português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
fons
Cercar:
HISTORIA AGRARIA []
Referències trobades:
37   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 2
anar a la pàgina        


1 / 37
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La "Rabassa morta", sus actores y la defensa del carácter enfitéutico, 1740-1850 / Belén Moreno Claverías
Moreno Claverías, Belén


En: Historia agraria. Murcia, 78 (Agost 2019), p. 7-36 (Estudios
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

El contracte de rabassa morta va ser l'instrument jurídic més idoni per a l'expansió de la vinya a la Catalunya dels segles XVIII i XIX. Lloat per molts contemporanis que li atribuïen l'explotació de terres fins llavors improductives, va acabar generant una llarga polèmica entre les parts contractants causada per la divisió de dominis que implicava i per la seva durada determinada per la vida dels ceps plantats pels rabasaires. Alguns concedents, animats per la introducció del concepte liberal de propietat i el creixement demogràfic que revaloritzava la terra, van pretendre equiparar-lo a una parceria, mentre que els rabassers es consideraven emnfiteutes amb drets sobre la terra mentre els ceps continuessin vives. Els interessos de les parts contractants van deixar de confluir i la seguretat que el domini útil aportava als conreadors es va veure seriosament amenaçada. Per a comprendre el que va suposar la posada en dubte del caràcter emfitéutic del contracte i per què es van mobilitzar tan intensament en el seu defensa, cal saber quines implicacions tenia per a ells ser rabasaires. El fet de poder vendre, hipotecar i llegar el domini útil els feia sentir-se gairebé "propietaris" i distingir-se de la classe inferior dels jornalers. La rabassa morta els proporcionava una identitat i un lloc en l'estructura social agrària, als quals no renunciarien fàcilment.


Matèries: Rabassa morta ; Emfitéusi ; Contractes de conrreu ; Estructura social ; Pagesia ; Vinya ; Agricultura ; Tinença de la terra
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1740 - 1850
Accés: https://doi.org/10.26882/histagrar.078e01m
Localització: UAB: Humanitats; Universitat de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 37
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Land-use and rural inequality profiles in the province of Barcelona in mid-nineteenth century = Perfiles de la desigualdad rural y los usos del suelo en la provincia de Barcelona a mediados del siglo XIX / Enric Tello, Marc Badia-Miró
Tello Aragay, Enric


En: Historia agraria. Murcia, 76 (Diciembre 2018), p. 157-188 (Estudios
Notes i bibliografia. Resums en castellà i anglès.

L'impacte sobre la desigualtat d'ingressos dels processos d'especialització comercial agrícola és un tema de recerca obert. Diversos enfocaments i models econòmics difereixen, mentre els historiadors subratllen el caràcter contingent de les trajectòries seguides en diferents contextos. Estudiarem com l'especialització vitivinícola catalana es correlaciona amb la distribució de l'ingrés agrari en els municipis de la província de Barcelona a mitjan segle XIX, mitjançant indicadors de desigualtat habituals com l'índex de Theil, juntament amb altres nous com la frontera de màxima desigualtat possible (IPF) i les taxes d'extracció de la desigualtat (IER). Apliquem aquesta anàlisi a una base de dades amb més de 86.000 contribuents de 292 municipis registrats en la Distribució Personal de la Riquesa Territorial a la província de Barcelona en 1852, combinats amb dades de població i ús del sòl de l'Estadística territorial de la província de Barcelona, de 1858. Els resultats confirmen que la desigualtat en la distribució de l'ingrés agrari era menor en els municipis vitícoles que en els principalment forestals o cerealícoles, encara que l'especialització i major densitat de població de les zones vitícoles podrien haver ampliat la frontera de màxima desigualtat a mitjan segle XIX.


Matèries: Usos del sòl ; Propietat de la terra ; Renda ; Fonts d'informació ; Economia ; Impostos-exaccions ; Composició socioeconòmica ; Discriminació social ; Indicadors econòmics ; Dades estadístiques
Àmbit:Barcelona, província
Cronologia:1852; 1858
Autors add.:Badia i Miró, Marc
Accés: https://doi.org/10.26882/histagrar.076e05b
Localització: UAB: Humanitats; Universitat de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 37
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els moviments socials contemporanis : treball, solidaritat i lluita a les terres de Lleida / [resenya de:] Cristian Ferrer González
Ferrer González, Cristian


En: Historia agraria. Murcia, 73 (Diciembre 2017), p. 235-239 (Crítica de libros
Ressenya de:
. Els moviments socials contemporanis : treball, solidaritat i lluita a les terres de Lleida / Enric Vicedo i Jordi Soldevila ; [pròleg de Manuel Lladonosa]. Lleida : Pagès : Institut d'Estudis Ilerdencs, Vicedo i Rius, Enric; [et al.]


Matèries: Ressenyes ; Edat contemporània ; Moviments socials ; Moviment obrer ; Societat urbana ; Pagesia ; Condicions de vida ; Associacions pageses ; Revoltes populars
Àmbit:Lleida, província
Cronologia:[1800 - 2015]
Accés: http://www.historiaagraria.com/info_articulo.php?id=756
Localització: UAB: Humanitats; Universitat de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 37
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Fam de pa i de terra : la col·lectivització agrària a Catalunya / [resenya de:] Guillem Puig Vallverdú
Puig Vallverdú, Guillem


En: Historia agraria. Murcia, 72 (Agost 2017), p. 212-2016 (Crítica de libros
Referències bibliogràfiques.
Ressenya de:
. Fam de pa i de terra : la col·lectivització agrària a Catalunya / Antoni Gavaldà. Tarragona : Publicacions URV, Gavaldà i Torrents, Antoni


Matèries: Ressenyes ; Cooperativisme ; Col·lectivització ; Guerra civil espanyola ; Propietat de la terra ; Reforma agrària ; Agricultura ; Pagesia ; Obrers agrícoles
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1936 - 1939
Accés: http://www.historiaagraria.com/info_articulo.php?id=748
Localització: UAB: Humanitats; Universitat de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 37
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Origen y desarrollo de la huerta de Tortosa (siglos IV-XII). El proceso de formación de un macro-espacio irrigado en el levante peninsular / Joan Negre Perez
Negre Pérez, Joan


En: Historia agraria. Murcia, 66 (Agost 2015), p. 11-40 : il. graf. map.
Notes i blbliografia.

En aquest article ens centrarem, a partir de l'exemple de la ciutat de Tortosa, en l'origen i desenvolupament d'una horta urbana fluvial del vessant mediterrani. Aquest cas ha servit per mostrar aquest tipus de processos formatius que solen tenir lloc entre l'Antiguitat i l'Edat Mitjana. A partir de l'anàlisi minuciosa de les fonts escrites, tant les publicades com altres inèdites, així com del registre arqueològic generat mitjançant una campanya bianual de prospecció extensiva, hem tractat d'analitzar en profunditat la gènesi d'aquests espais. Els principals objectius d'estudi han estat: els petits espais de cultiu de ribera, la construcció d'una horta urbana irrigada destinada a satisfer les necessitats de la ciutat i les implicacions de cadascuna d'aquestes eleccions. De nou, hem reexaminat certes propostes historiogràfiques sobre la hidràulica andalusina i el seu impacte en les poblacions indígenes peninsulars a partir d'un intens treball de camp i de la completa revisió de les fonts històriques. Gràcies a això, s'han pogut deduir algunes conclusions particulars sobre el nivell d'aculturació d'aquesta regió, que han estat incorporades al complex debat sobre el procés d'islamització de l'Al-Andalus.


Matèries: Baix Imperi ; Alta edat mitjana ; Horta ; Sèquies ; Irrigació ; Epoca musulmana ; Agricultura ; Tècniques agrícoles ; Historiografia
Àmbit:Tortosa
Cronologia:[300 - 1200]
Accés: http://www.historiaagraria.com/info_articulo.php?id=682
Localització: UAB: Humanitats; Universitat de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 37
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Propiedad de la tierra y desigualdad social en el mundo rural catalán de mediados del siglo XIX / Ramón Garrabou, Jordi Planas, Enric Saguer, [et al.]



En: Historia agraria. Murcia, 63 (Agost 2014), p. 115-150 : il. graf. map.
Notes i blbliografia.

L'anàlisi de la distribució de la propietat de la terra ?i de les conseqüències socials d'aquesta? comporta dificultats heurístiques i metodològiques importants que solen limitar la possibilitat d'establir comparacions territorials suficientment sòlides i sistemàtiques. Aquesta anàlisi és difícilment assumible a partir d'aquelles estadístiques fiscals i cadastrals que presenten les dades agregades i, per això, ofereixen major cobertura territorial. Un acostament més realista i amb major potencial només és possible combinant prospeccions locals en diferents àmbits territorials, en els quals sigui possible la identificació nominal tant dels habitants com dels propietaris de terra usant simultàniament padrons de població i relacions cadastrals. Aquest article pretén desenvolupar un enfocament metodològic basat en l'anàlisi de casos locals amb l'objectiu d'analitzar comparativament el nivell de desigualtat social existent en la societat rural catalana de mitjan el segle XIX.


Matèries: Propietat de la terra ; Tinença de la terra ; Estructura social ; Conflictivitat social ; Pagesia ; Societat rural
Àmbit:Castellar del Vallès ; Sentmenat ; Palau Solità i Plegamans ; Bellcaire d'Empordà ; Ferixenet de Segarra ; Oluges, les ; Maldà ; Catalunya
Cronologia:[1801 - 1900]
Autors add.:Garrabou i Segura, Ramon ; Planas i Maresma, Jordi ; Saguer i Hom, Enric
Accés: http://www.historiaagraria.com/info_articulo.php?id=664
Localització: UAB: Humanitats; Universitat de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 37
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Derechos de propiedad y mercado de la tierra en la Cataluña Vieja (s. XV-XIX). El caso de Artés (Bages) / Llorenç Ferrer-Alòs
Ferrrer i Alòs, Llorenç


En: Historia agraria. Murcia, 62 (Abril 2014), p. 47-82 : il. graf. map.
Notes i blbliografia.

A partir de fonts de procedència diversa (cabreus, amillaraments, protocols notarials, etc.) aquest article analitza la formació i evolució dels drets de propietat, i del mercat de la terra en un poble de la Catalunya interior on predominava el mes com a forma d'hàbitat a llarg termini. La tesi fonamental és que, després del desenvolupament d'una estructura inicial fundada en la enfeudació de la terra a un bisbe, i l'establiment de camperols, als segles XV i XVI la terra va ser acaparada íntegrament per aquells que posseïen el domini útil dels masos, descendents d'una part dels camperols establerts. El mercat de la terra estava bloquejat, però a través de la rabassa morta i de la possibilitat de comprar i vendre els dominis útils el mercat es va dinamitzar.


Matèries: Propietat de la terra ; Tinença de la terra ; Dret de la propietat ; Emfiteusi ; Rabassa morta ; Propietat eclesiàstica ; Fonts documentals
Àmbit:Artés
Cronologia:[1401 - 1900]
Accés: http://www.historiaagraria.com/info_articulo.php?id=652
Localització: UAB: Humanitats; Universitat de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 37
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Cambio agrario, uso del suelo y regadío : el impact del Canal de Urgell, 1860-1935 / Josep-Maria Ramón-Muñoz
Ramón i Muñoz, Josep Maria


En: Historia agraria. Murcia, 59 (Abril 2013), p. 43-94 : il. graf. map.
Notes i blbliografia.

Aquest treball analitza l'impacte de l'expansió del regadiu en l'agricultura espanyola entre intervinguts del segle XIX i primer terç del segle XX. A partir del cas del Canal d'Urgell, la major infraestructura hidràulica per a usos agrícoles realitzada en l'Espanya del segle XIX, explora les conseqüències que aquesta construcció va tenir sobre l'ús del sòl agrícola. Les dades disponibles mostren que la irrigació no va aconseguir alterar significativament l'estructura de cultius dels territoris del pla d'Urgell (Catalunya occidental). Al final del període, els cultius tradicionals van seguir acaparant el major percentatge de la superfície regada. Sense negar la importància d'altres factors, aquest article suggereix que la falta d'un cabal d'aigua suficient va ser una de les principals limitacions per a un major desenvolupament de cultius intensius i de productes de major valor afegit.


Matèries: Agricultura ; Usos del sól ; Irrigació ; Canals ; Conreus ; Conreus de regadiu
Àmbit:Urgell, canal
Cronologia:1860 - 1935
Accés: http://www.historiaagraria.com/info_articulo.php?id=623
Localització: UAB: Humanitats; Universitat de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 37
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Las Consecuencias demográficas de la crisis filoxérica en la región vitícola del Penedès (Cataluña) / Josep Colomé Ferrer, Francesc Valls-Junyent
Colomé i Ferrer, Josep


En: Historia agraria. Murcia, 57 (Agosto 2012), p. 47-77 : il. graf. map.
Referències bibliogràfiques.

La dinàmica expansiva experimentada per la viticultura catalana durant el segle XIX es va veure interrompuda en els últims anys del segle per la irrupció de la fil·loxera. Aquesta plaga, procedent del continent americà, va posar fi al creixement demogràfic que havien conegut aquestes regions paral·lelament a l'expansió del vinyer. L'objectiu principal d'aquest article és mostrar alguns resultats sobre les conseqüències més rellevants de la fil·loxera en la població d'una de les zones vitícoles de referència a Catalunya: el Penedés. D'una banda, usant les dades proporcionades pel Registre Civil modern d'una mostra de 25 municipis, el nostre objectiu és mostrar els canvis que en aquesta conjuntura de la crisi vitivinícola es van produir respecte a la taxa de natalitat. D'altra banda pretenem analitzar els processos migratoris que va provocar la crisi. Per a això, entre una altra documentació, ens servim dels censos dels anys 1897 i 1900, atès que en algunes ciutats i pobles de la zona del Penedés, en aquests censos es van registrar els noms de les persones que havien abandonat la seva població d'empadronament, i informaven del lloc de destinació. Aquesta és una molt bona font d'informació per obtenir una aproximació a l'adreça dels fluxos migratoris provocats per la crisi en el Penedés.


Matèries: Demografia ; Crisi demogràfica ; Natalitat ; Emigració ; Crisi agrària ; Vinya ; Indústria vinícola ; Plaga de la fil·loxera ; Dades estadístiques
Àmbit:Alt Penedès ; Garraf ; Baix Penedès ; Baix Llobregat ; Anoia
Cronologia:[1850 - 1936]
Autors add.:Valls i Junyent, Francesc
Accés: http://www.historiaagraria.com/info_articulo.php?id=609
Localització: UAB: Humanitats; Universitat de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 37
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Movilidad y herencia de los masovers catalanes. La familia Culubret, siglos XVII-XIX / Mònica Bosch
Bosch Portell, Mónica


En: Historia agraria. Murcia, 52 (diciembre 2010), p. 45-74 : il. graf. map.
Notes i blbliografia.

La reconstrucció genealògica de famílies permet estudiar aquells sectors agraris que han generat poca documentació directa, com el dels masovers (parcers) catalans. A partir de fonts parroquials, censos de població i protocols notarials s'ha reconstruït una família de masovers entre els segles XVII i XIX. La seva anàlisi permet abordar la lògica dels sistemes hereditaris, els moviments de població, el grau d'endogàmia del grup, les seves limitades possibilitats d'ascens social i el paper del mercat del crèdit. L'article conclou que el sistema d'herència universal i indivisible i de corresidencia intergeneracional dels masovers -la majoria sense terres en propietat- no va ser resultat d'una simple mimesis dels usos de la classe propietària, sinó de les seves pròpies necessitats i interessos, en funció de l'estructura de la propietat i les relacions socials i potenciat pels propietaris; que la mobilitat dels masovers era limitada i relacionada amb el sistema d'herència; i que el mercat del crèdit connectava els mercats de la terra i del treball.


Matèries: Masies ; Explotacions agràries ; Masos ; Relacions laborals ; Treball ; Contractes de masoveria ; Parceria ; Mobilitat territorial ; Successió ; Pagesia ; Família
Matèries: Culubret, família
Àmbit:Gironès ; Selva ; Garrotxa
Cronologia:[1600 - 1900]
Accés: http://www.historiaagraria.com/info_articulo.php?id=526
Localització:


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 37
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Del castillo al mercado y al silo. La gestión de la renta cerealista de la Almoina de Barcelona en la castllanía de Sitges (1354-1366) / Pere Benito i Monclús
Benito i Monclús, Pere


En: Historia agraria. Murcia, 51 (agost 2010), p. 13-44 : il. graf.
Notes i bibliografia.

A partir d'una font extraordinària, els llibres de comptes de l'Almoina de la catedral de Barcelona a la castellaniaa de Sitges, s'examina la gestió que va fer el seu representant d'un dels components més importants de la renda senyorial de Sitges, els excedents d'ordi i blat que confluïen anualment en els graners i sitges del castell. L'anàlisi se centra en els dotze primers quaderns comptables conservats en l'arxiu de la Pia Almoina de Barcelona (entre 1354 i 1366). S'analitza quan i en quina mesura el blat i l'ordi són consumits, enviats a l'Almoina de Barcelona, venuts, cedits a crèdit o guardats en els graners i sitges del castell. Es conclou que el procurador recorre a la comercialització i emmagatzematge dels cereals i en particular de l'ordi -més del 75 [per cent] de la renda de Sitges- per treure el màxim partit a la renda cerealista i optimitzar així el rendiment econòmic del senyoriu, per sobre de l'objectiu de subvenir a les necessitats de l'Almoina de Barcelona.


Matèries: Edat mitjana ; Baixa edat mitjana ; Règim senyorial ; Comptabilitat ; Renda senyorial ; Cereals ; Comerç ; Fonts documentals ; Llibres de comptes
Matèries:Pia Almoina de Barcelona
Àmbit:Barcelona ; Sitges
Cronologia:1354 - 1366
Accés: http://www.historiaagraria.com/info_articulo.php?id=519
Localització:


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 37
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Identidades, corporativismo y autonomía del campesinado en al acción colectiva agraria. Cataluña, 1890 - 1920 / Jordi Planas
Planas i Maresma, Jordi


En: Historia agraria. Murcia, 50 (abril 2010), p. 65-90
Notes i bibliografia.

Aquest article pretén aproximar-se a l'anàlisi de les identitats socials a través de l'associacionisme agrari promogut pels propietaris rurals a l'inici del segle XX. En un context de mobilització social creixent, un sector de la classe propietària es va implicar a fons en l'organització d'unes noves associacions amb una orientació interclasista i que sovint comptaven amb serveis cooperatius. Es tractava d'un associacionisme agrari diferent de les agrupacions de notables del segle XIX, que cal entendre com una reacció de la classe propietària per mantenir la posició social dominant per mitjà de l'acció col·lectiva. A partir del model associatiu de les cambres agràries, que a Catalunya va ser més dinàmic que en altres regions d'Espanya, en aquest article es planteja quins van ser els motius de la participació dels propietaris en el nou associacionisme agrari de començaments del segle XX?; com va contribuir aquest associacionisme a la creació d'identitats col·lectives de la societat rural, a evitar conflictes interns i a crear consensos?; quina influència van tenir aquestes identitats de caràcter corporatiu entre la pagesia?


Matèries: Societat rural ; Conflictivitat social ; Associacionisme ; Pagesia ; Associacions pageses ; Cooperativisme ; Cambres agràries ; Crisi agrària ; Propietat de la terra
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1890 - 1920
Accés: http://www.historiaagraria.com/info_articulo.php?id=499
Localització:


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 37
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Los Pirineos como proyecto de Estado : de municipios, comunales, ingenieros forestales, sociedades de propietarios y parques naturales / Ismael Vaccaro
Vaccaro, Ismael


En: Historia agraria. Murcia, 46 (diciembre 2008), p. 17-45 : il. graf. map.
Notes i bibliografia.

En aquest article s'expliquen els Pirineus espanyols actuals com el resultat de l'acció transformadora de l'Estat modern. S'analitza part del procés de re-organització dels recursos naturals dels Pirineus mitjançant diferents tipus de polítiques públiques. L'anàlisi de la progressió històrica de les diferents fases de transformació de les muntanyes pirinenques des de principis del segle XIX mostra interessants característiques comunes. Es conclou que ha existit una successió de polítiques territorials promogudes per Estat espanyol amb clars efectes acumulatius sobre el paisatge social i ecològic dels Pirineus. Aquesta successió, que pot ser estudiada com una genealogia, vincula moments històrics i polítics tan diferents com la municipalización i la desamortització del segle XIX i les expropiacions forestals i la massiva implementació d'àrees protegides de finals del segle XX. S'argumenta que cadascun d'aquests embats institucionals ha preparat el terreny per al següent. Els impactes d'aquestes polítiques, no obstant això, encara que han tendit a desplaçar recursos i jurisdiccions en favor de les Administracions Públiques, han estat sovint contestats per les comunitats locals. Aquests reptes s'han materialitzat en la reinvenció de les institucions tradicionals de maneig, els comunals, transformant-les en societats de propietaris o creant cooperatives.


Matèries: Arees de muntanya ; Política de muntanya ; Administració central ; Ajuntament ; Societat rural ; Béns comunals ; Propietat de la terra
Àmbit:Lillet, vall de
Cronologia:[1800 - 2000]
Accés: http://www.historiaagraria.com/info_articulo.php?id=469
Localització:


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 37
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La contribución territorial rústica y el reparto de la carga tributaria en el siglo XX. La provincia de Lérida (1900-1963) / Ernest Corominas Abadal
Corominas Abadal, Ernest


En: Historia agraria. Murcia, 44 (abril 2008)

El començament de la realització del cadastre parcelari a Espanya es va produir molt tard i els treballs per cobrir tot el territori es van perllongar després durant més de sis dècades, fins a gairebé els anys setanta del segle XX, sent les terres de la zona nord de la península les últimes sobre les quals es va efectuar la implantació. Durant aquest dilatat període per van viure a les províncies encara no cadastrades les imperfeccions i mancances dels anteriors mètodes dels amillaramients, sent una de les seves conseqüències més greus la falta d'equitat que es generava a partir de la defectuosa assignació final de riquesa rústica a cada contribuent. L'article analitza aquestes desigualtats de proporcionalitat en les càrregues de la Contribució Territorial Rústica i Pecuària als contribuents agraris de les comarques meridionals de la província de Lleida, la transició de la qual a la tributació cadastral es va efectuar entre 1956 i 1963, després de més d'un segle de vigència del règim dels amillaramientos. L'estudi revela que en els repartiments dels contingents dels amillaramients van existir grans diferències entre municipis en funció de la seva ubicació en zones de regadiu o en zones de secà i menor riquesa imposable, carregant els contribuents d'aquestes últimes amb una pressió fiscal que no els corresponia. L'estudi constata, a més, en contradicció amb el mantingut per molts autors en la matèria, que els més afavorits en aquestes comarques durant els amillaramients van ser els petits propietaris, seguits després pels grans, i sent els mitjans els més perjudicats.


Matèries: Societat rural ; Cadastre ; Contribució territorial ; Amillaraments ; Cens agrari ; Sistema fiscal
Àmbit:Lleida, província
Cronologia:1900 - 1963
Accés: http://www.historiaagraria.com/info_articulo.php?id=458
Localització:


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 37
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Balances energéticos y usos del suelo en la agricultura catalana : una comparación entre mediados del siglo XIX y finales del siglo XX / Xavier Cussó ; Ramón Garrabou ; José Ramón Olarieta ; Enric Tello
Cussó Segura, Xavier


En: Historia agraria. Murcia, 40 (diciembre 2006), p. 471-500 : il. graf.
Notes i blbliografia.

El present treball analitza i compara, des de la perspectiva analítica del metabolisme social, els usos del sòl i els balanços energètics derivats d'aquests usos dels sistemes agraris de cinc municipis de la comarca barcelonina del Vallès, en dos moments històrics que il·lustren les característiques i magnitud de les transformacions que s'han produït en els sistemes agraris catalans en els últims 150 anys. El primer tall correspon a mitjan segle XIX, representatiu del funcionament d'una agricultura orgànica avançada; el segon, a la fi del segle XX, representa un sistema agrari industrialitzat on l'energia fòssil i altres inputs externs al sistema tenen una presència determinant. A partir dels amillaramientos, els censos ramaders i les cartilles evaluatories disponibles per als municipis estudiats, i les dades actuals dels censos agraris, forestals i de rendiments i aprofitaments dels diferents productes, s'han construït els balanços energètics dels dos períodes analitzats. A partir d'ells hem constatat que en els 150 anys transcorreguts s'ha produït una espectacular pèrdua d'eficiència energètica i de sostenibilitat dels sistemes agraris, malgrat els grans increments de la productivitat per hectàrea dels diversos cultius i de la producció ramaderia, que s'atribueix totalment al pas d'una agricultura orgànica avançada a uns sistemes agraris amb elevat consum de combustibles fòssils en forma de carburants, abonaments de síntesis i fitosanitaris i,especialment, al pes descomunal de l'activitat ramadera, desenvolupada completament al marge del territori.


Matèries: Fonts documentals ; Dades estadístiques ; Explotacions agràries ; Agricultura ; Ramaderia ; Sistemes de conreu ; Usos del sòl ; Consum energètic ; Maquinària agrícola ; Desenvolupament sostenible
Àmbit:Caldes de Montbui ; Castellar del Vallès ; Palau-solità i Plegamans ; Polinyà ; Sentmenat
Cronologia:[1850 - 2000]
Autors add.:Garrabou i Segura, Ramon ; Olarieta, José Ramón ; Tello Aragay, Enric
Accés: http://www.historiaagraria.com/info_articulo.php?id=428
Localització:


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 37
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
¿Quién trabajaba en las masías? : Criados y criadas en la agricultura catalana (1670-1870) / Pere Roca Fabregat
Roca i Fabregat, Pere


En: Historia agraria. Murcia, 35 (abril 2005), p. 49-92 : il. graf. map.
Notes i blbliografia.

La documentació estudiada en aquest treball (registres de compliment pascual i processos judicials) permeten afirmar que els criats i criades formaven una part gens menyspreable de la força de treball emprada en les masia del Vallès Occidental. Els criats que entre finals del segle XVII i mitjans del XIX van treballar i van viure en aquestes explotacions presenten moltes de les característiques dels seus homònims de les regions europees de més implantació de la institució. La complexitat de les seves retribucions, la seva edat i el tipus de relacions personalistes establertes amb els seus amos permeten diferenciar aquests treballadors dels assalariats rurals més o menys proletaritzats. El treball dels criats s'adequava a les estructures socials i les necessitats laborals d'explotacions típicament de policultiu, però era incompatible amb les profundes transformacions econòmiques (industrialització i expansió de la viticultura) que la comarca havia d'experimentar al llarg del segle XIX.


Matèries: Fonts documentals ; Masies ; Explotacions agràries ; Relacions laborals ; Treball ; Obrers agrícoles ; Servei domèstic ; Relacions interpersonals
Àmbit:Sant Pere de Terrassa - Terrassa
Cronologia:1670 - 1870
Accés: http://www.historiaagraria.com/info_articulo.php?id=380
Localització:


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 37
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El proyecto colonizador de Raïmat : la formación de un viñedo (1914-1948) / Jordi Martí-Hennebert; Francesc Nadal Piqué
Martí Henneberg, Jordi


En: Historia agraria. Murcia, 22 (diciembre 2000), p. 159-180 : il. graf.
Notes.

Raimat és el resultat d'un ambiciós projecte colonitzador que, després dels primers cinquanta anys d'activitat, es va centrar finalment en la viticultura per donar lloc a la major explotació d'Europa En aquest article es mostrarà la complexitat d'aquest procés colonitzador, que es caracteritza per la voluntat d'implantació en un paratge abans deshabitat i per la capacitat de superació de les grans dificultats que oposava a l'agricultura aquesta finca de 3.000 Ha. Com a contrapunt, s'assenyalarà la manera en què es van saber utilitzar els seus avantatges de localització: les comunicacions i l'aigua. La qüestió fonamental és explicar com la viticultura s'ha anat implantant allí gradualment, guanyant terreny a la silvicultura i a la resta de cultius agrícoles, a partir de les dades inèdites de la pròpia empresa.


Matèries: Colonització rural ; Explotacions agràries ; Conreus ; Vinya ; Gran empresa ; Indústria vinícola ; Cava ; Agricultura
Matèries: Raventós i Domènech, Manuel (1862-1930) ; Raventós, família
Matèries:Codorniu ; Raïmat
Àmbit:Raimat - Lleida
Cronologia:1914 - 1948
Autors add.:Nadal i Piqué, Francesc
Accés: http://www.historiaagraria.com/info_articulo.php?id=260
Localització:


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 37
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La consolidación de la propiedad campesina en Cataluña : un análisis cuantitativo (el Baix Empordá, 1860-1940) / Enric Saguer i Hom
Saguer i Hom, Enric


En: Historia agraria. Murcia, 16 (diciembre 1998), p. 209-233 : il. graf. map.
Notes.

L'objectiu de l'article és aportar evidències quantitatives a favor de la tesi que les transformacions ocorregudes en la distribució del sòl agrari entre mitjans del segle XIX i mitjans del segle XX van propiciar un avanç significatiu de la propietat camperola paral·lel a una certa reculada de la propietat rendista. Aquesta tesi s'examina en relació a un marc geogràfic concret: la comarca catalana del Baix Empordà. Igualment, es planteja una revisió de les eines analítiques habitualment utilitzades en l'anàlisi de la propietat de la terra, i es proposa com a alternativa i complement la reconstrucció de patrimonis familiars al llarg del temps.


Matèries: Mètodes d'investigació ; Famílies ; Propietat de la terra ; Renda de la terra ; Societat rural ; Agricultura ; Pagesia
Àmbit:Baix Empordà
Cronologia:1860 - 1940
Accés: http://www.historiaagraria.com/info_articulo.php?id=198
Localització:


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 37
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Las formas tradicionales de protesta en las zonas vitícolas catalanas durante el siglo XIX / Josep Colomé Ferrer
Colomé i Ferrer, Josep


En: Historia agraria. Murcia, 13 (enero 1997), p. 89-104
Altre títol de la revista "Noticiario de Historia Agraria". Notes i bibliografia.

En les últimes dècades del Segle XIX, a les zones vitícoles catalanes, va adquirir rellevància l'articulació de la protesta camperola a través d'organitzacions característiques del món capitalista (moviment asociacionista i contesa electoral). Malgrat això, les formes de protesta tradicionals es van mantenir vives en la consciència popular fins als primers anys del segle XX. Això va ser possible gràcies a l'homogeneïtat d'interessos entre els rabassaires. El seu objectiu més immediat era la defensa dels drets que creien posseir sobre la terra que treballaven. En la comunicació que presento, s'analitzen algunes d'aquestes formes tradicionals de protesta popular.


Matèries: Agricultura ; Vinya ; Societat rural ; Conflictivitat social ; Conflicte rabassaire ; Moviments socials ; Associacionisme ; Associacions pageses ; Pagesia
Àmbit:Alt Penedès ; Baix Penedès ; Garraf ; Tarragonès ; Alt Camp ; Baix Camp ; Priorat ; Bages
Cronologia:[1850 - 1900]
Accés: http://www.historiaagraria.com/info_articulo.php?id=157
Localització:


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 37
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Conflictividad rural en el monte comunal gerundense : pueblos y mansos ante el Estado interventor en la segunda mitad del siglo XIX / Pere Sala
Sala i Martí, Pere


En: Historia agraria. Murcia, 13 (enero 1997), p. 105-124
Altre títol de la revista "Noticiario de Historia Agraria". Notes i bibliografia.

S'exposa en aquest treball una tipologia de la conflictivitat generada pel procés d'alienació i administrativizació estatal sobre la propietat comunal dels pobles gironins. A partir de la tesi de no contradicció entre diferenciació socioeconòmica intracomunitària i interés col·lectiu en la defensa de la propietat comuna davant una intervenció capaç de sobrecarregar el mitjà rural i d'incrementar l'accés desigual als seus recursos, el resultat més notable de la confrontació entre Ajuntaments pirinencs (zona de concentració de les finques públiques) i enginyers de muntanyes, va ser la implementació de disposicions veïnals protectores, limitatives i adaptatives a un mercat cada vegada més generalitzat. En les serres baixes la disputa és protagonitzada pels escassos enclavaments públics i el majoritari domini particular. D'ella es deriven elements sustentadores de la hipòtesi de la vinculació dels espais silvopastorals als masos com a explicació de la individualització preliberal de la majoria d'aquestes zones baixes.


Matèries: Pobles ; Béns comunals ; Boscos ; Aprofitament dels boscos ; Societat rural ; Conflictivitat social ; Moviment camperol ; Administració pública ; Ajuntament ; Pagesia ; Masos
Àmbit:Girona, província
Cronologia:[1850 - 1930]
Accés: http://www.historiaagraria.com/info_articulo.php?id=156
Localització:


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 2
anar a la pàgina        

Base de dades  fons : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3