português | english | français | català

logo

Búsqueda en la base de datos

Base de datos:
FONS
Buscar:
PONENCIES : ANUARI DEL CENTRE D'ESTUDIS DE GRANOLLERS []
Referencias encontradas:
Mostrando:
1 .. 20   en el formato [Estandar]
página 1 de 12
ir a la página                         


1 / 240
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Ensenyament públic als municipis del Vallès Oriental entre els segles XVI i XVIII / Xevi Camprubí
Camprubí i Pla, Xevi


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 25 (2021) , p. 7-39 : il. (Ponències
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Durant l'època moderna les ciutats i viles de Catalunya comptaven amb un sistema educatiu públic que tenia com a objectiu que els nens aprenguessin a llegir, escriure i comptar. Eren unes capacitats considerades bàsiques per al desenvolupament de moltes activitats econòmiques, que també facilitaven la comprensió de les ordres i instruccions donades per les autoritats, és a dir que contribuïen a la governabilitat. Tal com es veu en el cas estudiat aquí del Vallès Oriental, els consells locals s'ocupaven de la gestió de les escoles municipals i de contractar els anomenats mestres de minyons, pagant-los amb diners procedents dels fons públics. A partir de 1714, els forts tributs imposats als municipis pel nou règim borbònic van dificultar la contractació de mestres, cosa que, afegida al fort increment demogràfic que el país va experimentar en la segona meitat del segle XVIII, va comportar que l'ensenyament públic entrés en una fase de declivi.


Matèries: Edat moderna ; Ensenyament primari ; Alfabetització ; Escola pública
Àmbit:Vallès Oriental
Cronologia:[1500 - 1800]
Accés: https://raco.cat/index.php/Ponencies/article/view/386078
Localització: Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Fundació Bosch i Cardellach; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Can Pedrals (Granollers); B. La Grua (Montmeló); B. Can Rajoler (Parets del Vallès); B. de Montornès del Vallès; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 240
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Art urbà a Granollers. El procés creatiu com a eina comunitària i educativa / Pau Farell i Lozano
Farell i Lozano, Pau


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 25 (2021) , p. 41-68 : il. (Ponències
Notes a peu de pàgina. Referències. Resums en català i anglès.

En els últims temps les fronteres de l'autoria i del lloc que ocupa la creació artística s'han anat difuminant. Per una banda, ja fa molts anys que alguns artistes consolidats han establert el carrer, els murs i l'espai públic com un context perfectament vàlid per a l'art, i els murs de les ciutats s'han convertit en suport d'imatges colpidores d'artistes de tots els estils. D'altra banda, l'autoria i la mà de l'artista ha anat perdent importància en pro del col·lectiu, sovint també de la comunitat, que té una participació important en el procés creatiu. En el panorama internacional, i Catalunya no n'és una excepció, hi ha molts artistes que fan de l'art urbà o de la pintura mural el seu terreny de creació. Aquest article aborda, a través d'intervencions realitzades a la ciutat de Granollers, les potencialitats que l'art pot tenir en l'àmbit educatiu i comunitari, més enllà de la pintura mural.


Matèries: Art ; Pintura mural ; Grafit ; Artistes ; Societat urbana ; Activitats escolars ; Metodologia didàctica
Matèries:Murs que parlen
Àmbit:Granollers
Cronologia:2014 - 2021
Accés: https://raco.cat/index.php/Ponencies/article/view/386080
Localització: Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Fundació Bosch i Cardellach; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Can Pedrals (Granollers); B. La Grua (Montmeló); B. Can Rajoler (Parets del Vallès); B. de Montornès del Vallès; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 240
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El BM Granollers i l'esport femení / Gemma Barbany, Lambert Botey, Ricard Caussa, Andrea De La Torre



En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 25 (2021) , p. 69-90 : il. (Ponències
Notes a peu de pàgin. Resums en català i anglès.

Des de l'any 2014, el BM Granollers és l'únic club de l'Estat espanyol que té els primers equips masculí i femení jugant en la màxima categoria dels seus respectius campionats. En el marc del 75è aniversari del club BM Granollers, aquest article explica la història i les circumstàncies que van emmarcar la progressiva incorporació de les dones a la pràctica de l'handbol a Granollers, i molt especialment en la trajectòria de l'equip sènior femení d'handbol, des dels seus orígens fins al moment actual en què, ja molt consolidat, juga en la divisió d'honor femenina. Aquesta trajectòria es divideix en tres etapes, que coincideixen amb tres moments històrics i socials molt determinats: els darrers anys del franquisme, els primers anys de democràcia i els primers anys del segle XXI. L'evolució de l'equip femení del BM Granollers és resultat tant del context d'aquests moments històrics com de la forma en què el club va intentar donar-hi resposta.


Matèries: Esport ; Dona ; Handbol ; Clubs esportius
Matèries:BM Granollers
Àmbit:Granollers
Cronologia:1944 - 2021
Autors add.:Barbany, Gemma ; Botey i Prat, Lambert ; Caussa i Moreno, Ricard ; Torre, Andrea de la
Accés: https://raco.cat/index.php/Ponencies/article/view/386081
Localització: Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Fundació Bosch i Cardellach; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Can Pedrals (Granollers); B. La Grua (Montmeló); B. Can Rajoler (Parets del Vallès); B. de Montornès del Vallès; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 240
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els Mestres Celestí Bellera i Rita Gibernau i la renovació pedagògica dels anys 1920 i 1930 / Ricard Bellera
Bellera, Ricard


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 25 (2021) , p. 91-125 : il. (Ponències
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Aquest article reconstrueix la tasca pedagògica dels mestres Celestí Bellera (1889-1940) i Rita Gibernau (1898-1958) a les escoles de Palou durant les dècades 1920 i 1930. S'han utilitzat fonamentalment les fonts documentals del fons personal de Celestí Bellera i Rita Gibernau, donat el 12 de març de 2020 a l'Arxiu Municipal de Granollers, que inclou un gran nombre de documents administratius, butlletins d'inspecció, correspondènccia, fotografies, treballs escolars i notes personals, així com les entrevistes enregistrades audiovisualment l'any 2011 a exalumnes i persones de l'àmbit més proper. A través d'aquesta documentació i d'aquests testimonis, s'ha intentat recuperar l'experiència educativa d'aquests dos mestres en un petit poble rural de la Catalunya d'ara fa un segle, en un període d'intensa renovació pedagògica com la que ells mateixos van protagonitzar a les escoles públiques de Palou, un poble rural que des del 1928 forma part del municipi de Granollers.


Matèries: Ensenyament primari ; Renovació pedagògica ; Mestres ; Centres d'ensenyament ; Escola pública ; Escoles rurals
Matèries: Bellera, Celestí (1889-1940) ; Gibernau, Rita (1898-1958)
Àmbit:Palou - Granollers
Cronologia:[1921 - 1940]
Accés: https://raco.cat/index.php/Ponencies/article/view/386082
Localització: Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Fundació Bosch i Cardellach; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Can Pedrals (Granollers); B. La Grua (Montmeló); B. Can Rajoler (Parets del Vallès); B. de Montornès del Vallès; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 240
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Informe de la Junta de Museus de Barcelona per a l'adquisició dels retaules gòtics de Granollers (1915) / Cinta Cantarell, Jordi Planas, Joan Yeguas
Cantarell i Aixendri, Cinta


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 25 (2021) , p. 129-149 : il. (Documents i notes d'investigació
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

L'any 1917, després d'unes llargues negociacions, la Junta de Museus de Barcelona va adquirir el gran retaule gòtic de l'església de Sant Esteve de Granollers, juntament amb el retaule més petit de Sant Sebastià i Sant Eloi, ambdues obres procedents del taller dels pintors Vergós. Aquesta adquisició formava part de la política que la Junta de Museus de Barcelona havia iniciat al començament del segle XX per potenciar el fons de pintura medieval del Museu d'Art i Arqueologia de Barcelona (antecessor de l'actual Museu Nacional d'Art de Catalunya) i evitar d'aquesta manera que es venguessin a particulars, i especialment que es traslladessin a l'estranger. En aquest article s'explica el context en el qual es va produir aquesta adquisició i es presenta l'informe que el crític d'art Manuel Rodríguez Codolà va elaborar l'any 1915 per a la Junta de Museus de Barcelona.


Matèries: Art religiós ; Gòtic ; Retaules ; Museus ; Institucions culturals ; Informes ; Fonts documentals ; Esglésies
Matèries:Junta de Museus de Barcelona ; Església de Sant Esteve de Granollers
Àmbit:Granollers ; Barcelona
Cronologia:1915 - 1918
Autors add.:Planas i Maresma, Jordi ; Yeguas i Gassó, Joan
Accés: https://raco.cat/index.php/Ponencies/article/view/386084
Localització: Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Fundació Bosch i Cardellach; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Can Pedrals (Granollers); B. La Grua (Montmeló); B. Can Rajoler (Parets del Vallès); B. de Montornès del Vallès; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 240
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Naixement, oblit i rescat de l'estendard desconegut de Gaudí / Francesc Garriga
Garriga Cassart, Francesc


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 25 (2021) , p. 151-167 : il. (Documents i notes d'investigació
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

L'any 2002 es va publicar una monografia sobre l'estendard de l'orfeó de Sant Feliu de Codines (Orfeó Feliuà), una de les obres menys conegudes d'Antoni Gaudí i de gènesi més incerta. Es va aplegar tota la informació disponible en aquell moment, es van desfer alguns malentesos, es va revelar el significat de la seva simbologia i es va fer un primer esbós de la seva història. Tanmateix, en aquell moment es tenia poca informació de l'Orfeó Feliuà, no es podia datar amb precisió la producció de l'obra, ni tampoc descriure amb detall la seva evolució fins que es va dipositar al Museu Municipal can Xifreda de Sant Feliu de Codines, on avui es conserva. En aquest article s'aporta nova informació que cobreix bona part d'aquests buits i s'expliquen els motius pels quals aquesta obra va ser ignorada durant molt temps i redescoberta al començament del segle XXI.


Matèries: Agrupacions corals ; Banderes ; Restauració i conservació ; Arquitectes ; Museus municipals ; Fonts documentals
Matèries: Gaudí i Cornet, Antoni (1852-1926)
Matèries:Orfeó Feliuà ; Museu Municipal Can Xifreda de Sant Feliu de Codines
Àmbit:Sant Feliu de Codines
Cronologia:1898 - 2002
Accés: https://raco.cat/index.php/Ponencies/article/view/386085
Localització: Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Fundació Bosch i Cardellach; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Can Pedrals (Granollers); B. La Grua (Montmeló); B. Can Rajoler (Parets del Vallès); B. de Montornès del Vallès; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 240
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Romànic del Montseny vallesà / Oscar Ferrerons
Ferrerons, Oscar


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 25 (2021) , p. 169-202 : il. (Documents i notes d'investigació
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

El romànic al Montseny és un estil artístic bàsicament humil. A les poblacions vallesanes del parc natural podem trobar més d'una trentena de mostres arquitectòniques romàniques en diferent estat de conservació i estudi, però en tots els temples el que destaca és la posició singular de l'església al territori, en una perfecta simbiosi amb el paisatge i la topografia del lloc. Es tracta d'esglesioles que reprodueixen els trets comuns del romànic català, amb l'orientació de l'absis a l'est, l'accés pel costat de migdia, els capitells amb senzills elements vegetals, i les naus úniques cobertes amb volta de canó. La decoració pictòrica hi és escadussera, i l'escultòrica es limita a ornamentacions amb escacs, trenes, lesenes i arcuacions, perquè el que realment ennobleix aquestes construccions vallesanes és la vista que les envolta, lligada sempre a la presència humana que l'ha anat treballant.


Matèries: Arquitectura religiosa ; Romànic ; Esglésies ; Elements arquitectònics
Matèries:Parc Natural del Montseny
Àmbit:Vallès Oriental
Cronologia:1000 - 2021
Accés: https://raco.cat/index.php/Ponencies/article/view/386086
Localització: Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Fundació Bosch i Cardellach; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Can Pedrals (Granollers); B. La Grua (Montmeló); B. Can Rajoler (Parets del Vallès); B. de Montornès del Vallès; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 240
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Devesa Torre Surera (Llinars del Vallès) : un exemple de sistema socioecològic / Mar Pujol
Pujol, Mar


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 25 (2021) , p. 203-217 : il. (Documents i notes d'investigació
Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Aquest article resumeix un treball de recerca que estudia la plantació d'alzines sureres Torre Surera situada al municipi de Llinars del Vallès, un ecosistema característic i singular, difícil de trobar en el nostre territori per les seves dimensions i el seu estat actual. El treball fa una anàlisi tant dels paràmetres forestals de la devesa com dels aspectes socials relacionats amb la seva explotació. Els resultats evidencien la importància que ha tingut la dinàmica entre l'ésser humà i la natura per a la creació, el desenvolupament i la conservació de la devesa. Les característiques d'aquesta plantació, les dimensions i el bon estat de salut, fan que sigui especialment singular. Es discuteix també el futur de Torre Surera i aquells factors externs que la podran afectar, entre els quals el paper que podem tenir els humans tant en la preservació com en la destrucció d'aquesta plantació en un futur.


Matèries: Espais naturals ; Silvicultura ; Arbres ; Explotacions forestals ; Aprofitament dels boscos ; Medi ambient ; Ecologia ; Indústria surera
Àmbit:Llinars del Vallès
Cronologia:[1856 - 2019]
Accés: https://raco.cat/index.php/Ponencies/article/view/386087
Localització: Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Fundació Bosch i Cardellach; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Can Pedrals (Granollers); B. La Grua (Montmeló); B. Can Rajoler (Parets del Vallès); B. de Montornès del Vallès; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 240
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Cacera de bruixes al Vallès (1619-1622) : processos locals i causa general / Agustí Alcoberro
Alcoberro i Pericay, Agustí


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 24 (2020) , p. 7-30 : il. (Ponències
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Inclou annex. Resums en català i anglès.

Com en altres comarques de Catalunya, la cacera de bruixes al Vallès es va produir de manera especialment intensa en els anys 1619-1622. La repressió va afectar prop d'una vintena de viles i llocs. S'han pogut documentar cinquanta persones processades, la majoria de les quals van ser penjades a la forca en processos incoats per les corts dels batlles locals. L'article identifica algunes coincidències entre aquests processos pel que fa als procediments processals i a la presència d'uns mateixos professionals, com ara jutges ordinaris, cirurgians, escrivans o torturadors, vinculats a les batllies reials o a la mateixa cort del veguer de Barcelona. També s'analitza el paper del Tribunal de la Inquisició de Barcelona, que va intentar reiteradament l'avocació dels casos. D'aquesta manera es pretén relacionar les dinàmiques locals i les dinàmiques generals, a càrrec de la justícia reial inferior (veguers i batlles) i del Sant Ofici.


Matèries: Bruixeria ; Procés judicial ; Inquisició ; Control social ; Dona ; Repressió ; Edat moderna
Àmbit:Vallès Oriental ; Vallès Occidental ; Catalunya
Cronologia:1619 - 1622
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Ponencies/article/view/367682
Localització: Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Fundació Bosch i Cardellach; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Can Pedrals (Granollers); B. La Grua (Montmeló); B. Can Rajoler (Parets del Vallès); B. de Montornès del Vallès; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 240
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Indústria al Vallès (2000-2018) : evolució recent i situació actual / Joaquim Solà, Xavier Sáez
Solà i Solà, Joaquim


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 24 (2020) , p. 31-62 : il. (Ponències
Bibliografia. Resums en català i anglès.

En aquest article s'exposa l'evolució recent i la situació actual de la indústria del Vallès, en una anàlisi amb una triple perspectiva: territorial, sectorial i empresarial. L'enfocament territorial ajuda a entendre com s'ha arribat a la ubicació actual de la indústria de la comarca, especialment en l'àmbit municipal, i també aporta informació sobre la dotació de sòl industrial, un aspecte fonamental per a l'esdevenidor d'aquesta activitat. La perspectiva econòmica ens informa sobre l'estructura de la indústria vallesana per branques d'activitat i els seus canvis més significatius considerant les variables més rellevants: el producte interior brut (o valor afegit brut), que reflecteix el comportament de la producció; l'ocupació, que informa sobre la creació o destrucció de llocs de treball, i la grandària de les empreses. Finalment, la perspectiva empresarial permet conèixer quines són les principals empreses industrials tant en l'àmbit comarcal com en el context català així com la branca a la qual pertanyen i l'origen del capital (autòcton o forà).


Matèries: Indústria ; Empreses ; Indicadors econòmics ; Dades estadístiques
Àmbit:Vallès Oriental
Cronologia:2000 - 2018
Autors add.:Sáez Bárcena, Xavier
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Ponencies/article/view/367683
Localització: Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Fundació Bosch i Cardellach; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Can Pedrals (Granollers); B. La Grua (Montmeló); B. Can Rajoler (Parets del Vallès); B. de Montornès del Vallès; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 240
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Estudi dels ratpenats al Museu de Ciències Naturals de Granollers / Carles Flaquer, Xavier Puig-Montserrat, Adrià López-Baucells, Maria Mas



En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 24 (2020) , p. 63-83 : il. (Ponències
Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Els ratpenats són animals fascinants. El seu èxit evolutiu s'explica per la seva capacitat d'ocupar nínxols ecològics on hi ha poca competència i molt d'aliment. Els estudis realitzats en el Museu de Ciències Naturals de Granollers des dels anys 1990 van donar lloc a la creació de l'Àrea d'Investigació de Quiròpters, que s'ha convertit en un equip de referència en el seguiment, estudi i conservació dels ratpenats en els espais naturals de Catalunya. Actualment s'hi duen a terme treballs de màster i de doctorat sobre els ratpenats tant en l'àmbit català com en l'internacional. Aquest article resumeix la trajectòria i les principals línies de recerca de l'Àrea de Quiròpters del Museu de Ciències Naturals, així com la seva associació amb l'educació, la difusió del seu estudi i la importància de la participació ciutadana a través d'activitats com la "Nit dels ratpenats" o el portal www.ratpenats.org.


Matèries: Museus municipals ; Museus científics ; Mamífers ; Ratpenats ; Espècies protegides
Matèries:Museu de Ciències Naturals de Granollers
Àmbit:Granollers ; Vallès Oriental ; Catalunya
Cronologia:2020
Autors add.:Flaquer, Carles ; Puig-Montserrat, Xavier ; López-Baucells, Adrià ; Mas, Maria
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Ponencies/article/view/367684
Localització: Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Fundació Bosch i Cardellach; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Can Pedrals (Granollers); B. La Grua (Montmeló); B. Can Rajoler (Parets del Vallès); B. de Montornès del Vallès; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 240
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els Palaus rurals del Vallès Oriental. Implantació i deriva d'una institució d'època islàmica (segles VIII-XI) / Ramon Martí
Martí i Castelló, Ramon


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 24 (2020) , p. 85-117 : il. (Ponències
Notesa a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Els nombrosos palaus rurals que existiren a Catalunya durant l'alta edat mitjana constituïen el patrimoni públic de l'estat, molt probablement com a conseqüència de la conquesta islàmica, d'acord amb tots els indicis. Així es comprova a l'actual comarca del Vallès Oriental, on en consten una vintena d'exemples, que habitualment es troben en l'entorn d'antics esta - bliments i mereixen la consideració de villae , sovint relacionades amb to - pònims àrabs. Com a propietats públiques que eren, aquests palaus van ser assignats a personatges rellevants i es relacionarien amb l'aprovisionament de l'exèrcit, tant durant el període andalusí com en època carolíngia i comtal. El cas de Marata permet resseguir amb detall la trajectòria d'un d'aquests palaus, d'ençà d'implantar-se fins a convertir-se en parròquia. Durant tot aquest temps les seves terres s'atribuïren a poderoses famílies que partici - paren activament en la guerra.


Matèries: Alta edat mitjana ; Epoca musulmana ; Epoca carolíngia ; Toponímia ; Onomàstica
Àmbit:Vallès Oriental
Cronologia:[700 - 1100]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Ponencies/article/view/367688
Localització: Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Fundació Bosch i Cardellach; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Can Pedrals (Granollers); B. La Grua (Montmeló); B. Can Rajoler (Parets del Vallès); B. de Montornès del Vallès; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 240
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Documentació històrica d'una família de Palou : el fons Altimira Cladellas / Inés Vallès, Roser Rodríguez, Oriol Padró
Vallés i Botey, Inés


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 24 (2020) , p. 121-134 : il. (Documents i notes d'investigació
Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

L'ingrés a l'Arxiu Municipal de Granollers del fons documental con - servat per la família Altimira Cladellas, masovers de Can Plantada de Palou, facilita l'accés a documents que aporten una gran quantitat d'informació so - bre l'administració de terres i la vida quotidiana en aquest municipi agrícola incorporat el 1928 a Granollers. El fons acull documents que es remunten al segle XIII i arriben fins a finals del segle XX, si bé hi predomina la docu - mentació dels segles XVIII i XIX. En aquest article es descriu la documen - tació d'aquest fons, es presenten els resultats d'una primera exploració de la documentació del fons, i es destaca la seva importància per conèixer la història de Palou i la seva administració municipal abans de l'agregació a Granollers, la vida quotidiana en el món rural, i també les formes d'admi - nistració patrimonial i d'explotació agrícola de la finca de Can Plantada en diferents moments.


Matèries: Arxius històrics ; Arxius municipals ; Fonts documentals ; Arxius familiars ; Masoveria ; Societat rural ; Explotacions agràries
Matèries: Altamira-Cladellas, família
Matèries:Can Plantada de Palou
Àmbit:Palou - Granollers
Cronologia:1209 - 1983 (Esp. 1700-1900)
Autors add.:Rodríguez Baches, Roser ; Padró Oriol, Oriol
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Ponencies/article/view/367689
Localització: Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Fundació Bosch i Cardellach; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Can Pedrals (Granollers); B. La Grua (Montmeló); B. Can Rajoler (Parets del Vallès); B. de Montornès del Vallès; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 240
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Empresa Roca Umbert i l'esport a Granollers (1940-1975) / Alfredo Cela Rodríguez
Cela Rodríguez, Alfredo


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 24 (2020) , p. 135-151 : il. (Documents i notes d'investigació
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Aquest article explica la contribució de l'empresa Roca Umbert a la difusió de l'esport a Granollers durant els anys de la dictadura de Franco. Com van fer moltes empreses industrials, Roca Umbert va impulsar la pràcti - ca de l'esport entre els seus treballadors i treballadores, cosa que afavoria el sentiment de pertinença i contribuïa a la pacificació de les relacions laborals. Com que Roca Umbert va ser durant molts anys l'empresa de Granollers amb un major nombre de treballadors de la ciutat, prop d'un miler, la seva contri - bució a la difusió de l'esport a Granollers i a la formació d'equips locals en diferents esports (handbol, futbol, bàsquet, atletisme) va ser destacada. A més, l'any 1956 l'empresa Roca Umbert va fer una contribució destacada a l'esport granollerí amb la cessió dels terrenys per a la construcció de l'actual zona esportiva.


Matèries: Indústria tèxtil ; Indústria cotonera ; Empreses industrials ; Fàbriques ; Esport ; Activitats esportives ; Franquisme
Matèries:Roca Umbert de Granollers
Àmbit:Granollers
Cronologia:1940 - 1975
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Ponencies/article/view/367695
Localització: Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Fundació Bosch i Cardellach; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Can Pedrals (Granollers); B. La Grua (Montmeló); B. Can Rajoler (Parets del Vallès); B. de Montornès del Vallès; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 240
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Acció ambiental a Granollers i els projectes de la Unió Europea (1994-2020) / Aina Planas-Carbonell
Planas-Carbonell, Aina


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 24 (2020) , p. 153-175 : il. (Documents i notes d'investigació
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Aquest article utilitza la ciutat de Granollers com a estudi de cas per explicar la governança ambiental multinivell. Des dels anys 1990 la ciutat de Granollers ha tingut una participació creixent en projectes ambientals impulsats per la Unió Europea i en les xarxes municipals transnacionals que s'han establert amb altres ciutats i regions europees en l'acció ambiental. Aquest article recull la participació de Granollers en aquests projectes eu - ropeus i n'analitza els avantatges per a la governança ambiental. A més de les millores d'estalvi energètic i de protecció del patrimoni natural que s'han pogut implementar amb el finançament europeu, s'hi destaquen les sinergi - es que s'han produït amb la participació en aquests projectes i en les xarxes municipals transnacionals. La ciutat de Granollers ha tingut una participació creixent en aquestes xarxes, en les quals ciutats de diferents països euro - peus col·laboren en projectes de desenvolupament sostenible.


Matèries: Unió Europea ; Administració local ; Projectes ; Política del medi ambient ; Patrimoni natural ; Desenvolupament sostenible
Àmbit:Granollers ; Vallès Oriental
Cronologia:1994 - 2020
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Ponencies/article/view/367696
Localització: Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Fundació Bosch i Cardellach; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Can Pedrals (Granollers); B. La Grua (Montmeló); B. Can Rajoler (Parets del Vallès); B. de Montornès del Vallès; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 240
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Pablo Agraz Alonso : història d'un deportat a Mauthausen / Queralt Mena
Mena, Queralt


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 24 (2020) , p. 177-189 : il. (Documents i notes d'investigació
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Pablo Agraz Alonso (Salamanca, 1908 - París, 1963) era carabiner de l'exèrcit republicà quan en els anys trenta fou destinat a la intendència de Granollers, situada a la fàbrica Roca Umbert. Al final de la Guerra Civil espanyola va fer la retirada amb l'exèrcit republicà i l'any 1939 va creuar la frontera francesa. Detingut al nord de França per les tropes alemanyes el juny de 1940, fou deportat al camp de concentració nazi de Mauthausen (a l'actual Àustria), d'on aconseguiria sobreviure. Les cartes que va escriure a Josefa (Pepeta) Sellés Teixidor (Llinars del Vallès, 1915 - Granollers, 1997), a qui va conèixer durant la seva estada a Granollers, i amb qui va tenir una relació sentimental que va durar fins al 1946, foren descobertes casualment l'any 2011, quan Pepeta Sellés ja havia mort. Aquestes cartes han servit per documentar la trajectòria i les vivències de Pablo Agraz en aquesta etapa terrible de la història d'Europa.


Matèries: Guerra civil espanyola ; Guerra mundial II ; Soldats ; Refugiats de guerra ; Presoners de guerra ; Exili ; Deportacions polítiques ; Camps de concentració ; Fonts documentals ; Epistolari
Matèries: Agraz Alonso, Pablo (1908-1963) ; Sellés Teixidó, Pepeta (1915-1997)
Àmbit:Granollers ; França ; Mauthausen - Austria
Cronologia:1936 - 1946
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Ponencies/article/view/367697
Localització: Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Fundació Bosch i Cardellach; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Can Pedrals (Granollers); B. La Grua (Montmeló); B. Can Rajoler (Parets del Vallès); B. de Montornès del Vallès; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 240
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Canvis temporals en la fauna vertebrada del Vallès Oriental i del Moianès / Jordi Ruiz-Olmo, David Camps
Ruiz i Olmo, Jordi


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 23 (2019) , p. 7-32 : il. (Ponències
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

La comunitat natural de fauna vertebrada del Vallès Oriental i del Moianès té unes característiques pròpies de la zona de transició entre la Catalunya mediterrània i l'eurosiberiana, així com de les dues conques hidrogràfiques petites que desemboquen a la Mediterrània. La urbanització d'aquest territori, el desenvolupament industrial i les activitats humanes en general, van afectar aquesta fauna d'una forma severa. Moltes espècies es van extingir o van esdevenir rareses a partir de mitjan segle XX, i en alguns casos fins i tot abans. Aquesta ponència analitza els canvis al llarg del temps en l'estructura de les comunitats de peixos, amfibis, rèptils i tres ordres dels mamífers (artiodàctils, carnívors i lagomorfs), tot incidint en les extincions, la recuperació o el retorn de determinades espècies, i també el cas de les espècies invasores.


Matèries: Fauna ; Vertebrats
Àmbit:Vallès Oriental ; Moianès
Cronologia:2019
Autors add.:Camps, David
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Ponencies/article/view/366653
Localització: Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Fundació Bosch i Cardellach; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Can Pedrals (Granollers); B. La Grua (Montmeló); B. Can Rajoler (Parets del Vallès); B. de Montornès del Vallès; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 240
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Qualitat de l'aire al Vallès Oriental / Fulvio Amato, Andrés Alastuey, Eva Pérez, [et al.]



En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 23 (2019) , p. 33-64 : il. (Ponències
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Malgrat la gran millora de la qualitat de l'aire en la darrera dècada, la comarca del Vallès Oriental incompleix alguns dels valors límit i objectius de les directives europees en aquesta matèria. Aquest incompliment afecta el diòxid de nitrogen i l'ozó però també les partícules en suspensió, de les quals s'enregistren sistemàticament concentracions per damunt dels límits recomanats per l'Organització Mundial de la Salut. En els darrers anys s'han dut a terme algunes campanyes d'investigació que han permès aclarir que el trànsit rodat i la indústria són les fonts principals de les partícules en suspensió, mentre que pel que fa a l'NO, els vehicles dièsel són la font dominant, però no es pot descartar una contribució industrial. És necessari intensificar la recerca per tal d'identificar la contribució de la combustió de biomassa residencial, industrial i agrícola, i per avaluar l'eficàcia de mesures de millora a escala local, regional i estatal.


Matèries: Qualitat del medi ambient ; Contaminació atmosfèrica
Àmbit:Vallès Oriental
Cronologia:2019
Autors add.:Amato, Fulvio ; Alastuey, Andrés ; Pérez, Eva
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Ponencies/article/view/366656
Localització: Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Fundació Bosch i Cardellach; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Can Pedrals (Granollers); B. La Grua (Montmeló); B. Can Rajoler (Parets del Vallès); B. de Montornès del Vallès; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 240
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Retirada i l'exili republicà al Baix Montseny (1939) / Montserrat Garriga Paituví
Garriga i Paituví, Montserrat


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 23 (2019) , p. 65-90 : il. (Ponències
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

A finals del mes de gener de 1939, a la fi de la Guerra Civil espanyola començà la retirada, l'èxode de prop de mig milió de republicans espanyols, dels quals uns cent mil eren catalans. Quan aconseguiren travessar la frontera francesa, foren traslladats a diversos camps de concentració que es van improvisar a França per contenir l'allau humana, i van viure moltes penalitats. Uns mesos després, van veure's sorpresos per l'esclat de la Segona Guerra Mundial; alguns d'aquests exiliats foren enquadrats en companyies de treballadors estrangers; altres van participar en la resistència francesa i també n'hi va haver que foren deportats a camps de concentració nazis. Aquest treball vol fer una contribució al coneixement d'aquest episodi de la història, tot traient a la llum alguns exemples de l'exili de refugiats i refugiades del Baix Montseny.


Matèries: Guerra civil espanyola ; Ocupació de Catalunya ; Refugiats de guerra ; Exili
Àmbit:Vallès Oriental
Cronologia:1939
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Ponencies/article/view/366657
Localització: Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Fundació Bosch i Cardellach; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Can Pedrals (Granollers); B. La Grua (Montmeló); B. Can Rajoler (Parets del Vallès); B. de Montornès del Vallès; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 240
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Pèrdua de sostenibilitat de l'agricultura industrial. El cas del Vallès (1956-2009) / Claudio Cattaneo, Enric Tello, Joan Marull
Cattaneo, Claudio


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 23 (2019) , p. 91-116 : il. (Ponències
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Els problemes de sostenibilitat ambiental associats a la industrialització de l'agricultura i a la societat de consum són típics de la dinàmica recent de la producció agrària. El Vallès és un exemple paradigmàtic d'aquest procés i del creixement dels paisatges urbans i periurbans a costa dels espais agraris i naturals oberts, amb deteriorament de la qualitat ecològica. Aquesta ponència explica l'evolució de l'agricultura a les comarques del Vallès Occidental i Vallès Oriental entre 1956 i 2009, és a dir durant el període de màxima expansió de l'agroindústria, i analitza les seves conseqüències paisatgístiques i ambientals. S'observen els canvis d'usos del sòl, l'increment de la ramaderia, la caiguda del nombre d'agricultors i la pèrdua d'eficiència energètica de l'agricultura in-dustrial, que han donat lloc a la desintegració del sistema agrari del Vallès i a la pèrdua de circularitat en els fluxos de biomassa, i es conclou que, des d'una perspectiva agroecològica del paisatge, el sector agrari ha empitjorat.


Matèries: Agricultura periurbana ; Paisatge ; Desenvolupament sostenible
Àmbit:Vallès Oriental ; Vallès Occidental
Cronologia:1956 - 2009
Autors add.:Tello Aragay, Enric ; Marull, Joan
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Ponencies/article/view/366658
Localització: Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Fundació Bosch i Cardellach; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Can Pedrals (Granollers); B. La Grua (Montmeló); B. Can Rajoler (Parets del Vallès); B. de Montornès del Vallès; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



página 1 de 12
ir a la página                         

Base de datos  FONS : Formulario avanzado

   
Buscar:
en el campo:
 
1     
2   
3