Teresa Cabré, una lingüista en acció / text i fotos: Josep M. Muñoz
Muñoz i Lloret, Josep MariaEn:
L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 498 (febrer 2023), p. 20-32 : il. (
L'Entrevista)
Maria Teresa Cabré Castellví (l'Argentera, Baix Camp, 1947) és lingüista, i l'actual presidenta de l'Institut d'Estudis Catalans. Quan va ser-ne elegida, l'any 2021, va ser la primera dona a ocupar aquest càrrec en 114 anys d'existència de la institució. És especialista en lingüística aplicada, lexicologia, morfologia lèxica, lexicografia, terminologia i neologia. Filla d'un forner, va estudiar el batxillerat a Manresa, lluny del clos familiar, i es va llicenciar en Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona l'any 1969, dins de la secció de Filologia Romànica (Hispànica). Aviat es va incorporar a la docència, i els estudis de doctorat la van portar a interessar-se pel discurs, en especial pel discurs polític, i a acostar-se al món universitari francès. Es va doctorar en Filosofia i Lletres l'any 1977 a la Universitat de Barcelona, amb la tesi Lenguajes especiales: Estudio léxico-semántico de los debates parlamentarios de 1931, dirigida pel seu mestre, Antoni M. Badia i Margarit. Professora adjunta de la Universitat de Barcelona des de 1970, no en va ser titular fins al 1984, després del llarg període combatiu del professorat no numerari. Docent de matèries com Lexicologia Catalana i Lingüística Aplicada Catalana, el 1985 va rebre de la Generalitat de Catalunya l'encàrrec de crear el TERMCAT, i en fou la primera directora fins al 1988. A la Universitat de Barcelona també hi va fundar el Servei de Llengua Catalana, que va dirigir entre 1989 i 1992. El 1990 guanya, encara a la Universitat de Barcelona, la càtedra de Lingüística Descriptiva Catalana, i el 1993 emprèn la creació d'un institut de recerca i tercer cicle a la nova Universitat Pompeu Fabra (UPF), on l'any 1994 guanya la càtedra de Lingüística i Terminologia i s'incorpora com a docent a la Facultat de Traducció i Interpretació. L'anada a la UPF va tenir com a primera motivació la creació de l'Institut de Lingüística Aplicada (IULA), que va dirigir entre 1993 i 2004. Preocupada per la docència, ha dirigit des del 1988 cinquanta tesis doctorals. És autora d'un nombre molt considerable de publicacions i d'articles en revistes especialitzades, i ha estat distingida amb nombrosos premis i reconeixements. Des de l'octubre de 2017 és catedràtica emèrita de la UPF (...).
