português | english | français | català

logo

Búsqueda en la base de datos

Base de datos:
FONS
Buscar:
RECERCA []
Referencias encontradas:
Mostrando:
1 .. 20   en el formato [Estandar]
página 1 de 10
ir a la página                        


1 / 190
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Les Redaccions catalanes de la Carta del Preste Joan / Abel Vázquez Márquez
Vázquez Márquez, Abel


En: Recerca. Tortosa, núm. 19 (2022) , p. 11-33 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

El Preste Joan era un poderós rei-sacerdot cristià que governava un gran imperi a l'Extrem Orient. La seva llegenda va circular per tota Europa des de mitjans del segle XII gràcies a la famosa Carta del preste Joan, una epístola apòcrifa on aquest personatge descrivia el seu regne i totes les meravelles que contenia. El present article estudia les redaccions catalanes de la Carta, posant especial èmfasi en la versió del notari tortosí Jaume Despont (1383), que constitueix la primera traducció d'aquesta missiva a una llengua ibèrica. Una anàlisi conjunta dels testimonis catalans de la Carta revela la importància dels espais literaris francès i occità en la transmissió de la llegenda a l'àrea catalana. Aquest interès pel regne del Preste, a més, es relaciona amb el nou gust per l'exotisme que va promoure el gòtic internacional, i també amb l'expansió política i econòmica de la Corona d'Aragó cap a la Mediterrània oriental, un context que afavoria la popularitat d'aquests relats (bé que falsos) sobre els desconeguts territoris asiàtics.


Matèries: Literatura ; Llegendes ; Notaris ; Llengua catalana ; Corona d'Aragó ; Baixa edat mitjana ; Geografia
Àmbit:Tortosa ; Catalunya
Cronologia:[1300 - 1600]
Accés: https://raco.cat/index.php/Recerca/article/view/421088
Localització: B. Popular (Ulldecona); B. Pública Comarcal (Mora d'Ebre); B. Mestre Cabré (Tivissa); Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 190
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Dansa de la mort : context i origen. El cas dels frescos del Convent de Sant Francesc de Morella / Ariadna Lluch Fusté
Lluch Fusté, Ariadna


En: Recerca. Tortosa, núm. 19 (2022) , p. 35-55 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

En el present article es farà una aproximació al gènere de les danses macabres provant de buscar-ne el seu origen i el context geogràfic, cercant on es presentaren per primera vegada. Per tal de presentar una obra que forma part del gènere macabre, es realitzarà un estudi iconogràfic dels frescos del convent franciscà de Morella, en el qual es presenta una dansa de la mort acompanyades per altres escenes de caire macabra. No es coneix del cert quin va ser l'origen del gènere, quines van ser les motivacions que l'impulsaren a tenir el gran desenvolupament que experimentà durant la baixa edat mitjana.


Matèries: Convents ; Pintura mural ; Iconografia ; Dansa ; Mort ; Art ; Baixa edat mitjana
Matèries:Convent de Sant Francesc de Morella
Àmbit:Morella - Castelló
Cronologia:[1350 - 1500]
Accés: https://raco.cat/index.php/Recerca/article/view/421089
Localització: B. Popular (Ulldecona); B. Pública Comarcal (Mora d'Ebre); B. Mestre Cabré (Tivissa); Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 190
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Si algunes coses per honor vostra podem fer, ab bona confiança nos escrivits : les relacions epistolars de la ciutat de Tortosa a la fi del segle XIV (1388-1392) / Agustí Campos Perales
Campos Perales, Agustí


En: Recerca. Tortosa, núm. 19 (2022) , p. 57-80
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

En aquest article oferim una aproximació històrica a la Tortosa de la fi del segle XIV a través de l'anàlisi de les relacions epistolars que la ciutat hi desenvolupà. S'han estudiat una seixantena de cartes amb les quals és possible conéixer el grau de participació de la ciutat en els afers polítics de la monarquia a través de la cort i les Corts. Unes relacions amb el conjunt de la corona que es pretenien establir en igualtat de condicions amb la resta de ciutats del Principat. També és possible identificar una participació activa de la ciutat en els afers que podien menystenir les seues llibertats i privilegis, no només amb els poders baronials o municipals, sinó també amb el rei.


Matèries: Monarquia ; Joan I el Caçador ; Fonts documentals ; Epistolari ; Privilegi local ; Corts generals de la corona ; Baixa edat mitjana
Àmbit:Tortosa
Cronologia:1388 - 1392
Accés: https://raco.cat/index.php/Recerca/article/view/421090
Localització: B. Popular (Ulldecona); B. Pública Comarcal (Mora d'Ebre); B. Mestre Cabré (Tivissa); Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 190
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Inventari de béns del pescador Miquel Lombart : una aproximació als pescadors tortosins del segle XIV / Toni Cartes Reverté
Carles Reverté, Toni


En: Recerca. Tortosa, núm. 19 (2022) , p. 81-99
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

L'article que a continuació es presenta té com a principal objectiu l'estudi de la vinculació de la reina Maria de Castella (1401-1458) amb la ciutat de Tortosa. Aquesta relació es contempla des del prisma de la política a partir de les reunions de corts, actes de justícia arbitrats per la sobirana dins la diòcesi, així com la relació d'aquesta amb el món del comerç i els problemes que afeixugaven els mariners i mercaders de l'èpocaA partir de l'inventari de béns d'un pescador tortosí del segle XIV, es fa un recorregut pels arts de pesca personals i col·lectius practicats en el riu, en els estanys i en el mar, així com una aproximació a l'ús dels mateixos en els diferents ambients i temporades per part d'un pescador professional.


Matèries: Pescadors ; Pesca ; Inventariss ; Bens mobles ; Utillatge ; Sistemes de pesca ; Baixa edat mitjana ; Fonts documentals
Matèries: Llombart, Miquel
Àmbit:Tortosa
Cronologia:[1300 - 1400]
Accés: https://raco.cat/index.php/Recerca/article/view/421091
Localització: B. Popular (Ulldecona); B. Pública Comarcal (Mora d'Ebre); B. Mestre Cabré (Tivissa); Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 190
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Vinculació de Maria de Castella, reina d'Aragó (1416-1458), amb la ciutat de Tortosa / Carme Rosario Torrejón
Rosario Torrejón, Carme


En: Recerca. Tortosa, núm. 19 (2022) , p. 101-122 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

L'article que a continuació es presenta té com a principal objectiu l'estudi de la vinculació de la reina Maria de Castella (1401-1458) amb la ciutat de Tortosa. Aquesta relació es contempla des del prisma de la política a partir de les reunions de corts, actes de justícia arbitrats per la sobirana dins la diòcesi, així com la relació d'aquesta amb el món del comerç i els problemes que afeixugaven els mariners i mercaders de l'època.


Matèries: Monarques ; Dona ; Convents ; Cort General de Catalunya ; Baixa edat mitjana ; Fonts documentals
Matèries: Maria de Castella (1401-1458)
Àmbit:Tortosa ; Aragó, corona d'
Cronologia:[1416 - 1458]
Accés: https://raco.cat/index.php/Recerca/article/view/421092
Localització: B. Popular (Ulldecona); B. Pública Comarcal (Mora d'Ebre); B. Mestre Cabré (Tivissa); Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 190
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Església gòtica de Tivissa. Alguns apunts i poques certeses / Jordi Marquès Ariño
Marquès Ariño, Jordi


En: Recerca. Tortosa, núm. 19 (2022) , p. 123-154 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

L'article pretén analitzar l'església gòtica de Tivissa a partir del context històric en què es va iniciar la seva construcció i de les referències documentals posteriors que permeten descriure com transcorria la vida diària del temple durant el segle XV. Tot i la manca de fonts documentals primàries, es poden apuntar algunes hipòtesis a partir de l'estudi comparatiu d'altres fàbriques coetànies i properes geogràficament. Les conclusions que s'apunten en aquest treball són, per tant, susceptibles d'una modificació posterior en el cas de que apareguessin noves informacions, tant documentals com arquitectòniques o arqueològiques.


Matèries: Arquitectura religiosa ; Esglésies ; Art ; Gòtic ; Urbanisme ; Transformació urbana ; Fonts documentals ; Visites pastorals
Àmbit:Tivissa
Cronologia:[1100 - 1600]
Accés: https://raco.cat/index.php/Recerca/article/view/421093
Localització: B. Popular (Ulldecona); B. Pública Comarcal (Mora d'Ebre); B. Mestre Cabré (Tivissa); Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 190
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
47 notícies sobre l'argenter Domingo Bernat (i una sobre Antoni Ferrús) / Jacobo Vidal Franquet
Vidal Franquet, Jacobo


En: Recerca. Tortosa, núm. 19 (2022) , p. 155-214 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Inclou apèndix amb edició documental. Resums en català, castellà i anglès.

Edició de documents relatius a l'activitat dels orfebres de Tortosa Domingo Bernat (1500-1520) i Antoni Ferrús (1522).


Matèries: Artistes ; Orfebres ; Art ; Gòtic ; Renaixement ; Fonts documentals
Matèries: Bernat, Domingo ; Ferrús, Antoni
Àmbit:Tortosa
Cronologia:1500 - 1522
Accés: https://raco.cat/index.php/Recerca/article/view/421094
Localització: B. Popular (Ulldecona); B. Pública Comarcal (Mora d'Ebre); B. Mestre Cabré (Tivissa); Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 190
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Terme de la Ràpita en el context del conflicte entre les monges Santjoanistes i el Reial Patrimoni (XVIII-XIX) / Pilar Reverté
Reverté, Pilar


En: Recerca. Tortosa, núm. 19 (2022) , p. 215-238 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Fonts. Resums en català, castellà i anglès.

Dos documents de l'Arxiu Municipal de Sant Carles de la Ràpita ens permeten identificar i contextualitzar un croquis del terme de la Ràpita (s. XVIII) i descriure un dels conflictes més importants que van mantenir les monges Santjoanistes amb el Reial Patrimoni per la delimitació de la seva heretat i els drets sobre ella.


Matèries: Monestirs ; Congregacions religioses ; Religioses ; Masos ; Ajuntament ; Fonts documentals ; Termes territorials ; Plet
Matèries:Monestir de de Santa Maria de la Ràpita ; Santjoanistes
Àmbit:Sant Carles de la Ràpita
Cronologia:1700 - 1900
Accés: https://raco.cat/index.php/Recerca/article/view/421095
Localització: B. Popular (Ulldecona); B. Pública Comarcal (Mora d'Ebre); B. Mestre Cabré (Tivissa); Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 190
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Literatura de creació a Tortosa abans de la Renaixença (1821-1878) / Enric Querol Coll
Querol i Coll, Enric


En: Recerca. Tortosa, núm. 19 (2022) , p. 239-263
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

L'article repassa la producció literària de creació a Tortosa -novel·la, poesia, teatre -, en el període anterior a la Renaixença, tot mirant de reconstruir la xarxa cultural i intel·lectual del moment, així com l'impacte de l'aparició de la premsa periòdica en el fet literari.


Matèries: Literatura ; Teatre ; Premsa local ; Renaixença
Àmbit:Tortosa
Cronologia:1821 - 1878
Accés: https://raco.cat/index.php/Recerca/article/view/421096
Localització: B. Popular (Ulldecona); B. Pública Comarcal (Mora d'Ebre); B. Mestre Cabré (Tivissa); Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 190
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Fluxos migratoris entre les Terres de l'Ebre i Olesa de Montserrat (Baix Llobregat) / Carles Millàs i Castellví
Millàs i Castellví, Carles


En: Recerca. Tortosa, núm. 19 (2022) , p. 265-299 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia i fonts. Resums en català, castellà i anglès.

Aquest article presenta els moviments migratoris entre Olesa de Montserrat i les Terres de l'Ebre des de 1581 a 1930. Entre les migracions històriques interiors a Catalunya s'han destacat els desplaçaments camp-ciutat i muntanya-litoral, però no s'han de menystenir els fluxos entre ambdós territoris, les migracions de retorn o les re-emigracions dels nostres avantpassats.


Matèries: Demografia ; Moviments migratoris ; Dades estadístiques ; Migaració interna
Àmbit:Olesa de Montserrat ; Terres de l'Ebre
Cronologia:1581 - 1930
Accés: https://raco.cat/index.php/Recerca/article/view/421097
Localització: B. Popular (Ulldecona); B. Pública Comarcal (Mora d'Ebre); B. Mestre Cabré (Tivissa); Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 190
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Imatge i culte de Sant Salvador d'Horta a la Catalunya barroca / Sara Caredda, Ramon Dilla Martí
Caredda, Sara


En: Recerca. Tortosa, núm. 18 (2018) , p. 11-33 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Sant Salvador d'Horta, franciscà nascut a Santa Coloma de Farners l'any 1520 i difunt a Cagliari l'any 1567, fou probablement el més cèlebre taumaturg català dels segles XVI i XVII. El present article explora l'arrelament de la devoció vers Salvador d'Horta a Catalunya, terra natal del sant, on hi ha documentades desenes de capelles i altars, desaparegudes a causa dels avatars històrics. Així mateix, l'estudi analitzarà la singularitat iconogràfica de les escasses imatges catalanes que ens han arribat, per tal d'examinar el paper jugat pel Principat en el procés de propagació del culte durant l'època moderna.


Matèries: Devoció als Sants ; Sants ; Iconografia ; Art religiós ; Edat moderna ; Barroc
Matèries: Salvador d'Horta, Sant (1520-1567)
Àmbit:Santa Coloma de Farners ; Catalunya
Cronologia:[1500 - 1700]
Autors add.:Dilla Martí, Ramon
Accés: https://raco.cat/index.php/Recerca/article/view/376994
Localització: B. Popular (Ulldecona); B. Pública Comarcal (Mora d'Ebre); B. Mestre Cabré (Tivissa); Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 190
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Aportaciones documentales sobre los maestros de la iglesia de la Asunción de Gandesa (Tarragona) entre 1698 y 1701 / Jorge Martín Marco
Martín Marco, Jorge


En: Recerca. Tortosa, núm. 18 (2018) , p. 35-53 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Les rutes comercials que connectaven els diferents territoris de la Corona d'Aragó van ser aprofitades pels professionals de la construcció, per a circular i portar a terme les seves trajectòries professionals a aquells llocs on els requerien. El cas de les transferències arquitectòniques entre el Baix Aragó i la Terra Alta és un bon exemple d'això, ja que picapedrers procedents l'àmbit aragonès es van traslladar fins a la comarca catalana per a construir esglésies com la de la Pobla de Massaluca, per Pedro Pizarro, o la de Gandesa, que va comptar amb la intervenció d'Ignacio Gascón i Antonio Estrada, entre 1698 i 1701.


Matèries: Esglésies ; Arquitectura religiosa ; Barroc ; Picapedrers ; Construcció d'edificis ; Fonts documentals
Matèries: Pizarro, Pedro ; Gascón, Ignacio ; Estrada, Antonio
Matèries:Església de l'Assumpció de Gandesa
Àmbit:Gandesa ; Pobla de Massaluca, la
Cronologia:1698 - 1701
Accés: https://raco.cat/index.php/Recerca/article/view/377003
Localització: B. Popular (Ulldecona); B. Pública Comarcal (Mora d'Ebre); B. Mestre Cabré (Tivissa); Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 190
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Una Aproximació a les pintures murals de l'església de l'Assumpció de Vinarós / Marc Millan Rabasa
Millan Rabasa, Marc


En: Recerca. Tortosa, núm. 18 (2018) , p. 55-69 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

El segle XVIII va deixar una gran petjada artística a la localitat de Vinaròs, fet que es materialitza a les pintures descobertes l'any 2013 als murs exteriors de la seva església parroquial. A aquest article es donaran hipòtesis de datació i atribució i es contextualitzarà l'obra, així com s'intentaran trobar els referents pictòrics i arquitectònics per donar a conèixer la que, ara per ara, és l'obra al fresc més extensa del País Valencià.El segle XVIII va deixar una gran petjada artística a la localitat de Vinaròs, fet que es materialitza a les pintures descobertes l'any 2013 als murs exteriors de la seva església parroquial. A aquest article es donaran hipòtesis de datació i atribució i es contextualitzarà l'obra, així com s'intentaran trobar els referents pictòrics i arquitectònics per donar a conèixer la que, ara per ara, és l'obra al fresc més extensa del País Valencià.


Matèries: Esglésies ; Arquitectura religiosa ; Art religiós ; Pintura mural
Matèries:Església de l'Assumpció de Vinaròs
Àmbit:Vinaròs - Castelló ; Baix Maestrat
Cronologia:[1701 - 1800]
Accés: https://raco.cat/index.php/Recerca/article/view/377004
Localització: B. Popular (Ulldecona); B. Pública Comarcal (Mora d'Ebre); B. Mestre Cabré (Tivissa); Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 190
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els Arquitectes municipals de Tortosa (1901-1923) / Antoni López Daufí
López i Daufí, Antoni


En: Recerca. Tortosa, núm. 18 (2018) , p. 71-99
Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia. Inclou imatges de les signatures dels arquitectes. Resums en català, castellà i anglès.

De la trajectòria i les aportacions dels arquitectes municipals de Tortosa durant la vintena d'anys que acomiadaven el segle XIX ens en vàrem ocupar en un anterior article. Continuant aquesta arquitectologia local, abordem en el present escrit les dues dècades següents marcades, arquitectònicament parlant, per l'arribada i l'auge del Modernisme a la ciutat. La relació cronològica dels professionals que van ostentar aquest càrrec dona peu a rescatar de l'oblit alguns dels més rellevants episodis urbanístics que van modelar la Tortosa d'avui.


Matèries: Ajuntament ; Empleats municipals ; Arquitectes ; Projectes d'arquitectura ; Modernisme
Matèries: Monguió i Segura, Pau (1865-1956) ; Batlle Amfrés, Francesc ; Ayguavives i Montagut de León de Vasallo, Ignasi d' ; Font Blanco, Josep Maria ; Brugueras Llobet, Ignasi (1883-1964) ; Monguió Fonts, Pau
Àmbit:Tortosa
Cronologia:1901 - 1923
Accés: https://raco.cat/index.php/Recerca/article/view/377005
Localització: B. Popular (Ulldecona); B. Pública Comarcal (Mora d'Ebre); B. Mestre Cabré (Tivissa); Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 190
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Epidèmia de grip de 1918 al municipi de Tortosa / Cristina Favà Bel
Favà Bel, Cristina


En: Recerca. Tortosa, núm. 18 (2018) , p. 101-121 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia i fonts.

El següent article analitza el transcurs de l'epidèmia de grip de 1918 al municipi de Tortosa, l'índex de mortalitat registrat i com la pandèmia afectà la vida quotidiana de la població.


Matèries: Epidèmies ; Salut pública ; Mortaldat ; Vida quotidiana
Àmbit:Tortosa
Cronologia:1918
Accés: https://raco.cat/index.php/Recerca/article/view/377006
Localització: B. Popular (Ulldecona); B. Pública Comarcal (Mora d'Ebre); B. Mestre Cabré (Tivissa); Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 190
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Veu Comarcal / Carme Gombau Domingo
Gombau Domingo, Carme


En: Recerca. Tortosa, núm. 18 (2018) , p. 123-152
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

La Veu comarcal és un setmanari escrit en català a Tortosa, que sorgeix a la palestra després de desaparéixer el quinzenari esquerrà Acció. La publicació, catalanista i de dretes, fou testimoni dels Fets d'Octubre de 1934 i en va fer la crònica a la ciutat. El rotatiu convisqué amb la revista cultural Vida Tortosina, també escrita en català, juntament amb les revistes bilingües La Zuda, Germanor i La Santa Cinta. Tres són els eixos temàtics d'aquest article: el moment historicopolític, la qüestió agrària, i la defensa de la religió catòlica i de la doctrina en català.


Matèries: Premsa comarcal ; Premsa en català ; Premsa política ; Catalanisme ; República espanyola II ; Fets del 6 d'octubre 1934 ; Crònica
Matèries:Veu Comarcal, la
Àmbit:Tortosa
Cronologia:1934
Accés: https://raco.cat/index.php/Recerca/article/view/377007
Localització: B. Popular (Ulldecona); B. Pública Comarcal (Mora d'Ebre); B. Mestre Cabré (Tivissa); Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 190
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Pica dels vencedors : gènesi i primers intents de materialització del Monument a la Batalla de l'Ebre de Tortosa (1939-1958) / Sònia Castelló i Torà
Castelló i Torà, Sònia


En: Recerca. Tortosa, núm. 18 (2018) , p. 153-181
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

El polèmic monument a la Batalla de l'Ebre que s'aixeca enmig del riu Ebre al seu pas pel centre de Tortosa és l'hereu d'un projecte sorgit en els despatxos municipals pocs mesos després de la fi de la Guerra Civil Espanyola. En un primer moment, el monument havia d'homenatjar l'exèrcit franquista i la seva recent victòria en la guerra. Però les dificultats logístiques i els tripijocs ideològics tant de l'àmbit municipal com provincial i nacional van anar posposant-ne la materialització. El retard en l'execució del projecte va fer que el significat de la torre propagandística que s'havia d'aixecar enmig de l'Ebre anés virant d'acord amb els interessos del règim. Només un aspecte es va mantenir inalterable en els diferents intents inicials d'aixecar el monument: la voluntat que aquest fos un element d'enaltiment de la figura del dictador Francisco Franco.


Matèries: Franquisme ; Primer franquisme ; Guerra civil espanyola ; Batalla de l'Ebre ; Monuments ; Projectes ; Commemoració ; Propaganda política
Àmbit:Tortosa
Cronologia:1939 - 1958
Accés: https://raco.cat/index.php/Recerca/article/view/377008
Localització: B. Popular (Ulldecona); B. Pública Comarcal (Mora d'Ebre); B. Mestre Cabré (Tivissa); Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 190
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Un Manuscrit sobre la font de l'Avellà: Análicis del agua de la Fuente de la Avellá por el Dr. Don Thomás Villanova. Año de 1798 / Albert Curto Homedes
Curto i Homedes, Albert


En: Recerca. Tortosa, núm. 18 (2018) , p. 185-196
Resums en català, castellà i anglès.

Transcripció d'un manuscrit de 1798, conservat a l'Arxiu Comarcal del Baix Ebre, de Tomàs Villanova, catedràtic de la Universitat de València, en el que analitza científicament les aigües de la Font de l'Avellà, en el terme municipal de Catí.


Matèries: Aigües medicinals ; Fonts ; Manuscrits ; Arxius comarcals
Matèries:Arxiu Comarcal del Baix Ebre
Àmbit:Catí - Castelló ; Alt Maestrat ; Baix Ebre
Cronologia:1798
Accés: https://raco.cat/index.php/Recerca/article/view/377009
Localització: B. Popular (Ulldecona); B. Pública Comarcal (Mora d'Ebre); B. Mestre Cabré (Tivissa); Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 190
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Sobre els orígens del castell d'Ulldecona : hisn, castrum o alguna cosa diferent? / Joan Negre
Negre Pérez, Joan


En: Recerca. Tortosa, núm. 18 (2018) , p. 199-233
Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Aquest article sorgeix inicialment com a resposta a un text publicat per aquesta mateixa revista en el seu anterior número, i que porta per títol "El castell d'Ulldecona i els fantasmes que encara hi viuen", escrit per Toni Forcadell. Les crítiques de l'autor cap a la nostra interpretació dels orígens i l'evolució històrica de la fortalesa, però, ens han fet pensar que tal vegada no hagem exposat d'una manera suficientment sistemàtica i clara la nostra hipòtesi. És la impressió que tenim, vistos els arguments que esgrimeix l'arqueòleg, que en molts casos són imprecisos, incorrectes i, en els pitjors casos, fal·laços. Intentarem, doncs, utilitzar l'oportunitat que ens brinda Recerca per a explicar amb un major detall la proposta amb què treballem respecte de l'origen de la fortificació i el poblament de la foia d'Ulldecona.


Matèries: Castells ; Epoca musulmana ; Alta edat mitjana ; Fortificacions ; Fonts documentals ; Excavacions arqueològiques
Matèries:Castell d'Ulldecona
Àmbit:Ulldecona
Cronologia:[1100 - 1200]
Accés: https://raco.cat/index.php/Recerca/article/view/377010
Localització: B. Popular (Ulldecona); B. Pública Comarcal (Mora d'Ebre); B. Mestre Cabré (Tivissa); Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 190
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
"Godall" : etimologia d'un topònim del Montsià / Pere Balañà i Abadia
Balañà i Abadia, Pere


En: Recerca. Tortosa, núm. 18 (2018) , p. 237-240

El mateix topònim "Godall" (que, com a mínim, ha generat els actuals cognoms Godall, Goday i Guday) apareix repetit en diverses ubicacions del nostre país, si ens atenem a les dades oficials que dóna el Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, Barcelona, Generalitat de Catalunya-Institut d'Estudis Catalans. 2ª ed., 2009).


Matèries: Toponímia ; Etimologia
Àmbit:Godall
Cronologia:2028
Accés: https://raco.cat/index.php/Recerca/article/view/377011
Localització: B. Popular (Ulldecona); B. Pública Comarcal (Mora d'Ebre); B. Mestre Cabré (Tivissa); Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



página 1 de 10
ir a la página                        

Base de datos  FONS : Formulario avanzado

   
Buscar:
en el campo:
 
1     
2   
3