português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
fons
Cercar:
ESTUDIS D'HISTORIA AGRARIA []
Referències trobades:
197   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 10
anar a la pàgina                        


1 / 197
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Introducció i l'expansió de la patata i el blat de moro a Catalunya / Albert Fàbrega Enfedaque
Fàbrega i Enfedaque, Albert


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 28 (2016) , p. 13-46 (Dossier. La introducció i l'expansió de nous conreus) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'article analitza la introducció i l'expansió de la patata i el blat de moro a Catalunya al llarg dels segles XVIII i XIX. La generalització del conreu del blat de moro no va presentar obstacles importants, però la introducció de la patata va topar amb resistències de tota mena. Les plantes es coneixien des del segle XVI, portades a Europa pels descobridors espanyols, però van haver de passar gairebé dos-cents anys perquè el seu conreu s'establís a gran escala. Els esforços dels agrònoms i les fams periòdiques van vèncer finalment les reticències. En el cas de Catalunya, els conreus americans es van desenvolupar plenament al llarg de la primera meitat del segle XIX.


Matèries: Agricultura ; Conreus ; Productes agraris ; Aliments ; Patates ; Cereals
Àmbit:Amèrica ; Catalunya
Cronologia:[1701 - 1900]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/342932
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 197
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Pràctica del conreu de l'arròs a l'Empordà, segle XVIII (abans de la reglamentació de 1767) / Pere Gifré Ribas
Gifré i Ribas, Pere


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 28 (2016) , p. 47-64 (Dossier. La introducció i l'expansió de nous conreus) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

El conreu de l'arròs a l'Empordà va suposar la introducció del regadiu en un sistema agrari dominat per la rotació biennal dels cereals de secà. Durant el segle XVIII, el moment de màxima expansió, i abans, el conreu de l'arròs va entrar en el sistema de rotacions fins el punt de poder fer més intensiu l'ús agrícola del sòl. El regadiu ho facilitava, i també l'ús més intensiu de la força de treball. En aquest estudi s'apunten quines eren les pràctiques de preparació de la xarxa hidràulica i dels treballs que requeria l'arròs. Per fer-ho s'usa documentació de procedència variada, bàsicament la que ha estat resultat de la contractació entre els agents dels diferents sectors que intervenen en el conreu de l'arròs.


Matèries: Agricultura ; Conreus ; Arròs ; Conreu de regadiu ; Activitats agrícoles ; Sistemes de conreu ; Infraestructures d'aigues ; Molins ; Sèquies
Àmbit:Alt Empordà ; Baix Empordà
Cronologia:[1701 - 1767]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/342933
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 197
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Novals i conreu de nous productes agraris al bisbat de Girona, segles XIII-XIV / Elvis Mallorquí
Mallorquí i Garcia, Elvis


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 28 (2016) , p. 65-87 (Dossier. La introducció i l'expansió de nous conreus) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'expansió agrària del segle XVIII es va manifestar, d'una banda, amb la introducció de nous conreus agraris i, de l'altra, amb l'extensió de l'agricultura en terrenys fins aleshores no dedicats a l'agricultura. A partir de l'estudi del Llibre Verd dels Feus del bisbe de Girona (1362-1371), juntament amb notícies procedents dels arxius senyorials i episcopals, es pot constatar com el creixement agrari dels segles XIII i XIV va tenir unes manifestacions similars a les de l'època moderna. L'objectiu de la present contribució és definir amb major precisió, per al conjunt del bisbat de Girona, les formes del creixement medieval i la naturalesa dels conflictes que va generar l'explotació de les terres novals, per un costat, i la introducció dels conreus tintoris -safrà, pastell, roja, roldor- i d'un cereal poc conegut -el gruany-, per l'altre.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Conreus ; Productes agraris ; Transformació agrària ; Fonts documentals
Àmbit:Girona, diòcesi
Cronologia:[1201 - 1400]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/342934
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 197
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Cuina dels nous aliments americans a Catalunya / Maria dels Àngels Pérez Samper
Pérez Samper, María dels Àngels


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 28 (2016) , p. 89-111 (Dossier. La introducció i l'expansió de nous conreus) 
Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia. Resums en català i anglès.

L'alimentació és una necessitat vital de tots els éssers humans, en tots els temps i en tots els llocs, transformada des del biològic en una complexa construcció cultural. El descobriment d'Amèrica en 1492 representa una de les més transcendentals ocasions de trobada entre diferents civilitzacions i diversos sistemes alimentaris. El descobriment va ser recíproc i els aliments van viatjar en ambdues direccions a través de l'Atlàntic. I no només va ser un intercanvi alimentari entre Espanya i Amèrica, sinó que va aconseguir difusió planetària, implicant tots els continents coneguts.


Matèries: Alimentació humana ; Aliments ; Costums alimentaris ; Productes agraris
Àmbit:Amèrica ; Catalunya
Cronologia:1492 - 1900
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/343018
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 197
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Del paisatge altmedieval a la feudalització del territori. Progressió dels cultius i restricció de la dieta al comtat de Barcelona entre els segles IX i XII / Maria Soler Sala
Soler i Sala, Maria


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 28 (2016) , p. 169-192 : il. (Dossier. La introducció i l'expansió de nous conreus) 
Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia. Resums en català i anglès.

Aquest estudi té com a objectiu analitzar la progressió de l'espai agrari del comtat de Barcelona entre els segles IX i XII, fent ús d'eines de georeferenciació (GIS) capaces de representar sobre una mateixa cartografia digital la informació localitzada a les fonts. A través de l'anàlisi de la diversitat i ubicació de les espècies cultivades podrem acostar-nos no només a les transformacions derivades del procés de feudalització, sinó també als espais d'especialització productiva relacionats amb la progressiva consolidació dels mercats rurals. Tot plegat, amb l'objectiu de copsar l'impacte de l'extensió dels cultius en la dieta alimentària dels pobladors d'aquest territori.


Matèries: Conreus ; Alta Edat mitjana ; Alimentació humana ; Explotacions agràries ; Transformació agrària ; Comerç ; Sistemes d'informació geogràfica
Àmbit:Barcelona, comtat
Cronologia:[800 - 1200]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/343022
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 197
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Criades, mossos i altres servents del Mas Terrats de Romanyà d'Empordà (1794-1808) / Albert Serramontmany i Hugas
Serramontmany i Hugas, Albert


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 28 (2016) , p. 195-215 (Miscel·lània
Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia. Resums en català i anglès.

Els servents permanents de les explotacions agràries catalanes són una figura menys coneguda que altres equivalents seus en alguns països europeus. Estudiem un exemple situat a l'Alt Empordà per comprovar si se sostenen algunes idees actuals. S'examinen, per una banda, les condicions laborals i la durada de l'estada al mas; per l'altra, els orígens socials i geogràfics d'aquestes persones, així com l'edat en entrar a treballar. Això permet conèixer la relació entre el treball permanent en un mas, el cicle de vida i el sistema d'herència català, i també veure com aquests mercats oferien condicions favorables als servents empordanesos.


Matèries: Masos ; Servei domèstic ; Obrers agrícoles ; Explotacions agràries ; Condicions de treball ; Mercat de treball
Matèries:Mas Terrats de Romanyà d'Empordà
Àmbit:Romanyà d'Empordà - Pontós
Cronologia:1794 - 1808
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/343024
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 197
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Després de les villae. La transformació del camp al nord-est català en els segles VI i VII a partir de l'exemple de Vilauba / Villa Alba (Pla de l'Estany) / Pere Castanyer, Joaquim Tremoleda, Lídia Colominas, Ferran Antolín



En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 27 (2014) , p. 43-65 : il. (Dossier
Bibliografia. Resums en català i anglès.

La vil·la romana de Vilauba s'empla a en una petita vall situada al sud de l'estany de Banyoles (Girona). Les excavacions arqueològiques han permès documentar una dilatada seqüència d'ocupació que abasta d'encà del segle I aC fins a la segona meitat del segle VII dC. Malgrat aquesta extraordinària continuïtat, la fase més tardana, datada a partir de finals del segle V, suposa un canvi radical en l'estructura i l'organització general de l'establiment. La recent excavació d'un petit nucli d'hàbitat, organitzat a partir de tres unitats domèstiques independents, permet replantejar la interpretació de les restes agrícoles pertanyents a aquest mateix període descobertes anys enrere i, també , il·lustra el pas cap a noves formes de poblament que són conseqüència del procés de transformació i desaparició de les antigues villae.


Matèries: Alta edat Mitjana ; Vil·les romanes ; Explotacions agràries ; Transformació agrària
Matèries:Vil·la romana de Vilauba
Àmbit:Camós
Cronologia:[501 - 700]
Autors add.:Castanyer i Massoliver, Pere ; Tremoleda i Trilla, Joaquim ; Colominas Barberà, Lídia ; Antolín i Tutusaus, Ferran
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/314508
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 197
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Assentaments i espais agraris medievals al Baix Ebre i al Montsià : una anàlisi diacrònica / Ramon Martí Castelló, Joan Negre Pérez
Martí Castelló, Ramon


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 27 (2014) , p. 67-89 (Dossier
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Aquest text sintetitza les principals transformacions que s'observen en l'àmbit rural de la ciutat de Tortosa durant l'edat mitjana, amb el recurs de les dades arqueològiques disponibles i de les fonts textuals. Són dinàmiques que reflecteixen a bastalment tot un ampli ventall d'assentaments que representen diversos models d'ocupació de l'espai rural i que corresponen a les difenrens formacions socials i econòmiques que se succeïren entre la fi de l'antiguitat i la baixa edat mitjana. És a partir de les explotacions agropecuàries del curs inferior del riu Ebre i de la foia d'Ulldecona que ara presentem una lectura transversal d'aquest llarg període, en què ens interessen tant les innovacions com les permanències, atesa la importància acumulativa que cada fase representa en la construcció de l'espai agrari d'aquestes terres de la Catalunya Nova.


Matèries: Edat Mitjana ; Epoca musulmana ; Explotacions agràries ; Transformació agrària ; Estructura agrària ; Conquesta cristiana ; Colonització rural
Àmbit:Tortosa ; Ulldecona ; Baix Ebre ; Montsià
Cronologia:[501 - 1500]
Autors add.:Negre Pérez, Joan
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/314516
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 197
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Les Explotacions rurals tardoantigues i altmedievals a la Catalunya Vella : una síntesi arqueològica / Cristian Folch, Jordi Gibert, Ramon Martí
Folch Iglesias, Cristian


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 27 (2014) , p. 91-113 (Dossier
Bibliografia. Resums en català i anglès.

S'estudien en aquest text les característiques morfològiques i socioeconòmiques de les explotacions agràries dels segles VI-XI situades a l'antiga Catalunya Vella, principalment al voltant de Barcelona i Girona. Es tracta d'una anàlisi renovada gràcies a les dades generades en els darrers anys per la intensa activitat arqueològica desenvolupada dins el marc tant de l'arqueologia de gestió com d'alguns projectes universitaris. Així, disposem d'un registre material ric i divers que, juntament amb el concurs de les fonts textuals i de la toponímia, permet aproximacions significatives pel que fa a l'evolució del món rural dels inicis de l'edat mitjana, amb una seqüència general que, a partir dels precedents baiximperials, dividim en dues grans fases cronològiques.


Matèries: Jaciments arqueològics ; Explotacions agràries ; Edat antiga ; Alta edat mitjana ; Arqueologia ; Toponímia ; Fonts documentals
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[301 - 1100]
Autors add.:Gibert i Rebull, Jordi ; Martí Castelló, Ramon
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/314524
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 197
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Assentament de Mas Xirgu (Girona). Recursos econòmics i socials a l'inici de l'edat del ferro / Maribel Fuertes Avellaneda
Fuertes Avellaneda, Maribel


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 27 (2014) , p. 115-136 (Dossier
Bibliografia. Resums en català i anglès.

El jaciment de Mas Xirgu va ser localitzat durant les obres de construcció del TGV al seu pas pel sud de la ciutat de Girona. La troballa, situada cronol gicament a l'inici de la primera edat del ferro, constitueix la primera evidència d'un hàbitat d'aquesta època documentat al pla de Girona. L'assentament, a l'aire lliure, conservava les restes de tres cabanes, excavades al subsòl, relacionades amb altres estructures subsidiàries i associades a un important conjunt de materials arqueològics. L'estudi global d'aquest registre ens aproxima a les característiques principals d'una població autosuficient, arnb una econornia agropecuà ria i de subsistència.


Matèries: Jaciments arqueològics ; Primera edat del Ferro ; Nuclis de població ; Economia ; Societat ; Arqueologia ; Estructures arqueològiques ; Objectes arqueològics
Àmbit:Girona
Cronologia:[2015]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/314545
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 197
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Aprofitament de recursos i produccions en l'àmbit rural a la Catalunya medieval : aproximacions des de l'arqueologia / Marta Sancho i Planas
Sancho i Planas, Marta


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 27 (2014) , p. 137-151 (Dossier
Bibliografia. Resums en català i anglès.

A partir de les dades recopilades al llarg de les nostres recerques, mostrem el potencial de l'arqueologia per a l'estudi del món rural a la Catalunya medieval. Els principals eixos que tractarem són l'utillatge agrari, les instal·lacions per a la transformació i emmagatzematge de productes agraris, l'activitat ramadera, els espais agraris i les àrees de captació de recursos. En aquest sentit, creiem que podem aportar dades força interessants que ens han de servir per a potenciar les recerques interdisciplinàries en temes d'història rural d'època medieval.


Matèries: Edat mitjana ; Recursos naturals ; Producció agrària ; Instal·lacions agràries ; Utillatge ; Societat rural ; Activitats agrícoles ; Tècniques agrícoles ; Ramaderia ; Arqueologia
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[500 - 1500]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/314546
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 197
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Continuïtats i canvis en el sistema agrari dels Països Catalans (segles XIV-XV) / Ferran García-Oliver
García-Oliver, Ferran


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 27 (2014) , p. 155-183 (Miscel·lània
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'estructura agrària de Catalunya, el País Valencià i les Illes als darrers segles de l'edat mitjana presentava trets d'un gran dinamisme, amb la irrupció de conreus comercials, la penetraci urbana i la centralitat del mercat, en els seus distints mbits de mercat de productes, teixits, treball i crèdit. Però, llevat d'escasses excepcions d'algunes parròquies mallorquines, la petita explotació pagesa resistí les expropiacions massives o una remodelació profunda de la propietat, com s'operà en altres zones europees. Quin és el pes dels canvis i quin és el pes de les continuïtats i el seu perquè són el motiu d'anàlisi d'aquest article.


Matèries: Estructura agrària ; Explotacions agràries ; Tinença de la terra ; Renda agrària ; Baixa edat mitjana
Àmbit:Països Catalans
Cronologia:[1201 - 1400]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/314547
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 197
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Associacionisme i mobilització dels boters : Catalunya, 1871-1887 / Ramon Arnabat
Arnabat i Mata, Ramon


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 26 (2014) , p. 13-24 (Dossier
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Aquest text segueix la trajectòria associativa i mobilitzadora dels boters catalans durant el període que va de 1871 a 1887. Pretenem anar més enllà d'una mera descripció de l'evolució organitzativa del sindicat de l'ofici dels boters i endinsar-nos en els aspectes econòmics, social i culturals del sector que en condicionen la sociabilitat i la mobilització. Les fonts utilitzades en aquest treball són, bàsicament, dues: la documentació generada per la Federació i les seccions locals dels boters i la premsa de l'època, que reflecteixen l'activitat associativa i mobilitzadora dels boters.


Matèries: Associacionisme ; Sindicalisme ; Moviments socials ; Moviment obrer ; Boters ; Indústria vinícola
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1871 - 1887
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/291146
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 197
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Joan Kies, un comerciant en el trànsit dels segles XVII al XVIII / Josep Fàbregas Roig
Fàbregas Roig, Josep


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 26 (2014) , p. 35-52 (Dossier
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

En aquest article volem donar a conèixer l'activitat econòmica que va desenvolupar Joan Kies, cònsol d'Holanda a Barcelona, a finals del segle XVII i en el context de la Guerra de Successió. En aquest període, Joan Kies va assolir estatus de noblesa. La seva iniciativa en el món dels negocis li va permetre intervenir com a proveïdor de l'exèrcit, mantenir relacions comercials amb l'èlit de la capital del Principat i expandir-se cap el Camp de Tarragona, on va dedicar-se a la producció d'aiguardent.


Matèries: Cònsols ; Comerciants ; Indústria vinícola ; Licors i aiguardents ; Distribució comercial ; Comerciants ; Noblesa ; Guerra de Successió
Matèries: Kies, Joan
Àmbit:Barcelona ; Vila-seca ; Camp de Tarragona ; Catalunya ; Holanda
Cronologia:[1673 - 1714]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/291147
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 197
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Arqueologia, viticultura i consum de begudes alcohòliques : els primers vins de Catalunya (segles VII-VI aC) / segles VII - VI aC
Sardà Fabra, Samue


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 26 (2014) , p. 85-114 : il. (Dossier
Bibliografia. Resums en català i anglès.

En aquests darrers anys, la recerca arqueològica desenvolupada en territori català ha permès aprofundir en l'estudi de múltiples evidències relacionades amb els orígens de la viticultura. Les primeres dades arqueològiques relacionades amb el consum de vi ens ubiquen a mitjan segle VII aC i ens informen de la distribució d'un producte exòtic i de circulació limitada que arriba al litoral català a través del comerç fenici. Les evidències documentades suggereixen la seva ràpida acceptació en el marc de múltiples litúrgies i celebracions col·lectives (banquets comunitaris, festes vinculades al cicle agrícola, rituals de pas, banquets funeraris, etc.) que ens indiquen el seu caràcter diferencial com a producte de consum excepcional o de prestigi.


Matèries: Edat antiga ; Conreus ; Vinya ; Begudes alcohòliques ; Arqueologia ; Objectes arqueològics ; Estructures arqueològiques
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[700 aC - 501 aC]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/291149
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 197
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Vinya a Mallorca després de la conquesta catalana : un conreu de colonització feudal? / Ricard Soto
Soto Company, Ricard


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 26 (2014) , p. 115-132 (Dossier
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

La prohibició alcorànica de consumir vi va fer que a les societats musulmanes del Mediterrani la vinya es veiés reduïda a formar part d'un sistema de policultiu en què el seu paper consistia a proporcionar raïm i panses. La colonització feudal produïda després de la conquesta catalana va fer d'aquest conreu un dels elements més importants de la reorganització agrària i s'arribà a assolir una expansió molt considerable de la producció de vi.


Matèries: Epoca musulmana ; Conquesta de Mallorca ; Conreus ; Vinya ; Indústria vinícola ; Vi
Àmbit:Mallorca - Balears, illes ; Catalunya
Cronologia:[1229 - 1290]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/291150
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 197
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Companyies, socis i negocis entorn de la taverna i la distribució comercial del vi i l'aiguardent a Barcelona (segle XVIII) / Lídia Torra Fernández
Torra Fernández, Lídia


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 26 (2014) , p. 133-149 (Dossier
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'article analitza la constitució de diferents societats mercantils que tenien com a centre d'activitat la taverna a Barcelona durant el segle XVIII. El treball observa el desenvolupament de diferents establiments, la inversió en capital i/o en treball i la durada de les societats. L'estudi analitza la trajectòria societària de diferents tavernes, els pactes efectuats entre els socis, l'activitat i la funció de l'administrador dins el negoci, els gèneres en estoc i la composició social de clients i proveïdors.


Matèries: Indústria vinícola ; Vi ; Licors i aiguardents ; Distribució comercial ; Comerciants ; Empreses ; Bars i cafès
Àmbit:Barcelona
Cronologia:[1701 - 1800]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/291151
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 197
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Problemàtica de l'aiguardent a Reus en els segles XVII-XVIII : la contaminació de les aigües i els fraus / Judit Vidal Bonavila
Vidal Bonavila, Judit


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 26 (2014) , p. 151-164 (Dossier
Notes a peu de pàgina. Bibliografia i fonts. Resums en català i anglès.

La problemàtica de la contaminació de l'aigua i els fraus que envoltaven la fabricació de l'aiguardent condicionaven el funcionament de les ciutats. Reus, una de les principals localitats dedicades a aquest negoci, es va haver d'adaptar per adequar-se a les noves realitats. La distribució de les aigües brutes que perjudicaven els veïns va ser un tema de llarga durada i de difícil solució. D'altra banda, calia mantenir un estricte control per evitar els fraus. Artesans i productors estaven implicats en la fabricació de pipes que, amb la finalitat d'obtenir més beneficis, no complien les normatives.


Matèries: Vinya ; Indústria vinícola ; Licors i aiguardents ; Aigües residuals ; Contaminació de l'aigua ; Frau comercial ; Producció industrial
Àmbit:Reus
Cronologia:[1601 - 1800]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/291207
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 197
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Cartografia i gestió de l'aigua : els plànols del canal de la Infanta, de Tomàs Soler i Ferrer i Joan Soler i Mestres (1838-1852) / Meritxell Gisbert i Traveria
Gisbert Traveria, Meritxell


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 26 (2014) , p. 167-297 : il. (Miscel·lània
Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia. Resums en català i anglès.

El canal de la Infanta va fer possible, des de la seva inauguració el 1819, el regatge de part de les terres del curs baix del riu Llobregat i del seu delta, les quals fins aleshores havien estat de secà. A més el desnivell d'alguns punts del canal, la seva aigua, va ser aprofitada per a usos industrials. Davant dels avantatges que donava l'aigua, era molt important que aquesta estigués repartida de manera equitativa. Resultat d'això n'és l'excel·lent treball cartogràfic que va realitzar Tomàs Soler i el seu fill, Joan Soler i Mestres, entre 1838 i 1852.


Matèries: Recursos hídrics ; Infraestructures d'aigües ; Canals ; Irrigació ; Dades estadístiques ; Conreu de regadiu ; Cartografia ; Cartògrafs
Matèries: Soler i Ferrer, Tomàs ; Soler i Mestres, Joan
Matèries:Canal de la Infanta Luisa Carlota de Borbón
Àmbit:Llobregat, riu ; Baix Llobregat
Cronologia:1838 - 1852
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/291208
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 197
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Aprofitament històric de l'aigua a la Catalunya seca : una anàlisi a partir del patrimoni etnogràfic del terme de Torrebesses a la Vall Major (Segrià-Garrigues) / Ignasi Aldomà Buixadé, Enric Vicedo Rius
Aldomà i Buixadé, Ignasi


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 24 (2012) , p. 13-36
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

El treball mostra, a partir del patrimoni conservat al terme de Torrebesses i des d'una perspectiva històrica, que els habitants dels secans garriguencs de la comarca del Segrià han desenvolupat, a través del temps, estratègies d'aprofitament de l'aigua de pluja, de les aigües subvàlvies i les superficials que han permès tirar endavant un ventall divers de produccions agràries i d'activitats derivades i han fet possible la subsistència d'una xarxa relativament densa de comunitats locals.


Matèries: Recursos hídrics ; Infraestructures d'aigües ; Aprofitament d'aigües ; Abastament d'aigües ; Masos ; Activitats agrícoles ; Conreu de Secà ; Olivera
Àmbit:Torrebesses
Cronologia:[1750 - 1950]
Autors add.:Vicedo i Rius, Enric
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/260797
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 10
anar a la pàgina                        

Base de dades  fons : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3