Desenterrant els fenicis : el jaciment català que pot reescriure la història / text de Cristina Serret, amb l'assessorament de Maria Josep Estanyol i David Garcia
Serret, Cristina


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 269 (agost 2024), p. 28-37 : il. (Arqueologia) 

Després de vint-i-cinc campanyes d'excavació, el jaciment de Sant Jaume d'Alcanar està fent trontollar el consens sobre el primer poble colonitzador de Catalunya. Les troballes que s'hi han fet podrien demostrar que, cent cinquanta anys abans que els grecs fundessin Roses i Empúries, els fenicis van establir un assentament a les Terres de l'Ebre.

La Mina d'en Negrín. Història i recuperació patrimonial de la Mina Canta de la Vajol com a espai de memòria / Miquel Serrano Jiménez
Serrano i Jiménez, Miquel


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 55 (2024) , p. 295-318 : il. (Arqueologia, història) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

La mina de la Vajol és coneguda pels esdeveniments que va protagonitzar com a dipòsit del patrimoni econòmic i artístic del govern de la Segona República, dependent directament del Ministeri d'Hisenda en el context de la Guerra d'Espanya d'entre 1936 i 1939. L'edifici que s'hi va construir el 1937 s'ha convertit en un espai de memòria excepcional, visitable i obert al públic a través del Museu Memorial de l'Exili de la Jonquera gràcies a diferents intervencions promogudes per l'Ajuntament de la Vajol i la Diputació de Girona amb la col·laboració de la Direcció General de Memòria Democràtica.

Farus (el Far d'Empordà). Una peça important en la defensa del territori a la baixa antiguitat / Josep M. Nolla Brufau
Nolla i Brufau, Josep M.


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 55 (2024) , p. 39-46 : il. (Arqueologia, història) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

El Far d'Empordà, en una situació a mig camí entre Panissars i Sant Julià de Ramis, i enlairant-se considerablement sobre la vasta plana empordanesa, tal com es pot deduir del topònim com dels documents carolingis més antics, fou un fortí amb torre de senyals lluminosos que forma part del sofisticat sistema defensiu baix-imperial i d'època del domini visigot.

Novetats entorn de l'evolució historicoarquitectònica del convent de Sant Domènec de Castelló d'Empúries, antic palau d'Enric II / Anna Maria Puig Griessenberger
Puig Griessenberger, Anna Maria


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 55 (2024) , p. 47-66 : il. (Arqueologia, història) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

La construcció d'aquest gran immoble, que destaca en monumentalitat i superfície enmig de l'urbanisme medieval del centre històric de la vila, fou una gran empresa constructiva, començada a final del segle XVII. La necessitat dels frares dominics de traslladar-se a un nou edifici, buscant la seguretat intramurs, els va portar a emprendre una obra pràcticament inassequible, per costosa i sobredimensionada. Malgrat aprofitar materials i parts del palau comtal existent en el mateix lloc -coincidència que encara mereix un estudi aprofundit-, els frares van estar tot el segle XVIII en obres. Si bé l'església i les dependències conventuals es van concloure, no es va acabar de tancar el claustre amb la quarta galeria, alhora que s'anaven simplificant els acabats i s'utilitzaven altres tipus de materials. Les dues grans guerres del XVIII i la de principi del XIX també van afectar l'empresa, en especial durant la primera, la de Successió, que va frenar l'inici de les obres i va obligar a reprendre la construcció pràcticament des de zero, a mitjan segle. L'església es va començar en l'estil barroc, mentre que s'acabaren emprant les formes del neoclassicisme a l'interior, estil que també es va aplicar al claustre i a les façanes.

Sobre el llibre dels racionaris de la vila del castell de Llers / Pere Gibert Geli
Gibert Geli, Pere


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 55 (2024) , p. 67-84 : il. (Arqueologia, història) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

El llibre manuscrit de Gregori Pallisser, pagès de Llers (que va viure a cavall dels segles XVII i XVIII), Liber intitulatum rationarium primum, de gran interès per a la història local i de l'entorn, es va considerar desaparegut durant molt de temps. L'article dona notícia de les còpies mecanoscrites que se'n van fer, del seu promotor, dels seus posseïdors i de l'ús que diversos autors han fet d'aquestes còpies en els seus treballs històrics. Per la importància de l'obra, es propugna la recuperació pública del manuscrit o, almenys, d'una còpia mecanoscrita ben conservada.

Vendre la llana i comprar el drap. Relacions comercials entre l'Empordà i la Garrotxa a través de la família Casabona, 1760-1769 / Albert Serramontmany Hugas
Serramontmany i Hugas, Albert


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 55 (2024) , p. 85-114 : il. (Arqueologia, història) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

El creixement econòmic de la Catalunya moderna porta implícita una especialització per regions, ja sigui d'agricultura i ramaderia profitosa o bé d'indústries rurals. Aquestes activitats especialitzades van vinculades a la possibilitat d'intercanvi comercial. A través de la xarxa comercial amb seu a Olot establerta per la família Casabona a mitjans del segle XVIII, s'examinarà la relació entre l'Empordà i la Garrotxa, en la qual destaca clarament l'exportació de llana de l'Alt Empordà, juntament amb altres productes com l'oli d'oliva o l'arròs, i, a canvi, la importació de teixits acabats a Olot per proveir els botiguers de teles. D'aquesta manera, van generar sinergies que van beneficiar, en menor o major mesura, els diversos actors d'aquestes especialitzacions productives.

La Crisi del censal en una societat en transformació (l'Alt Empordà, 1769-1828) / Sebastià Villalón
Villalón Barragán, Sebastià


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 55 (2024) , p. 115-136 : il. (Arqueologia, història) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

En aquest article es planteja com va afectar la crisi del censal a l'Alt Empordà tenint en consideració dos factors. D'una banda, l'evolució del nombre de debitoris i de censals entre 1769 i 1828; de l'altra, el comportament creditici dels comerciants i negociants, i dels treballadors agrícoles i, dins d'aquest col·lectiu, els menestrals. El dinamisme que registren aquests grups socials en el món del crèdit hipotecari, així com el creixement del nombre de préstecs, sobretot de debitoris, indica que era una comarca capdavantera en aquell moment i, manllevant la terminologia de Pierre Vilar (1964), una societat transformada o en vies de transformació. Així mateix, al llarg d'aquest treball s'exposen quines són les principals causes i conseqüències de la substitució del censal pel debitori i la venda a carta de gràcia, en un moment de transició cap al capitalisme i de conformació de l'Estat liberal.

Joaquim de Romà (1795-1863) : el projecte de ferrocarril de Sant Joan de les Abadesses a Roses i la vigència del contracte emfitèutic / Pere Gifre Ribas
Gifre i Ribas, Pere


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 55 (2024) , p. 137-158 : il. (Arqueologia, història) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Joaquim de Romà va obtenir la concessió de les mines de carbó de Surroca i Ogassa el 1838 i les va cedir en contracte emfitèutic a la societat El Veterano, el 1844, amb la finalitat de posar-les en explotació. Joaquim de Romà es reservava un cens per cada quintar de carbó extret. Joaquim de Romà preveia un elevat benefici si el carbó era portat als centres consumidors, fet que passava pel transport des de la mina al litoral, i Roses era la primera opció. El projecte va ser fallit. Una altra línia de ferrocarril, la de Granollers a Sant Joan de les Abadesses, el 1880, va portar el carbó a la fàbrica.

Identitat, patrimoni i dinàmica social en una família de treballadors empordanesos : els Romaguera de Sant Miquel de Fluvià (1700-1936) / Enric Saguer Hom
Saguer i Hom, Enric


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 55 (2024) , p. 159-180 : il. (Arqueologia, història) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'article pretén avançar en la comprensió de les condicions i característiques dels grups socials més humils de la societat rural empordanesa dels segles xvIII i xIx -els treballadors-, així com de les dinàmiques socials que els varen afectar i els canvis d'identitat social que ho varen reflectir. S'estudia el cas de la família Romaguera de Sant Miquel de Fluvià, per a la qual l'arxiu familiar i altres fons complementaris permeten reconstruir amb cert detall l'evolució d'una nissaga originàriament integrada per treballador. S'analitza l'evolució del seu patrimoni, la seva capacitat d'estalvi i acumulació expressada en els dots que podien pagar i rebre, el seu nivell d'endeutament i l'evolució de la seva posició social segons les etiquetes que els identificaven. Aquesta reconstrucció abasta vuit generacions, al llarg de les quals es constata l'existència de canvis rellevants. La trajectòria seguida pels Romaguera il·lustra la possibilitat d'evolucionar, des de la condició setcentista de treballador, a la de propietaris pagesos relativament autònoms.

Tibi dabo : Abdon Terradas, Los mártires de la República i la temptació de Perpinyà / Marisa Roig Simon, Meritxell Fernández Domènech
Gibert Geli, Pere


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 55 (2024) , p. 201-214 : il. (Arqueologia, història) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

L'article qüestiona que la versió que dona el llibre Los Mártires de la República (1873), d'autor o autors anònims, sobre uns fets ocorreguts a Perpinyà el novembre de 1842 amb Abdon Terradas com a protagonista, pugui ser redactada pel mateix Terradas, tal com afirma el text. S'aporten obres de diversos autors que recullen els fets en llibres publicats en dates molt anteriors, incidint especialment en l'obra de José Segundo Flórez Espartero. Historia de su vida militar y política, de 1845.

Operacions de sanejament al territori del Tec de Castelló d'Empúries, un projecte de Salvador Negre (1867-1877) / Marisa Roig Simon, Meritxell Fernández Domènech
Roig i Simon, Marisa


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 55 (2024) , p. 201-214 : il. (Arqueologia, història) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

La colonització de noves terres com a resultat de la dessecació de les zones humides feu que al llarg del segle XIX sorgissin nombroses iniciatives per ampliar el conreu a l'Empordà i fomentar-ne el regadiu. La majoria d'aquests projectes foren promoguts per particulars. El treball que presentem aprofundeix en la transformació del territori del Tec, especialment a partir de les operacions de drenatge que impulsà l'hisendat Salvador Negre Vancells amb la finalitat d'aixecar una masoveria de nova planta.

L'Obra del Cançoner Popular de Catalunya a l'Alt Empordà / Jordi Jordà i Casademont
Jordà i Casademont, Jordi


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 55 (2024) , p. 247-274 : il. (Arqueologia, història) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

L'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, impulsada per Rafel Patxot, va ser un projecte cultural de gran magnitud que va permetre recopilar i preservar un vast patrimoni musical. Entre el 1922 i el 1936, es van reunir més de 40.000 documents, incloent cançons, danses, rondalles, llegendes i refranys, dels Països Catalans. A més d'agrupar recopilacions ja fetes, com la de Marian Aguiló o la de Manuel Milà i Fontanals, es van realitzar 66 treballs de camp, anomenats "missions", per pobles i masos, que van ser fonamentals per a l'OCPC, ja que van permetre recopilar cançons que no s'havien publicat mai i que s'estaven perdent amb el pas del temps. D'aquestes missions, cinc van ser a l'Alt Empordà, on es van recollir 1.238 cançons de cantaires locals. A més, ja n'hi havia 130 en dues recopilacions anteriors. Els col·lectors van escriure, a més de les cançons, comentaris i memòries que aporten informació valuosa sobre els cantants, les cançons i els seus contextost.

Notícia de Joan Marly, veí de Llançà / Xavier López Andrés
López Andrés, Xavier


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 55 (2024) , p. 319-340 : il. (Arqueologia, història) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

A partir de la imponent casa Marly de Llançà, aixecada el 1922, aquest treball fa una cerca de la família que la va fer construir, que porta a Joan Marly Deu, agent de duanes. Joan Marly tindrà un paper destacat a Llançà durant la Dictadura de Primo de Rivera, i quedarà de banda durant la República i la Guerra Civil, quan la casa Marly esdevindrà casa de colònies, més tard residència de la Sección Femenina i seu del Sindicat.

La Segona Bis a Figueres. Espionatge militar en territori de frontera / Josep Clara Resplandis
Clara i Resplandis, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 55 (2024) , p. 319-340 : il. (Arqueologia, història) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Un dels organismes que, dedicats a la intel·ligència i l'espionatge militar, van ser destacats a Figueres, durant el franquisme, fou el de la Segona Secció Bis d'Estat Major de la Capitania de la IV regió. L'article reporta detalls dels responsables del servei, els agents i col·laboradors que va aplegar-hi, i de les actuacions dutes a terme durant els anys quaranta i cinquanta del segle XX. Més enllà de l'autovigilància interna, el servei s'interessà per aspectes de la vida social, política, econòmica i cultural del país.

"Anar a servir a Figueres", o el treball domèstic femení del 1930 i el 1940 / Erika Serna Coba
Serna i Coba, Erika


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 55 (2024) , p. 341-354 : il. (Arqueologia, història) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

El servei domèstic femení a la ciutat de Figueres ocupava als anys 30 i 40 del segle passat poc més del dos per cent del padró d'habitants. Eren dones invisibilitzades, la majoria joves i de l'Alt Empordà, la feina de les quals, com a empleades internes dins de famílies benestants, suposava una mà d'obra molt barata, amb pocs drets laborals que portava a terme totes les tasques domèstiques.

1923-2023 : Cent anys de les primeres excavacions al jaciment del Vilar / M. Ester Fabra Salvat
Fabra i Salvat, M. Ester


En: Quaderns de Vilaniu : miscel·lània de l'Alt Camp. Valls, núm. 85 (maig 2024), p. 21-50 (Quaderns d'arqueologia) 

L'any 1923 es van portar a terme unes excavacions arqueològiques al jaciment del Vilar per part del Servei d'Investigacions Arqueològiques de l'IEC. Els treballs i els resultats d'aquesta intervenció han quedat enfosquits per la pèrdua o desaparició de tota la informació científica que l'IEC acostumava a generar durant les seves excavacions (memòria, diari d'excavacions, planimetria o fotografies). Aquesta investigació ha cercat fonts indirectes per reconstruir l'abast d'aquests treballs arqueològics encara molt desconeguts.

Procés d'ocupació de la bauma del Serrat del Pont (la Garrotxa) entre 5480 i 2900 cal AC / Gabriel Alcalde i Gurt, Miquel Molist i Montañà, Maria Saña i Seguí



Olot : Museu Comarcal de la Garrotxa, 2002
94 p. : il. ; 30 cm (Publicacions eventuals d'arqueologia de la Garrotxa, 7) 

Procés d'ocupació de la bauma del Serrat del Pont (la Garrotxa) entre el 2900 i el 1450 cal AC / Gabriel Alcalde i Gurt, Miquel Molist i Montañà, Maria Saña i Seguí, Assumpció Toledo i Mur



Olot : Museu Comarcal de la Garrotxa, 1997
125 p. : il. ; 30 cm (Publicacions eventuals d'arqueologia de la Garrotxa, 2) 

Procés d'ocupació de la bauma del Serrat del Pont (la Garrotxa) a partir del 1450 a.C / Gabriel Alcalde i Gurt, Miquel Molist i Montañà, Assumpció Toledo i Mur
Alcalde i Gurt, Gabriel


Olot : Museu Comarcal de la Garrotxa, 1994
95 p. : il. ; 30 cm (Publicacions eventuals d'arqueologia de la Garrotxa, 1) 

Noves excavacions al poblat ibèric del turó de la Rovira / Juanjo Fernández, text i fotos
Fernández, Juanjo


En: El Pou : publicació del Grup d'Estudis de la Vall d'Horta i la Muntanya Pelada, número 5 (desembre 2015), p. 79-83 : il. (Arqueologia) 

Almenys des del segle IV aC. els laietans ja ocupaven aquest punt enlairat estratègic que dominava sobre el mar Mediterrani.