Guerra y violencia en un dietario del Barroco. Joseph Monfar y Sorts y la sociedad catalana del Seiscientos / Antonio Espino López
Espino López, Antonio


En: Historia Social. Valencia, núm. 109 (2024) , p. 3-23 (Estudios) 
Notes a peu de pàgina.

El diari del ciutadà honrat de Barcelona i doctor en Arts i Lleis Josep Monfar i Sorts (1631-1696), que abasta els anys 1683 a 1687, és un bon exemple de memòria personal, però també d'intent per preservar unes certes notícies referents a la seva ciutat natal, Barcelona, a la manera d'una crònica institucional. En aquest treball ens hem centrat en dos dels aspectes en els quals destaca el diari: la violència urbana i la guerra. Monfar va tenir l'encert de preservar per a la posteritat tota una sèrie de notícies sobre la violència, civil i militar, que agitava la societat de la seva època, però també unes certes notícies sobre l'Exèrcit Real de Catalunya, que poden ser contrastades i complementades amb un altre tipus de fonts, en uns moments en els quals l'opinió pública començava a ser alimentada per tota mena d'avisos, notícies i rumors.

Ciudadanos y trabajadores : el primer asociacionismo obrero en Catalunya (Igualada, 1840-1868) / Ramon Arnabat i Mata
Arnabat i Mata, Ramon


En: Historia Social. Valencia, núm. 109 (2024) , p. 25-48 (Estudios) 
Notes a peu de pàgina.

Les tres dècades que van de 1840 a 1868 són claus en el procés de conscienciació i organització obrera a Catalunya. En aquest text realitzem un estudi sintètic i polièdric de les profundes transformacions socioeconòmiques, polítiques i culturals que es van produir durant aquests anys, de les experiències dels diversos sectors obrers en elles i de la conscienciació ciutadana i obrera entre els diversos col·lectius de treballadors del sector cotoner a Igualada (Anoia, Catalunya). Les associacions i les mobilitzacions obreres creades durant aquests anys van contribuir tant a millorar les condicions materials i immaterials dels obrers, com a democratitzar els sistemes polítics.

Los Orígenes de los anarco-feminismo(s) en España : las propuestas discursivas de Teresa Mañé Miravent (1865-1939) / Ginés Puente Pérez, Teresa Abelló i Güell, Carme García Yeste
Puente Pérez, Ginés


En: Historia Social. Valencia, núm. 109 (2024) , p. 49-72 (Estudios) 
Notes a peu de pàgina.

La figura de Teresa Mañé Miravent (1865-1939) és fonamental per a entendre el conglomerat polític i la construcció de l'ideari anarquista en l'entreacte del segle XIX i XX. Mitjançant una anàlisi discursiva, en aquest article s'aprofundirà en la complexitat del concepte feminisme per part de les anarquistes. Un concepte i moviment que, segons la historiografia, les anarquistes van rebutjar fins a la segona meitat del segle xx. En la present recerca s'evidenciarà que sí que van existir anarquistes que ho van secundar almenys fins a 1902-1903, moment en el qual el feminisme va optar internacionalment pel sufragisme com a mitjà de transformació social.

Los Jardines de recreo : un espacio de ocio interclasista en la ciudad industrial (Barcelona, 1850-1868) / Núria Miquel Magrinyà
Miquel Magrinyà, Núria


En: Historia Social. Valencia, núm. 108 (2024) , p. 49-70 (Estudios) 
Notes a peu de pàgina.

Els jardins d'esbarjo, una modalitat d'oci mercantilitzat de mitjan segle xix, van tenir un paper central en la vida social i cultural de les ciutats europees, entre elles Barcelona, com a espais d'entreteniment, sociabilitat i promoció de la cultura. Aquesta recerca pretén demostrar que els jardins d'esbarjo barcelonins van contribuir a la construcció, per part de les elits urbanes, d'un model d'oci racional per a les classes populars, en un context d'industrialització i de conflictivitat social. El jardí es va convertir, així, en un espai d'oci interclassista, encara que això va permetre una progressiva apropiació de l'espai per part dels sectors populars els anys previs al Sexenni Democràtic (1868-1874).

La Ejemplaridad conventual femenina en Cataluña. Siglos XVII y XVIII / Rosa María Alabrús Iglesias, Ricardo García Cárcel
Alabrús i Iglesias, Rosa Maria


En: Historia Social. Valencia, núm. 106 (2023) , p. 2-17 (Estudios) 
Referències bibliogràfiques.

Aquest article analitza l'esforç dels diferents ordes religiosos per seleccionar, entre els seus homes i dones, als qui han de ser considerats exemplars, pas previ a la promoció als altars. Es verifica la discriminació negativa que sofreixen elles, amb majors dificultats que els homes, per al seu propi reconeixement d'exemplaritat. Les biografies hagiogràfiques, conreades en els segles XVII i XVIII, s'han utilitzat com a font i, sobretot, les col·leccions col·lectives de franciscanes i carmelites exemplars, la documentació inèdita dels quals es conserva a la Biblioteca Universitària de Barcelona, així com els repertoris de santedat de Pere Gil, Antonio Vicente Domenech i Pere Serra i Postius. L'estudi d'aquesta documentació ens permet explorar els orígens socials, la vida familiar prèvia al convent i els valors d'aquestes dones esgrimits pels narradors de les seves virtuts. Al mateix temps, s'examinen alguns casos individuals, que destaquen per les seves connotacions excepcionals, pels seus problemes maritals previs al convent, com Ángela Ginestar, Ángela Bertomeu i Verónica Rossell o pel seu singular origen africà, com el cas de Juana Serafina.

Discursos transfronterizos en torno a la emancipación femenina : Teresa Claramunt y Juana Rouco Buela, dos feministas libertarias que lucharon por la igualdad / Raúl Gracia Meseguer, Alaia Prieto Cano
Gracia Meseguer, Raúl


En: Historia Social. Valencia, núm. 106 (2023)  (Dossier. Mujeres anarquistas. Entre lo local y lo transnacional) 
Referències bibliogràfiques.

Aquest article analitza els discursos sobre l'emancipació femenina dins de la cultura política anarquista i com aquests van transcendir les fronteres nacionals. Per a això, utilitzem els textos escrits per dos referents de l'anarquisme espanyol i argentí: Teresa Claramunt i Juana Rouco Buela. Establim el nexe entre tots dos discursos per mitjà de la seva participació en la premsa, posant en valor el component transnacional d'aquesta i les connexions existents a banda i banda de l'Atlàntic. Mitjançant la història transnacional i la història de les dones tractem de recuperar l'experiència subjectiva d'aquestes dones, els seus discursos emancipatoris, així com les seves aliances i xarxes transnacionals, que van ser vehicle d'intercanvi ideològic, discursiu i pràctic.

Tratos del trabajo y formas de remuneración en la Cataluña vitícola (siglos XVIII y XIX) / Llorenç Ferrer Alòs
Ferrer i Alòs, Llorenç


En: Historia Social. Valencia, núm. 105 (2023) , p. 23-43 (Estudios) 
Referències bibliogràfiques.

A partir del concepte de tracte del treball es pretén entendre la lògica de les relacions i condicions laborals que es van donar en el marc d'una estructura agrària concreta. S'estudia el cas de la Catalunya de les masies que convivien amb petites explotacions que s'havien generat a través del contracte de *rabassa *morta. Les característiques específiques d'aquesta estructura expliquen les característiques que tenia el treball directe. Els canvis en el segle XIX només es poden entendre si es comprèn la realitat anterior de la qual es partia.

Entre el marxismo y el patriotismo : el independentismo catalán en el ciclo global de violencia política del "largo 68" / Pau Casañellas Peñalver
Casanellas Peñalver, Pau


En: Historia Social. Valencia, núm. 105 (2023) , p. 65-85 (Estudios) 
Referències bibliogràfiques.

Entre els anys seixanta i setanta del segle XX, un cicle de mobilització social va recórrer gran part del món. Una dels vessants d'aquest llarg 68 va ser la violència política, que, a Espanya, va estar fortament condicionada pel franquisme. A vegades, aquest fenomen es va interrelacionar amb l'emergència de nacionalismes subestatals, freqüents en diversos països de l'Europa occidental durant la segona meitat del segle XX. En aquest article s'analitzen, partint de la seva pròpia documentació, les principals organitzacions armades que van sorgir de l'independentisme català en aquest context, situades entre l'empremta marxista i el simple patriotisme.

Políticas de memoria sobre la esclavitud en España : Barcelona en perspectiva comparada / Martín Rodrigo y Alharilla, Ulrike Schmieder
Rodrigo Alharilla, Martín


En: Historia Social. Valencia, núm. 105 (2023) , p. 87-105 (Estudios) 
Referències bibliogràfiques.

En el artículo analizamos las acciones llevadas a cabo, tanto desde la sociedad civil como sobre todo desde las instituciones públicas, en el ámbito de la memoria de la esclavitud y del comercio de esclavos en Barcelona. Hemos adoptado un enfoque comparativo para contextualizar dichas iniciativas en relación con las acciones llevadas a cabo recientemente en diferentes ciudades británicas y francesas, poniendo así de relieve los alcances y, más aún, las limitaciones de la memoria de la esclavitud en la capital catalana, e insistiendo en que dichas carencias no son exclusivas de Barcelona, sino que alcanzan, por igual, a otras ciudades españolas.

Los Censalistas municipales en un periodo de transición (1695-1725) : el ejemplo de la ciudad de Lleida / Gabriel Ramon Molins
Ramon i Molins, Gabriel


En: Historia Social. Valencia, núm. 103 (2022) , p. 3-20 (Estudios) 

El Retorno de la dote : una perspectiva social y cultural (Barcelona, siglos XVI-XVII) / Maria Adela Fargas Peñarrocha
Fargas Peñarrocha, Maria Adela


En: Historia Social. Valencia, núm. 100 (2021) , p. 3-19 (Estudios) 

"Insubordinados y repugnantes para prestarse al servicio" : la Matrícula de Mar en Cataluña entre 1751 y 1802 / Alberto Hoces-García
Hoces-García, Alberto


En: Historia Social. Valencia, núm. 98 (2020) , p. 3-24 (Estudios) 
Referències bibliogràfiques.

Aperturismo y populismo : la figura política de Eduardo Tarragona en la España franquista (1950-1969) / Giaime Pala
Pala, Giaime


En: Historia Social. Valencia, núm. 98 (2020) , p. 61-80 (Estudios) 
Referències bibliogràfiques.

El Asociacionismo popular en la construcción de la ciudadanía en Catalunya y la Emilia-Romaña contemporáneas / Josep María Pons, Montserrat Duch Plana, Ramon Arnabat i Mata
Pons, Josep Maria


En: Historia Social. Valencia, núm. 95 (2019) , p. 61-83 (Dossier. Sociabilidades y espacios de construcción de la ciudadanía) 

Josep Fontana : historia develada y conciencia social / José Antonio Piqueras Arenas
Piqueras Arenas, José Antonio


En: Historia Social. Valencia, núm. 94 (2019) , p. 147-177 (Perspectivas historiográficas) 

"Muchas profesan por fuerza, , se quejan, y con el tiempo, se aquietan". El caso Elena Cervera, Barcelona - Roma, 1616 / Isabelle Poutrin
Poutrin, Isabelle


En: Historia Social. Valencia, núm. 91 (2018) , p. 131-148 (Dossier: Las fronteras religiosas y sociales en la reforma católica) 

Una Saga de banqueros : la familia Vidal-Quadras / Martín Rodrigo y Alharilla
Rodrigo Alharilla, Martín


En: Historia Social. Valencia, núm. 64 (2009) , p. 99-119
Notes a peu de pàgina.

La Ruptura de la ciudad obrera y popular : espacio urbano, inmigración y anarquismo en la Barcelona de entreguerras, 1914-1936 / José Luis Oyón
Oyón Bañales, José Luis


En: Historia Social. Valencia, núm. 58 (2007) , p. 123-150

Teresa Claramunt (1862-1931) : propagadora de la causa de los oprimidos / Laura Vicente Villanueva
Vicente i Villanueva, Laura


En: Historia Social. Valencia, núm. 53 (2005) , p. 31-46

El present text pretén analitzar la impossibilitat biogràfica d'una dona obrera com Teresa Claramunt. El buit biogràfic, no obstant això, ens revela el tracte que una civilització té amb les persones concretes i ens mostra què es fa en contra de la seva vida, a la seva al voltant i sense comptar amb la seva vida. Es pretén conèixer alguns aspectes dels moviments socials i les idees que es van desenvolupar mentre ella va viure (1862-1931) i que es van expressar a través d'aquesta dona treballadora, avançada a la seva època tant per les seves idees com per la seva vida personal.

"Nosotros no nos cuidábamos de la política" : fuentes orales y actitudes políticas en el franquismo. El ejemplo de una zona rural, 1939-1959 / Jordi Font i Agulló
Font i Agulló, Jordi


En: Historia Social. Valencia, núm. 49 (2004) , p. 49-68

Les actituds polítiques de la població continuen sent un dels aspectes menys investigats de la dictadura franquista. En aquest article, a partir de l'estudi d'una realitat local -les zones rurals de les comarques del nordest català- es pretén mostrar com l'ús de les fonts orals pot ajudar a precisar la tipificació de les conductes de la gent corrent durant el Primer franquisme. No obstant això, malgrat privilegiar el treball amb informants, l'enfocament investigador tracta, en tot moment, de connectar les aportacions individuals amb el context socioeconòmic, polític i cultural. Així mateix, s'apunten reflexions entorn de qüestions com el consentiment i la memòria/desmemòria respecte a un règim polític caracteritzat per una violència i una repressió sense precedents.