português | english | français | català

logo

Búsqueda en la base de datos

Base de datos:
FONS
Buscar:
COOPERATIVISTES CATALANS []
Referencias encontradas:
Mostrando:
1 .. 20   en el formato [Estandar]
página 1 de 2
ir a la página        


1 / 32
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Fernando Garrido Tortosa: Agitació i escriptura política. La pulsió cooperativista / Pere Gabriel
Gabriel i Sirvent, Pere


Barcelona ; Valls : Fundació Roca i Galès : Cossetània, 2019
96 p. ; 24 cm (Cooperativistes Catalans, 32) 
Bibliografia. Apèndixs documentals.
ISBN 9788490349045

Fernando Garrido Tortosa (Cartagena, 1821-Còrdova, 1883) fou un polític demòcrata i republicà federal espanyol que es proclamà socialista. Escriptor d'una extensa obra progressista, anticlerical i lliurepensadora, fou, també, un dels principals i més influents propagandistes del cooperativisme a Espanya i molt especialment a Catalunya al segle XIX, arran de la visita que feu a Manchester i en què conegué l'obra dels Pioneers of Rochdale. La seva reiterada implicació en les principals conspiracions revolucionàries antimonàrquiques el dugué a romandre sovint a la presó i a l'exili i, de retruc, a conèixer i formar part de les principals avantguardes demòcrates i revolucionàries europees del moment, al costat de personatges com els italians Mazzini i Garibaldi, l'hongarès Kossuth, els francesos Ledru-Rollin i els germans Reclus, o el rus Bakunin. La importància de les relacions de Garrido amb el republicanisme i el cooperativisme catalans ha estat sovint recordada, però no ha comptat amb cap estudi específic. Al costat de la valoració de Fernando Garrido en tant que historiador, publicista i polític republicà federal, sens dubte un dels principals personatges del vuit-cents, aquest llibre pretén posar de manifest la seva contribució fonamental al cooperativisme i també a la cultura republicana i obrerista catalanes. (Editorial).



Matèries: Biografia ; Polítics ; Historiadors ; Publicistes ; Republicanisme ; Federalisme ; Socialisme ; Ideari polític ; Cooperativisme
Matèries: Garrido Tortosa, Fernando (1821-1883)
Àmbit:Cartagena - Múrcia ; Catalunya
Cronologia:1821 - 1883
Autors add.:Fundació Roca i Galès


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 32
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Albert Pérez Baró / Jordi Pomés Vives
Pomés i Vives, Jordi


Barcelona ; Valls : Fundació Roca i Galès : Cossetània, 2018 (Cooperativistes catalans, 31) 
ISBN 9788490347843

Albert Pérez Baró (Barcelona 1902-1989) va ser una de les figures més rellevants del cooperativisme català del segle XX. Sobretot ho fou entre 1950 i 1980. Durant aquests anys va treballar per mantenir en vida o amb la màxima salut possible el ric cooperativisme del país. També va ser qui va teoritzar més sobre la temàtica. Fou el català que més va estudiar el moviment i el que més escrits i discursos en públic en va fer. Dictà centenars de conferències i publicà més d'un miler d'articles en diaris, revistes i butlletins a banda de vint-i-tres llibres o opuscles sobre cooperativisme. Es convertí en un reconegut expert en aquesta matèria en l'àmbit internacional. Va entregar la seva vida a l'ideal de la cooperació i als seus nobles valors. Mostrà amb la seva vida quins eren aquests valors tot procurant predicar-los amb l'exemple. Per això va ser tan reconegut, fins pels que no combregaven amb les seves idees. Aquests valors l'impulsaren a comprometre's en la defensa del cooperativisme tant des de la mateixa base, participant abnegadament en les tasques de gestió de la cooperativa de consum Teixidors a Mà, de Gràcia, com promovent projectes d'envergadura més enllà de l'àmbit local com ara la creació el 1951 del Centre d'Estudis Cooperatius. (Editorial).



Matèries: Biografia ; Cooperativisme ; Cooperatives ; Moviment obrer
Matèries: Pérez i Baró, Albert (1902-1989)
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1902 - 1989
Autors add.:Fundació Roca i Galès


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 32
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Josep Roig Magriñà :la cooperació agrària valenta, de gestió eficaç / Antoni Gavaldà i Marcel·lí Piñana
Gavaldà i Torrents, Antoni


Valls : Cossetània, 2018
120 p. ; 24 cm (Cooperativistes Catalans, 30) 
ISBN 9788490347348

Josep Roig Magriñà (Valls, 29 de setembre de 1917 - Sant Cugat del Vallès, 18 de maig de 2004) va ser un cooperativista agrari català rellevant en tres àmbits de la província de Tarragona: la Societat Agrícola de Valls, de la qual va ser president (1954-1978); la Unión Territorial de Cooperativas del Campo, de la qual va exercir de secretari des de 1958, i posteriorment de vicepresident fins al 1976, i la Unió Agrària Cooperativa de Reus, de la qual fou vicepresident (1963-1976). Afiliat a ERC, s'exilià després de la derrota a la guerra d'Espanya. En el seu retorn, protagonitzà una època brillant de gestió i impuls a la Societat Agrícola en ple franquisme, tot i ser d'esquerres, gràcies al seu pragmatisme unificador. En el seu pas per la cooperació de segon grau a Reus, portà el timó de la comercialització i obrí mercats difícils a l'estranger en una Espanya autàrquica. La darrera etapa la va viure com a conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i posteriorment diputat de la Generalitat restaurada, sota la presidència de Josep Tarradellas (1977-1982). En el curs de la seva vida rebé diverses condecoracions i reconeixements. (Editorial).



Matèries: Biografia ; Cooperatives agràries ; Associacions pageses ; Franquisme ; Comercialització ; Productes agràris ; Diputats al Parlament de Catalunya ; Govern Tarradellas
Matèries: Roig Magriñà, Josep (1917-2004)
Matèries:Societat Agrícola de Valls ; Unión Territorial de Cooperativas del Campo ; Unió Agrària Cooperativa de Reus
Àmbit:Valls ; Reus ; Catalunya
Cronologia:1917 - 2004
Autors add.:Piñana Edo, Marcel·lí
Autors add.:Fundació Roca i Galés


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 32
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Joan Poblet i Teixidó : la qüestió agrària com a qüestió nacional / Xavier Ferré Trill
Ferré i Trill, Xavier


Valls : Cossetània, 2017
112 p. ; 24 cm (Cooperativistes Catalans, 29) 
ISBN 9788490346068

Joan Poblet i Teixidó (Montblanc, 1877-1918) exemplifica la relació entre catalanisme i agrarisme a la Conca de Barberà. Aquesta biografia aprofundeix, en conseqüència, en la dedicació que l'advocat tingué en ambdós centres d'interès, i, fonamentalment, en la pràctica fundacional de l'associacionisme agrari empeltat d'una específica ideologia nacional. Aquest lligam motiva una part significativa de la socialització cooperativista duta a terme essencialment en campanyes periodístiques i de conscienciació, cosa que explica el vessant públic de la seva dedicació. Un altre objectiu d'aquest volum, però, és resseguir la vinculació del jurista a l'evolució de les tipologies associatives a la Conca, en l'articulació de les quals tingué una constant implicació: des de la Cambra Agrícola de Montblanc fins a la Federació Agrícola de la Conca de Barberà. Poblet i Teixidó aporta una concepció destacada entorn d'un model cooperatiu associat a la via reformista. (Editorial).



Matèries: Biografia ; Advocats ; Cooperativisme ; Cooperatives agràries ; Cambres agràries ; Associacions pageses ; Catalanisme
Matèries: Poblet i Teixidó, Joan (1877-1918)
Àmbit:Montblanc ; Conca de Barberà
Cronologia:1877 - 1918
Autors add.:Fundació Roca i Galés
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Nacional de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; B. Pública Arús (Barcelona); B. Centre de Lectura de Reus; B. Pública de Tarragona; B. Mossèn Ramon Muntanyola (l'Espluga de Francolí); B. Central Xavier Amorós (Reus); B. Octavi Viader i Margarit (Sant Feliu de Guíxols); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 32
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Francesc Torras Sayol : un propietari conservador al capdavant de l'acció cooperativa / Jordi Planas Maresma
Planas i Maresma, Jordi


Valls : Cossetània, 2016
104 p. : il. ; 24 cm (Cooperativistes Catalans, 28) 
ISBN 9788490345283

Francesc Torras Sayol (Caldes de Montbui, 1868-1936) és un exemple paradigmàtic d'un fet que als ulls d'avui pot resultar sorprenent, però que al començament del segle xx no va ser en absolut extraordinari: la participació dels propietaris rendistes i conservadors en el cooperativisme agrari. Membre de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre i de la Lliga Regionalista, caporal del sometent, alcalde de la seva localitat durant la dictadura del general Primo de Rivera, president de l'Associació de Propietaris Rurals de la comarca durant els anys trenta. En totes les facetes de la seva vida social va ser un clar exponent de la "gent d'ordre", i la seva participació destacada en el cooperativisme (vicepresident de la Cambra Agrícola del Vallès, president del Sindicat Agrícola i Caixa Rural de Caldes de Montbui) responia al que ell entenia com una missió social ineludible, preservar la pau social en un moment en què s'esfondrava inexorablement, cosa que, fins i tot, li costà la vida. (Editorial).



Matèries: Biografia ; Propietaris agraris ; Alcaldes ; Cooperativisme ; Associacions pageses ; Associacions de propietaris ; Sindicats agrícoles ; Cambres agràries ; Cooperatives
Matèries: Torras Sayol, Francesc (1868-1936)
Àmbit:Caldes de Montbui ; Catalunya
Cronologia:1868 - 1936
Autors add.:Fundació Roca i Galès


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 32
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Ramon Vidal-Barraquer i Marfà : cooperació, tècnica i mestratge / Marcel·lí Piñana Edo
Piñana Edo, Marcel·lí


Valls : Cossetània, 2016
96 p. : il. ; 24 cm (Cooperativistes catalans, 27) 
ISBN 9788490343838

Ramon Vidal-Barraquer i Marfà (Sarrià, 1920-Cambrils, 1998). D'arrels familiars cooperatives i doctor en enginyeria agrònoma, fou un important referent tècnic per a la pagesia de la demarcació de Tarragona en els darrers decennis del segle XX. Des de la direcció de l'Estació Enològica de Reus va desenvolupar la recerca en el camp de l'enologia i, després, de la fruita seca, especialment de l'avellaner. En qualitat de president impulsor del Consell Regulador de la Denominació d'Origen Priorat (1953-1985), apostà per la comercialització del vi de qualitat. En el camp de la cooperació provincial, va acabar liderant la Unió Agrària Cooperativa entre 1976 i 1980 i, en l'àmbit català, va participar en l'endegament i la consolidació de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (1983-1990). Durant trenta-nou anys va presidir la Cooperativa Agrícola de Cambrils (1959-1998), dinamitzant-ne el creixement i la seva modernització. L'any 1992 la Generalitat de Catalunya li concedí la medalla al mèrit agrícola. (Editorial).



Matèries: Biografia ; Agrònoms ; Enologia ; Agricultura ; Fruita seca ; Avellaners ; Denominació d'origen ; Indústria vinícola ; Comercialització ; Cooperatives agràries ; Cooperativisme
Matèries: Vidal-Barraquer i Marfà, Ramon (1920-1998)
Matèries:Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya ; Cooperativa Agrícola de Cambrils
Àmbit:Sarrià - Barcelona ; Cambrils ; Tarragona, província
Cronologia:1920 - 1998
Autors add.:Fundació Roca i Galès
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; B. Centre de Lectura de Reus; B. Pública de Tarragona; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 32
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Andreu Cortines Jaumot : cooperativisme i llibertat nacional / Josep Edo Puertas
Edo Puertas, Josep


Valls : Cossetània, 2015
112 p. ; 24 cm (Cooperativistes catalans, 26) 
ISBN 9788490343005

(Barcelona, 1909-1989) va néixer al barri de Sant Andreu de Palomar. Militant del Bloc Obrer i Camperol (BOC) i del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), va impulsar des de la Cooperativa l'Andreuenca la creació de la Unió de Joventuts Cooperatistes, de la qual fou president i director del seu òrgan de premsa, Tremp. En acabar la Guerra Civil, es va haver d'exiliar a França, on, en esclatar la Segona Guerra Mundial, es va incorporar a la xarxa d'evasió Vic-Martin, que ajudava refugiats a traspassar la frontera i subministrava avituallament a la Resistència. A Tolosa de Llenguadoc va fundar Acció Cooperatista Catalana i va ser director d'Impuls, el seu òrgan de propaganda. També fou president del Casal Català de París i col·laborador a l'exili del president Tarradellas. Impulsor i redactor de la Llei de cooperatives de Catalunya del 1983, va promoure la creació de les noves estructures del cooperativisme. Va ser president del Consell Superior de la Cooperació i de la Federació de Cooperatives de Consum. També fou director de la revista Cooperació Catalana i membre de la comissió que va negociar l'acord de compensació del patrimoni confiscat a les cooperatives. (Editorial).



Matèries: Biografia ; Cooperativisme ; Exili ; Cooperatives ; Premsa ; Legislació
Matèries: Cortines i Jaumot, Andreu (1909-1989)
Àmbit:Sant Andreu - Barcelona ; Catalunya ; França
Cronologia:1909 - 1989
Autors add.:Fundació Roca i Galès
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 32
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Màrius Pons Sumalla : un cooperativista comunista i controvertit / Teresa Ibars Chimeno
Ibars Chimeno, Teresa


Valls : Cossetània, 2015
88 p. : il. ; 24 cm (Cooperativistes Catalans, 25) 
Bibliografia i fonts. Apèndixs.
ISBN 9788490341438

Màrius Pons Sumalla ((Arbeca, 1917 - Lleida, 2013), fill d'una família humil del poble, va marxar com a voluntari a la Guerra Civil de 1936. En aquell moment, va allistar- se a la centúria de la columna Macià-Companys. Es va afiliar, l'octubre de 1938, al Partit Comunista i, un cop acabada la guerra i com a testimoni directe del que ell anomenava "l'últim quilòmetre quadrat de l'Espanya Republicana", va passar per diferents períodes de presó i treballs forçats. Als anys cinquanta va entrar a treballar en una empresa familiar lleidatana, Olis Guiu, que es dedicava a la producció i exportació d'oli d'oliva. L'any 1970, tot i la seva fama de comunista, va ser contractat com a gerent de la Secció d'Olis de la Uteco de Lleida, des d'on va emprendre una tasca intensa a favor del cooperativisme en uns moments en què la realitat del franquisme apaivagava l'esperit d'aquest moviment. Paral·lelament a l'activitat professional i sobretot a partir de la seva jubilació, fou un home prolífic en el món de la premsa i no solament va opinar de cooperativisme, d'agricultura i de mercats interiors i exteriors, sinó que també protagonitzà diferents episodis de la vida política de Ponent. Fins al darrer moment de la seva vida, es definí a si mateix com un comunista pur. (Editorial).



Matèries: Biografia ; Comunisme ; Antifranquisme ; Presos polítics ; Cooperativisme ; Agricultura ; Indústria de l'oli ; Premsa local ; Pensament polític
Matèries: Pons Sumalla, Màrius (1917-2013)
Àmbit:Arbeca ; Lleida
Cronologia:1917 - 2013
Autors add.:
Localització: Universitat Pompeu Fabra; B. Pública de Lleida; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 32
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Joan Ventosa i Roig : impulsor del cooperativisme, de Catalunya a Mèxic / Agnès Rotger i Dunyó
Rotger i Dunyó, Agnès


Barcelona ; Valls : Fundació Roca i Galès : Cossetània, DL 2012
94 p. : il., mapes, quadres ; 24 cm (Cooperativistes catalans, 21) 
Bibliografia.
ISBN 9788490340431

(Vilanova i la Geltrú, 1883 - Ciutat de Mèxic, 1961) és sens dubte una de les figures clau del cooperativisme del segle XX. Farmacèutic i agrònom de formació, Ventosa es va implicar des de jove en una cooperativa de consum de Vilanova, i ben aviat va començar la seva tasca de divulgació i de teorització del cooperativisme. Va ser president de les federacions de cooperatives catalana i espanyola, i també va formar part del comitè central de l'Aliança Cooperativa Internacional, on va formar part de la comissió encarregada de fixar els principis bàsics de la cooperació moderns. Va ser un redactor destacat de les històriques lleis de cooperatives espanyola i catalana dels anys 30. A causa del seu compromís polític -va arribar a ser conseller de la Generalitat- es va haver d'exiliar a Mèxic, i allà es va convertir en un dels principals experts mundials en cooperació escolar.



Matèries: Cooperativisme ; Cooperatives de consum ; Biografia ; Polítics ; Generalitat republicana ; Exili ; Guerra civil espanyola
Matèries: Ventosa i Roig, Joan (1883-1961)
Àmbit:Vilanova i la Geltrú ; Catalunya ; Mèxic
Cronologia:1883 - 1961
Autors add.:Fundació Roca i Galès
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú)


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 32
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Joan Rovira Marqués : el cooperativisme obrer i col·lectivista / Ivan Miró i Acedo i Marc Dalmau i Torvà
Miró i Acedo, Ivan


Barcelona ; Valls : Fundació Roca i Galès : Cossetània, 2014
88 p. ; 24 cm (Cooperativistes catalans, 24) 
Bibliografia.
ISBN 9788490342183

Joan Rovira i Marqués (Altafulla, 1884 - Barcelona, 1937) fou un obrer del tèxtil que visqué de primera mà les convulsions socials de la Barcelona de primera meitat del segle XX. Participà en els medis llibertaris de principis de segle i, reaci a les tesis insurreccionals, recalà en la cooperació com a transformació pràctica de la societat, mantenint un accent revolucionari i socialitzant. Soci de la Flor de Maig, amb l'adveniment de la República esdevingué un dels principals propagadors de la cooperació arreu del territori català i desplegà una prolífica activitat a Acción Cooperatista, sovint sota el pseudònim de "Galfe". L'esclat de la guerra i la revolució el trobaren implicat en les estructures representatives del moviment, i fou nomenat president de la Federació de Cooperatives de Catalunya, el 1937.



Matèries: Cooperativisme ; Biografia ; Obrers ; Moviment obrer ; Col·lectivisme ; Cooperatives de consum
Matèries: Rovira i Marquès, Joan (1884-1937)
Matèries:Cooperativa La Flor de Maig ; Federació de Cooperatives de Catalunya
Àmbit:Altafulla ; Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1884 - 1937
Autors add.:Dalmau i Torvà, Marc
Autors add.:Fundació Roca i Galès
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; B. Pública Arús (Barcelona); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 32
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Albert Talavera i Sabater : Un lideratge ambiciós, malaguanyat / Josep Maria Vallès i Martí
Vallès i Martí, Josep Maria


Barcelona ; Valls : Fundació Roca i Galès : Cossetània, 2013
96 p. : il. ; 24 cm (Cooperativistes catalans, 23) 
ISBN 978-84-9034-132-2

Albert Talavera Sabater (Sarral, 1888 - Tarragona, 1970) estudià la carrera de dret i féu oposicions a notaries, però la seva dèria fou el cooperativisme agrari. El 1913 fundà a la seva vila nadiua el Sindicat de Vinyaters i de la mà de Josep M. Rendé, Josep Cabeza i Joan Poblet es convertí en un dels puntals de l'obra de divulgació i organització a Catalunya de la pagesia vitivinícola. Fou conseller, tresorer, secretari i gerent, successivament de la Federació Agrícola de la Conca de Barberà. En aquest darrer càrrec va patir el descrèdit personal per la fallida del projecte, llast que arrossegà de per vida. Fundà el 1930 el Sindicat de Pagesos de Catalunya per combatre el trust dels adobs que abusava en els preus de venda dels productes que eren necessaris pels pagesos. Desenvolupà una ingent tasca periodística en diversos setmanaris de Montblanc entre els anys 1914 i 1936. Els seus articles literaris en aquests mateixos mitjans corroboren la seva trajectòria com a home culte i bon comunicador. Fou regidor i alcalde de Montblanc per la Lliga Regionalista, fervent seguidor de Cambó i destacat activista catalanista conservador a la vila ducal. Durant la República combaté ardidament amb la seva ploma la política de la Generalitat republicana. El 1936 ocupà durant un breu període de temps la comissaria de la Generalitat a Tarragona fins a les eleccions del febrer. Després del conflicte bèl·lic continuà a Tarragona exercint d'advocat, però no féu carrera en el règim franquista pel seu passat catalanista.



Matèries: Biografia ; Advocats ; Alcaldes ; Catalanisme ; Generalitat republicana ; Cooperatives agràries ; Vinya ; Indústria vinícola ; Associacions pageses ; Sindicats agrícoles
Matèries: Talavera Sabater, Albert (1888-1970)
Àmbit:Sarral ; Montblanc ; Tarragona
Cronologia:1888 - 1970
Autors add.:Fundació Roca i Galès
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; B. Centre de Lectura de Reus; B. Mossèn Ramon Muntanyola (l'Espluga de Francolí); B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 32
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Pere Boldú i Tilló : Cooperació i formació / Josep Maria Pons i Altés
Pons i Altés, Josep Maria


Barcelona ; Valls : Fundació Roca i Galés : Cossetània, 2013
88 p. : il. ; 24 cm (Cooperativistes Catalans, 22) 
ISBN 9788490341179

Pere Boldú i Tilló (Arbeca, 1926 - Lleida, 2009) va ser un dels dirigents més importants del cooperativisme català de l'últim terç del segle XX. Va modernitzar la secció de volateria de la Cooperativa Provincial Avícola y Ganadera (Copaga), va formar part del Consell Superior de la Cooperació de Catalunya, fou vicepresident de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya i president de la Cooperativa del Camp l'Arbequina, de l'Agrupació de Cooperatives Agrícoles de les Terres de Lleida i de la Fundació Catalana de Cooperació, a més d'altres càrrecs a la Caixa Rural de Lleida, a la Unaco o la Unión de Cooperativas Agrarias de España. El seu ideari va conjugar la fidelitat als valors democràtics i cooperativistes amb la importància de la gestió eficaç, i sempre el preocupà la formació tant dels socis com de les juntes. Va rebre, entre altres distincions,la Medalla de l'Agricultura Catalana i la Medalla Francesc Macià.



Matèries: Biografia ; Cooperativisme ; Cooperatives agràries ; Personal directiu ; Economia agrària
Matèries: Boldú i Tilló, Pere (1926-2009)
Àmbit:Arbeca ; Lleida ; Lleida, província
Cronologia:1926 - 2009
Autors add.:Fundació Roca i Galés
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 32
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Josep Espriu i Castelló : la vocació de la medicina cooperativa / Santos Hernández Benavente
Hernández Benavente, Santos


Barcelona ; Valls : Fundació Roca i Galès : Cossetània, DL 2012
95 p. : il. ; 24 cm (Cooperativistes catalans, 20) 
Referències bibliogràfiques.
ISBN 9788490340240

Josep Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 1914 - Barcelona, 2002), és l'exemple perfecte de l'home consagrat a una vocació. En el seu cas, a la de la medicina social, mitjançant el seu somni del Cooperativisme Sanitari Integral. Aquest cooperativisme va arribar a crear una xarxa de serveis mèdics i hospitalaris, d'àmbit estatal, amb uns vint-i-un mil metges socis cooperatius, al servei de més d'un milió i mig d'abonats. I va aconseguir que l'Aliança Cooperativa Internacional acceptés la seva filosofia com a una branca especial del cooperativisme. Tanmateix, home profundament i humanament religiós, perfeccionista i d'una immensa capacitat de treball, no va arribar mai a sentir-se veritablement satisfet de l'aparent èxit de la seva obra.



Matèries: Biografia ; Metges ; Cooperativisme ; Sanitat ; Equipaments sanitaris
Matèries: Espriu i Castelló, Josep (1914-2002)
Àmbit:Santa Coloma de Farners ; Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1914 - 2002
Autors add.:Fundació Roca i Galès
Localització: Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 32
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Micaela Chalmeta / Montserrat Duch Plana
Duch i Plana, Montserrat


Barcelona ; Valls : Fundació Roca i Galés : Cossetània, 2009
93 p. il. ; 24 cm (Cooperativistes catalans, 13) 
Bibliografia.

La biografia de Micaela Chalmeta, amb el pseudònim d'Amparo Martí, ens descobreix una dona propagandista del cooperativisme i del socialisme el primer terç del segle XX que va participar en diversos mítings i conferències per tota la geografia catalana i que fou fundadora de l'Agrupació Femenina Socialista de Barcelona. Membre de la cooperativa Modelo Siglo XX, amb l'impuls a la mobilització de les dones, derivat del dret al sufragi durant la II República, participa en la creació de l'Agrupació Femenina de Propaganda Cooperatista, per encàrrec de la qual va traduir l'opuscle La cesta de la compra. El llibre recupera una de les figures del moviment d'emancipació de les dones a Catalunya. Els articles mostren la seva militància en les alternatives basades en la cooperació, el socialisme i el feminisme, en l'actualitat social del temps que li va tocar viure.



Matèries: Biografia ; Dona ; Cooperativisme ; Socialisme ; Moviment feminista ; Conflictivitat social ; Sufragi femení ; República espanyola II
Matèries: Chalmeta, Micaela (18??-19??) ; Martí, Amparo
Matèries:Agrupació Femenina de Propaganda Cooperativista
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:[1880 - 1940]
Autors add.:Fundació Roca i Galès
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 32
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Josep Roca i Galès / Gabriel Plana i Gabernet
Plana i Gabernet, Gabriel


Barcelona ; Valls : Fundació Roca i Galès : Cossetània, 2007
79 p. : il. ; 24 cm (Cooperativistes catalans, 8) 
Bibliografia.

Josep Roca i Galès (Barcelona, 1828-Gràcia, 1891) introduí i divulgà les idees cooperativistes en el periòdic La Asociación (1866). L'associació que representava, La Propagadora del Trabajo, fou la primera cooperativa catalana. Va pertànyer al Partit Democràtic i després al Partit Republicà Federal. Va ser escollit diputat provincial per Barcelona l'any 1872. Des de la Diputació de Barcelona va destacar en la defensa dels interessos obrers. Teixidor d'ofici, tingué una sòlida formació tècnica i econòmica. És autor del llibre Un obrero en Fairmount Park, en què descriu l'Exposició Internacional de Filadèlfia. Va ser un defensor del proteccionisme català, fet que li permeté exercir un paper de pont entre els sectors obrers i burgesos, mitjançant l'entitat Centre Industrial de Catalunya. Fou definit com un obrer honrat, un economista pràctic i una autoritat moral dins del moviment obrer català.



Matèries: Biografia ; Teixidors ; Obrers ; Cooperativisme ; Moviment obrer ; Diputats provincials ; Partits polítics ; Proteccionisme ; Associacions econòmiques
Matèries: Roca i Galès, Josep (1828-1891)
Matèries:Partit Democràtic ; Partit Republicà Federal ; Centre Industrial de Catalunya
Àmbit:Barcelona ; Gràcia - Barcelona
Cronologia:1828 - 1891
Autors add.:Fundació Roca i Galès
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 32
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Enric d'Hostalric i Colomer / Enric Vicedo Rius
Vicedo i Rius, Enric


Barcelona ; Valls : Fundació Roca i Galés : Cossetània, 2006
79 p. : il. ; 24 cm (Cooperativistes catalans, 6) 
Bibliografia. Inclou apèndixs.
ISBN 849791225X

Enric d'Hostalric i Colomer (Lleida 1856 o 1857 - Lloret de Mar 1921) ha estat una de les figures clau a la Catalunya occidental en l'etapa que va des de les dècades finals del segle XIX fins a l'inici dels anys 1920. Com a batlle de Menàrguens, diputat provincial encarregat de la beneficència pública o bé president de la Cambra Agrícola de Lleida i sa Comarca, va tenir uns objectius que anaren més enllà d'una visió limitada de la realitat. Com a impulsor de la Cambra fou capaç de conjugar la cooperació amb les autoritats locals, la interpel·lació al govern central en una conjuntura com fou la de la Primera Guerra Mundial i reeixir en el foment de l'associacionisme pagès en els temes més importants que incidien en la vida econòmica de la pagesia lleidatana i de la Franja. Malgrat tot, ha estat un desconegut en la història lleidatana. Tot i formar part de l'elit agrària, els seus interessos anaren més enllà dels propis de la seva classe, de manera que emprà energies i patrimoni al servei de la pagesia i del món rural de la Catalunya occidental.



Matèries: Biografia ; Propietaris agraris ; Alcaldes ; Associacions pageses ; Cooperativisme ; Cambres agràries ; Agricultura ; Cooperatives agràries ; Guerra mundial I
Matèries: Hostalrich i Colomer, Enric d' (1855-1921)
Matèries:Cambra Agrícola de Lleida i sa Comarca
Àmbit:Lleida ; Menàrguens ; Lleida, província
Cronologia:[1856 - 1921]
Autors add.:Fundació Roca i Galès
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 32
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Josep Lladó i Quintana / Josep Casanovas i Prat
Casanovas i Prat, Josep


Barcelona ; Valls : Fundació Roca i Galès : Cossetània, 2005
69 p. : il. ; 24 cm (Cooperativistes catalans, 3) 
ISBN 849791158X

Josep Lladó i Quintana (Olost de Lluçanès 1880 - Hyères, França 1963). Obrer industrial, socialista, va ser un destacat dirigent local del moviment cooperatiu de consum a Manlleu. Entenia el cooperativisme com una forma de solidaritat humana. Va contribuir a convertir la Cooperativa Mútua de Pa i Queviures de Manlleu, entitat fundada el 1903 -que va presidir el 1928-, en una de les principals cooperatives de consum catalanes. També va destacar en l'organització i difusió de federacions comarcals de cooperatives de consum, primer a la comarca d'Osona i més endavant a tot Catalunya. Regidor de l'Ajuntament de Manlleu, en va ser alcalde durant la guerra civil. Exiliat a França, on va morir, es va convertir en un referent a Manlleu per als cooperativistes i els vençuts pel franquisme. La seva figura, després de ser silenciada durant la dictadura, actualment ha estat recuperada. Aquest llibre dóna a conèixer la seva biografia i intenta enllaçar-la amb el present.



Matèries: Cooperativisme ; Cooperatives de consum ; Obrers ; Biografia ; Socialisme ; Alcaldes ; Guerra civil espanyola ; Exili ; Repressió política
Matèries: Lladó i Quintana, Josep (1880-1963)
Matèries:Cooperativa Mútua de Pa i Queviures de Manlleu
Àmbit:Olost ; Manlleu ; França
Cronologia:1880 - 1963
Autors add.:Fundació Roca i Galès
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 32
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Joan Mestre i Mestre : un cooperativista dins l'estructura franquista / Marcel·lí Piñana
Piñana Edo, Marcel·lí


Barcelona ; Valls : Fundació Roca i Galès : Cossetània, 2012
96 p. : il. ; 24 cm (Cooperativistes catalans, 19) 
ISBN 978-84-15456-42-1

Joan Mestre i Mestre, Riudecols (1908-1977). D'origen familiar pagès, treballà inicialment com a secretari de l'ajuntament del seu poble. Sensibilitzat per la precarietat dels pagesos durant els anys de la postguerra, dinamitzà la Cooperativa Agrícola de la seva vila natal, d'on va saltar a la Unió Territorial de Cooperatives del Camp, amb seu a Reus. Durant l'època de vocal de la UTECO, fou l'artífex principal de la llibertat de comerç de la fruita seca a l'any 1956. A partir del seu nomenament com a president de l'entitat, s'incorporà a la política franquista en la qual esdevingué procurador a Corts, primer pel Terç Sindical (1967-1971) i després pel Terç Familiar (1971-1975). Dotat d'una excepcional tenacitat i capacitat de treball, durant els darrers vint-i-cinc anys de vida es lliurà en cos i ànima en la defensa de l'agricultura des de la perspectiva cooperativista, des de la presidència de la Unió Agrària de Reus. Vinculat al Sindicalisme Vertical, explotà les estructures del sistema franquista per defensar els interessos de l'agricultura del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre.



Matèries: Biografia ; Pagesia ; Cooperativisme ; Cooperatives agràries ; Sindicats agrícoles ; Franquisme ; Procuradors a Corts
Matèries: Mestre i Mestre, Joan (1908-1977)
Matèries:Unió Territorial de Cooperatives del Camp ; Unió Agrària de Reus
Àmbit:Riudecols ; Reus ; Camp de Tarragona ; Espanya
Cronologia:1908 - 1977
Autors add.:Fundació Roca i Galès


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 32
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Joan Salas Anton / Jordi Serrano i Blanquer
Serrano i Blanquer, Jordi


Barcelona ; Valls : Fundació Roca i Galès : Cossetània, DL 2011
87 p. : il. ; 24 cm (Cooperativistes catalans, 16) 
Bibliografia.
ISBN 9788497918534

Joan Baptista Salas Anton (Sabadell, 1854-1931) va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona. Republicà i socialista, va jugar un doble rol en la creació i l'organització del moviment cooperativista català: com a activista i responsable del cooperativisme, i ideòleg i propagador de les idees cooperativistes. Creia que sense la independència econòmica era impossible la independència filosòfica, social i política, i que la cooperativa feia possible l'emancipació de la humanitat. Va tirar endavant cooperatives de tota mena, de consum, de producció de segon grau, farmàcies cooperatives, centrals de compres, al mateix temps de creava o dirigia diaris i revistes, i participava en la vida política que el portaria a ser regidor de l'Ajuntament de Barcelona o diputat a Corts pel districte de Sabadell. Una personalitat complexa amb crisis polítiques que el van dur a una llarga estada a Londres i un fi nal controvertit de la seva vida fan de Salas un personatge polièdric.



Matèries: Biografia ; Advocats ; Polítics ; Diputats a Corts ; Regidors ; Cooperativisme ; Cooperatives de consum ; Cooperatives de producció ; Ideari polític
Matèries: Salas i Anton, Joan (1854-1931)
Matèries:Ajuntament de Barcelona
Àmbit:Sabadell ; Barcelona ; Londres - Regne Unit
Cronologia:1854 - 1931
Autors add.:Fundació Roca i Galès
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Arxiu Històric de Sabadell; Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 32
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Joan Peiró i Belis / Miguel Garau Rolandi
Garau Rolandi, Miguel


Barcelona ; Valls : Fundació Roca i Galès : Cossetània, DL 2011
85 p. : il. ; 24 cm (Cooperativistes catalans, 17) 
Bibliografia. Inclou: Llista nominal dels membres de Cristalleries de Mataró (1939).
ISBN 9788497918909

Joan Peiró i Belis (Hostafrancs 1887 - Paterna 1942) va ser vidrier i militant de la CNT. Va destacar com a organitzador de la Federació Nacional del Vidre en la seva joventut. Posteriorment, el 1922, i els anys 1928 i 1929, va arribar a ser secretari general de la CNT. Tanmateix la seva militància va tenir un rostre menys conegut: la direcció de la cooperativa de producció Cristalleries de Mataró (Fundació Ros Serra) a finals de la dictadura de Primo de Rivera, des d'on va defensar el cooperativisme com a eina revolucionària complementària dels sindicats. Cristalleries de Mataró va néixer d'una doble tradició cooperativa: la de l'ofici dels vidriers i la de la ciutat de Mataró, i va esdevenir la cooperativa de vidre més potent de Catalunya durant la Segona República i la més antiga en funcionament.



Matèries: Biografia ; Sindicalistes ; Cooperativisme ; Cooperatives de producció ; Indústria del vidre ; Oficis ; Vidriers ; Obrers industrials ; Empreses industrials ; Sindicats ; Anarcosindicalisme ; Ministres ; República espanyola II
Matèries: Peiró i Belis, Joan (1887-1942)
Matèries:Confederació Nacional del Treball : CNT ; Cristalleries de Mataró
Àmbit:Hostafrancs - Barcelona ; Mataró ; Badalona ; Catalunya
Cronologia:1887 - 1942
Autors add.:Fundació Roca i Galès
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



página 1 de 2
ir a la página        

Base de datos  FONS : Formulario avanzado

   
Buscar:
en el campo:
 
1     
2   
3