La Militant que s'amagava les ungles : Maria Domènech i Perich, regidora a l'Ajuntament de Banyoles el 6 de maig del 1938 / text: Gemma Busquets Ros
Busquets Ros, Gemma


En: Revista de Girona. Girona, núm. 349 (març-abril 2025), p. 34-35 : il. (Elles als ajuntaments: pioneres de la política local) 

La Represión del anarquismo en la España de finales del siglo XIX : Pere Coromines y el Proceso de Montjuïc (1896-1897) / Santiago Izquierdo Ballester
Izquierdo Ballester, Santiago


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 15, núm. 32 (2026) , p. 149-169
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

Aquest article analitza les característiques que presenta la repressió de l'anarquisme a Espanya a la fi del segle XIX. Per a això es posa el focus en el Procés de Montjuïc, on es va veure involucrat el jove advocat republicà Pere Coromines, acusat de ser un dels instigadors de l'atemptat anarquista que va tenir lloc a Barcelona el 7 de juny de 1896. L'anàlisi del seu cas permetrà evidenciar que el principal objectiu d'aquesta repressió era acabar amb qualsevol amenaça que afectés l'estabilitat del règim de la Restauració. Una d'aquestes amenaces semblava ser el vincle que es va establir entre determinats cercles intel·lectuals i uns certs sectors de l'anarquisme, amb Coromines com un dels casos més paradigmàtics en aquest sentit. Convençut defensor del valor de la cultura i de l'educació com a instruments de transformació social, el seu activisme propagandístic li va portar a emprendre campanyes per a la culturització dels militants anarquistes. La recerca es basa en la rica i poc coneguda documentació personal de Coromines. També s'han treballat altres fonts, com ara alguns dels seus treballs literaris i autobiogràfics -especialment Las prisiones imaginarias-, la premsa d'època i les obres escrites per alguns contemporanis.

Els Fets d'octubre de 1934 a Valls / Jaume Camps Girona
Camps Girona, Jaume


En: Quaderns de Vilaniu : miscel·lània de l'Alt Camp. Valls, núm. 88 (novembre 2025), p. 21-52 (Quaderns d'història) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

El 6 d'octubre de 1934, el govern de la Generalitat presidit per Lluís Companys va proclamar l'Estat Català dins la República Federal Espanyola, el que comportà un aixecament dels obrers, que se sumaren a la revolució d'Astúries. Per entendre aquelles jornades és necessari tenir en compte el conflicte agrari latent i el context internacional, amb l'augment del feixisme. Valls fou un dels focus més importants de la insurrecció en el camp, com es mostrà en la seva durada i en la repressió desfermada posteriorment. Aquest article analitza el context dels fets d'octubre a Valls, el seu desenvolupament i les conseqüències que tingueren.

Deogràcies Abelló Martí, un montblanquí, professor mecànic de l'Escola del Treball, depurat pel règim franquista / Josep M. Grau i Pujol
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs


En: El Foradot. Montblanc, núm. 153 (abril 2026), p. 25

Els Fets de febrer de 1939 a Martinet / Pere Secases i Joan Peitx
Pont Fitó, Marc


En: Querol : Revista Cultural de Cerdanya. Puigcerdà, núm. 39 (primavera 2026), p. 41-44 : il. (El Bagul de la Guerra Civil) 
Bibliografia i fonts.

El Desafiament català : Barcelona, febrer del 1976 / text de David Ballester i fotografies de Manel Armengol
Ballester i Muñoz, David


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 285 (gener 2026), p. 42-49 : il. (Segle XX) 

Ferrer i Guàrdia, una condemna anunciada / text de Maria Coll amb l'assessorament de Miguel Grau
Coll, Maria


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 283 (octubre 2025), p. 20-24 : il. (Actualitat) 

Els Sunyol en el punt de mira / text de Xavier G. Luque
Luque, Xavier T.


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 277 (abril 2025), p. 62-67 : il. (Segle XX) 

FRAP : els últims afusellats de Franco / Roger Mateos
Mateos, Roger


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 524 (novembre 2025), p. 30- 37: il. (Hemeroteca) 
Reproducció d'un article publicat al número 284 l'octubre 2003.

De la Catalunya republiana durant la guerra civil / Genís Barnosell
Barnosell i Jordà, Genís


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 523 (octubre 2025), p. 70-71 : il. (Històra) 
Ressenya de:
. Catalunya. La República en guerra (1936-1939) / Pelai Pagès i Blanch. Barcelona : Editorial Base, 2025

Memòria dibuixada : Presó de Yeserías (1974-1975) / Roser Rius i Camps
Rius i Camps, Roser


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 522 (setembre 2025), p. 14- : il. (Avançament editiorial) 
Ressenya de:
. Memòria dibuixada : Presó de Yeserías (1974-1975) / Roser Rius i Camps ; pròleg d'Ignasi Aragay. Barcelona : L'AvençPb2025

Antifeixisme femení al Pla d'Urgell (1936-1939) / Júlia Cuadrat-Royo
Cuadrat-Royo, Júlia


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 16 (2025) , p. 159-172 (Articles) 

Aquest article analitza l'agència de les dones antifeixistes al Pla d'Urgell en relació amb la Guerra Civil. L'agència femenina s'aborda a partir de les accions col·lectives endegades per les organitzacions femenines antifeixistes i de les experiències individuals de compromís antifeixista que s'han estudiat a través de la repressió franquista. S'ha constatat que l'antifeixisme femení arrela als municipis del Pla d'Urgell i, tot i que es troben evidències de l'activitat de dues organitzacions femenines antifeixistes, la Unió de Dones de Catalunya i el Secretariat Femení del POUM, la influència de la segona és superior. A partir de l'estudi de la repressió, s'ha demostrat la vessant més política i pública de l'antifeixisme femení i que les dones, tot i ser sotmeses als mateixos mecanismes punitius que els homes, també són víctimes de la repressió adjunta o subsidiària i d'una repressió sexuada.

Ferroviaris en guerra: revolució, guerra civil i repressió franquista als ferrocarrils catalans de via estreta / [ressenya de] Aitor Carrillo Pérez
Carrillo Pérez, Aitor


En: Revista de Historia Industrial. Barcelona. Vol. 34, núm. 95 (2025) , p. 189-191
Ressenya de:
. Ferroviaris en guerra: revolució, guerra civil i repressió franquista als ferrocarrils catalans de via estreta / Carales Gorini i Santo, Eduard Caballé Colom. Lleida : Pagès editors, 2024

En la cúspide de la brutalidad. Cabrera y la espiral de represalias en el Maestrazgo / Eduardo González Calleja
González Calleja, Eduardo


En: Desperta Ferro : Historia moderna. Madrid, núm. 80 (20265) , p. 48-53 : il.
Exemplar dedicat a: "Cabrera. La Primera Guerra Carlista en el Maestrazgo".

El Maestrat, un espai geogràfic d'uns 5000 km² situat entre les capitanies generals de Saragossa, Barcelona i València, mai ha despertat un gran interès estratègic. El seu caràcter fronterer entre entitats administratives diverses, el seu allunyament de les grans ciutats, la seva limitada riquesa agropecuària, el rudimentari de les comunicacions i la complicada orografia la van fer una àrea d'operacions propícia per a conduir la guerra irregular en totes les seves manifestacions, inclosa la cruesa de la violència desplegada contra l'enemic i la població civil. Va ser en el Baix Aragó i el Maestrat on es van produir els actes més reprovables de la contesa, especialment des del nomenament de Cabrera com a comandant general del Baix Aragó.

La Construcció de la memòria : la biografia de Rovira Roure / Jaume Barrull Pelegrí
Barrull i Pelegrí, Jaume


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 12 (2025) , p. 164-169 (Biografia) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

Anàlisi del procés de reconstrucció de la biografia del polític de la Lliga Catalana, Joan Rovira Roure, condemnat a mort pel Tribunal Popular de Lleida l'agost de 1936. A principis del segle xxi, emparat, molt probablement, pel procés de beatificació del polític, es posa en marxa la teoria que aquest va ser condemnat a mort a causa d'haver organitzat la cavalcada de Reis de 1936. La teoria, del tot incerta, es àmpliament utilitzada per sectors de la dreta i de la dreta extrema per arremetre contra el règim republicà en general i contra el president Companys molt singularment.

Esteve Comas Grabalosa (1914-1994) : La comunicació d'un desengany / Alfons Jiménez, Quim C. Fernández
Jiménez, Alfons


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 66 (2025) , p. 559-566 (Articles) 

La vida d'Esteve Comas Grabalosa és el relat d'una militància política; del compromís, la derrota, la clandestinitat i la repressió d'un militant del POUM. És la història d'una desfeta, la conseqüència de la revolució a la rereguarda de la Guerra Civil Espanyola; una desventura que, malgrat tot, no va doblegar les conviccions.

Més exemples de la persecució de la llengua catalana / Ramon Requesens Queralt
Requesens Queralt, Ramon


En: El Foradot. Montblanc, núm. 150 (octubre 2025), p. 10

La Represión de posguerra en Vandellòs (Tarragona) / por Óscar Pinto Baro
Pinto Baro, Óscar


En: Quaderns d'Història Local. L'Hospitalet de l'Infant, Núm. 3 (2024) , p. 7-34

Via Laietana : centre de tortura. Prou! / Pilar Rebaque Mas
Rebaque Mas, Pilar


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. Novena època (3r quadrimestre 2023), 1 fitxer html : il (Vària) 

La Prefectura Superior de Policia de Via Laietana va ser un centre de tortura i de repressió política durant tot el franquisme, durant la transició i fins ara, però no només de repressió política, també del col·lectiu LGTBI i del poble romaní. Els maltractaments, les tortures i les humiliacions, hi eren la pràctica habitual amb total impunitat. Ara se'n demana la transformació en un espai de memòria, d'arxius documentals i centre d'interpretació de la impunitat, la tortura i la repressió, amb la participació de les entitats de memòria i de les persones represaliades.

Memòries de guerra d'un propietari rural (1936-1939) Josep M. Vilarmau Cabanas / Edició a cura de Roser Reixach i Xavier Cateura



Vic : Ç Trencada, 2026
1 vol
ISBN 9791399096347

El 21 de juliol del 1936 Josep M. Vilarmau (1900-1947), va haver de fugir del seu domicili a Santa Maria de Merlès (Berguedà). Després d'amagar-se uns mesos a Barcelona va passar la frontera i es va establir a la regió del Tarn (Occitània), lloc on comptava amb diverses amistats. A primers d'abril del 1937 va arribar a San Sebastián i a la tardor es va incorporar com a xofer per proveir els serveis d'aviació franquistes. Una ocupació que li va permetre viatjar per gran part de la geografia hispànica en uns trajectes que aprofitava per conèixer el patrimoni i els costums d'aquests llocs, i que es troben minuciosament descrits en les seves cròniques. A part de les memòries, la publicació inclou una aproximació a la Guerra Civil a Santa Maria de Merlès, els incendis de les esglésies, les confiscacions les actuacions del comitè i de l'ajuntament, l'entrada de les tropes rebels a primers de febrer del 1939 i els inicis de la repressió franquista amb nombrosos veïns jutjats en consell de guerra. (Editorial).