Història, societat i activitat al Camp de Tarragona a l'edat moderna i contemporània / Josep Fàbregas Roig, Alba Alonso Mora, Judit Vidal Bonavila, Margarita Gonzalvo-Cirac, Ricard Cantano Carballo, Agustí Agramunt Bayerri, Ginés Puente Pérez, Meritxell Ferré Baldrich ; coordinadors: Josep Fàbregas, Judit Vidal



Reus : Edicions del Centre de Lectura : Arola Editors*b2019,
198 p. : il. ; 22 cm (Assaig, 147) 
Edició 2019 de les Jornades d'Història organitzada pel Centre de Lectura de Reus sota el títol: "Història, societat i activitat al Camp de Tarragona a l'edat moderna i contemporània" del 25 de març al 2 d'abril de 2019. Referències bibliogràfiques. Precedeix el títol: Jornades d'història.
ISBN 9788412129588

De la mà dels coordinadors Josep Fàbregas i Judit Vidal, s'han editat les ponències presentades en la darrera edició de les Jornades d'Història al Centre de Lectura de Reus, els dies 25 de març i 2 d'abril de 2019. Durant aquestes jornades, vuit ponents, formats o vinculats a la Universitat Rovira i Virgili, van exposar les respectives investigacions sobre la temàtica central de Reus, capital del Baix Camp, motor del territori pels seus vincles amb les localitats dins de la seva àrea d'influència i capdavantera en qualsevol iniciativa de progrés. Les ponències se centren l'època moderna i contemporània, i donen visions diverses sobre la importància reusenca al llarg d'aquests anys. (PLECS).

La Modernització de la xarxa viària al Camp de Tarragona (1774-1870) / Agustí Agramunt Bayerri
Agramunt Bayerri, Agustí


Tarragona : Arola Editors, 2019
280 p. : il. ; 24 cm (Els llibres del Consell) 
Premi Tarragonès Beca d'Investigació Lucius Licinius Sura 2017 del Consell Comarcal del Tarragonès. Bibliografia.
ISBN 9788412027914

L'obra és un compendi de les principals actuacions realitzades en el camp de la millora de la xarxa de carreteres del Camp de Tarragona entre el darrer terç del s. XVIII i el darrer terç del s. XIX. Dins d'aquest poc menys d'un segle a mig camí entre la història moderna i la contemporània, s'hi culminaren fins a tres revolucions simultànies (la cultural, la política i l'econòmica) que transformaren per complet la societat i les seves necessitats logístiques i de mobilitat. La complexitat de les obres, la seva planificació i els costos elevadíssims de la seva execució foren un dels motors de les transformacions institucionals hagudes a la transició entre l'Antic Règim i els inicis del jove estat liberal. Catalunya, i concretament el Camp de Tarragona, foren espais de lideratge d'aquelles innovacions. A l'obra s'hi detallen experiències frustrades, insuficiències econòmiques, dificultats entre la destrucció de múltiples conflictes bèl·lics i incapacitats de tots tipus. Però el lector també hi trobarà casos de carreteres que es culminaren amb èxit, experiències que precediren la legislació específica en carreteres, personalitats d'aquestes comarques que esdevingueren líders en la història viària del país i models d'organització com la Junta de Carreteres, que fou la primera de les expressions de govern autònom de Catalunya en època contemporània i en la qual els delegats tarragonins jugaren un paper cabdal. Tot plegat configura un relat atíptic de la història del jove capitalisme del Camp, que interpel·là tant el poble com l'elit del moment i constitueix un dels fonaments de l'estructura territorial que tenim avui dia. (Editorial).

Copsar els grans canvis econòmics... de fa 300 anys / per Agustí Agramunt Bayerri
Agramunt Bayerri, Agustí


En: Butlletí informatiu : Arxiu Històric de Tarragona. Tarragona, núm. 19 (Desembre 2016), p. 17-18 : il. (Amb personalitat pròpia) 

La Burgesia de les Terres de l'Ebre en el marc de les companyies arrendatàries i comercials de les acaballes de l'Antic Règim / per Agustí Agramunt Bayerri
Agramunt Bayerri, Agustí


En: 155136 Després de les Noves Plantes : canvis i continuïtats a les terres de parla catalana. Actes del IX Congrés de la CCEPC (Cervera, 21 i 22 de febrer de 2014). Valls ; [Barcelona] ; [Móra la Nova] ; [Lleida] : Cossetània : Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana : Institut Ramon Muntaner : Institut d'Estudis Ilerdencs, 2014. p. 283-296

El Tortosinisme i el passat dissenyat / Agustí Agramunt Bayerri
Agramunt Bayerri, Agustí


En: Plecs d'Història Local. Barcelona, núm. 172 (febrer 2019), p. 5-7 : il. (Temes-2) 
Notes.

L'Arribada del ferrocarril a Tortosa : història d'una maniobra política (1852-1868) / Agustí Agramunt Bayerri
Agramunt Bayerri, Agustí


Benicarló : Onada, 2015
102 p. : il. ; 24 cm (Biblioteca la barcella, 21) 
XVI Premi Ciutat de Tortosa. Bibliografia.
ISBN 9788416505241

L'obra s'endinsa en l'entramat de negociacions a Madrid que realitzà el consistori tortosí per aconseguir una desviació del traçat de la línia del ferrocarril d'Almansa-València i Tarragona. Davant la voluntat del constructor de la línia, el marquès de Campo, de projectar-la paral·lela a la costa, ciutats com Reus, primer, i Tortosa, després, s'hi oposaren en favor d'un traçat interior que afavorís els seus interessos. L'estancament de la línia entre Tarragona i Barcelona, sumat al pes polític de Tarragona, deixà Reus fora de tota possibilitat de ser estació de la línia, però Tortosa seguia tenint possibilitats si aprofitava el debat sobre la ubicació del pont de la via sobre l'Ebre. La resolució del conflicte passà per influir políticament la resolució de la Junta Consultiva del Ministerio de Fomento a través de diferents personalitats capaces d'afavorir la voluntat tortosina. La resolució fou favorable a Tortosa, que aconseguí la construcció del pont i l'estació a peus del mur de la ciutat l'any 1868. (Editorial).

L'impacte de la protoindustrialització en la crisi del gremi seder de Tortosa (1760-1780) / Agustí Agramunt Bayerri
Agramunt Bayerri, Agustí


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 66 (2013) , p. 7-31 : gràf.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Associacionisme i sociabilitat a Tortosa el segle XIX / Agustí Agramunt
Agramunt Bayerri, Agustí


En: Plecs d'Història Local. Barcelona, núm. 161 (abril 2016), p. 8-10 : il. (Temes-3) 

Desenvolupament i subdesenvolupament de les terres de l'Ebre durant els segles XVIII i XIX [Fitxer informàtic] / Agustí Agramunt Bayerri ; [dirigida per: Ramon Arnabat i Mata]
Agramunt Bayerri, Agustí


[Tarragona] : Universitat Rovira i Virgili, 2015
Dirigida per: Arnabat i Mata, Ramon. Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Història i Història de l'Art, 2015
1 recurs electrònic

La present tesi doctoral analitza l'etapa de transició econòmica des de l'Antic Règim al Capitalisme durant els segles XVIII i XIX a la regió catalana de l'Ebre. Per un costat, posant atenció en l'evolució de les activitats industrials i comercials i, per altre, en el procés de la modernització de les infraestructures de transport i l'urbanisme de la ciutat de Tortosa. La falta de competitivitat de la indústria local i els conflictes bèl·lics del tombant de segle acabaren per exhaurir el vell sector secundari de la regió, que entrà en un procés d'agrarització generalitzada. El sector logístic i dels transports sobrevisqueren uns anys més. Durant el s. XVIII el mercat dels arrendaments senyorials havia dinamitzat el sector, però, arribats a finals de segle, també s'afeblí degut a l'ofec de les càrregues fiscals de Tortosa i la creixent atracció del mercat del Camp. La contracció econòmica i l'endarreriment en el creixement demogràfic que experimentà Tortosa féu que perdés l'autonomia administrativa, encara que l'elit continuaria tenint contacte directe amb l'estat central. Malgrat tot, a partir dels anys 40 del s. XIX, la situació canvià: es produí un repunt demogràfic després de les guerres carlines, i l'extensió i intensificació agrària del delta i de les planes interiors. Amb tot es reactivà la demanda interna. Al mateix temps, malgrat el fracàs de la renovació de la navegació fluvial a vapor, amb la Reial Companyia de Canalització de l'Ebre, l'arribada de capital inversor afavorí la creació d'empreses de serveis complementaris. Finalment, amb l'arribada del ferrocarril, va irrompre la nova indústria de transformació alimentària dirigida a l'exportació. El nou context social, demogràfic i econòmic acabaria per desencallar la qüestió urbanística precipitant la construcció de l'eixample urbà al 1886.

Els arrendaments municipals de propis i arbitraris de la ciutat de Tortosa a les acaballes de l'Àntic Règim / Agustí Agramunt Bayerri
Agramunt Bayerri, Agustí


En: Recerca. Tortosa, núm. 15 (2013) , p. 33-86 (Miscel·lània) 
Notes a peu de pàgina i bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.
Ressenya de:

Societats recreatives a la Tortosa del s. XIX / Agustí Agramunt Bayerri
Agramunt Bayerri, Agustí


En: Recerca. Tortosa, núm. 12 (2008) , p. 347-367 (Miscel·lània) 
Notes al peu de pàgina. Bibliografia. Resum en català, castellà i anglès.

L'article pretèn exposar els orígens i la proliferació de l'associacionisme recreatiu a la ciutat de Tortosa, tot inserint-lo en el context social i ideològic que aglutinava cadascuna de les diferents entitats. Començant per la Sociedad Lírico-Dramática, fundada el 1840, i passant pel Círculo de Artesanos i el Centro Dertosense (entre d'altres), es fa un seguiment de les activitats, conflictes interns i competències que marcaren el dia a dia d'aquestes associacions, a través de la premsa local caracteritzada pel seu partidisme. Tot plegat ofereix una visió atípica de la realitat cultural d'una ciutat que s'estava endinsant poc a poc a la contemporaneitat.

Els Mites del tortosinisme / Agustí Agramunt Bayerri
Agramunt Bayerri, Agustí


En: 135291 Història Local. Recorreguts pel liberalisme i el carlisme. Homenatge al doctor Pere Anguera (I). Catarroja ; Barcelona : Afers : Grup ISOCAC-URV, 2012. p. 79-94
 (Història local) 
Bibliografia. Notes.