José Cabrero Arnal / Margarita Cabrero
Cabrero, Margarita


En: El Pou : publicació del Grup d'Estudis de la Vall d'Horta i la Muntanya Pelada, número 2 (desembre 2012), p. 22 : il. (La gent dels barris. Veïns i veïnes) 

Reputat dibuixant d'historietes, José Cabrero Arnal fou víctima de les desgràcies de la Guerra Civil espanyola. Des de 1931 visqué al Guinardó, al carrer Escornalbou, fins que sortí cap a l'exili d'on no retornà mai més a Barcelona.

Variscita de Can Tintorer en el Neolítico Antiguo del Valle Medio del Ebro / Vicenç Baldellou, Pilar Utrilla, Jesús García-Gazólaz
Valdellou, Vicenç


En: Rubricatum : Revista del Museu de Gavà, núm. 5 (2012) , p. 307-314 : il.
Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Existeixen a la vall mitjana de l'Ebre tres jaciments del Neolític Antic (Cardial Final-Epicardial-postcardial) amb penjolls de variscita que semblen indicar que l'explotació de les mines de Can Tintorer podria ser més antiga del que se suposa. Els adorns de les coves de Chaves i del Moro (Osca) i dels enterraments de Paternanbidea (Navarra) ens porten a la segona meitat del VII mil·lenni BP, és a dir, gairebé mil anys abans de la presumpta entrada en funcions del jaciment: o Can Tintorer va estar actiu amb anterioritat al pensat, o va haver-hi una altra veta anàloga encara no localitzada.

Dos biberons a la postguerrra : dues vides, dues memòries, marcades per un destí similar / Salvador Domènech i Domènech
Domènech i Domènech, Salvador


Barcelona : Editorial Base, 2024
175 p. : il. col. ; 24 cm (Base històrica, 199) 
ISBN 9788410131064

Poques vegades el lector té l'oportunitat de llegir memòries que impacten tant pel seu contingut, i encara menys dues en una mateixa obra. Les memòries d'aquest llibre són nascudes de realitats intel·lectuals, personals i socials ben diferents, però amb unes vivències marcades per un destí similar. Un soldat de la lleva del biberó i un ciutadà que, vivint a França, en tornar és declarat pròfug. Destí horrorós, inhumà, arran del resultat final de la Guerra Civil espanyola. En aquesta obra es contextualitzen les vides de Ramon Arau i Latre i la de Miguel Expósito Simón (més conegut a l'àmbit familiar i d'amistats com Tomás), protagonistes de l'odissea en una Espanya on la separació de poders no existia. S'entra de ple en l'anàlisi repressor dut a terme en la postguerra pura i dura, submergint-se en publicacions de l'època que mostren l'enaltiment de l'odi, de la venjança i el culte a la personalitat de José Antonio Primo de Rivera i a la del Caudillo Francisco Franco. (Editorial).

Contribució a l'estudi de les algues epifítiques dels estanys de Banyoles, Basturs i Estanya / Jaume Cambra
Cambra, Jaume


En: Orsis. V. 6 (1991) , p. 27-44

Es presenten els resultats d'un estudi sobre les algues epifítiques en llacs de tipus carstic dels pre-pirineus. En aquests medis s'observa una rica flora epifítica (284 taxons), es destaca el grup de les diatomees, seguit a distancia notable per les clorofícies i les cianofícies. En general, I'alga dominant és Cladophora fracta, especialment a la primavera, sobre les tiges de Phragmites australis. Les diatomees són principalment epipkliques, encara que també n'hi ha d'epifítiques com ara Achnanthes minutissima, Amphora veneta, Cocconeis pediculus, Epithemia sorex, E. turgida i Gomphonema sp. pl. En conjunt, les poblacions de diatomees presenten una gran afinitat florística amb el Cymbelleto-Mastogloion, com també amb el Cymatopleurion.

Sobre el fogatjament ordenat per les corts de Montsó de 1512 / Laureà Pagarolas i Sabaté
Pagarolas i Sabaté, Laureà


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 3 (1981) , p. 47-57
Notes a peu de pàgina. Inclo apèndix documental.

Una Lletra de Sant Olaguer a Sant Ramón, bisbe de Barbastre i Roda / F. Valls Taberner
Valls i Taberner, Ferran


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època III, núm. 24 (març-abril 1925), p. 28

Ramon Prior, el dibuixant de Girona / Joan Carles Codolà
Codolà i Vilahur, Joan Carles


En: Revista de Girona. Girona. Any 51, Núm. 228 (gener-febrer 2005), p. 37-41 : il. (Arts) 

Josep Beulas o la generositat agraïda / Sebastià Goday
Goday i Cuixart, Sebastià


En: Revista de Girona. Girona. Any 50, Núm. 224 (maig-juny 2004), p. 14-21 : il. (Entrevista) 

Les Altres Torroelles / Francesc Batlle i Lloret
Batlle i Lloret, Francesc


En: Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí. Torroella de Montgrí (2006) , p. 55-72 : il.

Paisatge de muntanya i pràctiques pastorals / Frederic Fillat Estaqué
Fillat Estaqué, Frederic


En: Revista Ripacurtia. Benavarri. segona etapa, núm. 5 (2023) , p. 11-29 (Dossier: La visió pastoral: memòria del paisatge) 

Expliquem els paisatges de muntanya utilitzant algunes pràctiques pastorals que encara segueixen vigents a diferents pobles i valls del Pirineu central aragonès. Els del tipus boscatge (bocage) francès, els resumim a la Vall de Gistau (comarca del Sobrarb i província d'Osca) considerant els prats actuals. Continuem amb les diferents organitzacions comunitàries de la Vall de Broto (a ponent de la Vall de Gistau i de la mateixa comarca) amb la particularitat de seguir pasturejant durant l'estiu els comunals pròxims del municipi de Gavarnie (de la vall francesa de Barèges). Complementàriament hi afegim a la Vall de Broto, les implicacions que suposen la declaració del parc nacional d'Ordesa i Mont Perdut junt amb un conjunt d'altres figures complementàries de protecció (Red Natura 2000, MaB, Patrimoni Mundial de d'UNESCO i altres nominacions). Finalment, aportem unes discussions de com creiem que haurien de canviar algunes de les coincidències explicades entre explotació i conservació.

M. Felipa Español Coll, bibliotecària del Servei de Biblioteques del Front (1937-1939) / Pilar Vives Corbella
Vives Corbella, Pilar


En: Quaderns de Vilaniu : miscel·lània de l'Alt Camp. Valls, núm. 83 (maig 2023), p. 29-64 (Quaderns biogràfics) 

Recerca inicial del paper destacat de la jove vallenca Maria Felipa Español Coll durant la Guerra Civil com a bibliotecària voluntària a Sarinyena, al Front d'Aragó, i al bibliobús del Servei de Biblioteques del Front. Conseqüències i esdeveniments biogràfics posteriors. Segle XX.

La Retirada de Bielsa / Rossend Aliu
Aliu, Rossend


En: Revista de Palafrugell. Palafrugell. Segona època, núm. 70 (agost 1999), p. 26

Joan Miquel Avellí i la colonització agrària / Evarist Puig Dunjó
Puig Dunjó, Evarist


En: Revista del Baix Empordà. Palamós, núm. 49 (juny 2015), p. 84-62 : il. (Història) 
Bibliografia.

"Primer Viernes de Mayo" / Jordi iglesias i Mateo
Iglesias i Mateo, Jordi


En: Revista del Baix Empordà. Palamós, núm. 7 (2004) , p. 24-26 : il. (El pas per Jaca) 

El Meu amic José Luis / Lorenzo Echeto
Echeto, Lorenzo


En: Revista del Baix Empordà. Palamós, núm. 7 (2004) , p. 27-28 : il. (Des de Jaca) 

Màrius Díaz Bielsa. Una peça clau en la Badalona democràtica / Maria Julià i Fernández
Julià i Fernández, Maria


En: Carrer dels arbres. Badalona. 4a època, núm. 6 (2021) , p. 154-172 : il.
Bibliografia.

Màrius Díaz Bielsa fou el primer alcalde democràtic de la ciutat de Badalona després de la Guerra Civil. L'objectiu del present article és aprofundir en la persona del batlle que va estrenar la demo- cràcia a l'esmentat municipi. El seu carisma i la feina ben feta van aconseguir que la seva ciutat adoptiva cregués en ell i en el seu projecte. Va ser, i ho segueix essent, un home compromès amb la societat en la lluita cap a la democràcia i la igualtat, així com una persona d'acció. Avui dia, passats gairebé quaranta anys, quan es parla de Màrius Díaz Bielsa a Badalona, tothom té unes paraules de lloança i fins i tot de nostàlgia. Quan estudiem l'evolució his- tòrica dels fets i dels protagonistes, veiem com de rellevant va ser Màrius Díaz Bielsa en tot aquest procés. En resseguir la seva vida, doncs, veiem també la nostra història.

La Parla de Fraga / Josep Galán Castany
Galán Castany, Josep


En: Ilerda : Humanitats. Lleida, núm. XLVIII (1990) , p. 207-208 (Dossier) 
Notes.

Problemas y cuestiones de la sede de Roda hasta su traslado a Lérida / por el Dr. D. Luis Rubio García
Rubió i Garcia, Lluís


En: Ilerda. Lérida. Año XVIII, núm. XXIV (enero-diciembre 1960), p. 83-125 (Historia medieval) 
Notes a peu de pàgina.

L'Extractivisme agrari com a causa de vulnerabilitat rural. Reflexions a partir de la comarca de la Llitera / Josep Espluga Trenc
Espluga Trenc, Josep Lluís


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 12 (novembre 2022), p. 117-126
Referències bibliogràfiques. Resum en català i anglès.

Un dels principals factors de despoblament del món rural ha sigut l'aplicació d'un model agrari industrialitzat i globalitzat, que ha tendit a concentrar la producció d'aliments i matèries primeres agràries en poques mans i a desplaçar una bona part de la població rural cap a les zones urbanes. Aquest procés ha tingut lloc en el marc del que es coneix com a extractivisme, un procés mitjançant el qual s'extreuen uns recursos mentre que el territori queda fracturat i espoliat, alhora que els beneficis se'ls enduen els inversors globals. En aquesta comunicació es descriu el procés extractivista implantat a la comarca de la Llitera i es posa l'èmfasi en la necessitat d'estratègies de dinamització local més ambicioses, basades en models agroalimentaris alternatius, com l'agroecologia i la sobirania alimentària, que facilitin una major sostenibilitat econòmica i social i promoguin un món rural viu.

La Despoblació als Aspres del Montsec (Ribagorça, Llitera i Noguera). Seixanta anys després de la inauguració de la presa de Canelles / Helena Sistac Garcia, Ramon Sistac Vicen
Sistac Garcia, Helena


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 11 (2020) , p. 267-276 : il.
Bibliografia. Resum en català i anglès.

A l'extrem sud dels plegaments pirinencs, allà on la muntanya s'atansa a la plana, les grans infraestructures hidrogràfiques del franquisme van tenir un enorme impacte sobre el territori i la seua població. L'alteració del medi geogràfic i la transformació consegüent de l'economia, acompanyades d'un gran xoc cultural a causa de la combinació d'immigració i emigració, van provocar una gran desertització en una zona de contacte i transició entre Catalunya i Aragó, tot sensibilitzant una frontera que mai no havia existit i que avui té la seua expressió en els grans embassaments de Canelles i Santa Anna. Seixanta anys després de la posada en funcionament de la presa i central de Canelles (1959) és el moment d'emprendre un debat sobre els costos i/o beneficis materials, culturals, estratègics i, sobretot, humans que la creació d'aqueixes megainfraestructures va representar.