume. La "Protecció", un impost sobre les aljames de jueus reials (1346-1410).
- 204087  Tello Hernández. Esther. La Contribución de la Iglesia durante la época de Pedro el Ceremonioso a la luz de los registros de tesorería real (1350-1387).
- 204088  Morelló Baget. Jordi. En defensa de la libertad eclesástica : actuación corporativa del clero de la Tarraconense y recaudación de tallas conciliares en los años que precedieron a la concordia de 1372.
- 204089  Reixach Sala. Albert. Els Arrendataris dels drets del General des de l'observatori de Girona (ca. 1380-ca. 1440).
- 204090  To i Figueras. Lluís. La Comercialització dels draps de llana a Vic : un exemple de la recapitació dels impostos de la bolla de plom i del segell de cera (1363-1364).
- 204091  Miquel Milian. Laura. Les Finances municipals de Barcelona : aproximació a través d'un llibre de clavaria (1414).
- 204092  Martí i Arau. Alberto. Pagar el deute propi i el del General : el cas de Castelló d'Empúries (1371-1372).
- 204093  Torras i Serra. Marc. El Mercat de les rendes a la Manresa de finals del segle XV : censos i censals.
- 204094  Verdés i Pijuan. Pere. Onzens, dotzens i similars a Cervera durant el segle XV : els intents de crear un nou impost sobre la renda.
- 204095  Ortí i Gost. Pere. Noves dades seriades per a noves hipòtesis sobre la crisi baixmedieval a Catalunya.
- 204096  Galera i Pedrosa. Andreu. Cortes, subsidios, fiscalidad y endeudamiento censal : el fogaje de 1374 y el donativo de 1375, y su resolución en el caso del vizcondado de Cardona.
- 204097  Martínez Giralt. Alejandro. Bernat IV de Cabrera y la financiación de las compras de los castillos de Palafolls y Blanes (1382-ca. 1400).
- 204098  Farías i Zurita. Víctor. Las Villas de Cataluña Vieja y su mercado : una contribución a la historia de una institución señorial (siglos XI-XIV).
- 204099  Marcó i Masferrer. Xavier. A la recerca de la reacció del feudals davant la crisi baixmedieval : les senyories de la vall d'Aro al segle XV.
- 204100  Sales i Favà. Lluís. Masos i renda feudal en una baronia jurisdiccional : el cas de Caldes de Malavella al seglo XIV.
- 204101  Grau i Fernàndez. Ramon. El Círculo virtuoso de Capmany : las relaciones entre la sociedad barcelonesa y la Corona en la Baja Edad Media.


Matèries: Historiadors ; Homenatge ; Baixa edat mitjana ; Impostos-exaccions ; Sistema fiscal ; Renda senyorial ; Política fiscal ; Feudalisme
Matèries: Sánchez Martínez, Manuel
Àmbit:Catalunya ; Països Catalans ; Aragó, corona d'
Cronologia:[1300 - 1500]; 2018
Autors add.:Morelló Baget, Jordi (Ed.) ; Ortí i Gost, Pere (Ed.) ; Verdés i Pijuan, Pere (Ed.)
Autors add.:CSIC ; Institució Milà i Fontanals. Departament de Ciències Històriques - Estudis Medievals
Accés: http://catalan.digitaliapublishing.com/a/56605/ [Accés restringit als usuaris de la UB]
Localització: Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 178
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Los Gimnasios de Barcelona durante el reinado de Isabel II (1837-1868) / Xavier Torrebadella Flix
Torrebadella i Flix, Xavier


En: El futuro del pasado : revista electrónica de historia. Salamanca. Vol. 22 (2020) , p. 305-355 (Estudios
Notes i bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Durant el període liberal espanyol a la ciutat de Barcelona es va manifestar l'emergència d'una nova culturalitat que va néixer de les eventualitats d'una societat complexa i dipositària de signes històrics diferencials. Aquesta culturalitat es va manifestar en un creixement industrial, urbanístic i econòmic, però també en les arts, les recreacions i, a més, en la ideològica i la política. En aquesta conjuntura i parant esment a les transformacions socials, productives i polítiques europees, a Barcelona es va gestar el naixement dels primers gimnasos higiènics. La localització i l'estudi d'aquests gimnasos és l'objecte principal d'aquest article, el qual ofereix un camp per a poder interpretar millor el naixement de les pràctiques fisc-esportives i les seves relacions sistèmiques i ideològiques amb altres esdeveniments històrics. La revisió de la premsa històrica dipositada a la Biblioteca de Catalunya atorga la possibilitat d'indagar en aquesta anàlisi i associar un discurs hermenèutic amb el suport d'altres estudis de rerefons i de context. Es conclou que l'aparició d'aquests gimnasos no va estar, en cap cas, associada a propòsits nacionalitzadors i patriòtics, sinó més aviat al desenvolupament urbà i modern d'un marc social privat i progressista.


Matèries: Revolució liberal ; Isabel II d'Espanya ; Societat urbana ; Gimnasos ; Educació física ; Lleure ; Premsa
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1837 - 1868
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7556602


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 178
select
print

Bookmark and Share
Promoción turística y desarrollo geoeconómico, 1900-1936 : Málaga y Barcelona / Saida Palou Rubio, Carmelo Pellejero Martínez
Palou i Rubio, Saida


En: Ayer : revista de historia contemporánea. Madrid, núm. 117 (2020) , p. 189-220 (Estudios

A principis del segle XX Màlaga i Barcelona impulsen el desenvolupament de l'activitat turística basant-se, sobretot, en la promoció de recursos lúdics, festius, comercials i climàtics. Totes dues ciutats emprenen un camí singular, que pot ser relativament comparat si s'analitzen les seves estratègies de valorització del recurs climàtic i de difusió d'una imatge de destí d'hivern. Màlaga i Barcelona comparteixen una estreta relació amb el Mediterrani, fet que els confereix un caràcter especial. Primer Màlaga i després Barcelona constitueixen ens de promoció en els quals confluiran agents del sector públic, privat i fins i tot representants d'associacions i entitats ciutadanes.



Matèries: Turisme ; Ciutats ; Promoció turística ; Economia
Àmbit:Màlaga ; Barcelona
Cronologia:1900 - 1936
Autors add.:Pellejero Martínez, Carmelo
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 178
select
print

Bookmark and Share
Desigualdad social y segregación residencial, una relación compleja / Sergio Porcel López
Porcel López, Sergio


Madrid : Fundación FOESSA : Cáritas Española Editores, 2020
305 p. : il. ; 24 cm (Colección de estudios, 44) 
Obra finalista IV Concurso Investigación Social.
ISBN 9788484408239



Matèries: Estudi sociològic ; Societat urbana ; Marginació social ; Habitatge ; Urbanisme
Àmbit:Barcelona, àrea metropolitana
Cronologia:[2010 - 2020]
Autors add.:Fundación FOESSA ; Cáritas Española


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 178
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Conquista feudal y transformaciones agrarias : colonización agrícola y ganadería en el prado de Tortosa, siglos XII-XIII / Antoni Virgili
Virgili i Colet, Antoni


En: Historia agraria. Murcia, 81 (Agosto 2020), p. 165-194 : il. (Estudios
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

L'objectiu de l'article és documentar i descriure els primers processos de colonització del prat de Tortosa arran de la conquesta cristiana, en 1148. S'inscriu en una línia historiogràfica que posa en relleu l'impacte de les conquestes dels regnes cristians de la península Ibèrica sobre al-Ándalus i incideix, especialment, en les modificacions que els conqueridors van introduir en el paisatge agrari andalusí per a adaptar-lo a les seves necessitats: els interessos senyorials relacionats amb la producció i captura de la renda feudal. Per a això, s'ha analitzat la documentació generada per la conquesta, la informació de la qual ha estat contrastada amb els resultats de la prospecció, el treball de camp i l'estudi cartogràfic. S'han identificat els espais agraris i descrit els components del paisatge: les xarxes de séquies, els camins, un molí fariner, coves, mansos i extenses àrees de prat jalonades per tolles i llacunes. Els conqueridors van ampliar la xarxa de desguàs i van construir parcel·laris territorialment homogenis, encara que discontinus, de vinyes, horts i terra campa per a sembrar. No obstant això, àmplies zones del prat van continuar sent terra de pastures per a la ramaderia.


Matèries: Ramaderia ; Colonització rural ; Pastures ; Sèquies ; Baixa edat mitjana ; Conquesta cristiana ; Feudalisme
Àmbit:Tortosa
Cronologia:[1100 - 1300]
Accés: https://doi.org/10.26882/histagrar.081e05v
Localització: UAB: Humanitats; Universitat de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 178
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Ganadería e integración del espacio regional : la organización y la gestión de las pasturas en las fronteras de la Corona de Aragón, siglos XII-XIV / Vicent Royo Pérez
Royo Pérez, Vicent


En: Historia agraria. Murcia, 80 (Abril 2020), p. 7-36 : il. (Estudios
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

En aquest article es pretén analitzar la gestió dels espais de pastura a la regió fronterera entre Catalunya, Aragó i València durant els segles XII-XIV. Des de la conquesta cristiana dels segles XII i XIII la societat rural que s'articula en els límits d'aquestes tres entitats polítiques s'integra en un model econòmic determinat per la ramaderia. Primer, la monarquia i els senyors afavoreixen la creació d'un gran espai ramader i, a mesura que s'allunya la frontera amb els musulmans, la ramaderia es converteix en l'activitat econòmica principal dels habitants dels consells. Sorgeixen, llavors, interessos contraposats entre els diferents grups socials i emergeix una conflictivitat generalitzada a la regió que deriva de l'establiment de diferents usos i drets sobre les pastures. De fet, s'arbitren diferents sistemes de gestió comunal i privada de les pastures i, progressivament, les viles i les comunitats rurals adquireixen una gran autonomia en la seva administració per delegació dels senyors respectius. Així doncs, la nostra intenció és analitzar l'evolució de les diverses formes de gestió dels espais de pastura i conèixer la problemàtica derivada de la seva combinació en el si d'una societat rural.


Matèries: Ramaderia ; Frontera ; Pastures ; Béns comunals ; Edat mitjana
Àmbit:Aragó, corona d'
Cronologia:[1100 - 1400]
Accés: https://doi.org/10.26882/histagr.080e01r
Localització: UAB: Humanitats; Universitat de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 178
select
print

Bookmark and Share
Notas sobre la evolución jurídico-pública de una comunidad local en el Pirineo Catalan : Ager / José M. Font Rius
Font i Rius, Josep Maria


Zaragoza : Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1950
23 p. (Primer Congreso Internacional de Pireneistas del Instituto de Estudios Pirenaicos. Historia, 7)  /  (Primer Congreso Internacional de Pireneistas del Instituto de Estudios Pirenaicos, 32) 
Referències bibliogràfiques.



Matèries: Edat mitjana ; Legislació
Àmbit:Ager
Cronologia:[0000 - 1950]
Autors add.: ;
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 178
select
print
Text complet
Bookmark and Share
"El Caso Abella" (1818-1820) : debates en torno a la movilidad social durante la Primera Restauración absolutista / Pierre Arnaud
Arnaud, Pierre


En: Pasado y Memoria. Revista de Historia Contemporánea. Alicante, núm. 18 (2018) , p. 195-220 : il. (Estudios
Bibliografia.

Aquest article estudia un cas de dissens (procediment judicial en el qual l'autoritat de l'Estat està sol·licitada per a autoritzar o prohibir un matrimoni per membres d'una mateixa família en pugna) que va tenir lloc a Barcelona en 1819-1820: els Barons d'Abella van voler impedir que la seva filla i hereva, Raimunda de Pujarà, es casés amb el seu promès, el comerciant minorista José Calasanz Abad. El cas posa en relleu la profunda divisió ideològica de les elits de poder durant la Primera Restauració absolutista de Ferran VII: els ultres i els "moderats", hereus del pensament il·lustrat, s'oposaven de manera radical sobre la qüestió de la mobilitat social. Mentre els primers s'aferraven a una concepció rígida de la societat estamental, els tardo-il·lustrats reconeixien i acceptaven l'ensulsiada d'aquesta societat. La cultura política realista sembla, en conseqüència, inviable.


Matèries: Famílies ; Noblesa ; Matrimoni ; Procés judicial ; Estructura social ; Dinàmica social ; Ferran VII d'Espanya
Matèries: Abella, família
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1818 - 1820
Accés: https://doi.org/10.14198/PASADO2019.18.09
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 178
select
print

Bookmark and Share
II Recopilación onomástica relativa al municipio de Vallbona de les Monges / por José J. Piquer y Jover
Piquer i Jover, Josep Joan


En: Ilerda. Lérida, núm. XXIX (1966-1968) , p. 201-235 (Fomento de los estudios locales
Notes complementàries.



Matèries: Onomàstica ; Toponímia ; Nomenclàtors ; Carrers ; Cases
Àmbit:Vallbona de les Monges
Cronologia:[0000 - 1960]
Localització: Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 178
select
print
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
El Complot catalanista de Prats de Molló : una intriga internacional oculta tras un suceso interno / Susana Sueiro Seoane
Sueiro Seoane, Susana


En: Espacio, Tiempo y Forma : Serie V, Historia contemporánea. Madrid, núm. 5 (1992) , p. 385-396 (Otros estudios
Notes a peu de pàgina.


Matèries: Dictadura de Primo de Rivera ; Conspiracions ; Fets de Prat de Molló ; Catalanisme ; Política internacional
Matèries: Macià i Llussà, Francesc (1859-1933)
Matèries:Estat Català
Àmbit:Catalunya ; Espanya ; Itàlia ; França
Cronologia:1926
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=147987
https://doi.org/10.5944/etfv.5.1992.2749
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 178
select
print
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
La Correspondencia familiar del conde de Rius / Asunción Díez López
Díez López, Asunción


En: Espacio, Tiempo y Forma : Serie V, Historia contemporánea. Madrid, núm. 4 (1991) , p. 253-270 (Otros estudios

La figura de Mariano Rius Montaner, comte de Rius, és poc coneguda entre els especialistes en el segle XIX. No obstant això no manca d'interès, a causa de dos aspectes fonamentals: el primer, l'ésser un bon representant de l'alta burgesia de províncies, més tard ennoblida, que ocupant un lloc polític a Madrid, empra la seva influència per a impulsar el desenvolupament de la seva ciutat natal; el segon, i més ignorat, és que es tracta, probablement, de l'únic amic personal que va tenir el rei Amadeu durant la seva estada a Espanya.


Matèries: Biografia ; Polítics ; Alcaldes ; Diputats a Corts ; Fonts documentals ; Epistolari ; Relacions interpersonals ; Famílies ; Vida quotidiana
Matèries: Rius i Montaner, Marià ; Rius i Olozaga, Maria Elisa (1865-1893)
Àmbit:Tarragona
Cronologia:1838 - 1894; (esp. 1888)
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=147970
https://doi.org/10.5944/etfv.4.1991.2737
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 178
select
print

Bookmark and Share
Conflicto y género en la Cataluña vitícola : las mujeres rabassaires (1890-1910) / Josep Colmé Ferrer
Colomé i Ferrer, Josep


En: Ayer : revista de historia contemporánea. Madrid, núm. 115 (2019) , p. 161-187 (Estudios



Matèries: Pagesia ; Vinya ; Tinença de la terra ; Moviment camperol ; Conflicte rabassaire ; Dona
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1890 - 1910
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 178
select
print

Bookmark and Share
La Ingeniería de la autonomía : catalanismo y tecnocracia en la Segunda República Española / Jaume Valentines-Álvarez
Valentines Álvarez, Jaume


En: Ayer : revista de historia contemporánea. Madrid, núm. 114 (2019) , p. 243-275 (Estudios



Matèries: República espanyola II ; Catalanisme
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1931 - 1939
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 178
select
print

Bookmark and Share
Exilio y represión científica en el primer franquismo : el caso de Enrique Moles / Joaquim Sales, Agustí Nieto-Galan
Sales, Joaquim


En: Ayer : revista de historia contemporánea. Madrid, núm. 114 (2019) , p. 277-309 (Estudios



Matèries: Científics ; Químics ; Professors ; Guerra civil espanyola ; Exili ; Franquisme ; Primer franquisme ; Repressió política ; Consell de guerra
Àmbit:Gràcia - Barcelona ; Madrid ; França
Cronologia:1883 - 1953
Autors add.:Nieto i Galan, Agustí
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 178
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La "Rabassa morta", sus actores y la defensa del carácter enfitéutico, 1740-1850 / Belén Moreno Claverías
Moreno Claverías, Belén


En: Historia agraria. Murcia, 78 (Agost 2019), p. 7-36 (Estudios
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

El contracte de rabassa morta va ser l'instrument jurídic més idoni per a l'expansió de la vinya a la Catalunya dels segles XVIII i XIX. Lloat per molts contemporanis que li atribuïen l'explotació de terres fins llavors improductives, va acabar generant una llarga polèmica entre les parts contractants causada per la divisió de dominis que implicava i per la seva durada determinada per la vida dels ceps plantats pels rabasaires. Alguns concedents, animats per la introducció del concepte liberal de propietat i el creixement demogràfic que revaloritzava la terra, van pretendre equiparar-lo a una parceria, mentre que els rabassers es consideraven emnfiteutes amb drets sobre la terra mentre els ceps continuessin vives. Els interessos de les parts contractants van deixar de confluir i la seguretat que el domini útil aportava als conreadors es va veure seriosament amenaçada. Per a comprendre el que va suposar la posada en dubte del caràcter emfitéutic del contracte i per què es van mobilitzar tan intensament en el seu defensa, cal saber quines implicacions tenia per a ells ser rabasaires. El fet de poder vendre, hipotecar i llegar el domini útil els feia sentir-se gairebé "propietaris" i distingir-se de la classe inferior dels jornalers. La rabassa morta els proporcionava una identitat i un lloc en l'estructura social agrària, als quals no renunciarien fàcilment.


Matèries: Rabassa morta ; Emfitéusi ; Contractes de conrreu ; Estructura social ; Pagesia ; Vinya ; Agricultura ; Tinença de la terra
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1740 - 1850
Accés: https://doi.org/10.26882/histagrar.078e01m
Localització: UAB: Humanitats; Universitat de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 178
select
print
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
El Funcionario como experto. Profesionalismo y diletantismo en la función pública de la Generalitat de Catalunya (1931-1939) / David Martínez Fiol
Martínez Fiol, David


En: Historia y Política. Ideas, Procesos y Movimientos Sociales. Madrid, núm 41 (enero-junio 2019), p. 241-271 (Estudios
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Títol i resum en castellà i anglès.

L'Espanya de la primera meitat del segle XX va operar un intens procés de modernització política i econòmica que es va traduir en el creixement de les zones urbanes i del sector dels serveis. Aquest fenomen va facilitar l'expansió d'una nova classe mitjana amb estudis universitaris que va optar, com a mitjà de supervivència econòmica i promoció social, per oferir els seus serveis a les diferents Administracions públiques existents a Espanya. En el cas de Catalunya, la concreció de la Mancomunitat primer, en 1914-?1924, i de la Generalitat després, en 1931-?1939, va obrir una finestra d'oportunitats laborals a aquestes classes mitjanes de formació universitària. No obstant això, en la construcció de la Generalitat republicana no sempre el mèrit acadèmic i professional va ser el requisit imprescindible en la contractació de funcionaris. La lluita contra la monarquia d'Alfons XIII i el règim primorriverista van servir per a alguns sectors de l'espai polític catalanista com a carta de presentació suficient per a l'obtenció d'una ocupació pública. Aquest article analitza com es van construir, a la Catalunya dels anys trenta, els diferents discursos sobre com havia de ser l'autèntic professional de l'Administració pública de la Catalunya autònoma.


Matèries: República espanyola II ; Generalitat republicana ; Empleats públics ; Funció pública ; Administració pública ; Accés a la funció pública ; Vida política
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1931 - 1939
Accés: https://doi.org/10.18042/hp.41.09
https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6935189
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



page 1 of 9
go to page                      

Database  FONS : Advanced form

   
Search:
in field:
 
1     
2   
3