português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
fons
Cercar:
PRODUCCIO []
Referències trobades:
82   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 5
anar a la pàgina              


1 / 82
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Redes comerciales y desarrollo industrial en la manufactura corchera catalana antes de 1914 : el ejemplo de Genís y Cía / Rosa Ros, Pere Sala
Ros Massana, Rosa


En: Revista de Historia Industrial. Barcelona, núm. 56 (2014) , p. 49-80
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Abstract en anglès.

A diferència de la majoria de la indústria espanyola, la manufactura tapera, localitzada en gran manera a la província de Girona, va tenir des del seu inici en el segle XVIII una marcada orientació exportadora. A més, el sector surer va realitzar una rellevant aportació al conjunt de les exportacions espanyoles durant el segle XIX i primeres dècades del XX. Aquest article aborda una qüestió fonamental per a entendre l'èxit exportador d'aquesta indústria: el desenvolupament i característiques de les xarxes comercials de les empreses. Per a això, s'analitzaran en primer lloc les formes de comercialització dels exportadors de taps en l'etapa de primer desenvolupament de la indústria, fins a mitjan segle XIX. En segon lloc, i principalment, s'estudiarà el funcionament d'aquestes xarxes a partir de l'exemple de l'empresa Genís, especialitzada en la venda de taps a l'Europa central i oriental, a finals del segle XIX i inicis del XX.


Matèries: Indústria surera ; Producció ; Comerç ; Exportació
Àmbit:Alt Empordà ; Baix Empordà ; Selva ; Catalunya
Cronologia:[1850 - 1914]
Autors add.:Sala, Pere
Accés: https://www.raco.cat/index.php/HistoriaIndustrial/article/view/285609
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 82
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Las Tres Chimeneas : implantación industrial, cambio tecnológico y transformación de un espacio urbano barcelonés / [Ressenya de:] Carles Sudrià
Sudrià i Triay, Carles


En: Revista de Historia Industrial. Barcelona, núm. 8 (1995) , p. 237-239
Ressenya de:
. Las Tres Chimeneas. Implantación industrial, cambio tecnológico y transformación de un espacio urbano barcelonés / Horacio Capel (Dir.). Barcelona : FECSA, 1994


Matèries: Electrificació ; Energia elèctrica ; Empreses de serveis ; Centrals elèctriques ; Centrals hidroelèctriques ; Conflictivitat laboral ; Producció ; Ressenyes
Matèries:Sociedad Española de Electricidad ; Companyia Barcelonesa d'Electricitat ; Central Tèrmica de Mata ; Canadenca, La ; Energia Elèctrica de Catalunya ; FECSA
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1919 - 1990
Accés: https://www.raco.cat/index.php/HistoriaIndustrial/article/view/63006
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 82
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Producció hidroelèctrica dels rius Ter i Freser al Ripollès / Joan Díaz Currius, Rossend Terradas Lago
Díaz Currius, Joan


En: Annals del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès. Ripoll. 2015-2016 (novembre 2017), p. 147-165 + CD : il. (Aportacions a l'estudi del patrimoni industrial del Ripollès. Energia) 
Inclou apèndix estadístic i documental al CD que acompanya el volum. Resums en català i anglès.


Matèries: Rius ; Energia hidràulica ; Centrals hidroelèctriques ; Producció ; Electricitat ; Aprofitament d'aigües
Àmbit:Ripollès ; Freser, riu ; Ter, riu
Cronologia:[2016]
Autors add.:Terradas Lago, Rossend
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/338749
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Girona; Biblioteca de Catalunya; B. Carles Rahola (Girona); B. Lambert Mata (Ripoll); B. Municipal (Campdevànol); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 82
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Sifons, gasoses, licors... / David Pujol i Roser Bech, coordinació ; Enric Pujol, Antoni Egea, Joan Ferrerós, [et al.]



En: Alberes. Cassà de la Selva, núm. 19 (primavera-estiu 2018), p. 34-70 : il. (Dossier

Abans que es popularitzessin els refrescos impulsats per les grans empreses a molts dels nostres municipis d'una certa rellevància hi havia una petita fàbrica de sifons, 'gracioses' o destil·lats diversos. En aquest número recuperem-ne la història; parlarem de l'Anís Empordanès i de l'Anís Barcino, de la fàbrica de gasoses de Gaietà Ferrer de Roses, de les Carbòniques Punset de Figueres, de Can Roig de Garriguella, dels sifons Callol Callol de l'Escala. També hem anat a alguna casa on encara fan ratafia o altres licors d'herbes.


Matèries: Indústria alimentària ; Botigues i comerços ; Begudes alcohòliques ; Licors i aiguardents ; Producció ; Distribució comercial ; Empreses familiars
Àmbit:Alt Empordà
Cronologia:[2018]
Autors add.:Pujol i Fabrelles, David (Ed.) ; Bech Padrosa, Roser (Ed.) ; Pujol i Casademont, Enric ; Egea i Codina, Antoni ; Ferrerós, Joan
Accés: https://goo.gl/vzSxDX [Exemplar complet (accés restringit)]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; B. Sala de Lectura Miquel Pairolé (Quart); B. Municipal (La Bisbal d'Empordà); B. Ramon Bordas i Estragués (Castelló d'Empúries)


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 82
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Sifons, gasoses i ratafia / Jordi Nierga, coordinació ; Mònica Font, Ramon Estéban Bochaca, Salvador Garcia-Arbós, [et al.]



En: Garrotxes. Cassà de la Selva, núm. 21 (primavera-estiu 2018), p. 29-70 : il. (Dossier

Abans que les grans empreses de begudes estrangeres arribessin amb una força gairebé omnipresent al nostre territori, molts dels municipis de la contrada elaboraven els seus beuratges: des de begudes carbòniques, les que en força casos van assolir un èxit tan efervescent com la seva pròpia naturalesa indica, fins a licors i destil·lats fets, distribuïts i consumits a magatzems i locals de casa nostra.


Matèries: Indústria alimentària ; Botigues i comerços ; Begudes alcohòliques ; Licors i aiguardents ; Producció ; Distribució comercial ; Empreses familiars
Àmbit:Garrotxa ; Pla de l'Estany ; Ripollès
Cronologia:[2018]
Autors add.:Nierga, Jordi (Ed.) ; Font, Mònica ; Estéban, Ramon ; Garcia-Arbós, Salvador
Accés: https://goo.gl/8kC6mH [Exemplar complet (accés restringit)]
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Sala de Lectura Miquel Pairolé (Quart); B. Comarcal del Pla de l'Estany (Banyoles); B. Ramon Vidal (Besalú); B. Marià Vayreda (Olot); B. Lambert Mata (Ripoll)


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 82
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Las Técnicas de producción de gas utilizadas en las fábricas de gas españolas. El caso de las fábricas catalanas : 1842-1960 / Juan Carlos Alayo Manubens, Francesc Xavier Barca Salom
Barca i Salom, Francesc Xavier


En: TST : Transportes, servicios y telecomunicaciones. Madrid, núm. 32 (2017) , p. 28-51

El primer sistema de producció de gas d'enllumenat consistia a destil·lar carbó a altes temperatures. No obstant això, aviat es van introduir canvis tecnològics que, mantenint el principi essencial, van venir a millorar la producció i van facilitar el treball. Eren les tecnologies que van afectar entre altres coses a les retortes, als forns de destil·lació i a la recuperació de calor. Moltes d'aquestes tecnologies es van generar en països com Anglaterra, França o Alemanya, i es van introduir a Espanya o per la relació d'aquestes empreses amb les estrangeres, o per l'acció de certs actors els contactes dels quals van facilitar la introducció d'aquestes millores tecnològiques. En aquest article tractem de descriure l'evolució tecnològica d'aquestes fàbriques de gas catalanes fins a 1960, destacant les innovacions introduïdes des de l'estranger i també les locals. El nostre propòsit és descriure el procés de transferència de tecnologia a través dels països i mostrar l'existència d'una globalització a la tecnologia del gas.


Matèries: Indústria del gas ; Enllumenat públic ; Enllumenat per gas ; Desenvolupament tecnològic ; Gas ; Carbó ; Producció ; Fàbriques
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1842 - 1960
Autors add.:Alayo i Manubens, Joan Carles
Accés: http://www.tstrevista.com/sumarios/sum32/sumario_32_003_es.asp
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 82
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Gas sin carbón en la ciudad de Reus (1969-1977). La primera planta española de gas de aire propanado / Florentino Moyano Jiménez
Moyano Jiménez, Florentí


En: TST : Transportes, servicios y telecomunicaciones. Madrid, núm. 32 (2017) , p. 124-146

Després de 115 anys que Gas Reusense fabriqués gas mitjançant carbó, es va produir un doble canvi estructural en l'empresa de la ciutat de Reus. El 1969 Catalana de Gas i Electricitat va adquirir els actius del gas canalitzat de la societat i va transformar el sistema de producció. Era un moment en què l'obsolescència productiva de la indústria del gas catalana i espanyola no suportava més retards. A Espanya, el canvi tecnològic de la producció de gas es va iniciar en 1956, quan a Barcelona es va construir la primera instal·lació de nafta. Deu anys després, Gas Reusense va donar un primer pas en utilitzar provisionalment nafta i en arraconar el carbó com la matèria primera bàsica utilitzada. No va ser fins al 1969, que La Catalana instal·laria a Reus la primera fàbrica de gas d'aire propanat. Aquest sistema s'adoptaria a d'altres fàbriques espanyoles com a part del procés de transició cap al gas natural.


Matèries: Indústria del gas ; Innovació tecnològica ; Gas ; Producció ; Fàbriques
Matèries:Gas Reusense, SA
Àmbit:Reus
Cronologia:1969 - 1977
Accés: http://www.tstrevista.com/sumarios/sum32/sumario_32_007_es.asp
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 82
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Producció hidroelèctrica a la Vall de Santa Fe. L'obtenció d'una nova font d'energia per al Baix Montseny a principis del segle XX / Sònia Sànchez Mateo, Josep Antoni Pujantell Albós, Martí Boada
Sànchez Mateo, Sònia


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 30 (2015) , p. 339-356 : il.
Bibliografia.



Matèries: Energia hidràulica ; Centrals hidroelèctriques ; Producció
Àmbit:Santa Fe de Montseny - Fogars de Montclús
Cronologia:[1903 - 1936]
Autors add.:Pujantell Albós, Josep Antoni ; Boada i Juncà, Martí
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 82
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
De la producció de l'energia elèctrica al consum domèstic : Barcelona: instal·lacions i industries auxiliars 1891-1936 / Mercè Tatjer
Tatjer i Mir, Mercè


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 35, núm. 128 (estiu 2016), p. 20-27 : il. (Dossier: Electricitat. Llum i Força
Notes.


Matèries: Energia elèctrica ; Producció ; Indústria elèctrica ; Consum energètic
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1891 - 1936
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Erol/article/view/311791
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Institut Ramon Muntaner; B. Ramon Vinyes i Cluet (Berga); B. Guillem de Berguedà (Puig-reig)


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 82
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Estratègies empresarials pioneres. L'electricitat al Berguedà, 1901-1944 / Mercedes Arroyo Huguet
Arroyo i Huguet, Mercedes


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 35, núm. 128 (estiu 2016), p. 28-35 : il. (Dossier: Electricitat. Llum i Força
Bibliografia i notes.


Matèries: Energia elèctrica ; Indústria elèctrica ; Centrals hidroelèctriques ; Producció ; Empreses de serveis
Àmbit:Berguedà
Cronologia:1901 - 1944
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Erol/article/view/311792
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Institut Ramon Muntaner; B. Ramon Vinyes i Cluet (Berga); B. Guillem de Berguedà (Puig-reig)


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 82
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Refrescos i licors / Pitu Basart, coordinador



En: Gavarres. Cassà de la Selva, núm. 27 (juliol 2015), p. 37-89 : il. (Dossier. Refrescos i licors) 


Matèries: Indústria alimentària ; Botigues i comerços ; Begudes alcohòliques ; Distribució comercial ; Empreses familiars ; Producció ; Licors i aiguardents
Àmbit:Baix Empordà ; Gironès ; Selva
Cronologia:[1900 - 2015]
Autors add.:Basart, Pitu (Ed.)
Accés: http://goo.gl/TF8u5q [Exemplar complet (accés restringit)]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; B. Sala de Lectura Miquel Pairolé (Quart); B. Municipal (La Bisbal d'Empordà); B. Francesc Ferrer i Guàrdia (Caldes de Malavella); B. Municipal Pere Carner (Calonge)


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 82
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Anàlisi dels preus al sector hoteler de la Costa Brava Sud [Microforma] / Josep Maria Espinet i Rius ; dirigida per: Modest Fluvià i Font
Espinet i Rius, Josep Maria


Girona : Universitat de Girona, 2000
Dirigida per: Fluvià i Font, Modest. Universitat de Girona. Departament d'Economia, 1999
2 microfitxes ; 10 * 15 cm (Tesis doctorals
Data de defensa 25-05-1999.
ISBN 8484580105


Matèries: Política econòmica ; Economia ; Producció ; Sector serveis ; Turisme ; Preus ; Hotels ; Hostaleria ; Tesis doctorals
Àmbit:Costa Brava ; Girona, província
Cronologia:[1980 - 1998]
Autors add.:Fluvià i Font, Modest (Dir.)
Accés: http://www.tdx.cat/TDX-0408102-101312/
Localització: Universitat de Girona; Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 82
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La producción y comercio de la cerámica barcelonesa de los siglos XV-XVI : Algunas modalidades contractuales / Ma. del Carmen Riu de Martín
Riu de Martín, M. Carmen


En: Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia. Barcelona, núm. 26 (2005) , p. 1095-1105
Notes a peu de pàgina. Abstract en anglès.


Matèries: Artesans ; Ceramistes ; Ceràmica ; Producció ; Comerç ; Contractes
Àmbit:Barcelona
Cronologia:[1400 - 1600]
Accés: http://www.raco.cat/index.php/ActaHistorica/article/view/189225/254932
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 82
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Fordismo en la industria europea del automóvil y la SEAT (1950-1970) / Andrea Tappi
Tappi, Andrea


En: Revista de Historia Industrial. Barcelona, núm. 34 (2007) , p. 97-128
Referències bibliogràfiques.

A través del cas de la Seat, l'article aborda la transferència dels criteris de racionalització del treball a Espanya entre 1950 i 1970. La contínua posada al dia de la tecnologia productiva, dictada per la Fiat, va permetre a la Seat aconseguir economies d'escala i una bona posició entre les marques europees. No obstant això, a finals dels seixanta la Seat va patir els mateixos problemes organitzatius que la Fiat, empresa de la qual depenia. En complir-se el dilema de la productivitat, el sistema productiu es va demostrar excessivament rígid en front una demanda cada cop més diversificada. A més, l'augment dels ritmes i les difícils condicions de treball representaren no només les conseqüències de l'organització fordista de la producció, sinó també el brou de cultiu d'una conflictivitat obrera que, juntament amb altres factors, va contribuir a la retirada de la Seat per part de la Fiat el 1980.


Matèries: Indústria de l'automòbil ; Fàbriques ; Franquisme ; Organització del treball ; Indicadors econòmics ; Producció ; Productivitat
Matèries:SEAT ; FIAT
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1950 - 1970
Accés: http://www.raco.cat/index.php/HistoriaIndustrial/article/view/78522/107213
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 82
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La SEAT del Desarrollo, 1948-1972 / Jordi Catalán
Catalan i Vidal, Jordi


En: Revista de Historia Industrial. Barcelona, núm. 30 (2006) , p. 143-192
Referències bibliogràfiques.

L'experiència de SEAT durant 1948-72 constitueix un cas significatiu d'èxit en l'adopció de polítiques estratègiques. El suport a un "campió nacional" localitzat en un districte industrial clau, va convertir Espanya en exportadora neta d'automòbils. A més, la cooperació amb FIAT en el llarg termini també va permetre la reducció del cànon pagat per SEAT i la creació del seu Centre Tècnic. L'aliança del binomi FIAT-Banco Urquijo va servir per equilibrar les prioritats públiques amb la racionalitat del mercat. Fins a 1972 SEAT va ser un de les empreses més rendibles de l'INI i es va comportar acceptablement respecte a la mitjana d'empreses industrials espanyoles i de constructors europeus d'automòbils. El 1972 el govern espanyol va decidir reobrir el mercat espanyol a Ford. Aquesta sobtada decisió va constituir el primer pas cap a un canvi de polítiques, que acabaria provocant una tremenda crisi en la companyia de Barcelona i erosionaria la confiança de FIAT en l'administració espanyola.


Matèries: Indústria de l'automòbil ; Fàbriques ; Franquisme ; Política econòmica ; Indicadors econòmics ; Producció
Matèries:SEAT ; FIAT
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1948 - 1972
Accés: http://www.raco.cat/index.php/HistoriaIndustrial/article/view/63715/87144
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 82
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Cambios en la oferta y la demanda textil en Barcelona (1650-1800) / Lídia Torra Fernández
Torra Fernández, Lidia


En: Revista de Historia Industrial. Barcelona, núm. 22 (2002) , p. 13-44
Referencies bibliogràfiques.

A la primera part de l'article es descriuen els canvis més significatius en la composició de l'oferta tèxtil en les botigues de teles de Barcelona durant el període 1650-1800. Es posa en relleu el progressiu augment i diversificació de l'oferta de teixits, especialment als establiments de les últimes dècades del segle XVIII. En la segona part es tracten aspectes relacionats amb la funció creditícia d'aquests comerciants. En particular, la formació de xarxes comercials i de crèdit que vinculen els botiguers de Barcelona amb altres detallistes, negociants i traginers de poblacions veïnes, de diferents zones de Catalunya i d'altres parts del mercat espanyol.


Matèries: Indústria tèxtil ; Botigues i comerços ; Producció ; Consum ; Comerç detallista
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1650 - 1800
Accés: http://www.raco.cat/index.php/HistoriaIndustrial/article/view/63420/74962
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 82
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Industrialización regional sin crecimiento nacional: la industrialización catalana y el crecimiento de la economía española (1830-1861) / Joan Ramon Rosés
Rosés Vendoiro, Joan Ramon


En: Revista de Historia Industrial. Barcelona, núm. 25 (2004) , p. 49-80

Aquest article té dos objectius principals. Primer, ofereix una descripció estilitzada de l'evolució de la indústria catalana entre 1830 i 1861. Segon, revisa l'esmentat procés en el context espanyol i, per tant, ens permet establir la importància relativa de l'esmentada experiència. Per tant, s'ocupa principalment del càlcul i anàlisi de les taxes de creixement de les indústries catalanes durant aquesta fase de la industrialització. Els resultats mostren que Catalunya va experimentar un verdader procés d'industrialització en aquella època, però que la seva contribució al creixement del producte interior brut espanyol va ser relativament petita.


Matèries: Industrialització ; Economia ; Creixement econòmic ; Indicadors econòmics ; Indústria tèxtil ; Indústria cotonera ; Producció ; Producte interior brut
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:1830 - 1861
Accés: http://www.raco.cat/index.php/HistoriaIndustrial/article/view/63542/86991
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 82
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Producció, comercialització i condicions de vida a La Franja. El Baix Cinca i La Llitera als segles XVIII-XIX / Enric Vicedo Rius
Vicedo i Rius, Enric


En: Revista Ripacurtia. Benavarri, núm. 6 (2008) , p. 41-67 : map., gràf. (Dossier. Les relacions econòmiques entre Catalunya i Aragó. passat, present i futur) 
Bibliografia. Notes. Inclou apèndix. Resum en català, castellà i anglès.

Aquest treball pretén conèixer quina era la situació econòmica de dues comarques de la Franja (una part de la Ribagorça històrica) a partir de l'anàlisi de diverses fonts de caràcter senyorial i d'altres més economicoestadístiques. Després d'observar el tipus de desenvolupament d'aquesta zona durant els segles XVIII i XIX, un cop superada la crisi del segle XVII, es planteja una hipòtesi que permet començar a entendre les dificultats de la Franja un cop entrats al segle XX.



Matèries: Economia ; Comerç ; Condicions de vida ; Producció ; Comercialització
Àmbit:Baix Cinca - Franja, la ; Llitera - Franja, la
Cronologia:1701 - 1900
Localització: Biblioteca de Catalunya; UAB: Sibhil·la; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 82
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Vida econòmica a les terres de Lleida (1850-2005) / Jaume Mateu Giral
Mateu i Giral, Jaume


Lleida : Pagès, 2005
237 p. : il., gràf.
Bibliografia.
ISBN 8497793390

El llibre és el resultat d'una recerca llarga i d'una interpretació madura de l'evolució històrica i recent de l'economia de les terres de Lleida, tant del territori de muntanya com de la plana. Sense deixar de banda l'apreciació quantitativa, l'autor valora amb rigor la qualitat de la dinàmica econòmica lleidatana des de mitjans del segle XIX fins avui. S'avaluen els mecanismes socials que constitueixen la base de la producció econòmica, s'identifiquen processos i es seleccionen els moments clau que comporten el final d'un model i l'inici d'una nova acció que produeix transformació social i econòmica.



Matèries: Economia ; Agricultura ; Empreses ; Producció ; Indicadors econòmics ; Creixement econòmic
Àmbit:Lleida, província
Cronologia:1850 - 2005
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 82
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Història gràfica de la Tenería Moderna Franco-Española: Cent anys de la Pelleria a Mollet del Vallès / [ressenya de] Pere Pascual i Domènech
Pascual i Domènech, Pere


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 47-48 (2004) , p. 255-260 (Ressenyes
Ressenya de:
. Història gràfica de la Tenería Moderna Franco-Española. Cent anys de la Pelleria a Mollet del Vallès / coordinat per Pere Ysàs. Mollet del Vallès : Fundació Cipriano García : Arxiu Històric de la CONC : Tenería Moderna Franco-Española : Ajuntament de Mollet del Vallès, 1999



Matèries: Ressenyes ; Empreses ; Fàbriques ; Producció ; Indústria de la pell ; Fotografies ; Obrers ; Treball
Matèries:Tenería Moderna Franco-Española
Àmbit:Mollet del Vallès
Cronologia:1911 - 1998
Localització: Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 5
anar a la pàgina              

Base de dades  fons : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3