Estiu de 1975 / text: Joan Nogué ; fotos: Pere Duran
Nogué i Font, Joan


En: Revista de Girona. Girona, núm. 353 (novembre-desembre 2025), p. 56-57 : il. (Arqueologia) 

El Forn de Can Crisant de Sant Feliu de Guíxols / Jordi Colomeda Folgado, Jaume Puigredon Boixadera
Colomeda Folgado, Jordi


En: Revista de Girona. Girona, núm. 352 (setembre-octubre 2025), p. 40-41 : il. (Arqueologia) 

Què fem amb els banys de la vil·la romana del Vilar? Una reflexió sobre la sostenibilitat dels béns arqueològics / Judit Ciurana i Prast, Olivia Merelo de Barberà Roig
Ciurana i Prast, Judit


En: Quaderns de Vilaniu : miscel·lània de l'Alt Camp. Valls, núm. 87 (maig 2025), p. 93-104 : il. (Quaderns d'arqueologia) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'article presenta una breu història del jaciment de la vil.la romana del Vilar. També recull els resultats de la intervenció de consolidació dels banys de la vil.la realitzada el mes de novembre de l'any 2023. Aquesta premissa inicial serveix de punt de partida per exposar un seguit de reflexions al voltant de la gestió del patrimoni i dels reptes i problemàtiques que se'n deriven.

L'Epigrafia ibèrica de Valls / Joan Ferrer i Jané
Ferrer i Jané, Joan


En: Quaderns de Vilaniu : miscel·lània de l'Alt Camp. Valls, núm. 86 (novembre 2024), p. 29-50 : il. (Quaderns d'arqueologia) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

El corpus d'inscripcions ibèriques de Valls és quantitativa mentmenor, consta només de vuit inscripcions, cinc del Vilar i els tres segells sobre àmfora Dressel 1B de Masmolets, però qualitativament és molt rellevant, atès que està format per peces tipològicament selectes. Una ceràmica àtica, una de les escasses torteres que documenten l'element kastaun i una ceràmica ibèrica caliciforme amb una inscripció cultual que conté una de les escasses ocurrències de baikar. Finalment, també podem afegir una làmina de plom escrita per les dues cares amb més d'un centenar de signes en escriptura dual que procedeix de les darreres excavacions del Vilar.

Els Cinc cementiris històrics de Casavells / text: Jaume Puigredon Boixadera ; fotos: Dani Salvà
Puigredon Boixadera, Jaume


En: Revista de Girona. Girona, núm. 346 (setembre-octubre 2024), p. 46-48 : il. (Arqueologia) 

Durant els mesos de novembre de 2023 i febrer de 2024, en el marc de dues intervencions arqueològiques preventives realitzades al poble de Casavells (Corçà), es van documentar fins a cinc cementiris o fases d'enterrament diferents. Va ser una conseqüència de les obres de pavimentació de la plaça de l'Església, promogudes per l'Ajuntament de Corçà, i de l'ampliació de la xarxa de gas, al carrer de l'Església, per part de l'empresa Gas Girona Manteniment.

El Castell d'Almenar dels Carcassona-Icart : emplaçament, perímetre arquitectònic i dependències principals l'any 1591, quinze anys després de la pèrdua de la jurisdicció senyorial / Josep Forns Bardají, Josep Gallart Fernàndez, Marta Monjo Gallego
Forns i Bardají, Josep


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 12 (2025) , p. 46-55 : il. (Arqueologia) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

L'article pretén consolidar la hipòtesi que el castell senyorial d'Almenar estava situat al cim superior de la vila, en una esplanada entre aquesta i el que ara nomenem Castell dels Moros. Les referències dels segles XVI i XVII així ho avalen, però especialment l'estudi detallat de l'estructura de l'edifici que en fan els pèrits enviats pel reial patrimoni de Catalunya l'any 1591, quan els Carcassona-Icart ja n'havien perdut la jurisdicció. A més de l'emplaçament, el document ens permet conèixer el perímetre aproximat del castell, els portals, murs de protecció i torres, patis interiors, cisterna, celler, magatzems, capella, cavallerisses, cambres principals i del servei, entre altres aspectes de la vida quotidiana familiar de la petita noblesa rural.

Els Deportats hospitalencs als camps nazis : de l'oblit a la vida quotidiana / Tania González Cantera
González Cantera, Tania


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 14 (2024) , p. 71-86 : il. (Història i arqueologia) 
Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Des del tardofranquisme, l'Hospitalet de Llobregat s'ha caracteritzat per ser una ciutat pioneraen la recuperació de la memòria històrica i democràtica, impulsada per la seva potent xarxa associativa. No obstant això, la història dels deportats de la ciutat i dels seus familiars va quedar en l'oblit durant diverses dècades, a l'ombra de les víctimes del franquisme.L'any 2006, els investigadors Pep Ribas i Enric Gil van realitzar un primer estudi sobre el tema, traient a la llum 54 històries. Aquest estudi va ser revisat i actualitzat l'any 2019, en el marc de les beques de recerca que el museu local convoca anualment, elevant la xifra a 67 persones. Ambposterioritat, les institucions locals han apostat per acostar a la ciuta-dania els casos dels seus conveïns a través de diferents mesures que tenen com a eixos principals el museu local, l'espai públic i els centres escolars. El primer homenatge ha estat la producció d'una exposició de caràcter temporal en el Museu de l'Hospitalet, on es podien consultar diferents entrevistes als deportats i objectes personals cedits pels famili-ars. De manera paral·lela a la preparació de l'exposició, s'ha desenvolupat el projecte per a la col·locació de les llambordes de la memòria ostolpersteine.Mitjançant l'emplaçament de les stolpersteineen l'espai públic, el record de les víctimes hospitalenques del nazisme serà viu ja que estarà present en el dia a dia dels veïns i veïnes.Finalment, s'està treballant en les potencialitats didàctiques d'aquest tema a les aules. La idea provisional és que s'assigni una o diverses plaques al centre escolar més pròxim perquè s'encarreguin de la seva 'custòdia', és a dir, perquè siguin els jovesalumnes els responsables a col·locar, netejari mantenir les stolpersteineen bon estat.

Ruinas de guerras olvidadas. Arqueología y patrimonio de las guerras carlistas en Catalunya / Gorka Martín-Echebarría, Xavier Rubio-Campillo
Martín Etxebarria, Gorka


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 14 (2024) , p. 87-108 : il. (Història i arqueologia) 
Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

L'interès per la recuperació de l'espai dels refugis antiaeris de Barcelona va experimentar un creixement important durant la dècada dels anys noranta davant la voluntat de protegir aquests vestigis com a testimoni de les formes arquitectòniques de defensa que la ciutat va adoptar dins del context de la guerra civil espanyola. A hores d'ara, hi ha una gran incertesa respecte a què fer amb aquest important conjunt patrimonial. Les estretes dimensions, la profunditat de cota i l'estat en què es troben, dificulten l'assignació d'un programa que els torni la utilitat que els ha estat arrabassada per una obsolescència induïda pel pas del temps. Tot i que, actualment, el context de valoració patrimonial genera una estructura de base a una possible incorporació dels refugis, es detecta una dificultat a l'hora de fer coherent una reconstrucció històrica que posa en valor l'existència de més de 1400 refugis, en comparació de la percepció urbana que en realitat es té respecte al conjunt. La dificultat de reconnexió dels refugis a la ciutat i la gairebé nul·la percepció dels mateixos ha implicat que la memòria d'aquest patrimoni ocult es difongués principalment a través de la producció de literatura i documentació audiovisual. En aquest sentit, les darreres convencions per a la incorporació del contingut arqueològic al medi digital podrien obrir pas cap a la recerca de la recuperació d'aquell paisatge llunyà i difícilment recuperable. La recreació des de l'espai virtual donaria l'oportunitat de dur a terme la difusió de la història d'aquells fets a l'actual context de valoració de la memòria i el patrimoni. Però, què implica que aquest coneixement es doni a través del contingut creat com a alternativa a l'experiència directa de l'espai del refugi? Quins són els mitjans físics i virtuals que ens acosten aquest coneixement?

El Descobriment d'un patrimoni ocult : el cas dels refugis antiaèris de Barcelona / Ana Laura Bertero Mastrangelo
Bertero Mastrangelo, Ana Laura


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 14 (2024) , p. 139-154 : il. (Història i arqueologia) 
Notes. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

L'interès per la recuperació de l'espai dels refugis antiaeris de Barcelona va experimentar un creixement important durant la dècada dels anys noranta davant la voluntat de protegir aquests vestigis com a testimoni de les formes arquitectòniques de defensa que la ciutat va adoptar dins del context de la guerra civil espanyola. A hores d'ara, hi ha una gran incertesa respecte a què fer amb aquest important conjunt patrimonial. Les estretes dimensions, la profunditat de cota i l'estat en què es troben, dificulten l'assignació d'un programa que els torni la utilitat que els ha estat arrabassada per una obsolescència induïda pel pas del temps. Tot i que, actualment, el context de valoració patrimonial genera una estructura de base a una possible incorporació dels refugis, es detecta una dificultat a l'hora de fer coherent una reconstrucció històrica que posa en valor l'existència de més de 1400 refugis, en comparació de la percepció urbana que en realitat es té respecte al conjunt. La dificultat de reconnexió dels refugis a la ciutat i la gairebé nul·la percepció dels mateixos ha implicat que la memòria d'aquest patrimoni ocult es difongués principalment a través de la producció de literatura i documentació audiovisual. En aquest sentit, les darreres convencions per a la incorporació del contingut arqueològic al medi digital podrien obrir pas cap a la recerca de la recuperació d'aquell paisatge llunyà i difícilment recuperable. La recreació des de l'espai virtual donaria l'oportunitat de dur a terme la difusió de la història d'aquells fets a l'actual context de valoració de la memòria i el patrimoni. Però, què implica que aquest coneixement es doni a través del contingut creat com a alternativa a l'experiència directa de l'espai del refugi? Quins són els mitjans físics i virtuals que ens acosten aquest coneixement?

Projecte d'intervenció arqueològica al niu per fusell metrallador de l'Aldea (Tarragona) / Adrián Cabezas Sánchez
Cabezas Sánchez, Adrián


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 14 (2024) , p. 155-164 : il. (Història i arqueologia) 
Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Després de la troballa al 2021 d'un niu per fusell metrallador a la vora del riu Ebre per part de l'Ajuntament de l'Aldea, l'agost de 2023 vam portar a terme la seva intervenció arqueològica, recuperant d'aquesta manera aquest singular vestigi de la Guerra Civil.

Making Public History of the Spanish Civil Wa r: A Theoretical-Didactic Approach to the Case of the Air-Raid Shelters of Barcelona / Andrés Besolí
Besoli i Martín, Andreu


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 14 (2024) , p. 186-198 : il. (Història i arqueologia) 
Referències bibliogràfiques. Resums en català, castellà i anglès.

La història pública dels passats difícils i els seus llegats materials planteja alguns dilemes i reptes en termes de conceptualització, metodologia, pràctica i fins i tot ètica. Concretament, la mediació didàctica del coneixement i la memòria de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) en entorns públics és el tema central d'aquest article. Per fer-ho, es discuteix l'estudi de cas dels refugis antiaeris de la ciutat de Barcelona a la llum de diferents perspectives i tradicions acadèmiques de la didàctica de la història. Finalment, s'extreuen algunes conclusions sobre les estratègies i els recursos de difusió social utilitzats per potenciar la visibilitat i el didactisme d'aquest patrimoni subterrani al servei de la història pública i la memòria col·lectiva.

Bernard Abramofsky : la ejecución de un Lincoln "La Guerra es una cosa insana y la gente no siempre, pero generalmente, hace locuras" / Alfonso López Borgoñoz
López Borgoñoz, Alfonso


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 14 (2024) , p. 199-224 : il. (Història i arqueologia) 
Notes. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Bernard Abramofsky va ser un brigadista novaiorquès, nascut en una família jueva obrera i esquerrana. Vinculat a organitzacions comunistes, l'apassionava ser actor i música popular. Amb altres amics com Harry Malefsky i Ernie Arion va formar un grup juvenil de música i vaudeville aficionat. Va estar a l'exèrcit destinat 3 anys a les Filipines, tornant el 1936. Al febrer de 1937 va viatjar com a voluntari a Espanya amb amics, actors i músics coneguts seus. A Espanya va tornar a organitzar un grup musical, que tocava a cada poble. El problema va arribar quan a Brunete va morir el seu amic Arion i poc després Malefsky. Aleshores va desertar. Amb els brigadistes Wallach i Rotter va fugir a València i Barcelona, ??i els van enxampar, sent tornats al capdavant, Bernard va tornar a desertar diverses vegades. Finalment el van enviar amb la seva companyia, on va ser un dels pocs nord-americans executats pels seus companys (com ho va ser Wallach), després d'una decisió extrajudicial del comandament del batalló.

Figlinae Hispaniae : nuevas aportaciones al estudio de los talleres cerámicos de la Hispania romana / [editors: Ramón Járrega Domínguez, Enric Colom Mendoza ; José Juan Díaz Rodríguez, [et al.]]

Figlinae Hispaniae (2018 : Tarragona )


Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2018
235 p. : il. col., map., gràf. ; 30 cm (Trama : treballs d'arqueologia de la Mediterrània antiga, 6 ) 
Actes del congrés "Figlinae Hispaniae" celebrat a Tarragona el 19 i 20 de setembre de 2018. També disponible en línia. Textos en castellà, català i portuguès.
ISBN 9788494974717

Conté: El tejido productivo anfórico en el litoral de la Bética: análisis de la organización interna de sus talleres alfareros / José Juan Díaz Rodríguez, Darío Bemal Casasola -- Atelier da Quinta do Rouxinol (Baixo Tejo - Lusitania): produção de ânforas, cerâmica comum e imitações de engobe vermelho não vitrificado (IEV) / Jorge M. Cordeiro Raposo, Cézer Santos, José Carlos Quaresma -- Producción y adquisición de "terra sigillata" hispánica de origen bético / María Isabel Fernández García -- El barrio alfarero romano de Cartuja (Granada): novedades en el sector Beiro / Elena Sánchez López , Macarena Bustamante-Álvarez -- Notas acerca de las estructuras humanas de producción en la "terra sigillata" hispánica de los Villares de Andújar a la luz de la legislación romana / María Isabel Fernández García , María Eva Fernández Baquero -- Molde del ceramista Gaius Valerius Verdullus para la fabricación de paredes finas encontrado en Osca (Huesca) / José Antonio Mínguez Morales -- La "figlina" de la Rana (Gata de Gorgos, Alicante): prospección geofísica y primeras actuaciones arqueológicas de un centro alfarero altoimperial / Daniel Mateo Corredor, Joaquim Bolufer Marqués, Lázaro Gabriel Lagóstena Barrios , Jaime Molina Vidal -- La bobila romana d'Ermedas: organització i producció ceramica en un taller del nord-est de la "Tarraconensis" / Joaquim Tremoleda i Trilla, Pere Castanyer i Masoliver , Josefina Simon, Andrea Ferrer Welsh -- Nuevos datos sobre la "figlina" romana de Mas Coll (Alella, el Maresme) / Ramon Coll Monteagudo -- La terrisseria del carrer Pujol: una "figlina" artesanal d'època tardorepublicana a "Baetulo" / Clara Forn -- La "figlina" del Vila-sec (Alcover): proposta de restitució arquitectònica i funcional del taller ceramic / Josep Francesc Roig Pérez, Rubén Ramírez Roldán -- Nova terrisseria de l'Ager de Tarraco a la partida dels Sots o Sota la Timba del CastelÍot (Riudoms) / Marta Prevosti i Monclús , Enric Colom Mendoza, Ramón Járrega Domínguez.


Conté:
- 272019   La Bobila romana d'Ermedas: organització i producció ceramica en un taller del nord-est de la "Tarraconensis".
- 272020  Coll i Monteagudo. Ramon. Nuevos datos sobre la "figlina" romana de Mas Coll (Alella, el Maresme).
- 272021  Forn i Perramon. Clara. La Terrisseria del carrer Pujol: una "figlina" artesanal d'època tardorepublicana a "Baetulo".
- 272022  Roig Pérez. Josep Francesc. La "Figlina" del Vila-sec (Alcover): proposta de restitució arquitectònica i funcional del taller ceramic.
- 272023  Prevosti i Monclús. Marta. Nova terrisseria de l'Ager de Tarraco a la partida dels Sots o Sota la Timba del Castellot (Riudoms).

La Rodona, un assentament de grups caçadors-recol·lectors en el pla d'Olot : La Garrotxa / Gabriel Alcalde, [et al.]



Olot : Museu Comarcal de la Garrotxa, 1999
38 p. : il. ; 30 cm (Publicacions eventuals d'arqueologia de la Garrotxa, 6) 

La Transició del III al II mil·lenni AC a Catalunya : workshop : Olot, Museu Comarcal de la Garrotxa, 7 de juny de 1997



Olot : Museu Comarcal de la Garrotxa, 1998
34 p. ; 30 cm (Publicacions eventuals d'arqueologia de la Garrotxa, 4) 

La Muralla medieval d'Olot (la Garrotxa) / Xavier Puigvert i Gurt
Puigvert i Gurt, Xavier


Olot : Museu Comarcal de la Garrotxa, 1998
38 p. : il. ; 30 cm (Publicacions eventuals d'arqueologia de la Garrotxa, 3) 

Desenterrant els fenicis : el jaciment català que pot reescriure la història / text de Cristina Serret, amb l'assessorament de Maria Josep Estanyol i David Garcia
Serret, Cristina


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 269 (agost 2024), p. 28-37 : il. (Arqueologia) 

Després de vint-i-cinc campanyes d'excavació, el jaciment de Sant Jaume d'Alcanar està fent trontollar el consens sobre el primer poble colonitzador de Catalunya. Les troballes que s'hi han fet podrien demostrar que, cent cinquanta anys abans que els grecs fundessin Roses i Empúries, els fenicis van establir un assentament a les Terres de l'Ebre.

La Mina d'en Negrín. Història i recuperació patrimonial de la Mina Canta de la Vajol com a espai de memòria / Miquel Serrano Jiménez
Serrano i Jiménez, Miquel


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 55 (2024) , p. 295-318 : il. (Arqueologia, història) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

La mina de la Vajol és coneguda pels esdeveniments que va protagonitzar com a dipòsit del patrimoni econòmic i artístic del govern de la Segona República, dependent directament del Ministeri d'Hisenda en el context de la Guerra d'Espanya d'entre 1936 i 1939. L'edifici que s'hi va construir el 1937 s'ha convertit en un espai de memòria excepcional, visitable i obert al públic a través del Museu Memorial de l'Exili de la Jonquera gràcies a diferents intervencions promogudes per l'Ajuntament de la Vajol i la Diputació de Girona amb la col·laboració de la Direcció General de Memòria Democràtica.

Farus (el Far d'Empordà). Una peça important en la defensa del territori a la baixa antiguitat / Josep M. Nolla Brufau
Nolla i Brufau, Josep M.


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 55 (2024) , p. 39-46 : il. (Arqueologia, història) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

El Far d'Empordà, en una situació a mig camí entre Panissars i Sant Julià de Ramis, i enlairant-se considerablement sobre la vasta plana empordanesa, tal com es pot deduir del topònim com dels documents carolingis més antics, fou un fortí amb torre de senyals lluminosos que forma part del sofisticat sistema defensiu baix-imperial i d'època del domini visigot.

Novetats entorn de l'evolució historicoarquitectònica del convent de Sant Domènec de Castelló d'Empúries, antic palau d'Enric II / Anna Maria Puig Griessenberger
Puig Griessenberger, Anna Maria


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 55 (2024) , p. 47-66 : il. (Arqueologia, història) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

La construcció d'aquest gran immoble, que destaca en monumentalitat i superfície enmig de l'urbanisme medieval del centre històric de la vila, fou una gran empresa constructiva, començada a final del segle XVII. La necessitat dels frares dominics de traslladar-se a un nou edifici, buscant la seguretat intramurs, els va portar a emprendre una obra pràcticament inassequible, per costosa i sobredimensionada. Malgrat aprofitar materials i parts del palau comtal existent en el mateix lloc -coincidència que encara mereix un estudi aprofundit-, els frares van estar tot el segle XVIII en obres. Si bé l'església i les dependències conventuals es van concloure, no es va acabar de tancar el claustre amb la quarta galeria, alhora que s'anaven simplificant els acabats i s'utilitzaven altres tipus de materials. Les dues grans guerres del XVIII i la de principi del XIX també van afectar l'empresa, en especial durant la primera, la de Successió, que va frenar l'inici de les obres i va obligar a reprendre la construcció pràcticament des de zero, a mitjan segle. L'església es va començar en l'estil barroc, mentre que s'acabaren emprant les formes del neoclassicisme a l'interior, estil que també es va aplicar al claustre i a les façanes.