La Cataluña Atlántica. Aguardiente y tejidos en el arranque industrial catalán / [ressenya de] Daniel Castillo Hidalgo
Castillo Hidalgo, Daniel


En: Cuadernos de Historia Contemporánea. Madrid. Vol. 44 (2022) , p. 395-397 (Reseñas) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Títols i resums en castellà i anglès.
Ressenya de:
- Valls Junyent, Francesc. La Cataluña Atlántica. Aguardiente y tejidos en el arranque industrial catalán. Zaragoza : Prensas Universitarias de Zaragoza, 2020

1917: El Estado catalán y el soviet español / [ressenya de] Emilio Daniel Villarreal
Daniel Villarreal, Emilio


En: Cuadernos de Historia Contemporánea. Madrid. Vol. 44 (2022) , p. 403-405 (Reseñas) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Títols i resums en castellà i anglès.
Ressenya de:
. 1917 : el estado catalán y el soviet español / Roberto Villa García. Barcelona : Espasa, 2021

Los Últimos corregidores y alcaldes mayores de Cataluña, 1823-1836 / Manuel Santirso
Santirso Rodríguez, Manuel


En: Cuadernos de Historia Contemporánea. Madrid. Vol. 42 (2020) , p. 151-172 (Artículos) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Títols i resums en castellà i anglès.

La Inserción sociolaboral de la inmigración andaluza en Olot durante el franquismo = Social and labour insertion of Andalusian immigrants in Olot (Girona) during the Franco regime / Xavier Casademont Falgera, Jordi Feu Gelis
Casademont Falguera, Xavier


En: Cuadernos de Historia Contemporánea. Madrid. Vol. 41 (2019) , p. 309-332 (Artículos) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Títols i resums en castellà i anglès.

L'aportació de la immigració andalusa a Catalunya durant el franquisme va ser decisiva en l'espectacular creixement de la població. Els fluxos migratoris es van dirigir fonamentalment cap a Barcelona, encara que altres zones perifèriques i menys poblades també van ser receptores, com és el cas d'Olot (Girona). Aquest article analitza l'impacte demogràfic de la immigració andalusa i la seva inserció sociolaboral, donada la rellevància del treball productiu en el procés d'integració social. Si bé els immigrants andalusos van accedir al mercat laboral i van aconseguir ingressos de forma continuada, les dificultats i els costos socials, personals i familiars van ser significatius.

La Revolución de puerto en puerto hacia la capital :la vertiente marítima de la "Gloriosa" y la llegada de Prim a Madrid = The Revolution from port to port: "Gloriosa's" maritime aspect / Alberto Cañas de Pablos
Cañas de Pablos, Alberto


En: Cuadernos de Historia Contemporánea. Madrid. Vol. 40 (2018) , p. 199-218 (Artículos) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Títols i resums en castellà i anglès.

Després de l'esclat de la Gloriosa Revolució en 1868 a Cadis, Prim va recórrer diferents ports mediterranis espanyols comprovant l'estat de la revolució o fins i tot iniciant-la en algun cas. La ruta seguida no ha estat sempre ben definida en la historiografia. El present article analitza el caràcter i trets de les rebudes i actes públics de què va ser objecte Prim en aquest trajecte, i la seva influència en ells. La premsa i la historiografia local seran la base principal per a constatar l'autèntic recorregut i l'ascendent real del català en l'adhesió de les ciutats costaneres a la Revolució.

La Voluntat i la Quimera. El noucentisme català entre la renaixença i el marxisme / [ressenya de:] Óscar Costa
Costa, Óscar


En: Cuadernos de Historia Contemporánea. Madrid. Vol. 40 (2018) , p. 407-411 (Reseñas) 
Ressenya de:
- Casassas i Ymbert, Jordi. La Voluntat i la quimera : el noucentisme català entre la renaixença i el marxisme / Jordi Casassas i Ymbert. Barcelona : Pòrtic, 2017

El Imperio interno : Discursos sobre masculinidad e imperio en los imaginarios nacionales español y catalán del siglo XX = The Imperial within: Discourses of Masculinity and Empire in the Twentieth-Century Spanish and Catalan National Imagination / Helena Miguélez-Carballeira
Miguélez Carballeira, Helena


En: Cuadernos de Historia Contemporánea. Madrid. Vol. 39 (2017) , p. 105-128 (Dossier) 
Exemplar dedicat a: "Masculinidades, nación y civilización en la España contemporánea". Resums en castellà i anglès.

Aquest article parteix de la idea que la imaginació post-imperial espanyola després de 1898 englobava també la temàtica dels separatismes perifèrics, així com la idea que el procés de desintegració nacional representava la fase última del declivi imperial espanyol. L'article analitza la presència d'aquest imaginari imperial intern a "España invertebrada (1922)" d'Ortega i Gasset, així com les seves reverberacions en els assajos d'Ernesto Giménez Caballero i de Jaume Vicens Vives sobre les relacions entre Castella i Catalunya, que interactuaven de manera explícita amb Espanya invertebrada. A més, l'article analitza el joc de poder competitiu que subjau als imaginaris de la nació espanyola i catalana al llarg del segle XX, on l'evocació simbòlica de l'imperi ha funcionat com una anhelada marca de poder masculí, present en les diferents propostes de solució política al conflicte nacional intern.

Riquer i Permanyer, Borja de, Cambó en Argentina. Negocios y corrupción política, Barcelona, Edhasa, 2016 / [ressenya de:] Zorann Petrovici
Petrovici, Zorann


En: Cuadernos de Historia Contemporánea. Madrid. Vol. 38 (2016) , p. 476-479 (Reseñas) 
Ressenya de:
- Riquer i Permanyer, Borja de. Cambó en Argentina : negocios y corrupción política / Borja de Riquer. Barcelona : Edhasa, 2016 (Ensayo)

Modernizando desde abajo. La reconversión del caciquismo y la política de masas en las ciudades catalanas (1901-1923) / Maria Gemma Rubí Casals
Rubí i Casals, Maria Gemma


En: Cuadernos de Historia Contemporánea. Madrid. Vol. 32 (2011) , p. 187-202
Notes a peu de pàgina.

L'origen d'aquest article resideix en una comunicació que vaig presentar al Congrés Internacional "Modernitzar Espanya" (1898-1914) que es va celebrar a la Universitat Complutense de Madrid a l'abril de 2006. L'enfocament utilitzat és el de la història social de la política i se centra en l'anàlisi de les pràctiques polítiques i de les actituds adoptades per les elits partidistes catalanes al llarg del règim polític de la Restauració. Abans de res, s'insisteix en la capacitat de resistència de les pràctiques caciquils que es percep a partir de 1900, malgrat la descomposició precoç del torn dinàstic a Catalunya, i del progrés imparable de l'autenticació del sufragi. A aquest nou caciquisme ho hem cridat "caciquisme renovat o reconvertit" que va conviure amb la mobilització electoral i el pluralisme polític, elements propis d'una politització democràtica embrionària, i que es va recolzar en les organitzacions d'interessos que van proporcionar vots a canvi de favors i de prebendes.

La formación de la Milicia Nacional en Lleida (1820-1821) / Antoni Sánchez i Carcelén
Sánchez i Carcelén, Antoni


En: Cuadernos de Historia Contemporánea. Madrid. Vol. 30 (2008) , p. 251-271 : il. graf.
Notes a peu de pàgina.

A l'inici del Trienni Liberal la Milícia Nacional no va tenir un gran poder de convocatòria i no va ser fins al mes de novembre del 1820 quan es van poder formar dos batallons. La seva tasca era crucial ja que havia d'assegurar la tranquil·litat pública, defensar el sistema constitucional i combatre a les partides absolutistes. El seu principal problema va ser la falta d'armament i d'uniformes, a més de no revestir un gran entusiasme entre els lleidatans pel seu caràcter obligatori. Encara que l'any 1821 amb la creació de la Milícia Voluntària i l'arribada de Rafael de Reg a la ciutat aquest cos armat va créixer en protagonisme, en importància i en popularitat a Lleida.

"Gaziel" y El Sol, un proyecto periodístico imposible (diciembre 1934 - enero 1935) / Arnau Gonzàlez i Vilalta
Gonzàlez i Vilalta, Arnau


En: Cuadernos de Historia Contemporánea. Madrid. Vol. 28 (2006) , p. 243-253

El present article analitza el projecte, fins ara desconegut, que a la fi de 1934 va ser a punt de portar al periodista català Agustí Calvet, "Gaziel", a la direcció del periòdic El Sol. En el context de la II República, on la vinculació entre partits polítics i premsa va ser tan intensa, les cartes que "Gaziel" intercanviaria amb l'advocat Ángel Ossorio i Gallardo expliquen el fracàs de l'intent de convertir un rotatiu amb una trajectòria tan equívoca com la del Sol en un periòdic apartidista on es poguessin expressar totes les tendències polítiques. Una empresa periodística impossible en uns moments com els posteriors a octubre de 1934, on la fractura política començava a fer inversemblant qualsevol projecte ideològic transversal.

El honor de los estados y los juicios paralelos en el caso Ferrer Guradia. Un cuarto de siglo de historiografia sobre la "Escuela Moderna" de Barcelona / Pere Solà Gussinyer
Solà i Gussinyer, Pere


En: Cuadernos de Historia Contemporánea. Madrid. Vol. 26 (2004) , p. 49-75

L'estudi descriu i valora noves aportacions per situar al pedagog i editor Francisco Ferrer Guàrdia en l'escenari anterior a la Gran Guerra. Mostra com el tema Ferrer encara segueix viu entre polítics i intel·lectuals. És un tema encara no resolt per la ciutadania catalana i espanyola, encara que a nivell acadèmic la figura i l'obra de Ferrer i l'Escola Moderna han anat guanyant en respectabilitat i reconeixement. L'article analitza l'esforç dels estats francès i espanyol per criminalitzar a Ferrer i el seu entorn, per fabricar un boc expiatori amb destinació a ser sacrificat com a víctima propiciatoria de l'ordre social.

Mercado laboral, escolarización y empleo infantil en una comarca agrícola e industrial (el Vallès Occidental, 1881-1910) / José María Borrás Llop
Borrás Llop, José María


En: Cuadernos de Historia Contemporánea. Madrid. Vol. 24 (2002) , p. 233-262

En les línies que segueixen es proposa un estudi comparat entre dos municipis del Vallès Occidental (Sant Gugat i Sant Pere de Terrassa), molt diferents però representatius de la combinació d'economia agrària i economia industrial, característica de la comarca, amb la finalitat d'analitzar la incidència del mercat de treball en l'escolarització i l'activitat infantil. S'aborda en primer lloc la situació de l'escolarització i, en segon lloc, l'activitat laboral, segons les edats i el sexe, així com les modalitats de les ocupacions. A Sant Cugat, municipi bàsicament agrícola ens trobarem amb una escolarització més intensa, estable i tardana, mentre que en els limítrofs de Terrasa i Sabadell l'ocupació infantil és molt massiu i l'escolarització molt precària.

Hechos diferenciales y particularismo cultural : Cataluña, País Vasco, Galicia / Juan Pablo Fusi Aizpurúa
Fusi Aizpurúa, Juan Pablo


En: Cuadernos de Historia Contemporánea. Madrid. Vol. 20 (1998) , p. 107-115

El anarquismo en la guerra civil española. Estado de la cuestión / Walther L. Bernecker
Bernecker, Walther L


En: Cuadernos de Historia Contemporánea. Madrid. Vol. 14 (1992) , p. 91-115

Los Nacionalismos y el Estado español: el siglo XX / Juan Pablo Fusi Aizpurúa
Fusi Aizpurúa, Juan Pablo


En: Cuadernos de Historia Contemporánea. Madrid. Vol. 22 (2000) , p. 21-52

Els moviments nacionalistes que van aparèixer a finals del segle XIX i principis del XX a Catalunya i al País Basc (i en part també a Galícia) acabarien per obligar a modificar l'estructura territorial de l'estat espanyol, basat des de 1833 en les províncies. Malgrat l'existència de precedents (projectes regionals del XIX, Mancomunitat de Catalunya de 1914), va ser la II República (1931-36) el primer règim que es va plantejar la transformació de l'estat mitjançant la concessió d'autonomia a les regions: l'aportació de la República va ser l'estat integral, que contemplava l'establiment gradual d'autonomies regionals (de fet sols Catalunya va tenir autonomia abans de la guerra civil i Euskadi sols des d'octubre de 1936). L'any 1975, la democràcia espanyola va heretar de la dictadura de Franco un problema regional agreujat, especialment al País Basc; la constitució de 1978 va optar per la generalització de l'autonomia, creant així un estat obert i federalitzable.

Cataluña y su historia, en la pantalla / José María Caparrós Lera
Caparrós Lera, Josep Maria


En: Cuadernos de Historia Contemporánea. Madrid. Vol. 23 (2001) , p. 103-124

Es tracta d'una àmplia panoràmica sobre la producció cinematogràfica i videogràfica barcelonina, que ha testimoniat la Història de Catalunya i la seva gent. A tall de tràveling històric, l'autor comenta breument les pel·lícules de ficció i els principals documentals en els quals Barcelona o els catalans han estat protagonistes. Amb una classificació cronològica, repassa les tradicionals èpoques -Medieval, Moderna i Contemporània-, per oferir un elenc de títols i autors representatius.

Trabajo infantil y estrategias familiares durante los primeros estadios de la industrialización catalana (1850-1925). Esbozos a partir del estudio de un caso / Enriqueta Camps
Camps i Cura, Enriqueta


En: Cuadernos de Historia Contemporánea. Madrid. Vol. 24 (2002) , p. 263-279

Aquest article analitza les raons que expliquen un ús intensiu del treball infantil durant el segle XIX i la seva posterior disminució durant el primer terç del segle XX, en el context d'una economia amb una oferta molt elàstica de feina com la catalana. Durant la segona meitat del segle XIX factors relacionats amb les economies familiars com són l'elevat nombre de fills i els baixos salaris dels adults, així com les tecnologies a l'ús que demandaven capital humà manual, semblen trobar-se darrere d'un ús intensiu del treball infantil en detriment de l'escolarització. El canvi tecnològic durant el primer terç del segle XX, la transició demogràfica, i l'augment dels ingressos dels adults (homes i dones) són darrere de l'escolarització dels nens fins als 15 anys d'edat i per tant de la pràctica abolició del treball infantil en aquest nou període de modernització econòmica.

Desde Cataluña / Albert Balcells
Balcells i Gonzàlez, Albert


En: Cuadernos de Historia Contemporánea. Madrid. Vol. 27 (2005) , p. 61-69

Cataluña y la difusión del teléfono en España, 1877-1936 / Ángel Calvo Calvo
Calvo i Calvo, Àngel


En: Cuadernos de Historia Contemporánea. Madrid. Vol. 29 (2007) , p. 57-74

Catalunya va tenir una contribució destacada en la difusió del telèfon a Espanya pel seu paper central en la primera transferència de la nova tecnologia de la telecomunicació i per ser el bressol de les companyies operadores més importants, alhora que el territori en el qual l'expansió del telèfon va assolir nivells més alts. L'article es basa en una àmplia gamma de fonts, tant empresarials com públiques, destacant entre elles les de la Compañía Telefónica Nacional d'Espanya i les de la Mancomunitat de Catalunya. L'article conclou que les característiques diferencials de Catalunya s'expliquen per la suma de la iniciativa privada i pública, alhora que per una especialització de les mateixes en segments de mercat diferents.