português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
fons
Cercar:
PENSAMENT POLITIC []
Referències trobades:
1918   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 96
anar a la pàgina                         


1 / 1918
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Rafael Ribó, cultura cívica i drets fontamentals / text i fotografia: Josep M. Muñoz
Muñoz i Lloret, Josep Maria


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 459 (juliol-agost 2019), p. 18-31 : il. (L'Entrevista

Rafael Ribó i Massó (Barcelona, 1945) és, des de fa quinze anys, el síndic de Greuges de Catalunya. Darrere seu té, però, una llarga trajectòria política que s'inicia en l'oposició al franquisme, al Sindicat Democràtic d'Estudiants i a l'Assemblea de Catalunya, i perdura fins que l'any 2000 deixa la direcció d'Iniciativa per Catalunya, el moviment successor del PSUC que ell va impulsar a partir de l'any 1986. Nascut en una família benestant, el seu pare va ser un col·laborador estret de Francesc Cambó i es va haver d'exiliar durant la Guerra Civil. Va estudiar la secundària amb els Jesuïtes de Sarrià i, al mateix temps, va ser membre de l'escoltisme a l'Agrupament Escolta del Casal de Montserrat. Llicenciat en Ciències Econòmiques i Dret per la Universitat de Barcelona, va fer un màster de Ciència Política a la New School for Social Research de Nova York (1968-1970). En tornar, esdevé, de la mà del catedràtic José Antonio González Casanova, professor de la Universitat de Barcelona, on es doctora l'any 1974 amb la primera tesi llegida en català des del 1939, titulada El Concepte de "cultura política" segons Almond: a la recerca especificitat política dels pobles. La reflexió sobre el fet nacional serà l'objecte de la seva recerca acadèmica, plasmada en llibres com Sobre el fet nacional: Catalunya, Països Catalans, Estat Espanyol (Avance, 1977). Una preocupació acadèmica que és inseparable de la seva activitat política: a partir del 1970 es vincula a l'Assemblea Permanent d'Intel·lectuals Catalans i a l'Assemblea de Catalunya, i el 1974 ingressa al PSUC, del qual va ser membre del comitè central a partir del 1977. El 1986 accedeix a la secretaria general del PSUC, i n'impulsa la transformació en Iniciativa per Catalunya. El distanciament amb la Izquierda Unida liderada per Julio Anguita va provocar el 1997 la separació de IU i IC. El 1999 s'alia amb Pasqual Maragall per mirar de guanyar la Generalitat, però el 2000 abandona la presidència d'Iniciativa, per a la qual és escollit Joan Saura. Ha estat diputat al Parlament de Catalunya entre 1980 i 2000, amb un breu parèntesi (1993-95) en què va ser diputat per Barcelona a les Corts. El juny de 2004 va ser escollit Síndic de Greuges de Catalunya, una institució a la qual ha donat un impuls enorme en aquests quinze anys en defensa dels drets dels ciutadans, i des del qual s'ha implicat també, com a mediador, en el 'procés' català. Actualment, des del març passat, exerceix el càrrec en funcions, en espera que sigui elegit el seu successor. El 2006 va ser nomenat director de l'Institut Internacional de l'Ombudsman (IOI), i el 2009 president de la Junta Directiva Europea de l'Institut Internacional de l'Ombudsman. A més, personalment ha impulsat la creació d'una ONG, Ulls del Món, dedicada a formar oftalmòlegs a quatre països de l'Àfrica i de l'Amèrica Llatina.



Matèries: Entrevistes ; Polítics ; Pensament polític ; Vida política ; Síndic de greuges
Matèries: Ribó i Massó, Rafael (1945-....)
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1945 - 2019
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 1918
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Macià vs. Rovira i Virgili : descobertes sobre una relació política / Joan Esculies
Esculies i Serrat, Joan


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 459 (juliol-agost 2019), p. 40-44 : il. (Focus
Notes.

Dos esborranys d'una carta inèdita de l'Avi a l'historiador tarragoní, a propòsit d'una al·lusió en un text d'aquest sobre Francesc Cambó, aporten nova llum a l'entesa entre les dues figures del catalanismeSasha Stone, el prestigi de l'edifici va créixer exponencialment les dècades posteriors i aviat va ser considerat un manifest construït de l'arquitectura del moviment modern i una de les construccions més influents del segle XX.



Matèries: Restauració ; Dictadura de Primo de Rivera ; Polítics ; Historiadors ; Pensament polític ; Vida política ; Catalanisme ; Republicanisme ; Fonts documentals ; Epistolari
Matèries: Macià i Llussà (Francesc) ; Rovira i Virgili, Antoni (1882-1946)
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1907 - 1929]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 1918
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Construcció d'un projecte de premsa catalanista : Lo Geronés i Joaquim Botet i Sisó / Lluís Costa
Costa i Fernàndez, Lluís


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Gerona. Vol. 58 (2017) , p. 11-44
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

La relació de Joaquim Botet i Sisó amb el periodisme respon a una pràctica característica de finals del segle XIX i inicis del segle XX i que consistia en utilitzar la premsa com un vehicle transmissor d'una ideologia o d'un projecte polític determinat. La funció del periodista era eminentment doctrinària i apologètica, i estava al servei d'un ideal que calia transmetre. Era l'època de predomini absolut de la premsa d'opinió, però que estava a les portes d'entrar en un procés de recessió o si més no, en el moment de compartir l'estadi periodístic amb un nou model generat des de lògiques capitalistes. En aquest context, Botet i Sisó funda a Girona l'any 1894 el periòdic Lo Geronés, com a portaveu del Centre Catalanista de Gerona y sa Comarca.


Matèries: Catalanisme ; Premsa ; Periodisme ; Periodistes ; Pensament polític ; Renaixença
Matèries: Botet i Sisó, Joaquim (1846-1917)
Matèries:Centre Catalanista de Girona i Comarques ; Gerones, lo. Diari
Àmbit:Girona
Cronologia:1894 - 1902
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/356161
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Fages de Climent (Figueres); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 1918
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Press, politics and national identities in Catalonia : the transformation of La Vanguardia, 1881-1931 / [ressenya de:] Alejandro Pulido Azpíroz
Pulido Azpíroz, Alejandro


En: Historia Contemporánea. Bilbao, núm. 60 (2019) , p. 738-739 (Reseñas
Ressenya de:
- Dalmau i Palet, Pol. Press, Politics and National identities in Catalonia. The transformation of La Vanguardia, 1881-1931 / Pol Dalmau : Sussex Academic Press, 2017


Matèries: Ressenyes ; Vida política ; Premsa diaria ; Empreses ; Famílies ; Restauració ; Alfons XIII d'Espanya ; Identitat nacional ; Pensament polític
Matèries: Godó, família
Matèries:Vanguardia, La
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1885 - 1931
Accés: https://www.ehu.eus/ojs/index.php/HC/article/view/20716
https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6949875
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 1918
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Nación y revolución social. El pensamiento y la acción del joven Jordi Solé Tura / Giaime Pala
Pala, Giaime


En: Historia y Política. Ideas, Procesos y Movimientos Sociales. Madrid, núm. 41 (Enero-Junio 2019), p. 273-303 (Estudios
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Títol i resum en castellà i anglès.

A gairebé deu anys de la seva mort, Jordi Solé Tura és un intel·lectual i polític encara bé present en l'actual debat polític català. Ho és sobretot per la seva obra "Catalanisme i revolució burgesa" (1967), les tesis de la qual són citades sovint de forma simplificada o distorsionada per a corroborar o rebutjar posicions sobre el futur polític de Catalunya. El present article es proposa iniciar una reflexió historiogràfica pausada sobre Solé Tura, partint de l'anàlisi de la seva pràctica i pensament polítics juvenils. D'una banda, doncs, estudia la seva militància en el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), per la qual va haver d'exiliar-se a França i Romania i que va acabar amb la seva expulsió del partit en 1964. Per l'altre, analitza els seus escrits per a demostrar que "Catalanisme i revolució burgesa" es va basar clarament en idees i conceptes que Solé va elaborar i va manejar en el període 1956-1964.


Matèries: Intel·lectuals ; Polítics ; Franquisme ; Antifranquisme ; Oposició clandestina ; Catalanisme ; Partits polítics ; Comunisme ; Burgesia ; Identitat nacional ; Pensament polític ; Historiografia
Matèries: Solé Tura, Jordi (1930-2009)
Matèries:Partit Socialista Unificat de Catalunya : PSUC ; Partido Comunista de España : PCE
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1956 - 1967
Accés: https://doi.org/10.18042/hp.41.10
https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6935190
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 1918
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Press, politics and national identities in Catalonia : the transformation of La Vanguardia, 1881-1931 / [ressenya de:] Susana Sueiro Seoane
Sueiro Seoane, Susana


En: Historia y Política. Ideas, Procesos y Movimientos Sociales. Madrid, núm. 41 (Enero-Junio 2019), p. 376-381 (Recensiones
Ressenya de:
- Dalmau i Palet, Pol. Press, Politics and National identities in Catalonia. The transformation of La Vanguardia, 1881-1931 / Pol Dalmau : Sussex Academic Press, 2017


Matèries: Ressenyes ; Vida política ; Premsa diaria ; Empreses ; Famílies ; Restauració ; Alfons XIII d'Espanya ; Identitat nacional ; Pensament polític
Matèries: Godó, família
Matèries:Vanguardia, La
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1885 - 1931
Accés: https://recyt.fecyt.es/index.php/Hyp/article/view/72680
https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6935195
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 1918
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Canonge Montagut. La contribució d'un clergue de Móra d'Ebre a la construcció del feixisme a Catalunya / Jordi Duran i Suárez
Duran i Suàrez, Jordi


Tortosa : Editorial Gràfica Dertosense, 2019
1 vol
XXVI Premi d'Història Enric Bayerri i Bertomeu del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre.

És la biografia d'un personatge que va desenvolupar una destacada activitat política durant el primer terç del segle passat, especialment en el període de la dictadura de Primo de Rivera. Nascut a Móra d'Ebre l'any 1878, va instal·lar-se amb la seua família a Barcelona a la primeria del segle XX, des d'on va fer la major part de la carrera política i eclesiàstica. Fill d'una família morenca amb fondes arrels carlistes, Montagut encarna una evolució ideològica que connecta l'absolutisme del segle XVIII amb el feixisme del segle XX, a través del tradicionalisme del XIX. Als anys vint va liderar campanyes que van contribuir a formular un discurs anticatalanista furibund, va ser un dels principals detractors dels usos formals de la llengua catalana a l'Església, a l'Administració i a l'escola; fou un precursor del nacionalcatolicisme franquista i destacat col·laborador dels líders i dels grups organitzats que van crear els primers moviments i partits feixistes a Catalunya.



Matèries: Biografia ; Clergues ; Polítics ; Dictadura de Primo de Rivera ; Pensament polític ; Tradicionalisme ; Carlisme ; Feixisme ; Nacionalcatolicisme ; Espanyolisme ; Franquisme
Matèries: Montagut i Roca, Josep (1878-1956)
Àmbit:Móra d'Ebre ; Barcelona
Cronologia:1878 - 1956


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 1918
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Una mirada republicana a la tercera Catalunya (1931-1939) [Fitxer informàtic] / Edgard Sansó Camps ; [dirigida per: Montserrat Duch Plana]
Sansó Camps, Edgard


2018
Dirigida per: Duch Plana, Montserrat. Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Història i Història de l'Art, 2018
1 recurs electrònic (760 p.)

La tesi estudia la tercera Catalunya, invenció historiogràfica a càrrec d'Hilari Raguer a partir del concepte de tercera Espanya de Paul Preston. Aquesta invenció historiogràfica constitueix una defensa interessada i per part d'un eclesiàstic del paper de l'Església catalana i dels catòlics catalans durant la guerra civil espanyola (1936-1939), que majoritàriament van alinear-se amb el general Franco. La tesi estructura els integrants del grup d'estudi en quatre categories, bàsicament corresponents a Lliga Catalana (Carles Cardó, Francesc Vidal Barraquer), Unió Democràtica de Catalunya (Manuel Carraso Formiguera, Joan B. Roca Caball, Ramon Sugranyes de Franch, Josep M. Trias Peitx), Esquerra Republicana de Catalunya (Lluís Companys) i Acció Catalana Republicana (Claudi Ametlla, Josep M. Boronat, Amadeu Hurtado). També fa un ampli debat historiogràfic, estudia les relacions Catalunya-Espanya en temps de pau i en temps de guerra i fa un estudi de l'actuació de Boronat a la justícia especial de guerra.


Matèries: Tesis doctorals ; Historiografia ; Catalanisme ; Catolicisme ; Guerra civil espanyola ; República espanyola II ; Franquisme ; Polítics ; Partits polítics ; Pensament polític ; Justícia
Matèries:Lliga Catalana ; Unió Democràtica de Catalunya : UDC ; Esquerra Republicana de Catalunya : ERC ; Acció Catalana Republicana : ACR
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1931 - 1939
Autors add.:Duch i Plana, Montserrat (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/667150
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 1918
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Nosaltres els catalans. Del catalanisme catòlic al pujolisme / per Mariona Lladonosa Latorre
Lladonosa Latorre, Mariona


Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2019
292 p. (Textos i Estudis de Cultura Catalana
ISBN 9788491910589

A partir de l'estudi dels imaginaris simbòlics i socials de la tradició del catalanisme catòlic del període 1954-1970 i la producció escrita dels seus intel·lectuals, aquest llibre ofereix una nova via d'aproximació al debat de les identitats i la nació. Ho fa a través dels elements d'ordre ideològic que trobem rere els discursos sobre la identitat nacional. L'assaig revela els relats que participen en la construcció de la representació de la identitat, i en revisa una de les funcions: la consecució de l'hegemonia cultural i política del país. Tot plegat, enmig dels debats sobre reconciliació nacional, el repte de la immigració i la idea d'"un sol poble", però també copsa la divisió entre catalanisme catòlic i cristianisme social, així com les contraposicions amb l'univers comunista. Una aproximació sociològica a la trajectòria que va des del naixement del grup prepolític CC fins a les dinàmiques canviants de les polítiques d'unitat i el naixement de Convergència Democràtica com a materialització del projecte pujolista. (Editorial).



Matèries: Catalanisme ; Ideari polític ; Catolicisme ; Nacionalisme ; Identidad nacional ; Pensament polític ; Partits polítics ; Govern Pujol-CiU
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1954 - 2003]


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 1918
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Fills de la vuitena : 50 anys d'esquerra independentista a l'Aran, els Pirineus i Ponent / Ferran Dalmau Vilella, David Sancho Cepero
Dalmau Vilella, Ferran


Lleida : Pagès, 2019
386 p. ; 24 cm (Guimet, 232) 
ISBN 9788413030869

El naixement del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) l'any 1969 ha estat considerat per propis i aliens com el punt d'inflexió que dona pas al naixement de l'independentisme modern als Països Catalans. Aquest nou independentisme, inequívocament d'esquerres, té clavades les seves arrels en el Front Nacional de Catalunya (FNC) que, al seu torn, les té en altres precedents polítics anteriors. És aquest recorregut històric el que Fills de la vuitena ressegueix i pretén testimoniar al llarg i ample de les comarques de Ponent, els Pirineus i l'Aran, i durant els darrers 50 anys. Un camí singular, ple de revolts i complicaú cions, iniciat en el tardofranquisme i traçat a repel d'uns anys difícils en que uns pocs pioners van deixar sembrades les llavors que aquests darrers anys han fet emergir un independentisme que ha esdevingut majoritari en la societat catalana. El llibre és fruit de dos anys d'entrevistes, visites a arxius i exploració de documents, explica el paper de les Terres de Ponent en la construcció de l'independentisme posterior a la guerra civil. (Editorial).



Matèries: Independentisme ; Nacionalisme ; Partits polítics ; Pensament polític
Matèries:Partit Socialista d'Alliberament Nacional : PSAN ; Front Nacional de Catalunya : FNC
Àmbit:Lleida, província ; Val d'Aran ; Pirineu
Cronologia:[1969 - 2019]
Autors add.:Sancho Cepero, David


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 1918
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Rafael Ramis (1880-1936) : catalanista, republicà, socialista i maçó / Joan Armangué
Armangué i Ribas, Joan


Figueres : Edicions Cal·lígraf, SL, 2018
263 p. : il. ; 21 cm (Assaig, 14) 
Referències bibliogràfiques.
ISBN 9788494836893

Si volguéssim sintetitzar la personalitat i la trajectòria de Rafael Ramis i Romans (Figueres, 1880-1936) en poques paraules, correríem el risc d'escapçar la profunditat i la riquesa de tot el que representa. Ramis ha estat mestre, periodista i activista cultural. També va exercir de polític republicà: va ser regidor socialista, sindicalista i un gran promotor del catalanisme. Exiliat a París, durant la dictadura de Primo de Rivera, es convertí en home de confiança de Francesc Macià. Finalment, la seva defensa del laïcisme, la llibertat de consciència i la igualtat de tracte entre les persones, el duria a incorporar-se a la maçoneria. (Editorial).



Matèries: Biografia ; Polítics ; Periodistes ; Mestres ; Exili ; Dictadura de Primo de Rivera ; Pensament polític ; Republicanisme ; Catalanisme ; Socialisme ; Maçoneria
Matèries: Ramis i Romans, Rafael (1880-1936)
Àmbit:Figueres ; Catalunya
Cronologia:1880 - 1936
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; B. Pública Arús (Barcelona); B. Ramon Bordas i Estragués (Castelló d'Empúries); B. Víctor Català (L'Escala); B. Fages de Climent (Figueres); B. Bonaventura Carles Aribau (Garriguelles); B. Carles Rahola (Girona); B. Pere Calders (Llançà)


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 1918
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Pau Casals, escrits i discursos : pau, pau i sempre pau! / edició de Josep M. Figueres



Barcelona : Angle : Institut Català Internacional per la Pau, 2010
271 p. ; 23 cm (Clàssics de la pau i de la noviolència, 2) 
Bibliografia.
ISBN 9788415002277

La vida i l'obra de Pau Casals són conegudes per la categoria d'aquest català universal, un dels músics més reconeguts del segle XX i amb una gran consciència cívica. Aquesta edició presenta un recull dels seus textos més compromesos a favor de les llibertats i contra la intolerància. L'historiador Josep Maria Figueres ha compilat un centenar de cartes, escrits i parlaments que mostren la trajectòria pública, social i musical de l'etapa madura de Casals, dels anys vint a la seva mort, centrant-se especialment en l'exili. (Editorial).



Matèries: Músics ; Exili ; Pensament polític ; Moviment pacifista ; Discursos ; Antologies
Matèries: Casals i Defilló, Pau (1876-1973)
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1920 - 1973]
Autors add.:Figueres i Artigues, Josep Maria (Ed.)
Autors add.:Institut Català Internacional per la Pau
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Nacional de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Ramon Llull; B. Centre de Lectura de Reus; Memorial Democràtic


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 1918
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Sebastià Salellas, advocat i activista : l'esquerra que va sobreviure a la Transició / edició de Lluc Salellas i Vilar
Salellas i Magret, Sebastià


Barcelona : Angle Editorial, 2018
206 p. ; 22 cm (El Fil d'Ariadna, 112) 
ISBN 9788417214494

Aquest recull d'articles de Sebastià Salellas reivindica la figura d'un advocat i activista que anava a l'arrel dels conflictes. Diu Lluc Salellas a la introducció: "He crescut a la falda d'un home peculiar en un món que tendeix a l'homogeneïtzació, a no acceptar la discrepància. Un home empordanès, tossut i murri, advocat i activista, cristià i socialista, que tenia per costum deixar la seva empremta per allà on passava. Rebutjava la indiferència i es bolcava en la feina, fos quina fos, per transformar l'entorn a partir d'un sol criteri: la justícia." El llibre repassa la història de Catalunya -política, econòmica, democràtica- i el paper de les esquerres entre el final del franquisme i els primers anys del segle XX. Salellas va tenir sempre idees pròpies, sovint heterodoxes i antiautoritàries, i en molts moments es va mostrar desencisat per la incapacitat dels partits polítics d'esquerres d'activar solucions reals davant la globalització i l'expansió del neoliberalisme. Una visió de la Transició i del règim del 78, escrita des d'un profund humanisme i uns valors revolucionaris inherents, que lluny de perdre la vigència es converteix en una guia per interpretar les claus de l'actual escenari polític i social. Amb textos d'Anna Gabriel, Marina Garcés, Joaquim Nadal, César Rendueles, Benet Salellas, Mònica Tarradellas i Guillem Terribas. (Editorial).



Matèries: Antologies ; Polítics ; Advocats ; Pensament polític ; Esquerra política ; Transició democràtica ; Vida política ; Societat ; Economia
Matèries: Salellas i Magret, Sebastià (1948-2008)
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:[1975 - 1977]
Autors add.:Salellas i Vilar, Lluc (Ed.)
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; B. Fort Pienc (Eixample-Barcelona); B. Sant Antoni-Joan Oliver (Eixample); Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda (Horta-Guinardó-Barcelona); B. Francesc Candel (Sants-Montjuïc-Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 1918
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Segona República. Balanç historiogràfic des dels estudis locals / Ramon Arnabat, Òscar Jané, Carles Santacana



Catarroja ; Barcelona : Editorial Afers : [Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana : Institut Ramon Muntaner : Institut d'Estudis Ilerdencs], 2019
308 p.  (Historio-grafia Local, 1) 
ISBN 9788416260683

Amb aquest volum, la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, l'Institut Ramon Muntaner i l'Institut d'Estudis Ilerdencs, Fundació Pública de la Diputació de Lleida, inaugurem la col·lecció "Historio-grafia Local". Les tres entitats impulsores d'aquesta iniciativa volem mostrar i posar en valor la immensa producció de la historiografia local i comarcal a l'àmbit dels territoris de parla catalana. Cada dos anys es plantejarà un estat de la qüestió o balanç historiogràfic sobre una temàtica o període històric treballat per centres i instituts d'estudis, ajuntaments i altres institucions d'àmbit local i comarcal. La temàtica triada per a estrenar la col·lecció ha estat la Segona República, estructurada en diversos àmbits: els corrents polítics, el poder local, les dones, la premsa local, transmissió i moviment d'idees, cultura, associacionisme, ensenyament i conflictivitat social. Aquest llibre recull les aportacions realitzades a la I Jornada sobre historiografia local, que va tenir lloc a Lleida el 18 de novembre del 2017. Aquesta jornada es planteja com l'exposició d'un estat de la qüestió de l'aportació feta a la historio-grafia general des de la recerca local i comarcal. La publicació resultant permet identificar què ens han aportat els estudis locals. Cada edició de les jornades se centrarà en un període històric o temàtica concreta. La temàtica triada per a treballar en aquesta primera ocasió va ser la Segona República. L'objecte d'estudi s'estructura en nou àmbits, encarregats a historiadors/es especialistes en cada temàtica. El resultat són nou estats de la qüestió acompanyats de les corresponents relacions bibliogràfiques. (Editorial).



Matèries: Historiografia ; Història local ; República espanyola II ; Actes de congressos ; Vida política ; Poder local ; Dona ; Premsa local ; Pensament polític ; Cultura ; Associacionisme ; Educació ; Conflictivitat social
Àmbit:Catalunya ; Països Catalans
Cronologia:[1931 - 1939]
Autors add.:Arnabat i Mata, Ramon (Dir.) ; Jané i Checa, Òscar (Dir.) ; Santacana i Torres, aCarles
Autors add.:Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana ; Institut Ramon Muntaner ; Institut d'Estudis Ilerdencs


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 1918
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Ciutat invisible : 9 converses sobre la dècada que va canviar Lleida. Ángeles Ribes, Albert Velasco, Magda Ballester, Francesc Serés, Mariona Lladonosa, Simeó Miquel, Montse Macià, Joan Cal i Ignasi Calvo, Àngel Ros / Jordi Sebastià Pla ; Pròleg: Josep Vallverdú, Epíleg: Joan Maria Morros
Sebastià Pla, Jordi


Lleida : Pagès, 2019
266 p. ; 21 cm (La Guspira, 5) 
ISBN 9788413030906

Part de la societat lleidatana ha girat com un mitjó. Què els ha portat a fer un gir polític de 180 graus? Com es pot entendre que d'una majoria absoluta socialista es passi al "Ros dimissió" als carrers de la ciutat? Lleida s'ha convertit en un focus mediàtic en els darrers anys. En una dècada ha passat de tenir un dels alcaldes estrella de la política estatal i catalana a ser símbol de l'1 d'octubre. Ja no és aquella ciutat invisible que tots coneixíem per la boira. Què ha canviat? A través de 9 entrevistes a 10 personalitats de diversos àmbits fem una petita reflexió sobre el passat, el present i el futur de la ciutat. Un repàs de la història recent que ajudarà a conèixer millor una ciutat, per a molts, desconeguda... fins i tot per a molts dels seus veïns. (Editorial).



Matèries: Entrevistes ; Intel·lectuals ; Escriptors ; Polítics ; Advocats ; Alcaldes ; Polítiques ; Sociòlegs ; Diputades al Parlament de Catalunya ; Periodistes ; Premsa local ; Mitjans de comunicació ; Cultura ; Museus ; Vida política ; Pensament polític ; Independentisme ; Identitat nacional ; Conflictivitat social
Matèries: Ribes Duarte, Ángeles (1968-....) ; Velasco González, Albert ; Ballester Sirvent, Magda ; Serés, Francesc ; Lladonosa Latorre, Mariona ; Miquel, Simeó ; Macià i Gou, Montserrat (1962-....) ; Cal, Joan ; Calvo i Ribas, Ignasi ; Ros i Domingo, Àngel (1952-....)
Àmbit:Lleida
Cronologia:[2006 - 2019]
Autors add.:Vallverdú i Aixalà, Josep (Pr.) ; Morros i Cuadras, Joan Maria (Pr.)


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 1918
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Relacions de poder i politització de l'estament eclesiàstic en la diòcesi de Vic : la Seu de Manresa durant la Guerra Napoleònica (1808-1814) / Gemma Rubí
Rubí i Casals, Maria Gemma


En: Ausa. Vic. vol. XXVIII, núm. 181-182 (2018) , p. 859-877 (Miscel·lània
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Aquest article es proposa explicitar el fonament filosòfic de la doctrina regionalista de Josep Torras i Bages, cercant les seves fonts en el pensament de l'autor a qui Torras reconeix com a mestre, Tomàs d'Aquino. L'organització regionalista de la societat, per raons profundament metafísiques, implica una dimensió estètica; des d'aquesta perspectiva, la llei regionalista, que és una llei infosa, nascuda de les mateixes entranyes del poble, ha de distingir-se de les lleis humanes, que s'anuncien extrínsecament al qui ha d'obeir-les.


Matèries: Guerra del Francès ; Església ; Clergues ; Pensament polític ; Poder polític ; Crisi de l'Antic Règim ; Diòcesis ; Historiografia
Matèries: Montanyà i Coca, Ramon (1752-1811)
Matèries:Seu de Manresa
Àmbit:Manresa
Cronologia:1808 - 1814
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/352737
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Joan Triadú (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 1918
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Ciutat de la Bellesa. Regionalisme i bellesa en el pensament de Josep Torras i Bages / Abel Miró i Comas
Miró i Comas, Abel


En: Ausa. Vic. vol. XXVIII, núm. 181-182 (2018) , p. 879-900 : il. (Miscel·lània
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Aquest article es proposa explicitar el fonament filosòfic de la doctrina regionalista de Josep Torras i Bages, cercant les seves fonts en el pensament de l'autor a qui Torras reconeix com a mestre, Tomàs d'Aquino. L'organització regionalista de la societat, per raons profundament metafísiques, implica una dimensió estètica; des d'aquesta perspectiva, la llei regionalista, que és una llei infosa, nascuda de les mateixes entranyes del poble, ha de distingir-se de les lleis humanes, que s'anuncien extrínsecament al qui ha d'obeir-les.


Matèries: Escriptors ; Clergues ; Bisbes ; Pensament polític ; Filosofia ; Assaig ; Regionalisme
Matèries: Torras i Bages, Josep (1846-1916)
Àmbit:Vic ; Catalunya
Cronologia:[1914]
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/352738
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Joan Triadú (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 1918
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Del filosemitisme a l'antijudaisme (1917-1939) : la qüestió jueva en els discursos del catalanisme / Joan Pérez Ventayol
Pérez i Ventayol, Joan


Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2019
326 p. ; 22 cm (Textos i estudis de cultura catalana, 229) 
Bibliografia.
ISBN 9788491910534

El catalanisme que vinculava bona part de la intel·lectualitat dels anys vint i trenta del segle passat va projectar una peculiar imatge del poble jueu. L'interès per les qüestions jueves era comú a l'Europa del moment i va arribar a Catalunya per la modernitat de la seva premsa i per l'existència d'un ambient favorable a aquesta temàtica. El discurs catalanista, diferent segons cada sector, va referir-se al perill de l'antisemitisme, a les esperances d'una nova llar nacional i a tota mena de qüestions religioses, culturals i lingüístiques. El catalanisme republicà va presentar-se com a amic dels jueus i amb simpaties pel seu projecte nacional. El regionalisme de matriu conservadora i catòlica, en canvi, va ser més ambigu i contradictori. Igual que en el cas del catolicisme, analitzat al llibre Els catòlics catalans i la qüestió jueva (1917-1939), les referències catalanistes van ser nombroses i variades. L'apassionat debat que es va generar, amb la participació de les principals plomes del país, demostra com aquella realitat prou desconeguda esdevenia un element més de la discussió política, social i cultural d'aquells anys tan convulsos. (Editorial).



Matèries: Judaisme ; Antisemitisme ; Catalanisme ; Pensament polític ; Intel·lectuals ; Identitat nacional ; Republicanisme ; Catolicisme
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1917 - 1939
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Biblioteca Central de Terrassa


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 1918
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Félix Sardà i Salvany, "influencer" integrista, en temps del Sexenni i la Restauració [Fitxer informàtic] / Santi Vila i Vicente ; [dirigida per: Xavier Baró i Queralt]
Vila i Vicente, Santi


Barcelona : Universitat Internacional de Catalunya, 2017
Dirigida per: Baró i Queralt, Xavier. Universitat Internacional de Catalunya. Departament d'Humanitats, 2017
1 recurs electrònic (549 p.)

Estudi de la vida i la trajectòria intel·lectual i política de Fèlix Sardà i Salvany (1841-1916), capellà i propagandista catòlic sabadellenc, autor d'una ingent obra periodística, catequètica i d'apostolat catòlic, impulsor entre moltes altres de la Revista Popular, famós per la publicació de El Liberalismo es pecado (1884), un llibre que el convertí en un dels màxims referents de l'integrisme catòlic a Catalunya i a Europa durant el darrer terç del segle XIX i fins els nostres dies. De l'experiència traumàtica dels anys del Sexenni Revolucionari (1868-1874) Sardà en sortiria convençut que el Liberalisme, una forma moderna d'heretgia, no es podia combatre només des de la Trona sinó que calia incorporar les pròpies armes de propaganda i mobilització política liberals: la utilització de la premsa, la propaganda, l'articulació de nous espais de sociabilitat i mobilització polítiques. Poc original en el terreny doctrinal, Sardà destacarà en canvi per la seva capacitat de modernitzar el propagandisme catòlic i de defensar "Lo viejo, a lo moderno!" Políticament, la seva incapacitat de superar els enfrontaments primer entre catòlics, després entre carlins i alfonsins el convertiren en un dels principals responsables de la impossibilitat de la unitat política dels catòlics.


Matèries: Biografia ; Clergues ; Tesis doctorals ; Pensament polític ; Catolicisme ; Integrisme ; Sexenni democràtic ; Restauració ; Propaganda política
Matèries: Sardà i Salvany, Fèlix (1841-1916)
Àmbit:Sabadell ; Catalunya
Cronologia:[1841 - 1916]
Autors add.:Baró i Queralt, Xavier (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/572075
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 1918
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Catalanització d'"El criterio" / Ignasi Roviró Alemany
Roviró i Alemany, Ignasi


En: Ausa. Vic. vol. XXVII, núm. 178 (2016) , p. 779-809 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

A partir de 1892 la figura i l'obra de Jaume Balmes és sotmesa a un procés de catalanització. Especialment una de les seves obres més emblemàtiques, El criterio, serà llegida com l'expressió més genuïna de la psicologia catalana. Aquest article exposa com es va dur a terme aquest procés de catalanització, que és degut essencialment al bisbe de Vic, Josep Torras i Bages, i al canonge de la mateixa seu, Jaume Collell.


Matèries: Filòsofs ; Clergues ; Filosofia ; Pensament polític
Matèries: Balmes i Urpià, Jaume Llucià (1810-1848) ; Torras i Bages, Josep (1843-1916) ; Collell i Bancells, Jaume (1846-1932)
Àmbit:Vic ; Catalunya
Cronologia:1892 - 1948
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Ausa/article/view/327428
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Joan Triadú (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 96
anar a la pàgina                         

Base de dades  fons : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3