português | english | français | català

logo

Búsqueda en la base de datos

Base de datos:
FONS
Buscar:
HOSPITALERS []
Referencias encontradas:
Mostrando:
1 .. 20   en el formato [Estandar]
página 1 de 9
ir a la página                      


1 / 175
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Batllia de Miravet (segles XVII i XVIII) : demografia, societat i economia / Josep Cañabate Fortuño
Cañabate Fortuño, Josep


Benicarló : Onada edicions, 2020
462 p. : il. ; 21 cm (La Barcella. Sèrie Minor, 7) 
Bibliografia.
ISBN 9788418634086

La Batllia de Miravet era un senyoriu de l'Orde de l'Hospital situat al sud de Catalunya que controlava un ampli espai des del riu Ebre fins a la frontera amb l'Aragó. Va ser una zona estratègica i d'importants transformacions al llarg dels segles XVII i XVIII. A través del buidat de fonts parroquials i la seva anàlisi s'ha establert l'evolució demogràfica d'aquest espai, mai estudiat des d'aquest format. L'estudi socioeconòmic s'ha centrat en les fonts procedents de l'Orde, per mostrar l'evolució de les rendes senyorials, les formes de propietat i l'evolució de la producció. La Batllia va seguir les tendències generals dels segles XVII i XVIII, amb un 1600 inestable, marcat per l'expulsió dels moriscos i els efectes de les guerres dels Segadors i de Successió, que van trencar els moments de recuperació. El segle XVIII seria un període de clara expansió, especialment a partir de 1750. La població va augmentar de manera continuada, generant un dels creixements més importants de Catalunya. L'evolució econòmica també va viure un desenvolupament a l'alça de l'agricultura, la ramaderia i la producció. Fets que van generar un augment de la renda senyorial, una expansió dels espais de cultiu i un creixement dels nuclis urbans. Agents externs ho van aprofitar per monopolitzar part del benefici a través d'arrendaments. Una situació general que les guerres napoleòniques van fragmentar a inicis del segle XIX marcant la fi del règim senyorial. (Editorial).



Matèries: Edat moderna ; Senyoria ; Població ; Evolució demogràfica ; Economia ; Renda senyorial ; Tinença de la terra ; Expulsió dels moriscos ; Guerra dels Segadors ; Guerra de Successió ; Societat
Matèries:Hospitalers
Àmbit:Miravet, batllia ; Miravet ; Ribera d'Ebre ; Terra Alta
Cronologia:[1600 - 1800]
Localització: Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; B. Municipal (Benissanet); B. Dr. Mn. Joan Baptista Manyà (Gandesa); B. Josep Avinyó (Ginestar); B. Pública Comarcal (Mora d'Ebre); B. Municipal (Móra la Nova); B. dels Muntells Josep Sancho Subirats (Sant Jaume d'Enveja); B. Pública (La Selva del Camp); B. Pública de Tarragona; Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa); Biblioteca Popular de Valls


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 175
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Fi dels templers catalans [Fitxer informàtic] / Josep Maria Sans i Travé
Sans i Travé, Josep Maria


Lleida : Pagès, 2010
1 recurs electrònic (502 p.) (Els ordes militars, 10) 
ISBN 84-9779-849-X

La fi dels templers catalans analitza els motius que abocaren a la detenció dels frares del Temple arreu de l'Europa cristiana (1307) i a iniciar en contra d'ells un llarg procés que acabaria amb la supressió de l'ordre del papa Climent V durant la celebració del concili de Viena del Delfinat el 1312. El llibre recull les diverses etapes d'aquest procés, des de la resistència dels templers a lliurar-se als oficials de Jaume II de Catalunya, passant pel setge i capitulació dels castells on s'havien fet forts i pels interrogatoris als quals foren sotmesos, fins a arribar a la declaració d'innocència dels frares catalans decretada al concili provincial de Tarragona la tardor de 1312. S'exposen, així mateix, les negociacions dutes a terme pels ambaixadors del rei català a Viena durant la celebració del concili amb les quals, malgrat l'assignació general dels béns dels templers a l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem, aconseguiren la creació del nou ordre de Montesa al País Valencià.



Matèries: Ordes militars ; Edat mitjana ; Jaume II el Just ; Clergues ; Setges ; Castells ; Persecucions religioses ; Concilis ; Propietat eclesiàstica
Matèries:Orde del Temple ; Templers ; Hospitalers ; Orde de Sant Joan de Jerusalem
Àmbit:Catalunya ; País Valencià ; Viena - Austria
Cronologia:1307 - 1312


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 175
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Musulmanes en Cataluña : las comunidades musulmanas de la encomiendas templarias y hospitalarias de Ascó y Miravet (siglos XII-XIV) / Pascual Ortega Pérez
Ortega i Pérez, Pasqual


Barcelona : Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Institució Milà i Fontanals, Departament d'Estudis Medievals, 2000
192 p. ; 25 cm (Anuario de estudios medievales. Anejo, 39 ) 



Matèries: Edat mitjana ; Senyoria ; Ordes militars ; Musulmans ; Moriscos
Matèries:Templers ; Hospitalers
Àmbit:Miravet ; Ascó ; Al-Andalus
Cronologia:[1100 - 1400]
Autors add.:Institució Milà i Fontanals. Departament d'Estudis Medievals ; CSIC
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Nacional de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 175
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Rentas del castellán de Amposta (Orden del Hospital) en las encomiendas de Ascó, Caspe y Miravet a principios del siglo XV / Pascual Ortega
Ortega i Pérez, Pasqual


Barcelona : Consell Superior d'Investigacions Científiques, 1996
[109] p. ; 24 cm
Separata de Miscel·lània de Textos Medievals, Núm. 8 (1996), p. 283-392.



Matèries: Ordes militars ; Ordes religiosos ; Senyoria ; Baixa edat mitjana ; Renda senyorial
Matèries:Hospitalers
Àmbit:Amposta, castlania ; Amposta ; Ascó ; Miravet ; Caspe - Saragossa
Cronologia:[1400 - 1450]
Autors add.:CSIC
Localització: B. Abadia de Montserrat; B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 175
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Sociedad de las tierras del Ebre : el señorío templario y hospitalario de Ribera d'Ebre y Terra Alta (1150-1350) [Fitxer informàtic] / Pascual Ortega Pérez; dirigida per Manuel Sánchez Martínez
Ortega i Pérez, Pasqual


Tarragona : Universitat Rovira i Virgili, 2021
Dirigida per: Sánchez Martínez, Manuel. Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Història i Geografia, 1995
1 recurs electrònic
Bibliografia. Notes.

En el següent treball hem pretès investigar l'estructura i dinàmica evolutiva de la part de la formació social feudal catalanoaragonesa que es va desenvolupar en les comarques de Ribera d'Ebre i Terra Alta, situades en el sud-est de Catalunya, entre els rius Ebre i Algars, un territori que va pertànyer casi en la seva totalitat a l'Ordre del Temple i, desprès de la seva abolició, a la del Hospital. Per a nosaltres hi tenia un triple interès. La seva condició com a primera adquisició militar extensa d'aquella formació social permetia observar de a prop com s'havien instaurat aquí les estructures socioeconòmiques dominants i de quina forma havien evolucionat. El caràcter de senyoriu d'Ordre religiós-militar obria la possibilitat d'aprofundir en l'estudi de l'organització d'aquestes milícies i el seu comportament en la faceta de senyors de persones i terres. Per fi, la permanència de població musulmana després de la conquista feia viable l'anàlisi, en el mateix origen, de les condicions de submissió d'aquestes comunitats al nou poder. Aquest treball està organitzat per seccions: L'ocupació militar del territori, la conformació de l'estat feudal, i l'organització feudal de la terra gestionada. També l'explotació humana i econòmica del territori, el domini feudal sobre els habitants i l'excedent productiu, l'estructura de poder de la classe dominant i el desenvolupament organitzatiu de les comunitats de baix estrat, tant la Cristiana com la Sarraïna. Aquest treball també inclou un epíleg, en el qual apareixen els elements més rellevants de les seccions anteriorment citades per ordre cronològic. Finalment, també trobem un volum d'apèndixs i un apèndix documental.


Matèries: Estructura social ; Edat mitjana ; Ordes militars ; Tesis doctorals ; Règim senyorial ; Poder polític
Matèries:Orde de Sant Joan de Jerusalem ; Hospitalers ; Orde del Temple ; Templers
Àmbit:Terres de l'Ebre ; Ribera d'Ebre ; Terra Alta
Cronologia:1150 - 1350
Autors add.:Sánchez Martínez, Manuel (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/671648
Localització: Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 175
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
La Batllia de Miravet (segles XVII i XVIII) : demografia, societat i economia [Fitxer informàtic] / Josep Cañabate Fortuño ; [dirigida per Jaume Dantí i Riu, Valentí Gual i Vilà]
Cañabate Fortuño, Josep


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2019
Dirigida per: Dantí i Riu, Jaume; Gual i Vilà, Valentí. Universitat de Barcelona. Departament d'Història i Arqueologia, 2019
1 recurs electrònic (358 p.)

La Batllia de Miravet fou un senyoriu de l'Orde de l'Hospital situat al sud de Catalunya que controlava un ampli espai des del riu Ebre fins a la frontera amb l'Aragó. Una zona estratègica i d'importants transformacions al llarg dels segles XVII i XVIII, marcada per episodis claus com l'expulsió dels moriscos, les guerres de Segadors i Successió, i l'expansió del 1700 fins a l'ocupació napoleònica, fets que van modificar la seva població i estructura socioeconòmica. Amb el buidat dels fons parroquials, seguint la metodologia establerta, es mostra part de l'evolució demogràfica de la Batllia entre 1600 i 1820 a través de: la natalitat, la mortalitat adulta i infantil amb les seves crisis, la fecunditat, i la nupcialitat amb la tipologia de casaments i espais de procedència. Una evolució contrastada amb el buidat i estudi de xifres totals de població de fonts diverses com: censos, visites pastorals i altres recomptes preestadístics; sobre aquests s'ha comprovat la seva validesa a partir de la taxa de natalitat. Un buidat i anàlisi complert de fonts variades mai realitzat per aquesta zona. L'evolució de la població de la Batllia mostra una tendència estable al llarg del segle XVII marcada per l'expulsió dels moriscos, l'escassa incidència de la pesta de 1650, i les crisis generals causades per les guerres dels Segadors i de Successió. A partir de 1750 es mostra un desenvolupament positiu, amb un moviment a l'alça que genera un important augment d'habitants, que es troba entre els més destacats de Catalunya, i es paralitza a inicis del XIX amb noves crisis i la Guerra del Francès. Una evolució marcada per una estacionalitat recurrent, on les feines agrícoles i el clima influenciaven fortament el seu desenvolupament, amb una incidència cada cop menor dels preceptes religiosos. En els matrimonis la seva tipologia manté els esquemes majoritaris, on els casaments entre solters eren els més recurrents i només disminuïen en temps de guerres. La majoria dels esposos procedien d'un radi de proximitat, però en contrast amb altres zones de Catalunya, destaquen els nouvinguts aragonesos i valencians, per vinculació geogràfica, l'escàs volum de francesos, i l'alta presència de castellans i italians en alguns municipis en períodes bèl·lics. L'estudi socioeconòmic es basa en aquelles fonts del propi Orde de l'Hospital, especialment el buidat dels capbreus o altres reculls de rendes. Aquests han marcat l'anàlisi sobre la renda senyorial, les formes de propietat i hàbitat, i l'evolució de la producció. El senyor rebia un conjunt de drets i rendes que li garantien uns ingressos; aquests van anar a la baixa al llarg del segle XVII, a causa de les crisis i guerres, però van augmentar considerablement al llarg del XVIII gràcies a l'expansió demogràfica i econòmica del període. Un fet que també es corrobora en la propietat amb un augment de les terres confessades, la construcció de nous molins, forns i esglésies, a més de l'expansió dels nuclis urbans amb nous carrers i barris. La producció agrícola estava basada en la triada mediterrània; des del segle XVII l'olivera ja era un cultiu destacat, amb la presència de molins, i la vinya en espais més d'interior. La proliferació de terres conreades al llarg del segle XVIII va permetre una major varietat, amb l'ampliació de regadius a prop de l'Ebre, les plantacions de moreres per la seda o una major producció vinícola dedicada a l'aiguardent. Fets que van generar una major pluriactivitat familiar lligada a les produccions artesanals existents, però en un entorn cada com més monopolitzat per companyies comercials arrendatàries de la Batllia. Elements que la Guerra del Francès va fragmentar ja iniciant la desintegració del sistema senyorial.


Matèries: Senyoria ; Ordes militars ; Població ; Evolució demogràfica ; Edat moderna ; Economia ; Societat ; Capbreu ; Fonts documentals ; Tesis doctorals
Matèries:Orde de Sant Joan de Jerusalem ; Hospitalers
Àmbit:Miravet, batllia ; Miravet
Cronologia:1600 - 1820
Autors add.:Dantí i Riu, Jaume (Dir.) ; Gual i Vilà, Valentí (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/666814
http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/132871
Localització: Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 175
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Rafel de Biure, els Hospitalers i Vallverd en litigi (1606-1623) / Valentí Gual i Vilà, Manel Güell Junkert
Gual i Vilà, Valentí


En: Podall. Montblanc, núm. 11 (2022) , p. 95-174 : il. (Història Moderna
Bibliografia. Notes. Inclou apèndix documental amb ressenya-transcripció de documents. Resums en català, castellà i anglès.

En els segles XVI i XVII, la conflictivitat social i patrimonial podia generar bàndols que s'enfrontaven en les anomenades guerres privades. Sovint les protagonitzaven membres de l'aristocràcia nobiliar coneguts com senyors-bandolers. S'exposa el litigi per la jurisdicció de Vallverd que va enfrontar Rafel de Biure amb la comanda de Barberà de l'Orde de Sant Joan de l'Hospital de Jerusalem, amb accions punitives de caire judicial que alternaven amb actes violents. A partir de la documentació trobada procedent de la cúria del batlle de la castlania de Vallverd, es pot conèixer la versió d'una de les parts i contrastarla amb la contrària. S'annexa una ressenya-transcripció d'aquest material documental.


Matèries: Edat moderna ; Bandolerisme ; Conflictivitat social ; Noblesa ; Plet jurisdiccional ; Ordes militars ; Fonts documentals ; Genealogia ; Famílies
Matèries: Biure, família
Matèries:Hospitalers ; Orde de Sant Joan de Jerusalem
Àmbit:Vallverd, baronia ; Vallverd - Sarral ; Conca de Barberà
Cronologia:[1444 - 1700]; (esp. 1606 - 1623)
Autors add.:Güell i Junkert, Manuel
Accés: https://raco.cat/index.php/Podall/article/view/416384


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 175
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
L'Infant Jaume, fill de Jaume el Just, cavaller de l'orde de Montesa, no fou enterrat a Santes Creus / Joan Papell Tardiu
Papell i Tardiu, Joan


En: Santes Creus : Revista de l'Arxiu Bibliogràfic. Santes Creus. Vol. XXII[bis] (2006-2007) , p. 33-49
Notes a peu de pàgina. Inclou annex fotogràfic.


Matèries: Monestirs ; Monarques ; Jaume II el Just ; Cavallers ; Clergues
Matèries: Jaume d'Aragó (1296-1334)
Matèries:Monestir de Santes Creus ; Cistercencs ; Orde de Santa Maria de Montesa ; Hospitalers
Àmbit:Aragó, corona d' ; Santes Creus - Aiguamúrcia
Cronologia:1296 - 1334
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3399495
https://usuaris.tinet.cat/absc/catala/arxiu/publi/revista/2006-07 absc rev 22a.pdf [Exemplar complet]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 175
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Cases de Templers i Hospitalers del Camp de Tarragona anteriors al 1300 / [Esperança Piqué i Ferré]
Piqué i Ferré, Esperança


En: 169427 El Tarragonès : El Baix Camp : L'Alt Camp : El Priorat : La Conca de Barberà ; Pladevall i Font, Antoni (Dir.). Barcelona : Fundació Enciclopèdia Catalana, 1995. p. 333-344

Inclou informació sobre la comanda de Selma i Vallmoll i la sotscomanda del Rourell.



Matèries: Ordes religiosos ; Cases ; Edat mitjana ; Arquitectura militar ; Fortificacions
Matèries:Templers ; Hospitalers
Àmbit:Camp de Tarragona ; Selma - Aiguamúrcia ; Vallmoll ; Rourell, el
Cronologia:[1000 - 1300]
Localització: B. Abadia de Montserrat; Arxiu Nacional de Catalunya; Universitat Ramon Llull; B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 175
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Fra Guillem de Guimerà : president de la Generalitat (1310-1320?-18/19 juliol de 1396) / Josep M. Sans Travé
Sans i Travé, Josep Maria


En: Cultura i paisatge a la ruta del Cister, Núm. 9 (2016) , p. 28-41



Matèries: Biografia ; Priors ; Ordes religiosos ; Diputació del General de Catalunya ; Presidents de la Generalitat
Matèries: Guimerà i d'Abella, Guillem (13??-1396)
Matèries:Hospitalers ; Orde de Sant Joan de Jerusalem
Àmbit:Ciutadilla ; Barberà de la Conca ; Catalunya
Cronologia:[1310 - 1396]
Localització: B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 175
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els Ordes religiosomilitars a Castelló d'Empúries (segles XII-XIV) / Daniel Genís i Mas
Genís i Mas, Daniel


En: El Salner : Butlletí del Grup Cultural Castelló d'Empúries. Castelló d'Empúries. Any 8, núm. 7 (2001) , p. 12-26 : il. (La Vila i el seu terme municipal
Notes a peu de pàgina.


Matèries: Ordes religiosos ; Ordes militars ; Edat mitjana
Matèries:Templaris ; Orde del Temple ; Hospitalers ; Mercedaris
Àmbit:Castelló d'Empúries
Cronologia:[1100 - 1400]
Accés: https://xacpremsa.cultura.gencat.cat/pandora/viewer.vm?id=0001484213 [exemplar complet]
Localització: B. Ramon Bordas i Estragués (Castelló d'Empúries); B. Carles Rahola (Girona)


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 175
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
L'Hospital de l'Espluga de Francolí / Maria del Carme Massagué i Matas
Massagué i Matas, Maria del Carme


En: Arrels : miscel·lània d'aportacions històriques i documentals de l'Espluga de Francolí. L'Espluga de Francolí, núm. 1 (1980)



Matèries: Hospitals ; Ordes religiosos ; Edat mitjana ; Assistència sanitària
Matèries:Hospital de l'Espluga de Francolí ; Hospitalers
Àmbit:Espluga de Francolí, l'
Cronologia:[1300 - 1400]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Barcelona; B. Mossèn Ramon Muntanyola (l'Espluga de Francolí); B. Pública de Tarragona; B. Comarcal Josep Conangla i Fontanilles (Montblanc); B. Pere Anguera (Reus); B. Municipal (Alcover); Biblioteca Popular de Valls; B. Mossèn Tomàs Capdevila (Sarral)


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 175
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
L'Espluga i els Ordes del Temple i de l'Hospital / Joan Guasch i Canti
Guasch i Canti, Joan


En: Arrels : miscel·lània d'aportacions històriques i documentals de l'Espluga de Francolí. L'Espluga de Francolí, núm. 1 (1980)



Matèries: Ordes religiosos ; Ordes militars ; Feudalisme ; Edat mitjana
Matèries:Hospitalers ; Orde del Temple ; Templers
Àmbit:Espluga de Francolí, l' ; Poblet - Vimbodí i Poblet
Cronologia:[1100 - 1700]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Barcelona; B. Mossèn Ramon Muntanyola (l'Espluga de Francolí); B. Pública de Tarragona; B. Comarcal Josep Conangla i Fontanilles (Montblanc); B. Pere Anguera (Reus); B. Municipal (Alcover); Biblioteca Popular de Valls; B. Mossèn Tomàs Capdevila (Sarral)


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 175
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Don Carlos, por la gracia de Dios, Rey de Castilla ... Don Francisco Gonzalez de Bassecourt, Conde del Asalto ... Comandante General del Exercito y Principado de Cathaluña y Presidente de su Real Audiencia, &c. ... sabed que en el pleyto y causa seguida en la nuestra Corte y Audiencia que reside en la ciudad de Barcelona ... entre partes de los regidores de la villa de la Espluga de Francolí de una, y Fr. Don Lorenzo Despuig y Fortuny, de la Orden de San Juan, de otra ...
González de Bassecourt, Francisco (Asalto, Conde del)


[S.l.] : [s.n.], [1780?]
[4] p. ; 30 cm



Matèries: Procés judicial ; Documentació jurídica ; Ordes religiosos ; Ajuntament
Matèries:Hospitalers ; Ajuntament de l'Espluga de Francolí
Àmbit:Espluga de Francolí, l'
Cronologia:1780
Autors add.:Reial Audiència de Catalunya
Localització: Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 175
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Las Cartas de población y la renta feudal en el dominio hospitalario del Montsià : s. XIII / Maria Bonet Donato
Bonet i Donato, Maria


En: 209318 Miscel·lània en homenatge al P. Agustí Altisent. Tarragona : Diputació de Tarragona, 1991. p. 551-572



Matèries: Feudalisme ; Carta de poblament ; Drets i privilegis ; Renda senyorial ; Senyoria ; Ordes religiosos ; Edat mitjana
Matèries:Hospitalers
Àmbit:Montsià
Cronologia:[1200 - 1300]
Localització: B. Sebastià Juan i Arbó (Amposta); B. Comarcal Josep Conangla i Fontanilles (Montblanc); B. Pere Anguera (Reus); B. Pública de Tarragona; Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa); Biblioteca Popular de Valls; B. Pública Comarcal (Mora d'Ebre)


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 175
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Las Filigranas de papel de la encomienda hospilalaria de Vallfogona de Riucorb (Conca de Barberà, prov. Tarragona) : (1a parte) / Sergi Gascón Urís
Gascón Uris, Sergi


[S.l.] : Asociación Hispánica de Historiadores del Papel, 2001
[26] p. : il. ; 29 cm
Separata de: Actas del IV Congreso Nacional de Historia del Papel en España : Cordoba, 28-30 de junio de 2001, p. 193-219. Referències bibliogràfiques.



Matèries: Indústria paperera ; Ordes religiosos ; Edat mitjana
Matèries:Hospitalers
Àmbit:Vallfogona de Riucorb
Cronologia:[0000 - 1500]
Autors add.:Asociación Hispánica de Historiadores del Papel
Autors add.:Congreso Nacional de Historia del Papel (4t : 2001 : Còrdova )
Localització: Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 175
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
De Barberà a Sarral i els Sants Metges : "Els primers d'ocupar el castell de Barberà foren els templers. Després vingueren els hospitalers". "L'ermita començà la seva singladura al segle XIV. Però s'hagué d'anar retocant i fins i tot bastir de nou, per la seva mala sort, pariona amb la de la població" / Antoni M. Casas i Ferrer
Casas i Ferrer, Antoni M.


En: Cultura. Valls. Segona Època, Núm. 592 (març 1999), p. 16-17



Matèries: Castells ; Edat mitjana ; Ordes militars ; Ordes religiosos ; Ermites
Matèries:Ermita dels Sants Metges de Sarral ; Castell del Temple de Barberà de la Conca ; Templers ; Hospitalers
Àmbit:Sarral ; Barberà de la Conca
Cronologia:[0000 - 1999]
Localització: B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 175
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Ordes militars i organització del territori : els hospitalers durant la baixa edat mitjana / Prim Bertran i Roigè
Bertran i Roigé, Prim


En: Territori i societat a l'Edat Mitjana : història, arqueologia, documentació. Lleida. Vol. I (1997) , p. 209-234
Edició a cura de Jordi Bolòs. Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documentals.



Matèries: Baixa edat mitjana ; Ordes militars ; Ordenació del territori ; Medi geogràfic ; Fonts documentals
Matèries:Hospitalers ; Orde del Temple
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1100 - 1400
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 175
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Encomienda de Horta de la Orden de San Juan de Jerusalen durante la primera mitad del siglo XVI / Pascual Ortega Pérez
Ortega i Pérez, Pasqual


En: 034677 Jornades d'Història: Antoni Agustí (1517 - 1586) i el seu temps: Resum. Tarragona 1, 2, i 3 maig 1986. Tarragona : [Hemeroteca Caixa de Tarragona], 1986. p. 36-37



Matèries: Ordes militars ; Ordes religiosos ; Edat moderna
Matèries:Hospitalers. Comanda d'Horta
Àmbit:Horta de Sant Joan ; Terra Alta
Cronologia:[1500 - 1550]
Localització: Arxiu Històric de Sabadell; B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 175
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Addicion a lo allegado en derecho por don fray Manuel de Lazerda Granada y Urrea, cavallero del abito de San Iuan y comendador de Horta contra la villa y demas lugares de dicha encomienda / a relación del magnifico dotor Ioan de Carbonell del Consejo de Su Magestad
La Cerda Granada y Urrea, Manuel


[Barcelona?] : [s.n.], [no abans de 1676]
24 p. ; 29 cm
Fris, caplletra ornada. El 12 de desembre de 1676 és la data més moderna que se cita al text. Títol obtingut de l'epígraf; el precedeix: Iesus, Maria, Ioseph, cum Divo Saluatore Hortae.



Matèries: Procés judicial ; Propietat eclesiàstica ; Documentació jurídica ; Ajuntament ; Ordes militars
Matèries: La Cerda Granada y Urrea, Manuel
Matèries:Hospitalers. Comanda d'Horta
Àmbit:Horta de Sant Joan
Cronologia:[1676]
Autors add.:Ajuntament d'Horta de Sant Joan ; Hospitalers. Comanda d'Horta


Enllaç permanent a aquest registre



página 1 de 9
ir a la página                      

Base de datos  FONS : Formulario avanzado

   
Buscar:
en el campo:
 
1     
2   
3