Cal Jepet de les bicicletes / Arxiu Familiar Galderic Safont



En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 41, núm. 154 (hivern 2022), p. 48-49 : il. (Història gràfica) 

Cal Jepet de les bicicletes, i de les motos, l'establiment que posa en marxa el 1933 Ramon Macià Caselles al Carrer Francesc Macià de Puig-reig, es va convertir en un espai de trobada dels nois i dels homes.

Quan mig Olot menjava dels sants / Joan Sala, text
Sala i Plana, Joan


En: Garrotxes. Cassà de la Selva, núm. 30 (tardor-hivern 2022), p. 90-91 : il. (Patrimoni. Etnologia) 

Fem el pessebre! : la història d'una tradició nadalenca / text de Maria Coll i fotografies d'Enrique Marco
Coll, Maria


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 249 (desembre 2022), p. 56-61 : il.

Working women in the factories and home workshops of Catalonia in the 19th and first third of the 20th centuries / Albert Balcells
Balcells i González, Albert


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 8 (2015) , p. 71-82
Notes i referències. Inclou nota biogràfica de l'autor.

The contribution of female labour to Catalan industrialisation was very important in both the textile industry and the garment-making industry. Likewise, in the early 20th century, the tertiary sector offered women new chances for salaried jobs. This article offers an overview of the evolution of female labour at factories and home-based workshops with its specific problems, the resistances it had to overcome, the influence of the purportedly protective legislation and the consequences of women joining the workforce from the 19th century to the 1930s.

Les Dones treballadores a la fàbrica i al taller domèstic de la Catalunya del segle XIX i el primer terç del XX / Albert Balcells
Balcells i González, Albert


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 8 (2015) , p. 171-180
Notes i referències. Inclou nota biogràfica de l'autor.

La contribució del treball femení a la industrialització catalana fou molt important tant al sector tèxtil com al de la confecció de roba i, entrat el segle xx, el sector terciari oferí a les dones noves oportunitats de treball assalariat. Aquí s'examina globalment l'evolució del treball femení fabril i al taller domèstic amb la seva problemàtica específica, les resistències que hagué de superar, la incidència de la legislació suposadament protectora i les conseqüències de la incorporació de les dones al món laboral des del segle XIX fins als anys trenta del segle XX.

Els Sants d'Olot busquen mans / Text: Eva Vàzquez ; fotografies: Jordi S. Carrera
Vàzquez Ramió, Eva


En: Revista de Girona. Girona. Any 45, núm. 193 (març-abril 1999), p. 30-37 : il. (Treball de redacció) 
Notes.

Francesc Vidal : la apuesta para las industrias de arte en Barcelona (1878-1914) / [Pilar Vélez, Patrícia Altimira (Eds.) ; Ricard Bru i Turull, Mónica Piera, Josep Capsir, Celestina Losada Varea, Jordi Bonet i Armengol]



Barcelona : Museu del Disseny de Barcelona : Institut de Cultura de Barcelona : Ajuntament de Barcelona, 2022
183 p. : il. col. ; 23 cm
Bibliografia. Conté: Fortuna crítica de Francesc Vidal, de mediados del siglo XX hasta la actualidad / Pilar Vélez -- Francesc Vidal, precursor de las industrias artísticas de Barcelona, buen conocedor de las tendencias europeas de su tiempo / Pilar Vélez -- Francesc Vidal i Jevellí, una vida entre el arte y la industria / Ricard Bru -- Las obras artísticas, decorativas y de utilidad de F. Vidal / Mónica Piera -- Técnicas -- La fundición artística / Ricard Bru -- Vitrales cloisonné: innovación internacional, fracaso comercial y éxito artístico / Jordi Bonet -- Grandes encargos -- El palacio de Sobrellano y otros encargos de Comillas / Celestina Losada -- El palau Güell / Mónica Piera -- El palau Casades / Josep Capsir -- Estilos -- El neogótico, máss goticista que el gótico / Pilar Vélez -- Japonismo / Ricard Bru -- El estilo ruso / Mónica Piera -- Catálogo de mobiliario Vidal del Museu del Disseny de Barcelona.
ISBN 9788491564140

No es pot parlar del modernisme sense fer referència a la figura de Francesc Vidal i Jevellí (1848-1914), creador dels tallers artístics més innovadors del seu temps, únics a Espanya. El Museu del Disseny, amb l'edició de la publicació Francesc Vidal. L'aposta per les indústries d'art a Barcelona (1878-1914), vol reconèixer l'obra d'un dels personatges cabdals de la Barcelona artística del vuitcents i símbol de tota una època. (Editorial).

Francesc Vidal : l'aposta per les indústries d'art a Barcelona (1878-1914) / [Pilar Vélez, Patrícia Altimira (Eds.) ; Ricard Bru i Turull, Mónica Piera, Josep Capsir, Celestina Losada Varea, Jordi Bonet i Armengol]



Barcelona : Museu del Disseny de Barcelona : Institut de Cultura de Barcelona : Ajuntament de Barcelona, 2022
183 p. : il. col. ; 23 cm
Bibliografia. Conté: Fortuna crítica de Francesc Vidal, de mitjan segle XX fins a l'actualitat / Pilar Vélez -- Francesc Vidal, capdavanter de les indústries artístiques de Barcelona, bon coneixedor de les tendències europees del seu temps / Pilar Vélez -- Francesc Vidal i Jevellí, una vida entre l'art i la indústria / Ricard Bru -- Les obres artístiques, decoratives i d'utilitat d'F. Vidal / Mónica Piera -- Tècniques -- La foneria artística / Ricard Bru -- Vitralls cloisonné: innovació internacional, fracàs comercial i èxit artístic / Jordi Bonet -- Grans encàrrecs -- El palau de Sobrellano i altres encàrrecs de Comillas / Celestina Losada -- El palau Güell / Mónica Piera -- El palau Casades / Josep Capsir -- Estils -- El neogòtic, més goticista que el gòtic / Pilar Vélez -- Japonisme / Ricard Bru -- L'estil rus / Mónica Piera -- Catàleg de mobiliari Vidal del Museu del Disseny de Barcelona.
ISBN 9788491564133

No es pot parlar del modernisme sense fer referència a la figura de Francesc Vidal i Jevellí (1848-1914), creador dels tallers artístics més innovadors del seu temps, únics a Espanya. El Museu del Disseny, amb l'edició de la publicació Francesc Vidal. L'aposta per les indústries d'art a Barcelona (1878-1914), vol reconèixer l'obra d'un dels personatges cabdals de la Barcelona artística del vuitcents i símbol de tota una època. (Editorial).

Els Font de Vilamalla : una família de mecànics / Joan Ferrerós, text ; Rosana Vidal, fotografia
Ferrerós, Joan


En: Alberes. Cassà de la Selva, núm. 12 (tardor-hivern 2014), p. 18-23 : il. (Retrat de família) 

Sebastià Grabulós, "El Canari" / Joan Vila i Carreras
Vila i Carreras, Jordi


En: El Salner : Butlletí del Grup Cultural Castelló d'Empúries. Castelló d'Empúries. Any 14, núm. 13 (2007) , p. 113-115 : il. (Biografies) 

Ubicació tallers manufactura i fàbriques gèner de punt



En: Fulls d'història local. Escala, núm. 103 (abril 2014), p. 1844-1847 (p. 68-71)
Número dedicat a "La indústria del gènere de punt a l'Escala".

La Terrisseria ibérica de les Hortes de Cal Pons (Pontons, Alt Penedès). Un centre productor de ceràmica ibèrica. Segles IV-III aC / Ramon Cardona i Colell, David Asensio Vilaró, Rafel Jornet i Niella, Jordi Herms i Fiol, Jordi Morer de Llorens i Josep Pou Vallès



En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2016-2017 (2019) , p. 240-272 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Després de nou campanyes consecutives d'intervenció arqueològica es pot dir que la terrisseria de les Hortes de Cal Pons (Pontons| Alt Penedès) és un dels complexos especialitzats més interessants trobats a Catalunya relacionats amb la producció de la ceràmica ibèrica entre els segles IV i III aC. A diferència d'altres àrees peninsulars| era molt escàs el coneixement dels centres productius ceràmics en època ibèrica a l'àrea catalana fins a la recuperació i excavació d'aquest jaciment. La recerca realitzada durant aquests darrers anys ha portat a la descoberta d'altres terrisseries a la zona| fent que la Cessetània es configuri com el lloc on es realitza la investigació més important sobre tallers ceràmics d'època ibèrica plena. Les Hortes de Cal Pons ofereixen un ric conjunt arqueològic de set forns ceràmics| cubetes de decantació| canteres d'extracció d'argila i edificacions relacionades amb l'emmagatzematge i treball de la ceràmica. Els estudis arqueomètrics que s'estan realitzant sobre les materials ceràmics d'aquesta terrisseria i els estudis de territori permetran analitzar en un futur el destí de les ceràmiques produïdes en aquest jaciment.

El Camp de les Lloses, un exemple d'implantació militar al territori d'època romanorepublicana. Tona. Barcelona / Montserrat Duran i Caixal, Imma Mestres i Santacreu, Carles Padrós Gómez i Jordi Principal



En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2014-2015 (2017) , p. 11-45 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

El jaciment del Camp de les Lloses exemplifica un dels pocs paradigmes arqueològics conservats a Catalunya de poblament militar relacionat amb una infraestructura viària d'època romanorepublicana (110 a. de la n. e.). L'assentament dóna a conèixer la primerenca implantació territorial a gran escala sota pautes itàliques i el procés de romanització del nord-est peninsular. Durant el període tardorepublicà es produeix un nou impuls d'organització del territori a partir de la creació d'una xarxa logística que s'articula entorn de l'exèrcit, en funció d'unes necessitats estratègiques que van més enllà de la simple ocupació d'un determinat espai. Presentem la fase d'ocupació republicana (125-80 a. de la n. e.) amb l'excavació de 10 edificis articulats al voltant d'un carrer pavimentat que connectava amb el camí proconsular de Mani Sergi amb el mil·liari de la VII milla del Vilar de Tona.

El Quarter nord de la vila fortificada de baixmedieval Sabadell i el barri artesà d'època moderna del Raval. Intervencions 2011-2013 / Jordi Roig Buxó, Joan M. Coll Riera
Roig i Buxó, Jordi


En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2013-2014 (2016) , p. 11-37 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Les intervencions arqueològiques fetes al c/ Sant Joan, 12, a la Via Massagué, 16-22-c/ Raval de Dins, 21-27 i al c/ Les Valls, 11, han permès localitzar trams de la muralla dels segles XIV i XV, corresponents al tancament nord de la vila fortificada baix medieval i a l'emmurallament del barri del Raval. S'han excavat habitatges i casals medievals situats, intra murs i dins l'àmbit del raval. Per altra banda, s'han excavat diversos tallers i obradors de vidre i de terrissa dels segles XVI i XVII-XVIII, als límits del perímetre emmurallat i configurant una àrea artesanal en el barri del Raval.

La Terrisseria romana de la Fornaca (Vilassar de Dalt) / Núria Rosselló, Toni Gironès, Agustí Gamarra
Rosselló, Núria


En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2006 (2008) , p. 191-212 : il.
Bibliografia.

Un Taller artesà ibèric a Olèrdola (Alt Penedès). L'alum com a indicador químic per a la localització dels llocs de tenyit o d'adobatge de pell / Núria Molist, Joan Enrich, Josep M. Bosch, Salvador Butí, M. García, Montse Gómez, Josep Mestres, Jordina Salas, Rosa M. Sanabre, Nati Salvadó



En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2003-2004 (2006) , p. 129-170 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

El Taller tèxtil del Coll del Moro de Gandesa (Terra Alta) / Mònica Blasco, Núria Rafel
Blasco i Arasanz, Mònica


En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 1993-1994 (1995) , p. 37-50 : il.
Bibliografia.

Procès de transformació d'un taller de RENFE en un espai polialent [sic] [Fitxer informàtic] / M. Alba Torras Sendra ; [dirigit per: Agustí Portales Ponts]
Torras Sendra, M. Alba


2015
Dirigida per: Portales Pons, Agustí. Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Construccions Arquitectòniques II, 2015
1 recurs electrònic
Projecte final de carrera.

Aquest projecte consisteix en el procés de transformació d'una nau taller de RENFE, ubicat dins del recinte de les actuals instal·lacions del Museu del Ferrocarril de Catalunya, al municipi de Vilanova i la Geltrú (Garraf) S'analitzen exemples de transformacions d'altre Patrimoni Industrial Arquitectònic i museus, sobre edificacions vinculades al mon del ferrocarril com també als museus en general, centres culturals, centres lúdics. Es realitza la proposta d'un centre cultural "Museu del ferrocarril Centre Cultural de VNG". Aquesta transformació implica una actuació en les naus annexes a la Nau Taller, amb espais del centre cultural com: la llibreria, la "Nau segle XXI" com a cafeteria- restaurant, la "Nau del Pont Grua" com a sala polivalent (conferències, concerts,...), reubicació dels lavabos (actualment en un contenidor en el mig de la nau), i la nau taller com a sala d'exposicions permanent i temporal d'us museístic. En l' exterior, un espai destinat a la terrassa de la cafeteria, des de on es pot contemplar la "Rotonda" on es troba la col·lecció de locomotores de vapor més important de Europa.

Projecte de rehabilitació i ampliació del Taller de reparació de locomotores del Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú [Fitxer informàtic]
Gascón Climent, Eduardo


2010
1 recurs electrònic
Concurs per la redacció d'un avantprojecte d'ordenació del conjunt museístic del Museu del Ferrocarril a Vilanova i la Geltrú.

Proposta de restitució arquitectònica i funcional de taller ceràmic del Vila-sec / Josep Francesc Roig Pérez, Rubén Ramírez Roldán
Roig Pérez, Josep Francesc


En: Butlletí : Centre d'Estudis Alcoverencs. Alcover, núm. 124 (2017) , p. 74-88 : il. (Recerca) 
Bibliografia.