português | english | français | català

logo

Búsqueda en la base de datos

Base de datos:
FONS
Buscar:
SOCIOLINGUISTICA []
Referencias encontradas:
Mostrando:
1 .. 20   en el formato [Estandar]
página 1 de 20
ir a la página                         


1 / 381
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Dialectologia perceptual i llengua catalana : una aproximació al reconeixement i les actituds interdialectals dels parlants joves de català central / Esteve Valls, Amanda Ulldemolins
Valls, Esteve


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 10 (2023) , p. 135-142 : il. (Filologia
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Aquest treball analitza, de manera exploratòria, el grau d'identificació de les sis principals varietats dialectals del català, les actituds interdialectals i la vigència de determinats prejudicis entre una cinquantena de parlants de català central de 2n de Batxillerat. Els resultats demostren que, tot i les previsions del currículum educatiu, el grau de coneixement de la variació dialectal és deficitari, que les actituds dels enquestats cap a les exovarietats s'expliquen sobretot per la incidència de l'eix centre/perifèria i la pertinença o no al marc referencial immediat dels parlants -la Catalunya autonòmica-, i que el prejudici segons el qual hi ha una varietat diatòpica "superior" de la llengua amb una localització geogràfica concreta continua sent plenament vigent entre els joves enquestats.


Matèries: Llengua catalana ; Sociolingüística ; Varietats dialectals ; Joventut ; Enquestes
Àmbit:Castelldefels ; Catalunya
Cronologia:[2023]
Autors add.:Ulldemolins, Amanda
Accés: https://raco.cat/index.php/Shikar/article/view/424879
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca Ramon Berenguer IV (Almenar); Biblioteca Sant Bartomeu (Alpicat); B. Pública de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 381
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Construcció de desigualtats en espais bilingües : l'ensenyament del català a dones immigrants / Tulay Caglitutuncigil Martínez
Caglitutuncigil Martínez, Tulay


En: Digit HVM : revista digital d'humanitats. Barcelona, núm. 16 (May 2014), p. 33-41 : il. (Dossier. Els nous parlants de llengües minoritàries: pertinences i legitimitats) 
Referències bibliogràfiques.

Generalment s'espera que els immigrants aprenguin i utilitzin la llengua legítima com una forma pràctica d'accedir als serveis socials i a un lloc de feina. Aquest argument crea una connexió hipotètica entre els règims lingüístics establerts i la integració social i econòmica. Tot i que no es defineix explícitament, aquesta connexió implica que la integració és un procés unilateral que hauria de dur a terme la població immigrant a través de l'adquisició de la llengua. Tanmateix, la llengua és un capital simbòlic que també es pot utilitzar com una eina d'apoderament o desapoderament. L'accés a la llengua legítima, la distribució del capital lingüístic i les estratègies de legitimació i deslegitimació en camps específics, com ara el de les escoles d'idiomes per a adults, poden ser un indicador de com es construeixen les desigualtats socials i les jerarquies. En aquest article, em centro en les classes de llengua catalana que reben dones im-migrants marroquines en una petita població al nord de Barcelona. Baso la meva anàlisi en un conjunt de dades qualitatives recollides entre el desembre del 2013 i el gener del 2014, i argumento que aquestes classes contradiuen les polítiques públiques que promouen l'ús del català. Això és perquè les habilitats lingüístiques en català que se suposa que s'ensenyen, de fet, estan mal distribuïdes, i ma-joritàriament es legitima les noves parlants com a parlants d'espanyol en lloc de català.


Matèries: Llengua catalana ; Sociolingüística ; Bilingüisme ; Immigrants ; Població estrangera ; Dona ; Ensenyament de llengües
Àmbit:Barcelona, àrea metropolitana
Cronologia:2014
Accés: https://raco.cat/index.php/Digithum/article/view/n16-caglitutuncigil


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 381
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Relacions entre la identitat catalana i la percepció de vitalitat etnolingüística en una mostra d'estudiants universitaris / M. Àngels Viladot, Moisès Esteban
Viladot, M. Àngels


En: Digit HVM : revista digital d'humanitats. Barcelona, núm. 11 (May 2009), p. 7 p.
Bibliografia. Resums i títols en català i anglès.

Aquest treball analitza, d'una banda, la percepció de la vitalitat etnolingüística d'una mostra d'estudiants universitaris de la província de Girona. De l'altra, relaciona la vitalitat percebuda amb el sentiment d'identitat al grup de pertinença. 112 estu-diants catalanoparlants que s'autocategoritzen com a catalans (identitat catalana) han respost el Qüestionari de vitalitat sub-jectiva, en l'adaptació al català. Aquest instrument avalua les creences sobre la vitalitat del grup propi i la llengua (en aquest cas el català), i el grup exocèntric i la llengua (en aquest cas el castellà). Els resultats mostren que els estudiants perceben que la seva llengua (el català) té més estatus i suport institucional que el castellà, però menys demografia (índex de naixements, immigració, matrimonis mixtos, emigració). La identitat també es correlaciona positivament amb la percepció de la vitalitat etnolingüística. Aquests resultats es discuteixen amb relació al paper de la vitalitat en les eleccions de la llengua de formació (català enfront de castellà) en la comunicació diària, així com en el nivell social on es configuren polítiques lingüístiques per a afavorir la comunicació en català en els àmbits dels negocis, la política, l'educació i els mitjans de comunicació.


Matèries: Llengua catalana ; Sociolingüística ; Enquestes ; Estudiants ; Universitats ; Identitat nacional
Matèries:Universitat de Girona
Àmbit:Girona ; Girona, província
Cronologia:[2009]
Autors add.:Esteban, Moisès
Accés: https://raco.cat/index.php/Digithum/article/view/138098


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 381
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Una Breu història de la campanya catalana per aconseguir el domini d'Internet .cat, amb implicacions per a altres llengües minoritàries / Peter Gerrand
Gerrand, Peter


En: Digit HVM : revista digital d'humanitats. Barcelona, núm. 8 (May 2006), p. 31-38 : il. (Dossier TIC i patrimoni
Bibliografia.

El 15 de setembre del 2005 la ICANN va aprovar el primer domini d'Internet de primer nivell destinat a una llengua i cultura humanes en particular: .cat. Aquest article explica la història de la campanya catalana per aconseguir el domini .cat en contra de l'oposició política de l'antic govern conservador espanyol i la resistència d'alguns dels encarregats de prendre les decisions en els cercles de la ICANN. Mentre que el .cat crea un precedent per a un major ús de les llengües minoritàries a Internet, hi ha importants obstacles per a altres candidats a dominis de primer nivell basats en la llengua. L'article parla dels factors concomitants que calen per a donar suport a un major ús de qualsevol llengua minoritària a Internet.


Matèries: Llengua catalana ; Sociolingüística ; Nacionalisme ; Internet ; Organismes internacionals
Matèries:ICANN
Àmbit:Catalunya ; Països Catalans ; Món
Cronologia:1996 - 2005
Accés: https://raco.cat/index.php/Digithum/article/view/39462


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 381
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Català al carrer / Gerard Vilardell Sabadí
Vilardell Sabadí, Gerard


[Palafrugell] : [s.n.], 1991
59 f. : il. ; 32 cm
Text mecanoscrit.



Matèries: Llengua catalana ; Sociolingüística
Àmbit:Palafrugell
Cronologia:[1991]
Localització: B. Popular (Palafrugell)


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 381
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Usos lingüístics d'una comunitat educativa plurilingüe [Fitxer informàtic] / Teresa Galí Corredor ; [dirigit per: Marina Solís Obiols]
Galí Corredor, Teresa


2014
1 recurs electrònic
Bachelor thesis for the Catalan Language and Literature program on Catalan Philology.

Ens proposem estudiar i analitzar l'efecte que ha tingut, en el marc d'un microestudi fet amb un grup d'alumnes de 4t d'ESO, la discriminació positiva envers l'ús del català, discriminació que ha estat regulada jurídicament des de l'any 1983 amb la Llei de normalització lingüística, la Llei de política lingüística de 1998 i la Llei d'Educació de Catalunya. La vila de Palafrugell ha estat sotmesa a freqüents onades migratòries des dels anys cinquanta del segle passat. Aquest mestissatge poblacional queda reflectit en els centres educatius, sobretot des de la darrera onada procedent fonamentalment de Marroc, Amèrica del Sud i països centreeuropeus. Aproximadament una quarta part de la població és estrangera oficialment; tot amb tot, els fills dels estrangers, nascuts a Catalunya, i, per tant, nacionalitzats catalans, segueixen patrons culturals familiars.


Matèries: Llengua catalana ; Política lingüística ; Estudiants ; Població estrangera ; Sociolingüística
Àmbit:Palafrugell
Cronologia:[2014]
Autors add.:Solís Obiols, Marina (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10609/30382


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 381
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Català de Palafrugell : estudi sociolingüístic i anàlisi dels castellanismes més comuns / Ester Figa Estanyol
Figa Estanyol, Ester


2000
Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Traducció i Interpretació, 2000
89 f. ; 30 cm
Treball acadèmic de 4t curs de la Facultat de Traducció i Interpretació.



Matèries: Llengua catalana ; Sociolingüística
Àmbit:Palafrugell
Cronologia:[2000]
Localització: Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 381
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Els "Caleros" de Palamós : actituds interdialectals i relacions de grup / Emili Boix ; [dirigit per: Joan Martí i Castell]
Boix Fuster, Emili J.


1981
Dirigida per: Martí i Castell, Joan. Universitat de Barcelona. Secció de Filologia Catalana, 1981
209 p. : gràf. ; 30 cm
Tesi de llicenciatura. Bibliografia.



Matèries: Llengua catalana ; Sociolingüística ; Varietats dialectals ; Moviments migratoris ; Pescadors
Àmbit:Palamós
Cronologia:[0000 - 1981]
Autors add.:Martí i Castell, Joan (Dir.)
Localització: Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 381
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Xavier Albó, el defensor dels pobles i les llengues indíguenes / text: Francesc Viñas Faura
Viñas i Faura, Francesc


En: Vallesos. Santa Eulàlia de Ronçana, N. 25 (estiu-tardor 2023), p. 144-145 : il. (Patrimoni. Biografia) 



Matèries: Biografia ; Clergues ; Filòlegs ; Sociolingüística
Matèries: Albó i Corrons, Xavier (1934-1923)
Àmbit:Garriga, la ; Bolívia
Cronologia:1934 - 2023
Localització: Arxiu Històric de Sabadell; Biblioteca de Catalunya; B. Can Pedrals (Granollers); B. Can Mulà (Mollet del Vallès); B. de La Llagosta; Biblioteca Central de Terrassa; B. Vapor Badia (Sabadell); Biblioteca Gabriel Ferrater (Sant Cugat del Vallès); B. Can Rajoler (Parets del Vallès); Biblioteca Núria Albó (La Garriga); B. Frederica Montseny (Canovelles)


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 381
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Breu reflexió sobre la llengua catalana i la Ribera d'Ebre : els prejudicis lingüístics / Pere Navarro
Navarro Gómez, Pere


En: Riuada : revista d'informació cultural. Móra d'Ebre. 2a època, Núm. 2 (abril 1995)
Número dedicat a la Postguerra a Móra.



Matèries: Llengua catalana ; Varietats dialectals ; Sociolingüística
Àmbit:Ribera d'Ebre
Cronologia:[1995]
Localització: B. Pública de Tarragona; B. Pública Comarcal (Mora d'Ebre)


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 381
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Etnotextos. La Palma d'Ebre (Ribera d'Ebre) / Teresa Ciuraneta, Olga Cubells Bartolomé
Ciuraneta, Teresa


En: Beceroles : Lletres de Llengua i Literatura, Núm. 2 (2006) , p. 127-128


Matèries: Sociolingüística ; Filologia
Àmbit:Palma d'Ebre, la
Cronologia:[2006]
Autors add.:Cubells Bartolomé, Olga
Accés: http://hdl.handle.net/20.500.11797/imarina6408934


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 381
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els Parlars de la Ribera d'Ebre. Estudi geolingüístic [Fitxer informàtic] / Olga Cubells Bartolomé ; [dirigida per: Pere Navarro Gómez]
Cubells Bartolomé, Olga


Tarragona : Universitat Rovira i Virgili. Departament de Filologia Catalana, 2007
Dirigida per: Navarro Gómez, Pere. Universitat Rovira i Virgili, 2007
1 recurs electrònic
ISBN 9788469036334

Dins de l'etiqueta que, d'un temps ençà, s'ha creat per denominar les comarques del sud del Principat - Terres de l'Ebre -, es troba la Ribera d'Ebre. La investigació realitzada s'ha centrat en els parlars que conformen aquesta comarca. L'objectiu d'aquest estudi ha estat fer una descripció lingüística detallada i exhaustiva dels parlars de la Ribera d'Ebre i cartografiar-ne els resultats. Així, el treball es converteix en doble: d'una banda, es tracta d'un estudi de dialectologia que pren com a base el registre col·loquial de la varietat geogràfica del català de la Ribera d'Ebre; de l'altra, es converteix en un treball de geolingüística, en el sentit que ha permès elaborar un microatles lingüístic de la Ribera d'Ebre, que conté 1475 mapes sintètics, agrupats per camps semàntics. Els mapes de conclusions, però, ja no són sintètics sinó que presenten els resultats mitjançant isoglosses. Atès que la finalitat no és sociolingüística, només s'han escollit les generacions més grans de parlants; així s'assegura una homogeneïtat en les dades obtingudes i, a més a més, d'aquesta manera, s'obren dreceres per poder iniciar altres investigacions des d'unes òptiques diferents. Un dels objectius bàsics de la investigació ha estat delimitar la frontera entre els subdialectes lleidatà i tortosí. Que la comarca en conjunt pertany al dialecte nord-occidental ja ha estat constatat per alguns estudis previs, però cap ha anat més enllà i ha delimitat amb precisió a quin subdialecte pertanyen aquests parlars. A partir de la investigació realitzada, es pot concloure que els parlars de la Ribera d'Ebre participen majoritàriament de característiques del català nord-occidental; els trets lingüístics que comparteix amb el valencià són, lèxics; a més, tot i que escadusserament, s'hi poden observar algunes solucions del català sud-oriental. Les isoglosses d'aquests trets a voltes transcorren verticalment i a voltes horitzontalment. La tesi doctoral present, després de l'anàlisi del material recollit, ha permès concloure que la situació de trànsit de la comarca, ubicada des del punt de vista geolingüístic en el punt d'intersecció entre els subdialectes lleidatà i tortosí, fa que presenti trets de tots dos; les poblacions del nord presenten moltes més solucions pròpies del lleidatà; les localitats situades al sud, en canvi, agrupen més trets característics del tortosí. La Ribera representa la frontera de transició entre els subdialectes lleidatà i tortosí. En conclusió, es pot proposar una divisió de la comarca en dos meitats: la meitat nord, que englobaria els parlars del Pas de l'Ase en amunt, i la meitat sud, amb el conjunt de parlars situats al sud del Pas de l'Ase. Els trets que permeten establir aquesta divisió són tant fonètics, com morfològics o lèxics. A part, pot establir-se encara una subdivisió, dins de la zona nord, que deixaria formant part d'un subgrup propi el municipi de la Palma, atès que és, de tots, el parlar que més trets comparteix amb el subdialecte lleidatà i formaria un altre subgrup Faió, que, per la seva especifitat, conté característiques lingüístiques diferenciades de la resta de parlars i compartides amb altres parlars catalans de terres aragoneses. També dins de la zona sud, els municipis de Darmós, la Serra d'Almos i, en algunes ocasions, Tivissa, formen un subgrup propi, amb trets compartits amb els parlars del Priorat i el bloc oriental del català. Tenint en compte la morfologia i el lèxic, també els parlars de Benissanet, Miravet, Ginestar i Rasquera, acompanyats a voltes per Tivissa, conformarien un subgrup, amb més característiques tortosines que la resta.


Matèries: Varietats dialectals ; Llengua catalana ; Atles ; Sociolingüística ; Tesis doctorals
Àmbit:Ribera d'Ebre
Cronologia:[0000 - 2007]
Autors add.:Navarro Gómez, Pere (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/8776
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 381
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Multilingüisme a l'estat espanyol / Albert Fabà i Joaquim Torres
Fabà i Prats, Albert


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 500 (abril 2023), p. 80-87 : il. (Focus



Matèries: Llengua ; Enquestes ; Sociolingüística
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:2021
Autors add.:Torres, Joaquim
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 381
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Anàlisi de l'ús lingüístic interpersonal en una colla castellera / Roger Roig César
Roig César, Roger


En: 111746 Una Radiografia social de la llengua catalana: Actes de les Jornades sobre la Llengua a les Comarques de Tarragona 2002. Valls ; Tarragona : Cossetània : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 2003. p. 101 : gràf

Bibliografia.



Matèries: Colles castelleres ; Relacions interpersonals ; Tradicions populars ; Castellers ; Llengua catalana ; Dades estadístiques ; Sociolingüística
Àmbit:Valls
Cronologia:[2003]
Localització: B. Dr. Frias (l'Ametlla de Mar); B. Mossèn Ramon Muntanyola (l'Espluga de Francolí); B. Delta de l'Ebre (Deltebre); B. Municipal Marta Mata (Cunit); Biblioteca Municipal de Constantí; B. Municipal i Comarcal Salvador Estrem i Fa (Falset); B. Municipal (Cambrils); B. Pública Comarcal (Mora d'Ebre); Biblioteca Terra Baixa (El Vendrell); B. Pública de Vila-seca; B. Municipal (Ascó); B. Sebastià Juan i Arbó (Amposta); B. Centre de Lectura (La Fatarella); B. Josep Avinyó (Ginestar); B. Mossèn Tomàs Capdevila (Sarral); B. Municipal de Santa Coloma de Queralt; B. Ventura Gassol (Calafell); Biblioteca Popular de Valls; B. Mestre Josep Taverna (Alforja); B. Trinitari Fabregat (Alcanar); B. Dr. Mn. Joan Baptista Manyà (Gandesa); B. Artur Bladé i Desumvila (Flix); Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa); B. Mestra Maria Antònia (Torredembarra); B. José Escudé Albesa (Santa Bàrbara); B. Central Xavier Amorós (Reus); B. Cabra-Feixet (El Perelló); B. Mestre Cabré (Tivissa); B. Popular (Ulldecona); B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 381
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Riba : aspectes sociolinguístics : la immigració, el bilingüisme, la disglòssia / per Joan Molina i Moncosí
Molina i Moncosí, Joan


En: Miscel·lània ribetana. La Riba, Num. 1 (1985) , p. 95-107



Matèries: Llengua catalana ; Sociolingüística ; Immigració
Àmbit:Riba, la
Cronologia:[1985]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Nacional de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Rovira i Virgili; B. Centre de Lectura de Reus; B. Pública de Tarragona; Biblioteca Popular de Valls; B. Pública (La Selva del Camp)


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 381
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Got mig ple del català / Màrius Serra i Roig
Serra i Roig, Màrius


En: Serra d'Or. Barcelona, núm. 756 (Desembre 2022), p. 10-18 : il.



Matèries: Llengua catalana ; Sociolingüística ; Política lingüística
Àmbit:Catalunya
Cronologia:2022
Localització: B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de Sabadell


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 381
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Parlar salat: descripció, àmbit geogràfic i ús / Núria Busquet Isart
Busquet Isart, Núria


Barcelona ; Mallorca : Abadia de Montserrat : UIB : Institut d'Estudis Baleàrics, 2011
279 p. : gràf., quadres ; 19 cm (Biblioteca Miquel dels Sants Oliver, 40) 
ISBN 9788498834239



Matèries: Llengua catalana ; Varietats dialectals ; Sociolingüística ; Tesis doctorals
Àmbit:Cadaqués ; Catalunya
Cronologia:[2010]
Autors add.:Universitat de les Illes Balears ; Institut d'Estudis Baleàrics
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; B. Salvador Raurich (Begur); B. Municipal (La Bisbal d'Empordà); B. Comarcal (Blanes); B. Fages de Climent (Figueres); B. Dr. Mn. Joan Baptista Manyà (Gandesa); B. Carles Rahola (Girona); B. Ernest Lluch (Girona); B. Municipal de Lloret de Mar; B. Popular (Palafrugell); B. Lluís Barceló i Bou (Palamós); B. Lambert Mata (Ripoll); B. Octavi Viader i Margarit (Sant Feliu de Guíxols); B. Pública de Tarragona; B. Manuel Vilà i Dalmau (Tossa de Mar)


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 381
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Parlar cadaquesenc [Microforma] / Ernesta Sala ; [dirigit per Joan Mascaró]
Sala Brusés, Ernesta


1993
Dirigida per: Mascaró, Joan. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres, 1992
2 microfitxes ; 11 * 15 cm + 1 fullet (8 p.; 18 cm) (Tesis doctorals de la Universitat Autònoma de Barcelona
Bibliografia. A la portada: Departament de Filologia Catalana. Text en català, resum en català i anglès.



Matèries: Tesis doctorals ; Varietats dialectals ; Llengua catalana ; Sociolingüística
Àmbit:Cadaqués
Cronologia:[1992]
Autors add.:Mascaró, Joan (Dir.)
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 381
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Lleidatà, un parlar en recessió : aspectes lèxics / Esteve Valls
Valls, Esteve


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 8 (2021) , p. 54-61 : il. (Filologia
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Aquest treball constata que el procés d'advergència del lleidatà del Segrià amb l'estàndard sociològic de la llengua catalana que anteriorment s'ha descrit per als àmbits de la fonètica, la fonologia i, molt especialment, la morfologia, es produeix també en el nivell lèxic. Aquesta tendència contribueix a eixamplar la fractura geolectal entre els parlars del Segrià i les varietats lleidatanes del Baix Cinca, que al seu torn estan convergint amb la varietat de prestigi del conjunt de la Franja, l'espanyol, mitjançant l'adopció d'una gran quantitat d'interferències que estan desplaçant bona part del lèxic nuclear autòcton entre les generacions de parlants més joves. Aquesta recerca situa la volatilitat del lèxic i el desprestigi secular de les varietats nord-occidentals lleidatanes com a causes principals del procés de desdialectalització, i proposa diverses iniciatives polítiques que podrien ajudar a revertir la situació descrita.


Matèries: Llengua catalana ; Sociolingüística ; Varietats dialectals ; Vocabularis
Àmbit:Lleida ; Segrià
Cronologia:[2021]
Accés: https://raco.cat/index.php/Shikar/article/view/397001
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca Ramon Berenguer IV (Almenar); Biblioteca Sant Bartomeu (Alpicat); B. Pública de Lleida; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 381
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Parlar d'Ascó a través de l'obra La creu de la Mitja Lluna / Olga Cubells Bartolomé
Cubells Bartolomé, Olga


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 31 (2021) , p. 247-273 : il. (Llengua i literatura
Bibliografia. Notes. Resums en català, castellà i anglès.

Aquest article pretén analitzar els trets del parlar local que l'autor asconenc de l'obra La creu de la Mitja Lluna, Carmel Biarnés, reflecteix en la novel·la, tot partint de la metodologia pròpia de la variació diatòpica. Les característiques lingüístiques recollides es divideixen en diversos nivells: fonètic, morfològic i lèxic, i també es fa esment d'altres trets que de manera escadussera s'hi han pogut trobar (per exemple, del nivell sintàctic). L'anàlisi permet concloure que les traces dialectals que presenta la novel·la pertanyen bàsicament al nivell lingüístic del lèxic i de la fraseologia. Pel que fa a formes fonètiques que podrien reproduir-se ortogràficament i a la morfologia, les mostres hi són molt escadusseres i, pel que fa a la sintaxi, testimonials. Biarnés recorre a la variant geogràfica d'Ascó principalment en els diàlegs, perquè li serveix per reproduir el registre col·loquial de la llengua. Ara bé, quan s'expressa el narrador, si no són formes lèxiques, les altres referències al dialecte no hi són presents.


Matèries: Llengua catalana ; Varietats dialectals ; Sociolingüística ; Narrativa ; Moriscos ; Edat moderna ; Escriptors ; Historiadors
Matèries: Biarnès i Biarnès, Carmel (1929-1992)
Àmbit:Ascó
Cronologia:[1500 - 1600]; 1992
Accés: https://raco.cat/index.php/MiscellaniaCERE/article/view/397461
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; B. Artur Bladé i Desumvila (Flix); Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



página 1 de 20
ir a la página                         

Base de datos  FONS : Formulario avanzado

   
Buscar:
en el campo:
 
1     
2   
3