Els Montaner, importants fabricants de suro calongins / Víctor Pou i Serradell
Pou i Serradell, Víctor


En: Revista del Baix Empordà. Palamós, núm. 32 (març-juny 2011), p. 104-108 : il. (Indústria) 
Bibliografia.

Diversitat i dinamisme afavorits pels recursos naturals / Jaume Feliu, Soledad Hernández
Feliu, Jaume


En: Revista de Girona. Girona. Any 46, núm. 200 (maig-juny 2000), p. 85-96 : il. (La Indústria) 
Número monogràfic: Balanç del segle XX.

La Qualitat de l'ocupació de la indústria a Catalunya : informe aprovat pel Ple del Consell de Treball, Econòmic i Social en la sessió extraordinària del dia 26 de novembre del 2018 / ponent: Gina Argemir

Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya.


Barcelona : Generalitat de Catalunya, Departament d'Empresa i Coneixement, 2019
244 p. ; 24 cm (Papers de l'Observatori de la Indústria, 5) 
ISBN 9788439398943
ISBN 9788439398974 (PDF)

Els governs han regulat aspectes que afecten la qualitat dels llocs de treball des de mitjans del segle XIX (salut i seguretat, reducció de la jornada de treball, vacances pagades, etc.). Tradicionalment, però, les polítiques públiques s'han centrat més en crear llocs de treball. S'entenia que una ocupació remunerada era la garantia d'un mínim benestar i per tant calia aconseguir els màxim llocs de treball possibles. Així doncs, el focus estava en generar ocupació, deixant la qualitat en un segon pla o relegant-ne el debat a moments de plena ocupació. La recessió viscuda al món occidental des de l'any 2008 va suposar un increment molt important de la taxa d'atur, especialment a Espanya i Catalunya, on aquesta es va allargar fins a l'any 2013. Els darrers anys s'ha produït una certa recuperació de l'ocupació, però una de les qüestions que més preocupa és la qualitat de l'ocupació que s'està generant. L'objectiu principal de l'informe és estudiar l'evolució de la qualitat de l'ocupació a la indústria, analitzar els factors que més incideixen en la determinació de la qualitat de l'ocupació i identificar els sectors industrials tractors en la creació d'ocupació de qualitat.

Guia d'El Prat 95 : societat : comerç, indústria i serveis / edició i coordinació: P. A. Civit i J. R. Gordo



El Prat : Rúbrica, cop. 1995
125 p. en pag. múltiple : il. (algunes col.) ; 21 cm + 1 plàn. pleg. + 4 fulls (Guies del comerç, la indústria i els serveis) 

El Mercat de l'oli a Tortosa abans de de 1938. Marques i empreses / Emili Llorente Roselló
Llorente Roselló, Emili


En: Recerca. Tortosa, núm. 14 (2012) , p. 11-68 : il. (Dossier: La industria oliera en el tombant del s. XIX i XX) 
Inclou llista i reproducció de les marques. Resums en català, castellà i anglès.

Estudi sobre el mercat de l'oli d'oliva sorgit a Tortosa des de finals de segle XIX fins l'any 1938, usant com a font d'informació la literatura produïda pels principals historiadors d'aquest sector. Estudi sobre les marques registrades d'oli d'oliva per empreses tortosines, partint de la informació obtinguda en l'arxiu històric de la Oficina Española de Patentes y Marcas, que permet situar històricament l'auge del mercat olier local, amb l'exemple de la lluita empresarial per la marca d'oli Tortosa. Origen i evolució de les empreses olieres locals, les "famílies" de l'oli; la seva expansió per Espanya. Esment d'algunes empreses d'origen italià arrelades a Tortosa. Presentació d'una taula de 257 marques d'oli d'oliva d'empreses tortosines i reproducció dels logos de 50 marques.

Pallarés en la indústria i comercio oleícolas / Lourdes Pérez Moral
Pérez Moral, Lourdes


En: Recerca. Tortosa, núm. 14 (2012) , p. 69-92 : il. (Dossier: La industria oliera en el tombant del s. XIX i XX) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

Aquest article estudia els inicis d'una casa exportadora d'olis d'origen català. El fundador, Fernando Pallarés Besora, va orientar el producte al consumidor final mitjançant un innovador procés tecnològic en les fases de transformació, gestió, logística i comercialització. Alhora va emprar instruments de propaganda i va embassar diferents tipus d'oli amb l'objectiu de diversificar riscos i protegir-se de possibles canvis en les preferències dels consumidors. Tot seguit s'analitza la constitució d'una empresa (Pallarés Hermanos) que tingués com a protagonista dos dels seus fills i s'ubicà a Andalusia.

El Vallès, terra de telers / Manel Domènech Mir
Domènech i Mir, Manel


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 30 (2015) , p. 67-72 : il. (Monogràfic. La indústria tèxtil a Mollet) 
Resum.

Introducció a les Jornades de la Indústria tèxtil a Mollet on es repassa el procés d'industrialització del país amb l'evolució de la indústria tèxtil i els canvis que va aportar a la societat en els seus inicis, així com les diverses etapes fins a la situació actual.

Història del cotó a Mollet del Vallès, 1871-1963 / M. Àngels Suárez i González
Suárez i González, M. Àngels


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 30 (2015) , p. 79-96 : il. (Monogràfic. La indústria tèxtil a Mollet) 
Resum.

El Cotó és la primera fàbrica tèxtil de Mollet que fa servir el vapor com a força motriu, així com la més important de les indústries molletanes dedicades al cotó. Hem reconstruït la seva història des de 1871, en què obre amb el nom d'Arañó fins el 1963, en què tanca amb el de Texal SA. Durant tot aquest temps el Cotó va ser portat per diferents empreses i va canviar de propietaris en tres ocasions. Sempre van ser empreses de fora de Mollet.

Breu recorregut històric per Can Fàbregas - Sedunion. Mollet del Vallès, 1900-2001 / M. Àngels Suárez i González
Suárez i González, M. Àngels


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 30 (2015) , p. 97-140 : il. (Monogràfic. La indústria tèxtil a Mollet) 
Resum, bibliografia i fonts. Inclou apèndix documental amb la transcripció de les entrevistes.

L'any 2003, el CEM va dedicar les Jornades de Tardor a les empreses emblemàtiques de la industrialització de Mollet del Vallès. Llavors vaig escriure un article sobre la indústria sedera de Can Fàbregas - Sedunion, que es va publicar al volum 19 de Notes, l'any 2004 Quan l'any 2014 el CEM es planteja dedicar les Jornades a les indústries tèxtils de la nostra ciutat, es va veure clar que s'havia de tornar a parlar de Can Fàbregas - Sedunion. Reprenem la història d'aquesta important empresa sedera que durant un segle va deixar sentir el soroll dels seus telers a Mollet i fem un breu recorregut per la seva trajectòria històrica, tot comentant aspectes que a l'anterior article no vam destacar.

La fàbrica de Can Mulà en el record de la gent. Mollet del Vallès, 1913-1971 / Rosa Maria Securún i Fuster
Securún i Fuster, Rosa Maria


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 30 (2015) , p. 141-156 : il. (Monogràfic. La indústria tèxtil a Mollet) 
Resum, bibliografia i fonts.

Aproximació a la realitat de la fàbrica tèxtil de Can Mulà de Mollet del Vallès, on parlem dels inicis, l'evolució (que dividim en quatre etapes: 1913 - 1936, 1936 - 1939, 1939 - 1956 i 1956 - 1971) i el capítol dedicat a la gent a partir de les vivències i els records de més de trenta persones entrevistades.

Josep Molas, director de Can Fàbregas / Xavier Pérez Gómez
Pérez i Gómez, Xavier


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 30 (2015) , p. 157-174 : il. (Monogràfic. La indústria tèxtil a Mollet) 
Resum, bibliografia i fonts.

Biografia de Josep Molas, director de l'empresa Sederies Fàbregas de Mollet durant prop de 40 anys, de 1929 a 1967. Va néixer a Barcelona el 1897 i va estudiar direcció d'empreses tèxtils a l'Escola Indusú trial de Barcelona. Va arribar a Mollet el 1929, va viure a Sant Fost de Campsentelles, on va ser alcalde de 1942 a 1952. A Mollet del Vallès va ser cap local del Movimiento de 1940 a 1949. En aquesta ciutat va ser també molt conegut per la seva activitat cívica i cultural a entitats com El Casal, l'Hospital de Mollet o una Escola de Formació Professional de la qual va ser professor i director. També fou corresponsal del setmanari Vallès de Granollers, a la capital del Baix Vallès entre 1944 i 1976. Va morir a l'Hospital de Mollet el gener de 1991.

Tallers familiars i petites indústries tèxtils a Mollet del Vallès / M. Carme Macià Gràcia
Macià i Gràcia, M. Carme


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 30 (2015) , p. 193-206 : il. (Monogràfic. La indústria tèxtil a Mollet) 
Resum, bibliografia i fonts.

A la segona meitat del segle XX, els petits tallers tèxtils convivien amb les grans indústries. Al centre de Mollet hi havia una zona d'aquestes, amb quatre indústries: les Cintes (Oliveras i Martí), Rayalse, Textil Mollet i Can Gonzalvo (Tèxtil Gelpí). Aquestes quatre empreú ses van constituir, per la seva ubicació a la cruïlla dels carrers Bernat Metge i Sant Jordi, una peculiar zona de petiú ta indústria tèxtil. En els dos primers casos, la proximitat es va produir perú què els propietaris i iniciadors eren les mateixes persones. En els altres, creiem que era per la disponibilitat del terreny en aquells moments. Però també hi va haver petits tallers en moltes altres zones de Mollet, a qualsevol habitatú ge hi podia haver una petita indústria tèxtil. En aquest recull potser no hi són tots, però expliquem els que hem pogut documentar: Miquel Rabasó, Indústries Defaus, Àngel Cuní, Gerú mans Sanmartí, Joan Margarit i Josep Comellas, Manel Tarrats, els Visillos (Cortinatges Josep Colomer), les Alú fombres (Herederos de J. Canal), Tejiú dos Sánchez Diaz, Aprestos y Acabados Mollet i Cosmos de Tints.

Els darrers batecs del tèxtil a Mollet del Vallès : Texlene SA (Shappe-tex) / M. Carme Macià Gràcia
Macià i Gràcia, M. Carme


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 30 (2015) , p. 207-216 : il. (Monogràfic. La indústria tèxtil a Mollet) 
Resum, bibliografia i fonts.

Ja en plena crisi del tèxtil, es van instal·lar a Mollet del Vallès dues emú preses de tipologia mitjana procedents del Barcelonès. Una era Texlene SA, relacionada amb la Seda de Barcelona, l'altra, La España Industrial SA, una de les més emblemàtiques de la història tèxtil de Catalunya i que després de moltes dificultats intentava una nova etapa amb un canvi d'ubicació. Totes dues coincideixen en què varen finalitzar l'activitat a Mollet el mateix any, el 1981. Les raons perquè aquestes emú preses sense cap relació amb Mollet s'hi establissin eren les bones comunicacions i l'existència d'aigua, però també hi va haver factors concrets i específics de cadascuna.

Lèxic de la indústria tèxtil a Mollet del Vallès / Manel Domènech Mir, Maria Forns Roca, Maria Navas Jara, [et al.]



En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 30 (2015) , p. 217-224 (Monogràfic. La indústria tèxtil a Mollet) 

Magdaleniense e industria ósea en la vertiente sur de los Pirineos. Una caracterización tipológica y tecnológica del trabajo de las materias duras animales en el NE peninsular durante el Tardiglaciar / José Miguel Tejero
Tejero Cáceres, José Miguel


En: 128873 Els Pirineus i les àrees circumdants durant el tardiglacial. Mutacions i filiacions tecnoculturals, evolució paleoambiental (16000-10000 BC) . Puigcerdà : Institut d'Estudis Ceretans, 2009. p. 283-298 : gràf., il.
 (Arqueozoologia, primeres matèries minerals, traceologia, i indústria òssia) 
Bibliografia.

Disponibilitat de màteries primeres silícies i explotació antròpica a la vessant meridional dels Pirineus orientals / Xavier Mangado, David Ortega, Xavier Terradas



En: 128873 Els Pirineus i les àrees circumdants durant el tardiglacial. Mutacions i filiacions tecnoculturals, evolució paleoambiental (16000-10000 BC) . Puigcerdà : Institut d'Estudis Ceretans, 2009. p. 211-226 : il.
 (Arqueozoologia, primeres matèries minerals, traceologia, i indústria òssia) 
Bibliografia.

La Cinteria manresana: un patrimoni urbà que cal preservar / Josep Oliveras i Samitier
Oliveras i Samitier, Josep


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 82 (2003) , p. 22-25 (Indústria i ciutat: de la història al patrimoni: dossier) 

La Transformació del sector vetaire a Manresa (1890 - 1919) / Ramon Vila i Despujol, Lluís Virós i Pujolà
Vila i Despujol, Ramon


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 82 (2003) , p. 13-21 (Indústria i ciutat: de la història al patrimoni: dossier) 

El Carrer Cantarell i el naixement de la indústria cotonera manresana al principi del segle XIX / Àngels Solà i Parera
Solà i Parera, Àngels


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 82 (2003) , p. 7-12 (Indústria i ciutat: de la història al patrimoni: dossier) 

Entrevista a Emma Vila, regidora de turisme de Manresa / Salvador Redó i Martí
Redó i Martí, Salvador


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 60 (1998) , p. 53-55 (Reflexions sobre la indústria turística a la Catalunya central: dossier)