Breus apunts de la recerca en la necròpolis de Santa Coloma d'Àger / Jesús Brufal Sucarrat
Brufal Sucarrat, Jesús


En: La Cabanera. Àger, núm. 21 (hivern 2023), p. 18-19 : il. (Cultura. Patrimoni cultural) 

Una Descoberta en família / Juan José Oliva Simó
Oliva Simó, Juan José


En: Lo Rafal. Alcanar, núm. 133 (tardor-hivern 2018), p. 20-23 : il. (Recerca) 

Els Poblats íbers de les nostres comarques



En: Lo Rafal. Alcanar, núm. 91 (novembre-desembre 2006), p. 12-13 : il. (Alcanar en imatges) 

Excavacions a Sant Jaume : un "Gran Hermano" en postiu / Pere Fibla Biosca, J.M. Rebled Corsellas
Fibla Biosca, Pere


En: Lo Rafal. Alcanar. Època 1, núm. 85 (setembre-octubre 2005), p. 8-9 : il. (Arqueologia) 

Hi vam encertar : el jaciment preibèric de Sant Jaume / Agustí Bel
Bel i Beltran, Agustí


En: Lo Rafal. Alcanar. Època 1, núm. 71 (novembre-desembre 2002), p. 18-19 : il. (Història) 

Jornades sobre la serra de Montsià : la seua tercera edició tracta del patrimoni arqueològic de la comarca / L.R.



En: Lo Rafal. Alcanar. Època 1, núm. 48 (maig-juny 1998), p. 22-23 : il. (Jornades culturals) 

La Moleta del Remei esdevé parc arqueològic / J. Joaquim Buj, Carme Ferré
Buj Alfara, J. Joaquim


En: Lo Rafal. Alcanar. Època 1, núm. 48 (maig-juny 1998), p. 11-13 : il. (Municipal) 

Aprofitament didàctic d'un jaciment de neandertals : La Roca dels Bous i el Camp d'Aprenentatge de la Noguera / Antoni Bardavio Novi, Sergi Chàfer Buzzi, Sònia Mañé Orozco
Bardavio i Novi, Antoni


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer, núm. 3 (2024) , p. 47-55 : il. (Miscel·lània) 
Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

El Camp d'Aprenentatge de la Noguera és un servei educatiu del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya que des de fa quinze anys desenvolupa activitats didàctiques a l'entorn del jaciment arqueològic neandertal de la Roca dels Bous. La inclusió de la prehistòria als currículums d'educació infantil, primària i secundària vincula el passat més llunyà de l'ésser humà amb qüestions socialment rellevants en el nostre món actual, com ara el que ens defineix com a humans. Així mateix, va ser també a la prehistòria que es van desenvolupar processos importants per entendre com funciona la societat avui dia, tant pel que fa a les relacions socials, com a l'economia o l'organització política. La visita a la Roca dels Bous promou l'aproximació a les societats paleolítiques d'una manera vivencial, per tant, més significativa i potenciadora de l'empatia històrica, i, en conseqüència, de l'empatia cap a l'alteritat.

Primers resultats dels treballs arqueològics a la vil·la romana de Mas dels Frares (Constantí, ager Tarraconensis) (2018-2021) / Francesc Rodríguez Martorell, Karen Fortuny Mendo, Òscar Caldés Aquilué, Josep M. Macias Solé, Jordi López Vilar, Ada Lasheras González, Andreu Muñoz Virgili



En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 45 (2023) , p. 83-113 : il
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Els resultats obtinguts en l'incipient projecte d'excavacions arqueològiques a la vil·la romana de Mas dels Frares (2018-2021) permeten esbossar les principals característiques d'un assentament productiu i residencial situat a menys de 6 km de Tarraco. La vil·la reflecteix la dinàmica evo-lutiva comuna en els jaciments d'aquest territorium entre l'època tardorepublicana i el període visigot. L'element més destacable de Mas dels Frares és l'ús abundant de l'aigua, vinculat tant a activitats termals com agrícoles durant bona part de la seva existència.

La Costa de la Serra : un nucli fortificat romanorepublicà al Camp de Tarragona. / Núria Otero Herraiz, Joan Canela Gràcia, Jordi López Vilar, Antoni Corrales Soberino, Lluís Alonso Gisbert, Maria Carme Belarte



En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 44 (2022) , p. 5-42 : il
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Presentem en aquest article els primers resultats de la recerca realitzada al jaciment romanorepublicà de la Costa de la Serra, ubicat en l'àrea central del Camp de Tarragona. Els treballs efectuats des de l'any 2014 en campanyes anuals han posat al descobert un edifici singular datat a finals del s. II - principis del I aC, que compta alhora amb unes característiques residencials i de fortificació. Descrivim breument l'edifici i els materials trobats en les excavacions i acabem amb una proposta d'interpretació.

Les Necròpolis d'incineració ibèriques entre el Millars i l'Ebre. Un estat de la qüestió / David Jimeno Jiménez
Jimeno Jiménez, David


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 43 (2021) , p. 5-27 : il
Bibliografia. Resums en català i anglès.

El present treball pretén realitzar una revisió actualitzada de la documentació arqueològica relativa a les pràctiques funeràries ibèriques de la franja litoral compresa entre els rius Ebre i Millars. Es tracta d'una zona on l'abundància de necròpolis durant l'ibèric antic és ben coneguda, fet que destaca dins del nord-est peninsular, fenomen que, per altra banda, hauria de respondre a una realitat sociopolítica i territorial particular de l'àrea ilercavona. Els canvis que experimentarà aquest món funerari posteriorment podrien anar en consonància amb unes explicacions en aquesta mateixa línia.

El Pou Cartanyà, novetats de la vaixella de bronze / Josep F. Roig, Salvador F. Pozo
Roig Pérez, Josep Francesc


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 43 (2021) , p. 79-106 : il
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Amb el present treball es presenten quinze nous bronzes provinents de l'anomenat pou Cartanyà. Tretze es troben dipositats en el MNAT, un en The Hispanic Society of America (New York), i un darrer, perdut.

El Poblament protohistòric del Camp de Tarragona i el seu entorn: Resultats de les campanyes de prospeccions arqueològiques a l'Alt Camp (2012-2014) / Joan Canela Gràcia, Núria Otero Herraiz
Canela Gràcia, Joan


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 42 (2020) , p. 5-27 : il
Bibliografia.

En aquest article es presenten els resultats de les prospeccions arqueològiques realitzades en el marc del projecte d'investigació de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica El poblament proto-històric del Camp de Tarragona i el seu entorn, dins del qual es van dur a terme tres campanyes de prospeccions a l'Alt Camp, entre 2012 i 2014 Concretament, es van centrar en àrees de plana (Bràfim, Nulles, Puigpelat i Vilabella) i muntanyoses (Figuerola del Camp) L'objectiu principal era poder contrastar els resultats obtinguts en dues zones orogràficament diferents, per poder obtenir una millor comprensió del poblament protohistòric en aquest territori.

El Conjunt numismàtic de la vil·la romana del Mas dels Frares (Constantí, Tarragona) / Jordi López Vilar
López i Vilar, Jordi


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 42 (2020) , p. 131-140 : il
Notes a peu de pàgina.

Es presenta un conjunt de 20 monedes recuperades en les prospeccions arqueològiques de la vil·la romana del mas dels Frares (Constantí, Tarragona).

Inscripció gravada sobre un dolium de la vil·la romana de Cal·lípolis (Vila-seca, Tarragona) / Jordi López Vilar, Joaquín Ruiz de Arbulo
López i Vilar, Jordi


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 42 (2020) , p. 141-146 : il
Notes a peu de pàgina.

Es presenta i contextualitza una inscripció de capacitat realitzada sobre un dolium de la vil·la romana de Cal·lípolis de la Pineda (Vila-seca, Tarragona.

Revisió dels materials arqueològics recuperats durant l'exploració de la Cova del Buldó (la Bartra / Montblanc, Conca de Barberà) els anys 1926-1928 / Josep Maria Vergès, Raquel Hernando, Jaume Massó, Marta Yustos



En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 41 (2019) , p. 5-24 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'anàlisi de les restes humanes de la cova del Buldó conservades al Museu de Reus Salvador Vilaseca ha permès precisar dades de caràcter antropològic apuntades per Salvador Vilaseca i Josep Iglésies en l'estudi publicat el 1929 La datació per C14 AMS d'un crani procedent del sepulcre ha permès situar cronològicament aquest episodi sepulcral a l'edat del bronze Així mateix, l'estudi de les cartes enviades per Josep Iglésies a Salvador Vilaseca ha proporcionat detalls de com es portà a terme l'exploració de la cova del Buldó, i de com i quan es recuperaren les restes.

Espai Orígens : difusión y divulgación del patrimonio en el ámbito del turismo cultural y familiar / Paloma González Marcén, Clara Masriera Esquerra, Aníbal Nevado Martínez-de la Casa, Susana Vega Bolivar, Jezabel Pizarro Barberà, Laura Pinto Font



En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 40 (2018) , p. 113-119 : il.
Bibliografia. Resums en català i castellà.

Espai Orígens és un centre dedicat a la dinamització cultural del territori de la zona del Mont-Roig (Camarasa, Lleida) a través del seu patrimoni històric i natural El centre es dedica a la difusió i divulgació del patrimoni des d'una vessant educativa, lúdica i turística Des d'aquesta perspectiva es realitzen diferents tipus d'activitats de caràcter experiencial relacionats amb la prehistòria com "Tastets de la prehistòria" o "Arqueòleg per un dia" Aquestes activitats es troben vinculades amb l'arqueologia i la prehistòria, són manipulatives i vivencials i busquen l'empatia amb l'individu mitjançant mètodes actius El centre rep una diversitat de públic relacionades amb aquestes activitats tot i que un dels públics majoritaris que acudeix a realizar-les s'engloba dins de la tipologia de turisme culturali familiar En aquest article es presenten les activitats relacionades amb la prehistòria i l'arqueologia que es fan des del centre, fora de l'àmbit de l'educació formal Tanmateix es plantegen les qüestions metodològiques implícites en la realització d'aquestes activitats.

La Vil·la romana de Vilauba : de la investigació arqueològica a la visita virtual / Pere Castanyer, Joaquim Tremoleda, Dani Baños, Andrea Ferrer, Joan Frigola



En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 40 (2018) , p. 133-139 : il.
Resums en català i anglès.

L'extraordinària continuïtat de la recerca arqueològica realitzada a la vil·la romana de Vilauba (Pla de l'Estany, Girona) ha permès recuperar la major part de les diferents edificacions que durant més de set segles es succeïren en aquest singular jaciment. Paral·lelament a la recuperació arqueològica també s'han realitzat altres treballs de conservació, restauració, adequació i posada en valor de les restes descobertes que constitueixen un dels centres d'interpretació patrimonials que gestiona el Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles. Recentment, i amb l'objectiu de millorar la visita al jaciment, s'han desenvolupat diferents recursos i aplicacions que permeten al visitant gaudir d'una experiència única i poder contemplar en 3D l'entorn natural, així com també els principals àmbits que conformaven aquesta antiga vil·la romana.

Arqueologia experimental de la metal·lúrgia : la ferreria medieval de l'Esquerda / Oriol Amblàs, Imma Ollich, Montserrat de Rocafiguera, Maria Ocaña, Albert Pratdesaba



En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 40 (2018) , p. 163-171 : il.
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Arran del descobriment el 1998, d'una ferreria del segle XIII al poblat medieval de l'Esquerda (Les Masies de Roda, Osona), a l'Àrea de Recerca Experimental Arqueològica (AREA) es porten a terme experiments relacionats amb la metal·lúrgia. Des dels seus inicis el 1999, els primers experiments van anar encarats a reproduir les estructures: una fornal baixa de lloses per a la forja del ferro i un forn de cubeta per a la fosa d'aliatges del coure. Alhora s'han pogut contrastar les evidències arqueològiques, les dades experimentals i els estudis arqueometal·lúrgics. Al llarg d'aquests gairebé 20 anys, els experiments han anat paral·lels a les demostracions, fet que ha posat a prova aquestes bàsiques infraestructures i ha permès anar afinant les hipòtesis inicials. El 2018 es compleixen 20 anys de la descoberta de la ferreria medieval de l'Esquerda i per aquest motiu s'iniciarà un projecte de construcció d'aquest taller metal·lúrgic tenint en compte totes aquestes experiències.

La Construcció i durabilitat d'una torre carolíngia de fusta. Arqueologia experimental a l'Esquerda / Imma Ollich, David Serrat, Albert Pratdesaba, Montserrat de Rocafiguera, Maria Ocaña, Oriol Amblàs



En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 40 (2018) , p. 173-180 : il.
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Pel juny del 2015 i en el marc del Projecte DGICYT HAR2012-36497 es va construir una torre de guaita experimental carolíngia prop del Museu Arqueològic de l'Esquerda. El procés de construcció es va fer emprant materials semblants als identificats arqueològicament al jaciment: només fusta encaixada, sense cap mena d'unió metàl·lica. L'objectiu primer era comprovar la possibilitat de bastir una torre de fusta, realitzant el control dels materials, de la mà d'obra i del temps emprat. Ara, després de gairebé tres anys de la seva construcció, presentem aquí el procés de control de l'edificació, l'assentament de la torre sobre la roca, la reacció dels diversos tipus de fusta davant la humitat i la insolació segons les diferents orientacions, i el desgast en general, tant interior com exterior. Un segon objectiu, de llarga durada, és intentar calcular-ne la durabilitat, és a dir, quant de temps podia resistir en bones condicions un edifici d'aquestes característiques.