português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
FONS
Cercar:
CASALS BERGES, QUINTI []
Referències trobades:
50   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 3
anar a la pàgina          


1 / 50
seleccionar
imprimir
Text complet
La Guerra del Francès al Moianès (corregiment de Manresa) / Quintí Casals Bergés
Casals Bergés, Quintí


En: Modilianum : revista d'estudis del Moianès. Moià. Volum XIII, núm. 72 (1r. semestre 2025), p. 39-60 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Síntesi sobre la guerra del Francès, des de l'inici del conflicte a nivell internacional i espanyol, i posant especial atenció en el corregiment de Manresa i en l'actual comarca del Moianès, per veure la incidència de la guerra i la seva repercussió en tots els sentits.


Matèries: Guerra del Francès
Àmbit:Moianès ; Manresa, corregiment
Cronologia:1808 - 1814
Accés: https://raco.cat/index.php/Modilianum/article/view/980000004852
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Biblioteca de Moià; Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 50
seleccionar
imprimir
Text complet
El Poder polític a Lleida a l'època dels corregidors (1707-1834) / Quintí Casals Bergés
Casals Bergés, Quintí


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 12 (2025) , p. 177-186 : il. (Història moderna
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

En aquest treball relacionem els corregidors, tinents del rei i alcaldes majors del Corregiment de Lleida durant tot el període en què va estar vigent (1716-1834). En paral·lel, cerquem la procedència geogràfica d'aquests càrrecs, la seva categoria laboral i carrera professional, tot cercant similituds per establir un prototipus per a cadascun dels càrrecs.


Matèries: Poder polític ; Edat moderna ; Càrrecs reials ; Alcaldes majors ; Corregiments
Àmbit:Lleida, corregiment
Cronologia:1707 - 1834
Accés: https://raco.cat/index.php/Shikar/article/view/980000004829
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca Ramon Berenguer IV (Almenar); Biblioteca Sant Bartomeu (Alpicat); B. Pública de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 50
seleccionar
imprimir
Lleida: una història de violència / Quintí Casals, Felip Gallart Fernàndez, Maria Jesús Llavero Porcel, Guillem Roca Cabau



Lleida : Pagès Editors, 2026
276 p. ; 24 cm (Guimet, 259) 
ISBN 9788413037141

Lleida: una història de violència és un llibre poc convencional que s'atreveix a mirar cara a cara el passat més descarnat de la ciutat. Lluny d'edulcorar-lo, el dissecciona a través de quatre enfocaments i quatre veus expertes que ens condueixen pels episodis més colpidors de la seva existència. Ofereix al lector la visió d'un temps en que el delicte i el càstig violent formaven part del dia a dia; ens transporta a les batalles, motins i setges de l'època Moderna i Contemporània, episodis que van provocar autèntics urbanicidis i van transformar l'estructura de la ciutat per sempre; denuncia la violència estructural exercida contra la dona al llarg dels segles limitant els seus drets i les seves llibertats; i repassa els crims més impactants dels darrers segles, amb especial atenció a la repressió franquista. (Editorial).



Matèries: Edat moderna ; Edat contemporània ; Conflictivitat social ; Moviments socials ; Repressió política
Àmbit:Lleida
Cronologia:[1500 - 2000]
Autors add.:Casals Bergés, Quintí ; Gallart Fernàndez, Felip ; Llavero Porcel, Maria Jesús ; Roca Cabau, Guillem


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 50
seleccionar
imprimir
Text complet
Jaime Creus Martí: líder del primer antiliberalismo reaccionario catalán en las Cortes de Cádiz / Quintín Casals Bergés
Casals Bergés, Quintí


En: Tiempos modernos : Revista electrónica de Historia moderna. Madrid. vol. 11, núm. 42 (2021) , p. 196-214
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resum en castellà i anglès.

L'objectiu del present article és mostrar la incidència que van tenir els membres de l'Església presents en les Corts de Cadis a través de la figura del canonge Jaime Creus Martí. En el Parlament gadità, un 30 per cent dels diputats van ser eclesiàstics pel que gran part de les seves figures polítiques van pertànyer a aquesta categoria social. Un dels líders realistes del moment va ser Jaime Creus, que va dirigir la política particularista de la majoria dels diputats catalans i va ser un dels dirigents clau del tradicionalisme polític a Espanya.


Matèries: Corts de Cadis ; Diputats a Corts ; Església ; Clergues ; Pensament polític ; Liberalisme ; Constitució 1812
Matèries: Creus i Martí, Jaume (1760-1825)
Àmbit:Mataró ; Catalunya ; Espanya
Cronologia:1760 - 1825 (esp. 1810 - 1814)
Accés: http://www.tiemposmodernos.org/tm3/index.php/tm/article/view/5494
Localització: Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 50
seleccionar
imprimir
Text complet
La Formación del personal político liberal y la resistencia del absolutismo en Lleida en la transición del Antiguo Régimen al liberalismo / Quintí Casals Bergés
Casals Berges, Quintí


En: Tiempos modernos : Revista electrónica de Historia moderna. Madrid. vol. 7, núm. 23 (2011) , 352 p
Notes a peu de pàgina. Resum en castellà i anglès.

Aquest treball aborda la formació dels grups dirigents absolutista i liberal a la Lleida de l'últim quart de segle XVIII i primer terç de segle XIX. Seguint els principals fets polítics d'aquest període, dibuixem l'enfrontament progressiu de tots dos grups en la comunitat. Així mateix, reflectim una distinta adscripció socioprofessional segons fos la seva filiació política. D'aquesta manera, constatem que les files absolutistes es van nodrir de les famílies amb més influència social (petita noblesa local, ciutadans honrats, notables i doctors) i els pagesos; mentre que els liberals van concentrar les simpaties dels artesans, hisendats sense privilegi, professionals liberals i intel·lectuals.


Matèries: Absolutisme ; Liberalisme ; Revolució liberal ; Milícia Nacional ; Guerra del Francès ; Trienni Liberal ; Poder local
Àmbit:Lleida
Cronologia:[1781 - 1833]
Accés: http://www.tiemposmodernos.org/tm3/index.php/tm/article/view/276
Localització: Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 50
seleccionar
imprimir
Macià, el president del poble. Origens ponentins i pensament polític / Quintí Casals Bergés i Marc Macià Farré ; pròleg de Jordi Cuixart
Casals Bergés, Quintí


Juneda : Fonoll, 2024
236 p. (Espai Macià, 3) 
ISBN 9788410220171

Una altra manera de llegir i aprofundir sobre la figura política i personal del president Francesc Macià.Una mirada renovadora sobre Macià i la Catalunya del seu temps. Francesc Macià és una persona polièdrica. I en aquest llibre en descobreix dos aspectes fins ara poc coneguts. En primer lloc, els orígens i el vincle de Macià amb les Terres de Lleida, cabdals en la seva formació i manera d'actuar, tant en el seu vessant militar com en el polític. Després, el seu gir ideològic, de com fa el pas del conservadorisme de la Lliga al progressisme obrerista de la Federació Democràtica Nacionalista, i de la fidelitat a Alfons XIII a unes conviccions republicanes independentistes. (Editorial).



Matèries: Biografia ; Polítics ; Militars ; Presidents de la Generalitat ; Pensament polític ; Conservadorisme ; Nacionalisme ; Republicanisme ; Independentisme ; Alfons XIII d'Espanya
Matèries: Macià i Llussà, Francesc (1859-1933)
Àmbit:Vilanova i la Geltrú ; Borges Blanques, les ; Catalunya
Cronologia:1859 - 1933
Autors add.:Macià i Farré, Marc ; Cuixart, Jordi (Pr.)
Localització: Universitat Pompeu Fabra; Biblioteca Municipal de Breda; Biblioteca Renaixença (Puigverd de Lleida)


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 50
seleccionar
imprimir
Text complet
L'Eixample de Lleida per la Corda de Gardeny i el Portal de Sant Antoni, actual barri Instituts - St. Ignasi / Quintí Casals Bergés
Casals Bergés, Quintí


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 10 (2023) , p. 92-99 : il. (Arquitectura i urbanisme
Bibliografia. Resums en català i anglès.

En aquest article revisarem la urbanització del Barri Instituts - Sant Ignasi des de l'enderroc de les muralles de la ciutat de Lleida en la dècada de 1860-1870 a l'actualitat. Prèviament situarem la zona com a una partida medieval de l'Horta de Lleida coneguda amb el nom de Corda de Gardeny. Després, revisarem la seva urbanització al voltant del primer eixample de la ciutat de Lleida, desenvolupat entre 1890 i 1920, per acabar amb les darreres reformes de la segona meitat del segle xx, que li han donat el seu aspecte actual.


Matèries: Urbanisme ; Eixamples ; Muralles ; Barris ; Estructura urbana
Àmbit:Lleida
Cronologia:1860 - 2000; 2023
Accés: https://raco.cat/index.php/Shikar/article/view/424871
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca Ramon Berenguer IV (Almenar); Biblioteca Sant Bartomeu (Alpicat); B. Pública de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 50
seleccionar
imprimir
Text complet
El Centre d'Estudis Comarcals del Segrià al servei de la comarca / Lluís Llavero, Quintí Casals
Llavero, Lluís


En: Frontissa : butlletí de la CCEPC. Barcelona, núm. 44 (desembre 2022), p. 4-5 : il. (coneguem els centres d'estudis


Matèries: Centres d'estudis locals
Matèries:Centre d'Estudis Comarcals del Segrià
Àmbit:Segrià
Cronologia:2012 - 2022
Autors add.:Casals Bergés, Quintí
Accés: https://www.frontissa.cat/documents/frontissa.cat/revistes/frontissa-44.pdf [Exemplar complet]
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 50
seleccionar
imprimir
Text complet
Els Inicis del cooperativisme a les terres de Lleida (els casos de les comarques del Segrià i les Garrigues) / Quintí Casals
Casals Bergés, Quintí


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 9 (2022) , p. 55-56 : il. (Història
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

En el present article parlarem de la creació del món cooperatiu agrari a Catalunya, centrantnos en els casos de les comarques de les Garrigues i el Segrià. En ambdós casos es copsa la mateixa dinàmica de fundació, molt limitada cronològicament als anys de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1923), que en va ser promotora. Altrament, l'evolució del cooperativisme agrari va ser molt diferent a partir de l'època franquista, mantenint-se gairebé inalterat a les Garrigues i evolucionant a formes més complexes capitalistes al Segrià.


Matèries: Mancomunitat de Catalunya ; Cooperatives agràries ; Cooperativisme ; Sindicats agrícoles ; Associacions pageses ; Agricultura
Àmbit:Segrià ; Garrigues
Cronologia:1902 - 1923
Accés: https://raco.cat/index.php/Shikar/article/view/412262
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca Ramon Berenguer IV (Almenar); Biblioteca Sant Bartomeu (Alpicat); B. Pública de Lleida; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 50
seleccionar
imprimir
Text complet
La Gran casa de Vallmanya : estructures familiars, econòmiques i polítiques / Quintí Casals
Casals Bergés, Quintí


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 9 (2022) , p. 177-187 : il. (Annex
Bibliografia. Resums en català i anglès.

En el present article parlarem de la casa de Vallmanya, pertanyent a la família Macià Lamarca, des d'una vessant social, econòmica, familiar i política. També avaluarem com aquesta casa, envoltada d'una gran finca de 3.700 hectàrees, fou una de les més emblemàtiques de la zona, sobretot quan, amb l'arribada de l'aigua en 1910, va poder regar-ne una part important. Llavors, va passar de ser una finca d'esbarjo, molt adient per a la caça i descansar, a una residència habitual del president de la Generalitat Francesc Macià Llussà, acompanyat de la seva família.


Matèries: Cases ; Explotacions agràries ; Famílies ; Estiueig ; Polítics ; Propietaris agraris ; Arquitectes ; Enginyers
Matèries: Lamarca i Quintana, Agapit (1821-1897) ; Macià i Llussà, Francesc (1859-1933) ; Macià-Lamarca, família
Matèries:Cal Macià-Casa Vallmanya d'Alcarràs
Àmbit:Vallmanya - Alcarràs
Cronologia:[1876 - 2022]
Accés: https://raco.cat/index.php/Shikar/article/view/412282
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca Ramon Berenguer IV (Almenar); Biblioteca Sant Bartomeu (Alpicat); B. Pública de Lleida; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 50
seleccionar
imprimir
Text complet
El Tranquil Taller de Frederic Castells Ballespí i la seva influència en els inicis del Republicanisme Catalanista a Lleida (1875-1882) / Quintí Casals Bergés
Casals Bergés, Quintí


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 8 (2021) , p. 149-157 : il. (Política
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

En aquest article s'estudia la fundació i vida d'una associació poc coneguda a la Lleida del segle xix: el Tranquil Taller. Aquest col·lectiu fou, a més, un promotor del republicanisme catalanista a Lleida de la mà del metge Frederic Castells, el seu únic president. Inspirat en els ideals de Valentí Almirall, alguns dels seus socis van participar en el Primer Congrés Catalanista i sembraren a Ponent el catalanisme, tot i que la història posterior els va oblidar.


Matèries: Associacions polítiques ; Republicanisme ; Catalanisme ; Metges ; Restauració ; Vida política
Matèries: Castells i Ballespí, Frederic (1851-1897)
Matèries:Tranquil Taller de Lleida
Àmbit:Lleida
Cronologia:1875 - 1882
Accés: https://raco.cat/index.php/Shikar/article/view/397065
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca Ramon Berenguer IV (Almenar); Biblioteca Sant Bartomeu (Alpicat); B. Pública de Lleida; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 50
seleccionar
imprimir
Text complet
Esquivando la corrupción : la remuneración del diputado y la cuestión de las incompatibilidades en España (1812-1933) / Gemma Rubí Casals, Quintí Casals Bergés
Rubí i Casals, Maria Gemma


En: Historia Constitucional. Revista Electrónica de Historia Constitucional. Oviedo, núm. 22 (2021) , p. 525-547 (Estudios. España) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques.

En el present article, els autors tracen un estudi pioner sobre la remuneració dels parlamentaris espanyols en l'època contemporània (1808-1933). Aquest treball de llarga anàlisi permet recórrer l'evolució de la legislació i analitzar els debats principalment centrats en la qüestió de les incompatibilitats. Partint d'una situació inicial en què els diputats de les Corts de Cadis i el Trienni Liberal (1808-1823) cobraven unes dietes per representació, es va passar a l'adopció del sistema polític liberal censatari, que, exceptuant el Sexenni Democràtic (1868-1874), va durar fins a 1890, en què només participaven els majors contribuents i el càrrec de diputat es va considerar un honor que havia de ser exercit de manera gratuïta. Aquesta concepció va canviar amb l'arribada de la II República i l'adopció d'un sistema democràtic universal, que garantia els drets polítics de tots els ciutadans i la necessària retribució dels diputats.


Matèries: Corts generals ; Diputats a Corts ; Liberalisme ; Restauració ; República espanyola II ; Drets civils i polítics ; Vida política
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:[1812 - 1933]
Autors add.:Casals Bergés, Quintí
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=8179610
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 50
seleccionar
imprimir
Text complet Text complet
El Poder municipal a Lleida després de la Guerra de Successió / per Quintí Casals Bergés
Casals Bergés, Quintí


En: 155136 Després de les Noves Plantes : canvis i continuïtats a les terres de parla catalana. Actes del IX Congrés de la CCEPC (Cervera, 21 i 22 de febrer de 2014). Valls ; [Barcelona] ; [Móra la Nova] ; [Lleida] : Cossetània : Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana : Institut Ramon Muntaner : Institut d'Estudis Ilerdencs, 2014. p. 137-147

Bibliografia.


Matèries: Guerra de Successió ; Nova Planta ; Administració local ; Finances municipals ; Poder local ; Decret de Nova Planta ; Vida política ; Regidors ; Càrrecs públics ; Corregiments
Àmbit:Lleida
Cronologia:[1707 - 1766]
Accés: http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428135 [Exemplar complet]
http://hdl.handle.net/10687/428135 [Exemplar complet]
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Rovira i Virgili; B. Pública de Tarragona; B. Municipal (Móra la Nova); B. Octavi Viader i Margarit (Sant Feliu de Guíxols); B. Comarcal Sant Agustí (La Seu d'Urgell); B. Municipal de Vila-rodona


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 50
seleccionar
imprimir
Text complet
Siscar d'Agramunt : una família d'erudits al Parlament espanyol del segle XIX / Quintí Casals Bergés
Casals Bergés, Quintí


En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 33 (2019) , p. 130-143 : il. (Articles
Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia. Inclou annexos. Abstracts en castellà i anglès.


Matèries: Polítics ; Parlamentaris ; Famílies ; Genealogia
Matèries: Siscar, família ; Siscar Calderón, Ramon de (1792-1850) ; Siscar i de Montoliu, Ramon de (1830-1889)
Àmbit:Agramunt ; Catalunya ; Espanya
Cronologia:[1600 - 1900]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Urtx/article/view/364978
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 50
seleccionar
imprimir
Text complet
La Lluita pel poder a Lleida entre Romà Sol Mestre i Joan Rovira Agelet : una pugna amb transcendència política en la Mancomunitat de Catalunya (1914-1920) / per Quintí Casals
Casals Bergés, Quintí


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 71 (2015) , p. 159-187
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Romà Sol i Joan Rovira lluitaren pel poder a Lleida entre 1917 i 1920. Afiliats al Partit Liberal, tingueren un paper decisiu en l'elecció del president de la Mancomunitat la tardor de 1917, moment en el qual Sol presidia la institució per la mort de Prat de la Riba i Ro-vira era presentat pels liberals dinàstics i els republicans com a candidat a la presidència davant Puig i Cadafalch, de la Lliga Regionalista. En la votació, alguns diputats liberals i republicans, com ara Sol, votaren per Puig i Cadafalch, que guanyà i continuà la política autonomista de Prat, que s'oposava a la provincialista de Rovira. Seguidament, Sol ingressà a les files de la Lliga i Rovira radicalitzà el discurs centralista a Lleida.


Matèries: Restauració ; Mancomunitat de Catalunya ; Vida política ; Poder polític ; Poder local ; Polítics ; Partits polítics
Matèries: Sol i Mestre, Romà (1870-1951) ; Rovira i Agelet, Joan (1868-1920)
Matèries:Lliga Regionalista ; Partit Liberal
Àmbit:Lleida
Cronologia:1914 - 1920
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Recerques/article/view/369045
Localització: Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 50
seleccionar
imprimir
El Carlisme a Lleida durant el Sexenni Democràtic (1868-1875) / Quintí Casals Bergés
Casals Bergés, Quintí


En: 172839 La Industrialització al Berguedà i el fenomen carlista : V Simposi d'Història del Carlisme, Avià, 13 de maig de 2017. Avià : Centre d'Estudis d'Avià, [2017]. p. 155-193

Bibliografia i fonts.

En el present treball analitzarem el carlisme a la província de Lleida durant el Sexenni Revolucionari (1868-1874) i la seva biografia col·lectiva. En aquest periode es poden distinguir dues fases contrastades. En el primer periode (1869-1872), després de la caiguda d'Isabel II, els carlistes aposten per la via legal per intentar aconseguir el poder a través de les eleccions; però els progressistes, que controlaven el govern, eren partidaris d'introduir una nova dinastia i els perjudicaren fins al punt d'excloure'ls dels òrgans de govern. En la segona fase (1872-1875), els carlins van prendre la decisió d'aixecar-se de forma armada per tercer cop al segle XIX per aconseguir que el pretendent Borbó que creien legítim assolís la Corona espanyola.



Matèries: Sexenni Democràtic ; Carlisme ; Partits polítics ; Oposició política ; Tradicionalisme ; Vida política ; Eleccions generals 1869 ; Eleccions generals 1871 ; Clergues ; Pensament polític ; Església ; Insurrecció ; Guerra carlina III
Àmbit:Lleida, província ; Lleida
Cronologia:1868 - 1875
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; B. Pilarín Bayés (Vic); B. Ramon Vinyes i Cluet (Berga); B. del Casino (Manresa); B. Guillem de Berguedà (Puig-reig); Biblioteca Joan Margarit de Sant Just Desvern; B. S. Vives Casajuana (Sant Vicenç de Castellet); Bibliobús Pedraforca (Berguedà); B. Municipal (Gironella)


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 50
seleccionar
imprimir
Catalunya dins l'Espanya centralista (1624-2019) / Quintí Casals Bergés
Casals Bergés, Quintí


Lleida : Ediciones de la Universitat de Lleida, 2019
558 p. : map. ; 24 cm (Espai/Temps, 75) 
ISBN 9788491441526

El llibre ens condueix, a partir d'un recorregut documentat exhaustivament de més de tres segles, a l'anàlisi dels orígens de l'actual confrontació política entre una bona part dels ciutadans de Catalunya i els governants espanyols. El text es pregunta si ens trobem davant d'una nova crisi que acabarà revelant la tradicional impotència política dels catalans per reformar l'estat nació; o si, en canvi, el conflicte acabarà palesant que ja no hi ha camí de tornada, que el trencament polític és irreversible i que, tard o d'hora, es materialitzarà. L'autor considera que la narració històrica és allò que pot explicar millor què volen avui els catalans. I per fer-ho ens ofereix un text que estudia amb deteniment com han estat les relacions polítiques entre els catalans i els governants espanyols des de mitjan segle XVII fins als nostres dies. És a dir, ens ofereix una visió a llarg termini que mostra la persistent voluntat de diàleg de Catalunya per aconseguir el reconeixement de la seva peculiaritat nacional a través de la seva autonomia (sobirania). (Editorial).



Matèries: Edat moderna ; Edat contemporània ; Vida política ; Govern central ; Nacionalisme ; Catalanisme
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:1624 - 2019
Autors add.:Universitat de Lleida
Localització: Universitat de Lleida; Biblioteca Central Tecla Sala (l'Hospitalet de Llobregat)


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 50
seleccionar
imprimir
Text complet
Quan el meu poble va deixar de ser-ho? / Ariadna Serra Garra
Casals Bergés, Quintí


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 5 (2018) , p. 27-36 : il. (Geografia
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Les planes que segueixen fan un estudi geogràfic i demogràfic de la comarca del Segrià. Partint de la cerca de trets distintius (físics, climàtics, comunicacions, econòmics i culturals), hem dividit el Segrià en vuit zones prou definides i amb personalitat pròpia: 1) el Segrià Sud; 2) el Baix Segre; 3) el Segrià Sec; 4) les colònies de l'oest; 5) la Séquia de Pinyana; 6) l'aiguabarreig del Noguera Ribagorçana i el Segre; 7) la Plana de Lleida, i 8) el Segrià urgellenc. Aquest estudi és un punt de partida per definir l'espai de la comarca i la gent que hi habita.


Matèries: Medi geogràfic ; Patrimoni natural ; Patrimoni cultural ; Demografia ; Agricultura ; Paisatge ; Comarques
Àmbit:Segrià
Cronologia:[2018]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Shikar/article/view/350566
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca Ramon Berenguer IV (Almenar); Biblioteca Sant Bartomeu (Alpicat); B. Pública de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 50
seleccionar
imprimir
Text complet Text complet
Lleida : una identitat contemporània bicefàlica / Quintí Casals Bergés
Casals Berges, Quintí


En: Plecs d'Història Local. Barcelona, núm. 172 (febrer 2019), p. 2-4 : il. (Temes-1
Notes.


Matèries: Ciutats ; Poder local ; Vida política ; Lleidatanisme ; Societat urbana ; Divisió territorial
Àmbit:Lleida
Cronologia:[1833 - 1931]
Accés: https://www.irmu.org/download/plecs/editions/plecs172_5c597cc6721ad.pdf [Exemplar complet]
https://www.raco.cat/index.php/Plecs/article/view/360565
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 50
seleccionar
imprimir
Text complet
El acceso de las mujeres a la Universidad en España : el caso de las primeras universitarias leridanas (1882-1920) = Access of Women to the University in Spain : the Case of the First University Women in Lleida (1882-1920) / Quintí Casals
Casals Berges, Quintí


En: Cuadernos del Instituto Antonio de Nebrija. Madrid. Vol. 20, núm. 2 (2017) , p. 273-301 (Estudios
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Abstracts en castellà i anglès.

En el present article estudiem els casos específics de les primeres universitàries lleidatanes que coneixem com a paradigmàtics de l'accés de les dones a la universitat a Espanya a la fi del segle XIX i primeres dècades del XX. Els àmbits d'estudi són Medicina, Farmàcia i Filosofia i Lletres. Mitjançant la comparació de les biografies d'aquestes primeres universitàries lleidatanes busquem paral·lelismes que expliquin com en una ciutat petita com Lleida, es va donar la circumstància que sorgissin algunes de les pioneres espanyoles en els citats camps d'estudi.


Matèries: Universitats ; Ensenyament superior ; Dona ; Història de la dona ; Educació de la dona ; Legislació ; Estudiants ; Biografia ; Diccionari biogràfic
Matèries:Universitat de Lleida
Àmbit:Lleida
Cronologia:1882 - 1920
Accés: https://doi.org/10.20318/cian.2017.3943
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 3
anar a la pàgina          

Base de dades  FONS : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3