português | english | français | català

logo

Búsqueda en la base de datos

Base de datos:
fons
Buscar:
ESTRUCTURA SOCIAL []
Referencias encontradas:
Mostrando:
1 .. 20   en el formato [Estandar]
página 1 de 21
ir a la página                         


1 / 414
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
De tals pares, tals fills : transmissió intergeneracional a Sabadell, segles XVI-XVII / Miquel Valls Fígols, Joana Maria Pujadas Mora, Gabriel Brea Martínez
Valls Fígols, Miquel


En: Arraona. Sabadell. 4a època, núm. 38 (2019-2020) , p. 74-85 : il. (Dossier
Bibliografia.

La transmissió intergeneracional ha estat el mecanisme clau que han utilitzat les famílies al llarg de la història per perpetuar els seus llinatges. L'objectiu d'aquest estudi és explicar aquesta dinàmica en la transmissió de l'ocupació i/o la posició social a Sabadell en els segles XVI i XVII. S'observa com d'important era la influència familiar en la reproducció social dels individus i com s'establiren diferents estratègies de col·locació dels fills/filles depenent de la seva posició socioeconòmica. Aquesta transmissió intergeneracional a Sabadell era alta, fet que comportà que els teixidors tinguessin fills teixidors i els paraires, fills paraires.


Matèries: Edat moderna ; Famílies ; Matrimoni ; Estructura social ; Dinàmica social ; Classes socials
Àmbit:Sabadell
Cronologia:[1500 - 1700]
Autors add.:Pujadas Mora, Joana Maria ; Brea Martínez, Gabriel
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Arraona/article/view/377576
Localització: Arxiu Històric de Sabadell; B. Can Puiggener (Sabadell); B. Vapor Badia (Sabadell); Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 414
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Navarcles a l'època feudal : (segles X-XII) / Miquel Torras Cortina
Torras i Cortina, Miquel


Manresa : Centre d'Estudis del Bages, 2019
237 p. : il. col. ; 24 cm + 1 disc d'ordinador (Monogràfics, 30) 
Bibliografia. Índexs.
ISBN 9788487618970

L'historiador i paleògraf navarclí Miquel Torras Cortina, ha recollit tots els documents que parlen del Navarcles dels segles X, XI i XII i n'ha reconstruït la història. L'autor, que és professor a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ha dut a terme una acurada tasca de transcripció d'un total de 120 documents que parlen del municipi bagenc en qüestió i que van des de l'any 940 (el primer cop que surt el nom de Navarcles) fins el 1132. I tot plegat ho ha agrupat en el llibre Navarcles a l'època feudal (segles X-XII), en el qual parla de com era la població durant aquells temps, quina gent hi vivia, quin aspecte tenien els paisatges i els conreus. A banda, la publicació s'acompanya d'un CD amb el corpus dels 120 documents treballats. El gruix dels documents procedeixen del fons de Sant Benet de Bages dipositat principalment a l'Arxiu de l'Abadia de Montserrat i a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, tot i que també hi ha alguns pergamins a l'Arxiu Comarcal del Bages i la Biblioteca Universitària de Barcelona. La llista dels 116 la completen documents localitzats a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic, l'Arxiu de la Catedral d'Urgell i la Biblioteca de Catalunya. El llibre té dues parts: el text és la interpretació que fa Torras de la informació proporcionada pels pergamins i, a més, s'hi inclou un CD amb el diplomatari dels 116 documents. "És una qüestió de transparència", indica Torras: ®Jo puc dir una cosa o una altra, però el lector té el dret a discrepar i anar directament a la font per comprovar el que li calgui". Al llarg de gairebé dues-centes pàgines, Torras analitza i interpreta la informació continguda als documents per parlar del paisatge, la població, la propietat de la terra, la parròquia de Santa Maria, els senyors feudals, les figures d'alguns laics destacats i la cultura de l'època. "He intentat comptar la població i em surt que a Navarcles hi vivien entre 350 i 400 persones en el període comprès entre els segles X i XII", afirma Torras. (Centre d'Estudis del Bages).



Matèries: Edat mitjana ; Fonts documentals ; Diplomataris ; Feudalisme ; Tinença de la terra ; Estructura social ; Cultura ; Paisatge ; Societat ; Conreus
Àmbit:Navarcles
Cronologia:[940 - 1132]
Autors add.:Centre d'Estudis del Bages
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; B. del Casino (Manresa); B. Sant Valentí (Navarcles); Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; B. del Casino (Manresa); B. Sant Valentí (Navarcles)


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 414
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Vinya, paisatge, patrimoni i relacions socials a la Catalunya Central / Llorenç Ferrer Alòs
Ferrer i Alòs, Llorenç


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 127, 2020 (primavera-estiu , p. 5-12 : map., gràf. (Dossier. La memòria popular de la vinya i el vi) 
Bibliografia.

Es pretén entendre la formació del paisatge de la comarca del Bages a partir de l'estructura de la propietat que s'havia generat després de la sortida de la crisi medieval i la formació del mas modern que sorgeix en el segle XVI. Per compensar l'enorme esforç que significa plantar un avinya, es va utilitzar el contracte de rabassa morta que durava mentre vivien els ceps. Això originà un paisatge de petites parcel·les de vinya en tots els masos. On vivien aquests nous rabassaires? A la banda oriental de la comarca ho feien als pobles on hi tenien una casa, un hort i hi feien vi. A la banda occidental de la comarca, on no hi havia pobles, va aparèixer el contracte de quarteria que permetia fer una casa propo de la vinya el que originà un poblament dispers. Així mateix, la vinya va condicionar l'aparició de parets de pedra seca, barraques, rases i camins i la multiplicació de tines enmig de les vinyes allà on les vinyes estaven lluny de casa o no es tenia prou espai per vinificar.



Matèries: Baixa edat mitjana ; Edat moderna ; Conreus ; Vinya ; Estructura agrària ; Contractes de conreu ; Rabassa morta ; Paisatge ; Nuclis de població ; Explotacions agràries ; Masos ; Instal·lacions agràries ; Pedra seca ; Estructura social
Àmbit:Bages
Cronologia:[1300 - 1872]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; B. del Casino (Manresa); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 414
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Bot : el municipi i els seus oficials / Vicenç Subirats Mulet
Subirats Mulet, Vicenç


En: 146530 Actes de la 6a Jornada d'Estudis Locals : la Guerra de Successió i Catalunya. Bot : Ajuntament de Bot, DL 2004. p. 129-144

Inclou informació sobre divisió social, organització administrativa, càrrecs municipals i càrrecs senyorials d'abast general.



Matèries: Edat moderna ; Estructura social ; Societat ; Administració local ; Càrrecs públics ; Règim senyorial
Àmbit:Bot
Cronologia:[1500 - 1800]
Localització: B. Pública de Tarragona; B. Antoni Gaudí (Riudoms); B. Dr. Mn. Joan Baptista Manyà (Gandesa); B. Centre de Lectura (La Fatarella); B. Pública de Corbera d'Ebre


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 414
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Castellet de Banyoles (Tivissa) : una ciudad ibérica en el curso inferior del río Ebro / Joan Sanmartí, David Asensio, Mª Teresa Miró, Rafel Jornet



En: Archivo Español de Arqueología. Madrid. Vol. 85 (2008) , p. 43-63 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.


Matèries: Cultura dels ibers ; Jaciments arqueològics ; Nuclis de població ; Estructura urbana ; Estructura social ; Excavacions arqueològiques
Matèries:Poblat ibèric del Castellet de Banyoles de Tivissa
Àmbit:Tivissa
Cronologia:[1998 - 2012]
Autors add.:Sanmartí i Grego, Joan ; Asensio i Vilaró, David ; Miró i Alaix, Maria Teresa ; Jornet i Niella, Rafael
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=4145802
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 414
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Introducció històrica / Géza Alföldy
Alföldy, Géza


En: 120884 Tarraco: Colonia Iulia Urbs Triumphalis. Tarragona : Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, 2007. p. 7-14


Matèries: Colonització romana ; Romanització ; Epoca romana ; Consulat d'August a Tarraco ; Estructura social ; Població ; Administració pública
Matèries:Ciutat romana de Tarraco
Àmbit:Tarragona
Cronologia:218 aC - 468 dC
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Forum/article/view/148382
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; B. Centre de Lectura de Reus; Museu d'Història de Barcelona; MNAT: Museu Nacional Arqueològic de Tarragona; B. Pública de Tarragona; B. Central Xavier Amorós (Reus)


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 414
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Sentmenat 1936. Industrialització, estructura social, gènere i comportament electoral / Teresa Vallbé i Ansesa
Vallbé i Ansesa, Teresa


En: Terme : Revista d'Història. Terrassa, núm. 32 (novembre 2018), p. 125-147 : il. (Estudis
Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Aquest article mostra una anàlisi de la població de Sentmenat just en els moments previs a la Guerra Civil espanyola (1936-1939). En particular, el treball fa servir dades del padró municipal de 1936 i llistes d'electors per mostrar de quina manera l'estructura social i demogràfica municipal té un efecte sobre el comportament electoral individual a Sentmenat. D'altra banda, posa de manifest el paper important de les dones en l'economia de la població i l'impacte de la mobilització de les dones obreres en processos electorals de la Segona República, en què podien votar per primer cop.


Matèries: República espanyola II ; Guerra civil espanyola ; Població ; Dades estadístiques ; Padró municipal ; Estructura social ; Eleccions ; Comportament electoral ; Dona
Àmbit:Sentmenat
Cronologia:1931 - 1936
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Terme/article/view/360295
Localització: Biblioteca Central de Terrassa; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Institut Ramon Muntaner; B. Vapor Badia (Sabadell); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 414
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Vaixella metàl·lica protohistòrica a Catalunya (s. VII-V aC) / Raimon Graells i Fabregat
Graells i Fabregat, Raimon


En: Cypsela. Girona, núm. 16 (2007) , p. 195-211 : il. (Estudis
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà, francès i anglès.


Matèries: Estris domèstics ; Prehistòria ; Objectes arqueològics ; Estructures funeràries ; Estructura social
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[700 aC - 500 aC]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Cypsela/article/view/138903
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 414
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Montgai i Butsènit a l'edat moderna (XVI-XVIII) : estructura social i desenvolupament històric / Marc Coca Moreno
Coca Moreno, Marc


Lleida : Ediciones de la Universitat de Lleida, 2018
185 p. : il., taules, gràf. ; 24 cm (Espai/Temps, 72) 
Bibliografia.
ISBN 9788491440864

Montgai i Butsènit formaven part de la societat feudal catalana dels segles moderns, una societat fortament agrària i enterament dependent del seu entorn geogràfic més pròxim que patia un endeutament crònic i sovint impagable. El poder institucional i social emanava de la capacitat de gestió d'aquests recursos tradicionalment en mans de l'església i la noblesa laica, que, a través dels seus títols, controlaven el monopoli de drets i deures sobre la terra. A poc a poc, els canvis i els esdeveniments històrics van anar erosionant el sistema feudal. L'autor analitza amb detall aspectes com el bandolerisme, la Guerra dels Segadors, la Guerra de Successió i com aquest territori els va viure, experimentant profunds canvis en la seva estructura social. L'edat moderna va estar marcada pel canvi i l'època contemporània va iniciar la desintegració del món feudal, que va ser un procés intermitent. (Editorial).



Matèries: Edat moderna ; Guerra dels Segadors ; Guerra de Successió ; Societat ; Estructura social ; Economia
Àmbit:Montgai ; Butsènit d'Urgell - Montgai
Cronologia:1500 - 1800
Autors add.:Universitat de Lleida
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; B. Pública de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 414
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Diferenciació social en el si de la menestralia penedesenca del segle XVIII. Des dels paraires i paperers de la vall del Bitlles als teixidors i pellers de Vilafranca / Belén Moreno Claverías
Moreno Claverías, Belén


En: 127343 Els Moviments socials al Penedès : actes del II Seminari d'Història del Penedès. [Vilafranca del Penedès] : Institut d'Estudis Penedesencs, 2001. p. 109-128
 (Comunicacions. Treball i grups socials a les edats moderna i contemporània) 



Matèries: Edat moderna ; Menestralia ; Estructura social ; Composició socioeconòmica ; Explotacions agràries ; Propietat de la terra ; Oficis ; Paraires ; Obrers industrials ; Comerciants ; Artesans
Àmbit:Vilafranca del Penedès
Cronologia:[1700 - 1800]
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; B. Santiago Rusiñol (Sitges); Biblioteca Municipal de l'Arboç; B. Ventura Gassol (Calafell); B. Pere Anguera (Reus); Biblioteca Terra Baixa (El Vendrell)


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 414
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Mossos, pastors, colles i rabassaires. El món del treball a la Catalunya rural del segle XVIII / Llorenç Ferrer i Alós
Ferrer i Alós, Llorenç


En: 121591 Els Treballs i el món del treball al Penedès. Actes del III Seminari d'Història del Penedès. Vilafranca del Penedès : Institut d'Estudis Penedesencs, 2007. p. 9-27
 (Conferència
Bibliografia.



Matèries: Edat moderna ; Societat rural ; Treball ; Activitats agrícoles ; Pagesia ; Estructura social ; Organització del treball ; Oficis ; Mercat de treball ; Masos ; Obrers agrícoles ; Pastors ; Moviments migratoris ; Transhumància ; Ramaderia ; Treball de la dona ; Salaris ; Conflictivitat social
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1700 - 1800]
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; B. Ventura Gassol (Calafell); B. Municipal Ernest Lluch (Banyeres del Penedès); Biblioteca Municipal de l'Arboç; B. Municipal Marta Mata (Cunit); B. Pública de Tarragona; Biblioteca Terra Baixa (El Vendrell)


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 414
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
"El Caso Abella" (1818-1820) : debates en torno a la movilidad social durante la Primera Restauración absolutista / Pierre Arnaud
Arnaud, Pierre


En: Pasado y Memoria. Revista de Historia Contemporánea. Alicante, núm. 18 (2018) , p. 195-220 : il. (Estudios
Bibliografia.

Aquest article estudia un cas de dissens (procediment judicial en el qual l'autoritat de l'Estat està sol·licitada per a autoritzar o prohibir un matrimoni per membres d'una mateixa família en pugna) que va tenir lloc a Barcelona en 1819-1820: els Barons d'Abella van voler impedir que la seva filla i hereva, Raimunda de Pujarà, es casés amb el seu promès, el comerciant minorista José Calasanz Abad. El cas posa en relleu la profunda divisió ideològica de les elits de poder durant la Primera Restauració absolutista de Ferran VII: els ultres i els "moderats", hereus del pensament il·lustrat, s'oposaven de manera radical sobre la qüestió de la mobilitat social. Mentre els primers s'aferraven a una concepció rígida de la societat estamental, els tardo-il·lustrats reconeixien i acceptaven l'ensulsiada d'aquesta societat. La cultura política realista sembla, en conseqüència, inviable.


Matèries: Famílies ; Noblesa ; Matrimoni ; Procés judicial ; Estructura social ; Dinàmica social ; Ferran VII d'Espanya
Matèries: Abella, família
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1818 - 1820
Accés: https://doi.org/10.14198/PASADO2019.18.09
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 414
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Diferenciació pagesa a la Catalunya baixmedieval : la revisió del cas de la vall d'Aro / Xavier Marcó i Masferrer
Marco i Masferrer, Xavier


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 21 (2008) , p. 125-149
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

A la dècada de 1980, uns estudis sobre la vall d'Aro (Baix Empordà) crearen el paradigma segons el qual la pagesia catalana ja patia unes desigualtats internes enormes a la Baixa Edat Mitjana. El present article vol desmentir que a la fi de l'època medieval hi hagués unes diferències tan exagerades i que la majoria de pagesos fossin miserables. L'anàlisi de la condició jurídica dels pagesos de la vall d'Aro, de les seves condicions econòmiques i de la seva posició en el si de la comunitat rural, revela que les desigualtats internes eren poc profundes i que molts tenien un nivell de vida relativament còmode.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Pagesia ; Condicions de vida ; Fonts documentals ; Historiografia ; Renda agrària ; Estructura agrària ; Estructura social
Àmbit:Aro, vall d' ; Catalunya
Cronologia:[1350 - 1500]; [1950 - 2008]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/183508
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 414
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Santa Coloma medieval : aproximació a l'estructura sòcio-econòmica de la Santa Coloma alt medieval a partir de la documentació / Alícia Gili i Abad
Gili i Abad, Alícia


En: Puig Castellar. Santa Coloma de Gramenet. quarta època, núm. 3-4 (juny 1992), p. 62-67 : il.
Fonts i bibliografia.



Matèries: Alta edat mitjana ; Estructura econòmica ; Estructura social ; Fonts documentals
Àmbit:Santa Coloma de Gramenet
Cronologia:[1187 - 1215]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Nacional de Catalunya; UAB: Humanitats; Universitat de Barcelona; B. Can Peixauet (Santa Coloma de Gramenet)


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 414
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Mobilitat residencial, contraurbanització i canvi en l'estructura social de Santa Coloma de Gramenet: un municipi de la primera perifèria metropolitana de Barcelona [Microforma] / Antoni Durà Guimerà ; tesi doctoral dirigida per Maria Dolors Garcia Ramon
Durà i Guimerà, Antoni


: Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra
Dirigida per: Garcia Ramon, M. Dolors. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres, 1995
2 microfitxes ; 11 * 15 cm + 1 fullet (8 p.) ; 18 cm (Tesis doctorals de la Universitat Autònoma de Barcelona
Bibliografia. Índex. A la portada: Departament de Geografia. Text en català, resum en català i anglès.
ISBN 8449003962



Matèries: Mobilitat territorial ; Tesis doctorals ; Urbanisme ; Condicions de vida ; Estructura social ; Població ; Canvi social
Àmbit:Santa Coloma de Gramenet
Cronologia:[1995]
Autors add.:Garcia Ramon, M. Dolors (Dir.)
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 414
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Els Ibers indigets / Ferran Codina, Aurora Martin i Gabriel de Prado
Codina i Falgàs, Ferran


Girona : Diputació de Girona : Obra Social "la Caixa", 2019
96 p. : il. col., map. ; 20 cm (Quaderns de la Revista de Girona. Guies, 87) 
Bibliografia.
ISBN 9788415808763



Matèries: Cultura dels ibers ; Indigets ; Nuclis de població ; Estructura social ; Edificis ; Fortificacions ; Urbanisme ; Creences religioses ; Rituals funeraris ; Alimentació humana ; Ceràmica ; Indústria minera ; Moneda ; Ramaderia ; Comerç ; Transports i comunicacions
Àmbit:Baix Empordà ; Selva
Cronologia:[0000 - 200 aC]
Autors add.:Martín i Ortega, Maria Aurora ; Prado Cordero, Gabriel de
Autors add.:Diputació de Girona ; Fundació La Caixa. Obra Social
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Arxiu Nacional de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; B. Ramon Vidal (Besalú); B. Comarcal (Blanes); B. Fages de Climent (Figueres); B. Carles Rahola (Girona); B. Marià Vayreda (Olot); B. Terra Baixa (Ribes de Freser); B. Lambert Mata (Ripoll)


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 414
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La "Rabassa morta", sus actores y la defensa del carácter enfitéutico, 1740-1850 / Belén Moreno Claverías
Moreno Claverías, Belén


En: Historia agraria. Murcia, 78 (Agost 2019), p. 7-36 (Estudios
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

El contracte de rabassa morta va ser l'instrument jurídic més idoni per a l'expansió de la vinya a la Catalunya dels segles XVIII i XIX. Lloat per molts contemporanis que li atribuïen l'explotació de terres fins llavors improductives, va acabar generant una llarga polèmica entre les parts contractants causada per la divisió de dominis que implicava i per la seva durada determinada per la vida dels ceps plantats pels rabasaires. Alguns concedents, animats per la introducció del concepte liberal de propietat i el creixement demogràfic que revaloritzava la terra, van pretendre equiparar-lo a una parceria, mentre que els rabassers es consideraven emnfiteutes amb drets sobre la terra mentre els ceps continuessin vives. Els interessos de les parts contractants van deixar de confluir i la seguretat que el domini útil aportava als conreadors es va veure seriosament amenaçada. Per a comprendre el que va suposar la posada en dubte del caràcter emfitéutic del contracte i per què es van mobilitzar tan intensament en el seu defensa, cal saber quines implicacions tenia per a ells ser rabasaires. El fet de poder vendre, hipotecar i llegar el domini útil els feia sentir-se gairebé "propietaris" i distingir-se de la classe inferior dels jornalers. La rabassa morta els proporcionava una identitat i un lloc en l'estructura social agrària, als quals no renunciarien fàcilment.


Matèries: Rabassa morta ; Emfitéusi ; Contractes de conrreu ; Estructura social ; Pagesia ; Vinya ; Agricultura ; Tinença de la terra
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1740 - 1850
Accés: https://doi.org/10.26882/histagrar.078e01m
Localització: UAB: Humanitats; Universitat de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 414
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Societat feudal : una societat d'ordres / Josep Alavedra, Fundació Bosch i Cardellach
Alavedra i Bosch, Josep


En: 185925 El Vallès : de l'Edat Mitjana a la Moderna. Recull de ponències del V Curs d'Història del Vallès. Sabadell : Fundació Bosch i Cardellach, 2019



Matèries: Edat mitjana ; Feudalisme ; Estructura social
Àmbit:Vallès Occidental ; Vallès Oriental
Cronologia:[0000 - 1500]
Autors add.:Fundació Bosch i Cardellach
Localització: Fundació Bosch i Cardellach


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 414
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Estructura laboral i aspectes socials de Bellpuig en els anys 1575-1577 / per Josep M. Planes i Closa
Planes i Closa, Josep M.


En: Quaderns de El Pregoner d'Urgell. Bellpuig, núm. 13 (2000) , p. 53-74 : il.


Matèries: Fonts documentals ; Arxius notarials ; Estructura social ; Oficis ; Dades estadístiques ; Població ; Famílies ; Onomàstica
Àmbit:Bellpuig
Cronologia:1553; 1575 - 1577; 1696
Accés: https://www.raco.cat/index.php/QuadernsPregonerUrgell/article/view/217064
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Biblioteca Municipal Isidor Cònsul (Bellpuig); B. Central Comarcal (Tàrrega)


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 414
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Indicis d'emergència aristocràtica al registre funerari del nord-est peninsular. La tomba Agullana 184 / Raimon Graells
Graells i Fabregat, Raimon


En: Revista d'Arqueologia de Ponent. Lleida, núm. 14 (2004) , p. 61-83 (Documents
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.


Matèries: Jaciments arqueològics ; Estructures funeràries ; Prehistòria ; Arqueologia ; Estructura social ; Aixovars funeraris ; Ritus funeraris
Àmbit:Agullana
Cronologia:[2004]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/RAP/article/view/251934
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



página 1 de 21
ir a la página                         

Base de datos  fons : Formulario avanzado

   
Buscar:
en el campo:
 
1     
2   
3