"Los Cursillos de Selección" a l'Escola Normal de Lleida : proposta formativa en xarxa / Glòria Jové, Meritxell Simon
Jové Monclús, Glòria


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 11 (2025) , p. 77-82 : il. (Cultura) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

El 3 de juliol de 1931 es va aprovar un Decret que va introduir una iniciativa pedagògica alternativa, de caràcter formatiu i selectiu, per poder obtenir plaça pública a les escoles de la República: els "cursillos de selección profesional". Al Servei d'Arxiu i Documentació de la Universitat de Lleida, el Fons de l'Escola Normal de Lleida (1840-1951) disposa de manuscrits inèdits: diaris escrits per c. 190 mestres cursillistes durant el mes de febrer de 1932. En aquest article fem visible aquells/es cursillistes que van obtenir plaça en pobles de les terres de Lleida i que es van vincular amb el grup de renovació pedagògica Batec, portant a la seva escola metodologies pròpies de l'Escola Nova en general i freinetista en particular.

Una Escola de mestres / Antoni Bardavio
Bardavío i Novi, Antoni


En: Gausac. Sant Cugat del Vallès, núm. 54 (2021) , p. 166-167 (Ressenyes) 
Ressenya de:
. L'Escola de Mestres de Sant Cugat (1972-1992) : una mirada coral. Bellaterra : Servei de Publicacions UAB, 2020

La Normal de Girona i el Magisteri públic : 1914-1936 : edició commemorativa del 150è aniversari dels Estudis de Magisteri a Girona / Joan Puigbert
Puigbert i Busquets, Joan


Girona : Universitat de Girona, 1994
125 p. ; 22 cm
Referències bibliogràfiques.
ISBN 8488762038

La Normal de Girona : 150 anys d'història : 1844-1994 / Josep Clara, Pere Cornellà, Joan Puigbert
Clara i Resplandis, Josep


Girona : Universitat de Girona. Facultat de Ciències de l'Educació, DL 1995
205 p. : il. ; 24 cm
Referències bibliogràfiques.
ISBN 8488762313

Modesto Bargalló Ardévol (1894-1981), maestro de maestros e historidor de la ciencia / Manuel Segura, Alberto Gomis, José Mª Sánchez Jiménez
Segura, Manuel


En: Llull : revista de la Sociedad Española de Historia de las Ciencias y de las Técnicas. Madrid. Vol. 34, núm. 74 (2011) , p. 419-442
Notes. Bibliografia. Fonts.

Els (Nous?) estudiants de Magisteri / Xavier Besalú i Costa
Besalú i Costa, Xavier


En: Revista de Girona. Girona. Any 42, núm. 179 (1996) , p. 54-59 : il. (Educació) 
Notes.

Història del magisteri gironí / Salomó Marquès
Marquès i Sureda, Salomó


En: Revista de Girona. Girona. Any 42, núm. 174 (1996) , p. 96-97 (Bibliografia) 
Ressenya de:
. La Normal de Girona. 150 anys d'història / Josep Clara, Pere Cornellà, Joan Puigvert. Girona : Universitat de Girona, 1995

La Normal de Girona : records d'aniversari / Félix Casellas Casademont
Casellas Casademont, Félix


En: Revista de Girona. Girona. Any 40, núm. 167 (1994) , p. 54-46 : il. (Educació) 

Conté: La "recuperació" de Fidel Aguilar / Enric Marquès ; La modernitat de l'escultura europea de principis de segle / Eva Vàzquez ; El context artístic català del temps de Fidel Aguilar / Francesc Fontbona ; Aspectes de la relació Aguilar-Masó / Jaume Fàbrega ; Fidel Aguilar en les arts decoratives del noucentisme / Narcís Comadira, Joan Tarrús ; Memòria i oblit de Fidel en tres cartes inèdites / Narcís-Jordi Aragó ; Amics de les Arts i Fidel Aguilar / Josep Clara ; D'escultor a escultor : una aproximació a Fidel / Francesc Torres Monsó.

En Jaume Botey educador : una mirada personal / Rosa Maria Pujol Vilallonga
Pujol Vilallonga, Rosa Maria


En: Quaderns d'estudi : Centre d'Estudis de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat, núm. 33 (desembre 2019), p. 117-129
Número homenatge a Jaume Botey i Vallès. Resums en català, castellà i anglès.

Seguint el criteri personal de l'autora i en base al seu coneixement directe d'en Jaume Botey com a formador de mestres i educadors socials, l'article repassa algunes de les seves mirades sobre el fet educatiu. Des de la concepció d'en Jaume sobre l'alumnat i el professorat com a eixos centrals del procés educatiu s'apunten alguns dels seus objectius formatius a la universitat. Es planteja la seva manera personal d'acompanyar a les persones en el descobriment de la importància de lluitar per una educació no mercantilista, respectuosa amb les cultures locals i en base a un sentit crític de la realitat. Es parla de la seva visió de l'educació com un fet social, un fet històric, un fet polític, i un fet laic.

Àngels Ollé, mestra de mestres / escrit per Enric Valls
Valls, Enric


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. Novena època (3r trimestre 2019), 1 fitxer html : il.
Monogràfic dedicat a Àngels Ollé.

L'Àngels Ollé fou professora de l'Escola de Mestres de Tarragona durant vint-i-nou anys. Hi posà cordialitat, empenta, discreció, sensatesa i moltes destreses per a la comunicació efectiva amb els altres.

Aproximació a 150 anys d'història de l'escola de magisteri de Lleida (1841-1992) / Amparo Miñambres Abad
Miñambres Abad, Amparo


En: Ilerda : humanitats. Lleida, núm. L (1992-1993) , p. 193-198 (Dossier. L'escola de mestres i la formació del professorat) 
Notes a peu de pàgina.

Constants i variacions en el perfil sociològic del estudiants de magisteri / Lluís Samper Rasero
Samper Rasero, Lluís


En: Ilerda : humanitats. Lleida, núm. L (1992-1993) , p. 183-192 (Dossier. L'escola de mestres i la formació del professorat) 
Notes a peu de pàgina.

De l'Escola de Mestres a la Facultat d'Educació / Joan Biscarri i Gassió
Biscarri i Gassió, Joan


En: Ilerda : humanitats. Lleida, núm. L (1992-1993) , p. 193-198 (Dossier. L'escola de mestres i la formació del professorat) 
Notes a peu de pàgina.

Espiritisme a l'Escola Normal de Lleida / Josep Varela i Serra
Varela i Serra, Josep


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 5 (2018) , p. 59-68 : il. (Pedagogia) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Confiant que la Primera República (1873) garantia per sempre les llibertats, un grup d'espiritistes de Lleida deixà d'amagar les seves conviccions i publicà el llibre Roma y el Evangelio, l'any 1874. Al desembre d'aquest any la República s'esfondrava, però, facilitant que el grup espiritista fos expedientat a primers de 1875. Dos dels seus membres, professors de la Normal, foren apartats de la docència: El Director, Domènec de Miguel, i Josep Amigó. L'article descriu els principals fets de l'expedient i reflexiona sobre la dramàtica història.

L'Obtenció del títol de mestre de primeres lletres a la darreria el segle XVIII a Mataró (1788-1790) / Montserrat Gurrera i Lluch
Gurrera i Lluch, Montserrat


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2016, núm. XXXIII (2016) , p. 41-44 + [p. 147-168 : il.]
Resums de les comunicacions presentades. El número en paper de la revista inclou CD amb el text complet de les comunicacions. Sessió celebrada el 19 de novembre de 2016. Notes i bibliografia. Inclou apèndix gràfic.

L'Escola Normal de Lleida al segle XX : el problema dels edificis i el drama de les persones / Josep Varela i Serra
Varela i Serra, Josep


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 4 (2017) , p. 38-47 : il. (Pedagogia) 
Notes i bibliografia. Resums en català i anglès.

Aquest treball tracta dels diferents llocs on els edificis de l'Escola de Mestres (masculina i femenina) han estat situats a la ciutat de Lleida, des dels seus orígens fins a l'actualitat. També s'estudia la relació entre les persones -professors i autoritats- durant tot el període esmentat. L'article acaba amb una reflexió sobre el tipus d'educació que cal donar als estudiants de magisteri actuals.

L'Escola Normal femenina de Lleida : les primeres directores fins a Pepita Úriz Pi (1885-1936) / Quintí Casals Bergés
Casals Bergés, Quintí


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 4 (2017) , p. 58-69 : il. (Pedagogia) 
Notes i bibliografia. Resums en català i anglès.

En aquest article fem una anàlisi de l'Escola Normal Femenina a Lleida des de la seva creació en 1885 fins al començament de la Guerra Civil a Espanya (1936). En aquest repàs fem una nòmina del personal que dirigí l'escola i les seves principals docents, centrantnos, sobretot, en les figures de Lilia Heras, directora de 1887 a 1927, i Pepita Úriz, directora en temps de la República (1931-1934) com els dos models pedagògics contraposats que lluiten en l'escola i Catalunya per imposar el seu model educatiu.

L'Escola Normal de Tarragona al temps de la República (1931-1936) : una renovació qüestionada / Cristina Margriñà Salvat
Magriñà Salvat, Cristina


En: 120800 La II República al camp de Tarragona ; Piqué i Padró, Jordi; Sánchez i Cervelló, Josep (Dirs.). Tarragona : Cercle d'Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver del Camp de Tarragona, 2006. p. 37-98

Rosa Sensat y los orígenes de los Movimientos de Renovación Pedagógica = Rosa Sensat and the beginning of the Movimientos de Renovación Pedagógica / María Teresa Codina
Codina Mir, Maria Teresa


En: Historia de la Educación. Revista Interuniversitaria. Salamanca, núm. 21 (2002) , p. 91-104
Número monogràfic: "Transición democrática y educación". Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

A Catalunya el començament de la dictadura franquista va representar la ruptura violenta d'un procés educatiu de qualitat. En un ambient sociocultural retrògrad i repressiu, ja en els anys 40 hi ha educadors que intenten canviar alguna cosa. A meitat dels 50, pedagogs de la generació anterior transmeten informació sobre pedagogia activa a mestres que senten interès de millorar l'educació. La il·lusió, la dedicació, i la voluntat eficaç de pares i mestres es concreten en la creació d'escoles: educació integral, contacte amb la realitat, dimensió social, lliberteu/responsabilitat, treball en equip. La formació de mestres cristal·litza en la institució "Rosa Sensat". En els 60 la coordinació d'escoles representa un Moviment de Renovació Pedagògica. En els 70 les experiències educatives s'estenen, els principis s'estructuren, la Llei d'Educació General Bàsica oficialitza la renovació que havia començat clandestina. El primer de gener de 1981, el govern de la Generalitat assumeix les competències d'educació.

Els Orígens de Rosa Sensat : una alternativa a l'escola franquista / Marta Vallverdú
Vallverdú, Marta


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 427 (octubre 2016), p. 32-41 : il. (Focus) 
Bibliografia.

Marta Vallverdú reflexiona al voltant de L'Escola de Mestres Rosa Sensat com a exponent de la unió indestriable entre catalanitat i renovació pedagògica. Vallverdú exposa, en aquest article, un interessant recorregut per la trajectòria de l'Escola des dels seus precedents fins a l'actualitat, passant per les seves idees pedagògiques i els diferents projectes que s'hi han desenvolupa.