La Qüestió darwinista entre els intel.lectuals gironins de la segona meitat del segle XIX / Salomó Marquès i Sureda
Marquès i Sureda, Salomó


En: Estudi General. Girona, núm. 3 (1983) , p. 31-42
Número monogràfic: Darwin i Mendel, avui. Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

El Pensamiento catalán y sus epígonos gerundenses : parte II / por Fermín de Urmeneta
Urmeneta, Fermín de


En: Revista de Gerona. Girona, núm. 38 (1967) , p. 7-12
Notes.

Catalanes geniales y epígonos gerundenses / por Fermín de Urmeneta
Urmeneta, Fermín de


En: Revista de Gerona. Girona, núm. 36 (1966) , p. 32-40 : il.
Notes.

Maria Dolors Obiols Solà / Jordi Sardans ; fotos: Francesc Rubí
Sardans i Farràs, Jordi


En: El Pou de la Gallina. Manresa, núm. 298 (maig 2014), p. 28-32 : il. (L'Entrevista) 

L'Herència de Lluís Viladrich / Josep Marmi Plana
Marmi i Plana, Josep M.


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 25, núm. 91 (hivern 2006), p. 63-68 : il. (Dossier. En record del Lluís) 
Bibliografia.

Ciència, natura i identitat a l'època moderna / Maria Antònia Martí Escayol
Martí i Escayol, Maria Antònia


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 23-1 (2003) , p. 77-94 (Identitats i realitat política) 
Notes a peu de pàgina.

Concepte d'una organitzacio docent per als individus en funció de la societat per Miquel Golobardes / Edició comentada per: Neus Salvat Golobardes i Joan Heras Costa
Golobardes Vila, Miquel


En: Podall. Montblanc, núm. 3 (2014) , p. 245-267 : il. (Pedagogia i Pensament) 
Bibliografia. Resums en català i castellà.

Aquest article conté un text escrit pel pedagog Miquel Golobardes i Vila com a treball final dels seus estudis de Magisteri a l'Escola Normal de la Generalitat l'any 1937, amb un pròleg i un epíleg realitzats per dos professors que treballen en instituts de Secundària i que en fan un seguit de valoracions des de la perspectiva actual, tot destacant que molts dels plantejaments que s'hi exposen segueixen tenint vigència. En el seu treball, Miquel Golobardes exposa com s'ha de planificar o, en paraules seves, organitzar la tasca docent tenint en compte diversos factors com són: la personalitat infantil, el medi natural, el medi social, els aspectes biològics o els aspectes psicològics i, per últim, fa unes consideracions sobre com hauria de ser l'escola per adequar-se a tots els pressupòsits exposats.

Retorn necessari a la filosofia de l'educació en Octavi Fullat / Xavier Ferré Trill
Ferré i Trill, Xavier


En: Podall. Montblanc, núm. 3 (2014) , p. 268-272 : il. (Pedagogia i Pensament) 
Resums en català, castellà i anglès.

Exposició d'idees pedagògiques d'Octavi Fullat situades en el context actual, orientat a una certa tecnificació i burocratització de la pràctica educativa. Per contra, Fullat exposa un sistema basat en la reflexió i retorn al concepte d'humanitats. Es tracta d'una concepció que vol harmonitzar l'òptica tècnica amb la humanista, tot assolint la unitat de la cultura, aspecte qüestionat actualment per una concepció pedagògica majoritàriament instrumental.

Repensar-nos des de la demografia / Genís Barnosell
Barnosell i Jordà, Genís


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 408 (gener 2015), p. 59-61 : il. (Mirador. Història) 
Ressenya de:
- Domingo i Valls, Andreu. Catalunya al mirall de la immigració : demografia i identitat nacional / Andreu Domingo. Barcelona : L'Avenç, 2014

El demògraf Andreu Domingo ens proposa en un llibre publicat per L'Avenç un viatge apassionant pel pensament demogràfic català del segle XX, l'interès del qual va molt més enllà de l'acadèmia.

Carme Torras. El riesgo de que los humanos nos volvamos robots / Bernat Puigtobella
Puigtobella, Bernat


En: Barcelona metròpolis : capital en transformació. Barcelona, núm. 91 (2014) , p. 78-80 : il. (Entrevista) 
L'article està també en català (p. 6) i anglès (p. 44).

Carme Torras és professora d'investigació del CSIC a l'Institut de Robòtica (CSIC-UPC), on lidera una línia de recerca en l'àmbit de la percepció i la manipulació. A banda de la seva carrera científica, Torras ha desenvolupat una obra literària singular. És autora de La mutació sentimental, una novel·la que aborda el món de la robòtica i que va obtenir el Premi de Narrativa de Ciència-Ficció Manuel de Pedrolo 2007.

Carme Torras. The risk of humans becoming robots / Bernat Puigtobella
Puigtobella, Bernat


En: Barcelona metròpolis : capital en transformació. Barcelona, núm. 91 (2014) , p. 44-46 : il. (Interview) 
L'article està també en català (p. 6) i castellà (p. 78).

Carme Torras és professora d'investigació del CSIC a l'Institut de Robòtica (CSIC-UPC), on lidera una línia de recerca en l'àmbit de la percepció i la manipulació. A banda de la seva carrera científica, Torras ha desenvolupat una obra literària singular. És autora de La mutació sentimental, una novel·la que aborda el món de la robòtica i que va obtenir el Premi de Narrativa de Ciència-Ficció Manuel de Pedrolo 2007.

Carme Torras. El risc que els humans ens tornem robots / Bernat Puigtobella
Puigtobella, Bernat


En: Barcelona metròpolis : capital en transformació. Barcelona, núm. 91 (2014) , p. 6-9 : il. (Entrevista) 
L'article està també en anglès (p. 44) i castellà (p. 78).

Carme Torras és professora d'investigació del CSIC a l'Institut de Robòtica (CSIC-UPC), on lidera una línia de recerca en l'àmbit de la percepció i la manipulació. A banda de la seva carrera científica, Torras ha desenvolupat una obra literària singular. És autora de La mutació sentimental, una novel·la que aborda el món de la robòtica i que va obtenir el Premi de Narrativa de Ciència-Ficció Manuel de Pedrolo 2007.

L'Etapa nord-americana de Joan Roura Parella (1946-1983) : la dimensió estètica i espiritual de la formació humana / Conrad Vilanou i Torrano
Vilanou Torrano, Conrad


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 21 (novembre 2010), p. 485-509 (Aportacions sobre la història de l'educació de la Garrotxa) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

El pedagog Joan Roura-Parella, nascut a Tortellà (Garrotxa) l'any 1897, va ser un membre actiu del Seminari de Pedagogia de la Universitat de Barcelona, on es va doctorar l'any 1937 amb una tesi dirigida per Joaquim Xirau. L'any 1939 va marxar a l'exili, tot formant part de la comitiva que acompanyava el poeta Antonio Machado. Després d'instal·lar-se a Mèxic (1939-1945), l'any 1946 es va establir definitivament als Estats Units, on va desenvolupar una gran activitat docent a la Wesleyan University. Sota la influència de la filosofi a krausista i de l'espiritualitat quàquera, allà va aprofundir en la significació humanista de la cultura de manera que la seva pedagogia -inspirada en el pensament cosmovisional d'Eduard Spranger, a qui va tractar a Berlín entre 1930 i 1932- va assolir una dimensió estètica. D'acord amb aquests antecedents, la seva filosofi a de l'educació apunta vers un formalisme estètic de signe vitalista, de manera que educar es converteix en un procés -emparentat amb la tradició de la Bildung neohumanista- que significa formar-se, és a dir, donar-se forma al llarg de tota la vida.

Antoni de Martí i Franquès, recull d'articles / Joan Carnicer i Torrent, Montserrat Duch i Plana, Antoni Quintana i Marí, [et al.]



Altafulla : Centre d'Estudis d'Altafulla, 1998
1 vol. ; 22 cm (L'Oliverot, 9) 

168 anys d'Antoni de Martí i Franquès en la nostra historiografia / Manel Güell i Junkert
Güell i Junkert, Manuel


En: Estudis altafullencs. Altafulla, núm. 25 (2001) , p. 91-100

Antoni de Martí i Franquès i la nova química del segle XVIII / Pere Grapí i Vilumara
Grapí i Vilumara, Pere


En: Estudis altafullencs. Altafulla, núm. 25 (2001) , p. 51-58

Antoni Martí i Franquès, un científico de su tiempo / José Antonio Altemir Lascorz
Altemir Lascorz, José Antonio


En: Estudis altafullencs. Altafulla, núm. 24 (2000) , p. 65-73 (Antoni de Martí i Franquès, la ciències i la tècnica a la Catalunya del seu temps. 1750-1832) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

El pensament de Miquel Cura sobre el món ibèric a la Catalunya Central-Interior / Jordi Principal, Roser Vilardell
Principal i Ponce, Jordi


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 108 (hivern 2011), p. 25-36 : il. (Dossier: I Jornades d'Arqueologia de la Catalunya Central. Homenatge a Miquel Cura i Morera) 
Notes i Bibliografia.

Quatre teòrics sobre l'Arc Mediterrari : N. M. Rubió i Tudurí, J. M. Batista i Roca, R. Brunet i R. Lafont / Xavier Oliveras González
Oliveras González, Xavier


En: Cercles. Revista d'història cultural. Barcelona, núm. 15 (2012) , p. 71-92 (Temes) 
Notes a peu de pàgina. Resum en català i anglès.

D'ençà de la dècada de 1990 l'Arc Mediterrani té una presència destacada en els discursos espacials elaborats en regions com Catalunya, el País Valencià, el Llenguadoc-Rosselló i Provença-Alps-Costa Blava. L'article analitza les aportacions de quatre teòrics al desenvolupament d'aquest concepte espacial: Nicolau M. Rubió i Tudurí (1891-1981), Josep Maria Batista i Roca (1895-1978), Roger Brunet (1931) i Robèrt Lafont (1923-2009).

La contribució de Rafael Gay de Montellà (1882-1969) a la construcció d'espais supraestatals i transestatals : el Mediterrani llatí i la Cerdanya / Xavier Oliveras González
Oliveras González, Xavier


En: Ausa. Vic. vol. XXV, núm. 170 (2012) , p. 871-890 : il.
Notes. Bibliografia. Resum en català i anglès.

Rafael Gay de Montellà (1882-1969) és sobretot conegut per les seves contribucions en dret i jurisprudència i en literatura. L'article analitza un aspecte menys conegut: la seva aportació a la construcció d'espais supraestatals i transestatals, és a dir d'espais sobreposats a la geografia estatista. En un interessant joc d'escales, teoritzà sobre el mediterrani llatí i la Cerdanya, participant en aquest darrer espai en la gestió de dos afers transfronterers: la construcció del ferrocarril Ripoll-Ax-les-Thermes i el conflicte per les aigües de l'estany de Lanós.