português | english | français | català

logo

Búsqueda en la base de datos

Base de datos:
FONS
Buscar:
TINENCA DE LA TERRA []
Referencias encontradas:
Mostrando:
1 .. 20   en el formato [Estandar]
página 1 de 22
ir a la página                         


1 / 429
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Possessió de terres i els pescadors de Tossa (1400-1512) / Antoni Ginot Julià
Ginot Julià, Antoni


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 31 (2019) , p. 23-42 : il. (Estudis
Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia.

Els pescadors sempre han mantingut una relació important amb la terra i el conreu. En aquest treball veurem quina és la magnitud d'aquesta vinculació entre pescadors i la possessió d'horts i terres de conreu a la vila costanera de Tossa. Així mateix veurem quina era la relació d'aquests pescadors amb el mas i la servitud.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Pescadors ; Propietat de la terra ; Masos ; Conreus ; Horta ; Tinenca de la terra
Àmbit:Tossa de Mar
Cronologia:1400 - 1512
Accés: https://www.raco.cat/index.php/QuadernsSelva/article/view/366732
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 429
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Juris responsum pro ... D. Raymundo Despuig bajulivo Majoricar. Senescalco ... magistri Hierosolymitan. ac Comendatore villae & termini de Termens, contra singulares et terratenentes ejvsdem Villae et termini. Super causa contentionis inter praedictas partes vertenti coram ... / D. Petro Antonio ab Arredondo contentionum tertio. Actuario Thoma Casanovas not.
Despuig i Martínez de Marcilla, Ramon


Barcin. : ex typogr. Josephi Giralt, 1735
12 p. ; 29 cm
Gravat de Sant Joan Baptista a port., segell dels Hospitalers f. A2, port. orlada i capll. orn. Text signat per Paulus Terrades & Diumerò. Precedeix el tít.: Iesus, Maria, Ioseph, cum divo Ioanne Baptista.



Matèries: Documentació jurídica ; Procés judicial ; Tinença de la terra ; Propietaris agraris ; Pastures
Matèries: Despuig i Martínez de Marcilla, Ramon (1670-1741)
Àmbit:Térmens
Cronologia:[1735]
Autors add.:Arredondo, Pedro Antonio de
Localització: Universitat de Barcelona; Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 429
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Satisfacion legal por el dean y cabildo de la Santa Iglesia Cathedral de Lerida contra las universidades de la ciudad de Balaguer y del lugar de Termens a las dudas que se han dado en el pleyto entre dichas partes pendiente / en la Real sala del ... Don Leornado de Gutierrez de la Huerta ... ; escrivanoThomas Casanovas y Solans

Seu Vella de Lleida.


[Barcelona] : [s.n.], [1724 o post.]
31, [1] p. ; 28 cm
Caplletra ornada. ext datat a Barcelona el 10 d'octubre de 1724. Text signat per: Rovira. Títol obtingut de l'epígraf, precedit per: Jesus, Maria, Joseph.



Matèries: Documentació jurídica ; Procés judicial ; Tinença de la terra ; Delmes ; Església ; Catedrals ; Ajuntament
Matèries:Seu Vella de Lleida ; Ajuntament de Balaguer ; Ajuntament de Térmens
Àmbit:Balaguer ; Térmens ; Lleida
Cronologia:[1724]
Autors add.:Gutiérrez de la Huerta, Leonardo ; Casanovas i Solans, Tomàs
Autors add.:Ajuntament de Balaguer ; Ajuntament de Térmens ; Reial Audiència de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 429
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Pro procuratore fiscali venerandae assambleae sacrae et militaris religionis Sancti Ioannis Hyerosolomit in Prioratu Cathaloniae et ... Fr. D.Raymundo Despuig Bajulivo de negroponte cenescal dictae religionis, nec non commendatore de Termens, ac tandem Francisco Urgelles, villae franchae paeniten, uti arrendatario jurium, reddituum, decimarum & emolumentorum commendae de Termens cum procuratore fiscali curiae ecclesiasticae officialatus civitatis Belegarii et ... D. Mariano Alberni rectore parochialis ecclesiae villae de Termens, Dioec. Urgell in causa contentionis pendentis, coram ... D. Francisco Roldòs ... & D. Augustino Ramoneda ... / actuario D. Francisco Vila presbytero

Hospitalers.


Barcin. : ex Typ. Jacobi Suria, in vico Palee, [1721?]
[14] f. ; 30 cm
Port. orlada i caplletra ornada. Text datat a Barcelona el 24 de juliol de 1721. Precedeix el tít.: "Jesvs, Maria Joseph.



Matèries: Procés judicial ; Documentació jurídica ; Església ; Delmes ; Tinença de la terra
Matèries: Despuig i Martínez de Marcilla, Ramon (1670-1741) ; Urgelles, Francisco ; Alberni, Mariano
Àmbit:Térmens ; Balaguer
Cronologia:[1721]
Autors add.:Despuig i Martínez de Marcilla, Ramon ; Urgelles, Francisco ; Alberni, Mariano
Localització: Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 429
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Appendix ad iuris responsum nuper editum, pro reverendo doctore Mariano de Alberni, rectore Parochialis Ecclesiae de Termens, Dioeces. Vrgellen : contra procuratorem generalem venerab. assambleae sacrae religionis Sancti Ioannis Hierosolymitani in prioratu Cathaloniae, & nob. commendatorem de Termens, nec non Franciscum Vrgellès habitatorem ejusdem villae / in causa contentionis vertentis coram illustribus et reverendis dominis doctore Francisco Roldòs, canonico sanctae ecclesie Barcinon., & doctore Augustino Ramoneda, arbitris in forma iuris electis ; actuario doctore Francisco Vila presbyt.
Alberni, Mariano


[Barcelona?] : [s.n.], [1721 o post.]
8 p. ; 30 cm
Caplletra ornada. Text datat a Barcelona, el 23 juny de 1721. Text signat per: Fontanet. Títol obtingut de l'epígraf, precedit per la invocació pia "Jesus, Maria, Joseph" i una creu grega.



Matèries: Procés judicial ; Documentació jurídica ; Delmes ; Tinença de la terra ; Església ; Clergues ; Ordes religiosos
Matèries: Alberni, Mariano ; Urgelles, Francisco ; Roldós, Francesc ; Ramoneda, Agustí
Matèries:Hospitalers
Àmbit:Térmens
Cronologia:[1721]
Autors add.:Urgelles, Francisco ; Roldós, Francesc ; Ramoneda, Agustí ; Vila, Francesc ; Fontanet
Autors add.:Reial Audiència de Catalunya ; Hospitalers
Localització: Universitat de Girona; B. Pública Arús (Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 429
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Contractació agrària a l'Alt Penedès durant el segle XVIII. El contracte de rabassa morta i l'expansió de la vinya / ressenya de Sergi Sancho i Torres
Sancho i Torres, Sergi


En: Gran Penedès. Vilafranca del Penedès, núm. 51 (octubre-novembre 1996), p. 43-44 (Bibliografia penedesenca
Ressenya de:
- Moreno Claverías, Belen. La Contractació agrària a l'Alt Penedès durant el segle XVIII. El contracte de rabassa morta i l'expansió de la vinya / Belen Moreno Claverías ; pròleg d'Emili Giralt i Raventós. Barcelona : Fundació Noguera, 1995



Matèries: Ressenyes ; Contractes de conreu ; Tinença de la terra ; Rabassa morta ; Propietat rural ; Vinya ; Renda agrària ; Estructura agrària ; Conflicte rabassaire
Àmbit:Alt Penedès
Cronologia:[1701 - 1800]
Localització: Biblioteca-Arxiu de l'Institut d'Estudis Penedesencs; Institut Ramon Muntaner; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Biblioteca Terra Baixa (El Vendrell); B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 429
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Continuïtats i canvis en el sistema agrari dels Països Catalans (segles XIV-XV) / Ferran García-Oliver
García-Oliver, Ferran


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 27 (2014) , p. 155-183 (Miscel·lània
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'estructura agrària de Catalunya, el País Valencià i les Illes als darrers segles de l'edat mitjana presentava trets d'un gran dinamisme, amb la irrupció de conreus comercials, la penetraci urbana i la centralitat del mercat, en els seus distints mbits de mercat de productes, teixits, treball i crèdit. Però, llevat d'escasses excepcions d'algunes parròquies mallorquines, la petita explotació pagesa resistí les expropiacions massives o una remodelació profunda de la propietat, com s'operà en altres zones europees. Quin és el pes dels canvis i quin és el pes de les continuïtats i el seu perquè són el motiu d'anàlisi d'aquest article.


Matèries: Estructura agrària ; Explotacions agràries ; Tinença de la terra ; Renda agrària ; Baixa edat mitjana
Àmbit:Països Catalans
Cronologia:[1201 - 1400]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/314547
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 429
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Bans, multes i guarderia rural. Preservació de la propietat rural i construcció del municipi liberal / Joaquim Capdevila i Capdevila
Capdevila i Capdevila, Joaquim


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 21 (2008) , p. 11-47
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

L'objectiu d'aquesta recerca és estudiar el comportament dels principals instruments de preservació de la propietat rural -multes, bans i guarderia rural- en el marc de la construcció del municipi liberal a cavall dels segles XIX i XX. Amb aquesta finalitat, estudiem la producció d'aquests mecanismes en quatre municipis de les terres de Lleida que compten amb uns règims ben diferenciats pel que fa a terres de secà/rec, bestiar de locomoció agrícola, i explotació de les herbes termenals. Durant el període estudiat, resulta evident la intensificació de l'activitat repressiva pel que fa als abusos contra la propietat, la qual és produeix en el context d'una intensificació general de l'activitat reguladora, de control i repressiva dels municipis. L'activitat contra les faltes comeses a la propietat rural esdevé especialment intensa en els municipis dotats d'un règim de lliure explotació de les herbes per part dels propietaris. Aleshores el pes de la repressió cau sobre els amos de ramats d'ovelles i de cabres. Especialment en aquests casos, l'activitat repressiva municipal opera conforme a uns cicles repressius, caracteritzats per uns augments del volum de multes i de la seva gravositat, per la intensificació de la publicació de bans i l'enduriment de les seves condicions, i eventualment pel nomenament de guarderia rural.


Matèries: Propietat de la terra ; Tinença de la terra ; Conreus ; Economia ; Medi geogràfic ; Estructura agrària
Àmbit:Tàrrega ; Ciutadilla ; Sant Martí de Maldà - Sant Martí de Riucorb ; Barbens
Cronologia:1865 - 1933
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/183484
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 429
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Concessions, aprisions i emfiteusis : la formació de la propietat territorial al delta de l'Ebre (s. XII-segle XIX) / Emeteri Fabregat Galcerà
Fabregat i Galcerà, Emeteri


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 21 (2008) , p. 49-78
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

El text analitza l'evolució de la propietat de la terra al delta de l'Ebre des de meitat segle XII fins la introducció del conreu de l'arròs (1860's a l'hemidelta dret; 1910's a l'hemidelta esquerre). Aquest procés es relaciona amb les condicions naturals, econòmiques, demogràfiques i socials que predominaren en aquesta zona al llarg del període. Es distingeixen tres grups pel que fa a l'origen de la propietat: la petita propietat pagesa basada en la pràctica de l'aprisió; les grans propietats territorials, originades en concessions feudals de meitat del segle XII; i les concessions del Reial Patrimoni registrades a partir del segle XV. Cada grup té una evolució peculiar que desemboca en una estructura bipolaritzada entre la petita i gran propietat.


Matèries: Propietat de la terra ; Tinença de la terra ; Conreus ; Economia ; Medi geogràfic ; Estructura agrària
Àmbit:Ebre, delta de l'
Cronologia:[1100 - 1850]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/183489
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 429
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Propietat de la terra al delta de l'Ebre i la colonització de 1780 / Noèlia Borràs Matamoros
Borràs Matamoros, Noèlia


En: Recerca. Tortosa, núm. 17 (2017) , p. 57-75 : il. (Miscel·lània
Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

El projecte de colonització impulsat des de la corona per al Delta de l'Ebre a partir de 1780 va transformar l'estructura de la propietat a la regió. Va passar de ser comunal, amb el sistema de l'aprisió utilitzat des de l'edat mitjana, a ser privatitzat amb l'emfiteusis. El control que la ciutat de Tortosa havia tingut del Delta gràcies a drets històrics va passar a ser substituït per la corona. Posteriorment, també es van plantejar diverses millores, puntuals o de gran abast,i , en algun cas, vinculades amb algun eixample projectat durant el segon terç del segle XIX. Un exemple és el datat l'any 1852 per a fer-se més enllà del Cap de Pont,obra mai realitzat, amb una superfície de nova ocupació dos vegades més gran que la ciutat preexistent.


Matèries: Colonització rural ; Tinença de la terra ; Propietat de la terra ; Bens comunals ; Aprisió ; Emfitéusi
Àmbit:Ebre, delta del
Cronologia:[1701 - 1800]; (esp. 1780-1795)
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Recerca/article/view/360678
Localització: B. Popular (Ulldecona); B. Pública Comarcal (Mora d'Ebre); B. Mestre Cabré (Tivissa); Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 429
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Conflicto y género en la Cataluña vitícola : las mujeres rabassaires (1890-1910) / Josep Colmé Ferrer
Colomé i Ferrer, Josep


En: Ayer : revista de historia contemporánea. Madrid, núm. 115 (2019) , p. 161-187 (Estudios



Matèries: Pagesia ; Vinya ; Tinença de la terra ; Moviment camperol ; Conflicte rabassaire ; Dona
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1890 - 1910
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 429
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Terra de ceps : especialització vitivinícola i món rabassaire a les comarques de l'Anoia i l'Alt Penedès al segle XIX / Josep Colomé-Ferrer
Colomé i Ferrer, Josep


Barcelona ; Igualada : Publicacions de l'Abadia de Montserrat : Ajuntament d'Igualada, 2019
403 p. ; 20 cm (Biblioteca Abat Oliba, 308) 
Premi de Recerca Dr. Joan Mercader (2016). Notes. Bibliografia. Índex.
ISBN 9788491910640

Aquest llibre parla del procés d'especialització vitícola que va tenir lloc a les comarques de l'Anoia i l'Alt Penedès al llarg de la segona meitat del segle XVIII i durant tot el XIX, de les transformacions del paisatge i dels canvis en les relacions socials i polítiques que l'avenç de la vinya va comportar. Al llarg d'aquestes pàgines es posa en relleu el paper destacat que va jugar la gran propietat de la terra en aquest procés d'especialització vitivinícola, així com el protagonisme que hi va tenir el contracte de rabassa morta. L'estudi analitza la relació existent entre viticultura i creixement demogràfic, l'aparició de nous poblaments i les característiques dels nuclis familiars i de les explotacions rabassaires. Presta especial atenció a les relacions veïnals i al paper jugat per les dones en aquestes societats rabassaires, tant en l'àmbit de la llar com en el món del treball o en els conflictes socials. Finalment, s'estudia la crisi provocada per l'arribada de la fil·loxera, la posterior replantació de les vinyes i el conflicte rabassaire de finals del segle XIX. (Editorial).



Matèries: Indústria vinícola ; Tinença de la terra ; Rabassa morta ; Conflicte rabassaire ; Vinya ; Economia ; Societat ; Pagesia ; Crisi demogràfica ; Crisi agrària ; Plaga de la fil·loxera
Àmbit:Anoia ; Alt Penedès
Cronologia:[1750 - 1900]
Autors add.:Ajuntament d'Igualada
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 429
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Masoveria y su régimen jurídico en las comarcas del antiguo condado de Besalú / Juan Amat i Cortés
Amat i Cortés, Joan


En: 147228 VI Assemblea d'Estudis sobre el Comtat de Besalú : ponències i comunicacions : Besalú : 1988. Besalú : Amics de Besalú, 1989. p. 69-73


Matèries: Contractes de masoveria ; Tinença de la terra ; Dret dels contractes ; Propietaris agraris ; Pagesia ; Masos
Àmbit:Besalú, comtat
Cronologia:[0000 - 1988]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/QuadernsAE/article/view/352329/443508
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Nacional de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Girona; Universitat de Girona; Universitat Ramon Llull; Fundació Bosch i Cardellach; B. Ramon Vidal (Besalú); B. Fages de Climent (Figueres); B. Carles Rahola (Girona); B. Marià Vayreda (Olot)


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 429
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La "Rabassa morta", sus actores y la defensa del carácter enfitéutico, 1740-1850 / Belén Moreno Claverías
Moreno Claverías, Belén


En: Historia agraria. Murcia, 78 (Agost 2019), p. 7-36 (Estudios
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

El contracte de rabassa morta va ser l'instrument jurídic més idoni per a l'expansió de la vinya a la Catalunya dels segles XVIII i XIX. Lloat per molts contemporanis que li atribuïen l'explotació de terres fins llavors improductives, va acabar generant una llarga polèmica entre les parts contractants causada per la divisió de dominis que implicava i per la seva durada determinada per la vida dels ceps plantats pels rabasaires. Alguns concedents, animats per la introducció del concepte liberal de propietat i el creixement demogràfic que revaloritzava la terra, van pretendre equiparar-lo a una parceria, mentre que els rabassers es consideraven emnfiteutes amb drets sobre la terra mentre els ceps continuessin vives. Els interessos de les parts contractants van deixar de confluir i la seguretat que el domini útil aportava als conreadors es va veure seriosament amenaçada. Per a comprendre el que va suposar la posada en dubte del caràcter emfitéutic del contracte i per què es van mobilitzar tan intensament en el seu defensa, cal saber quines implicacions tenia per a ells ser rabasaires. El fet de poder vendre, hipotecar i llegar el domini útil els feia sentir-se gairebé "propietaris" i distingir-se de la classe inferior dels jornalers. La rabassa morta els proporcionava una identitat i un lloc en l'estructura social agrària, als quals no renunciarien fàcilment.


Matèries: Rabassa morta ; Emfitéusi ; Contractes de conrreu ; Estructura social ; Pagesia ; Vinya ; Agricultura ; Tinença de la terra
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1740 - 1850
Accés: https://doi.org/10.26882/histagrar.078e01m
Localització: UAB: Humanitats; Universitat de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 429
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Un Document inèdit al segle XII sobre Altafulla / Ramon Serra, Antoni Virgili
Serra i Rial, Ramon


En: Estudis altafullencs. Altafulla, núm. 42 (2018) , p. 7-14
Notes a peu de pàgina. Inclou transcripció del document (en llatí). Resums en català i anglès.


Matèries: Fonts documentals ; Pergamí ; Feudalisme ; Contractes ; Cens ; Castells ; Tinença de la terra ; Arxius històrics ; Arxius diocesans
Matèries: Claramunt, Berenguer de ; Taradell, Guillem de
Àmbit:Altafulla
Cronologia:1161 - 1187
Autors add.:Virgili i Colet, Antoni
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EstudisAltafulla/article/view/356100
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; B. Pública de Tarragona; B. Centre de Lectura de Reus; Biblioteca Municipal d'Altafulla; Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 429
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Viticultura, desigualtat i conflicte agrari : la lluita per la terra a la Catalunya vitícola, 1900-1936 / Raimon Soler-Becerro
Soler i Becerro, Raimon


Tarragona : Publicacions URV ; Vinseum, Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, 2019
301 p. : il. ; 24 cm (Cultures del vi, 1) 
Treball guanyador de la III Beca Emili Giralt i Raventós - Cultures del Vi. Referències bibliogràfiques.
ISBN 9788412029703 (Vinseum)
ISBN 9788484247357 (URV paper)
ISBN 9788484247364 (URV PDF)

Aquest llibre aborda les causes de l'anomenat plet dels rabassaires en el període clau de la seva història, el primer terç del segle XX, a partir de l'anàlisi del desenvolupament de la vitivinicultura, de l'estructura de la propietat i de les característiques de les famílies pageses a la regió vinícola del Penedès, principal focus del moviment en aquest període. L'obra explica com des de l'acció col·lectiva es va afrontar la situació crítica de la vitivinicultura mitjançant l'acció sindical, el cooperativisme i la política. (Editorial).



Matèries: Vinya ; Pagesia ; Estructura agrària ; Tinença de la terra ; Moviment camperol ; Conflicte rabassaire ; Contractes de conreu ; Sindicalisme ; Cooperativisme ; Indústria vinícola
Àmbit:Catalunya ; Baix Penedès ; Alt Penedès
Cronologia:[1900 - 1936]
Autors add.:Museu de les Cultures del Vi de Catalunya ; Universitat Rovira i Virgili
Localització: Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; B. Pública Arús (Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 429
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Marquesat i les propietats monàstiques del terme de Sentmenat / Jaume Verdaguer i Famades, Grup d'Amics del Museu-Arxiu de Sentmenat
Verdaguer i Famades, Jaume


En: 185925 El Vallès : de l'Edat Mitjana a la Moderna. Recull de ponències del V Curs d'Història del Vallès. Sabadell : Fundació Bosch i Cardellach, 2019



Matèries: Edat mitjana ; Tinença de la terra ; Règim senyorial ; Monestirs ; Noblesa
Àmbit:Sentmenat
Cronologia:[0000 - 1500]
Autors add.:Grup d'Amics del Museu-Arxiu de Sentmenat
Localització: Fundació Bosch i Cardellach


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 429
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Horta de la Selva del Camp a inicis del segle XIV. L'ús privat del dret de rec / Rosario Moya Guerrero
Moya Guerrero, Rosario


En: Butlletí del Centre d'Estudis Selvatans. La Selva del Camp. Segona època, núm. 11 (2017) , p. 69-81
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

La vida quotidiana dels habitants de la Selva del Camp a principis del segle XIV és coneguda gràcies a la informació que contenen els llibres notarials que s'han conservat a l'Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona fins avui dia. En ells els notaris redacten bàsicament els esborranys de contractes d'establiments emfitèutics o de compra-venda de terres de conreu i de cases els quals contenen notícies caire social, econòmic i jurídic. Aquest article té per objecte l'anàlisi de la notícia singular que trobem en un d'aquests instruments, la compra-venda de parcel·les d'horta. Es tracta de l'ús privat que els habitants de la Selva del Camp fan del dret de rec, en alienar-lo separadament de l'hort que rega, així com la seva possible afectació en el preu final de la tinença objecte de venda.


Matèries: Vida quotidiana ; Fonts documentals ; Protocols notarials ; Contractes ; Agricultura ; Horta ; Irrigació ; Edat mitjana ; Drets i privilegis ; Tinença de la terra
Àmbit:Selva del Camp, la
Cronologia:[1300 - 1319]
Accés: https://raco.cat/index.php/ButlletiCES/article/view/339926
Localització: B. Pública (La Selva del Camp); B. Central Xavier Amorós (Reus); B. Pere Anguera (Reus); B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 429
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Santa Coloma de Montpedrós, una comunitat rural feudal d'època medieval / Lluís Monjas Manso
Monjas Manso, Lluís


Sant Feliu de Llobregat : Edicions del Llobregat : Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2018
167 p. : il. ; 25 cm
Bibliografia i fonts.
ISBN 9788494853616



Matèries: Edat mitjana ; Règim senyorial ; Beneficis eclesiàstics ; Drets jurisdiccionals ; Població ; Nuclis de població ; Masies ; Xarxa viària ; Toponímia ; Transmissió de béns ; Tinença de la terra ; Estructura agrària ; Impostos-exaccions ; Senyoria ; Pagesia ; Família ; Societat ; Dona ; Condicions de vida ; Església ; Lleure
Àmbit:Montpedrós - Santa Coloma de Cervelló ; Cervelló, baronia
Cronologia:[1300 - 1500]
Autors add.:Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca Les Voltes (Sant Vicenç dels Horts); B. Pilarin Bayès (Santa Coloma de Cervelló)


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 429
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Un Contracte de mitgers en el terme de Cornudella (Arquebisbat de Tarragona) : apunts de pedagogia històrica / Josep M. Sabaté i Bosch
Sabaté i Bosch, Josep Maria


En: 044912 El Món rural català a l'època de la revolució liberal : III Jornades d'Estudis d'Història : 2,3 i 4 de novembre de 1990. Vol. 2: Comunicacions. Lleida ; Cervera : Universitat de Lleida : Universidad Nacional de Educación a Distancia. Centre Associat, [1991-1995]. p. 29-32



Matèries: Contractes de conreu ; Tinença de la terra
Àmbit:Cornudella de Montsant
Cronologia:[1811 - 1814]
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Comarcal del Bages; B. Pública de Lleida; B. Pere Anguera (Reus); B. Comarcal Josep Finestres i Monsalvó (Cervera)


Enllaç permanent a aquest registre



página 1 de 22
ir a la página                         

Base de datos  FONS : Formulario avanzado

   
Buscar:
en el campo:
 
1     
2   
3