português | english | français | català

logo

Búsqueda en la base de datos

Base de datos:
FONS
Buscar:
RECERCA []
Referencias encontradas:
Mostrando:
1 .. 20   en el formato [Estandar]
página 1 de 9
ir a la página                      


1 / 180
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Imatge i culte de Sant Salvador d'Horta a la Catalunya barroca / Sara Caredda, Ramon Dilla Martí
Caredda, Sara


En: Recerca. Tortosa, núm. 18 (2018) , p. 11-33 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Sant Salvador d'Horta, franciscà nascut a Santa Coloma de Farners l'any 1520 i difunt a Cagliari l'any 1567, fou probablement el més cèlebre taumaturg català dels segles XVI i XVII. El present article explora l'arrelament de la devoció vers Salvador d'Horta a Catalunya, terra natal del sant, on hi ha documentades desenes de capelles i altars, desaparegudes a causa dels avatars històrics. Així mateix, l'estudi analitzarà la singularitat iconogràfica de les escasses imatges catalanes que ens han arribat, per tal d'examinar el paper jugat pel Principat en el procés de propagació del culte durant l'època moderna.


Matèries: Devoció als Sants ; Sants ; Iconografia ; Art religiós ; Edat moderna ; Barroc
Matèries: Salvador d'Horta, Sant (1520-1567)
Àmbit:Santa Coloma de Farners ; Catalunya
Cronologia:[1500 - 1700]
Autors add.:Dilla Martí, Ramon
Accés: https://raco.cat/index.php/Recerca/article/view/376994
Localització: B. Popular (Ulldecona); B. Pública Comarcal (Mora d'Ebre); B. Mestre Cabré (Tivissa); Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 180
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Aportaciones documentales sobre los maestros de la iglesia de la Asunción de Gandesa (Tarragona) entre 1698 y 1701 / Jorge Martín Marco
Martín Marco, Jorge


En: Recerca. Tortosa, núm. 18 (2018) , p. 35-53 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Les rutes comercials que connectaven els diferents territoris de la Corona d'Aragó van ser aprofitades pels professionals de la construcció, per a circular i portar a terme les seves trajectòries professionals a aquells llocs on els requerien. El cas de les transferències arquitectòniques entre el Baix Aragó i la Terra Alta és un bon exemple d'això, ja que picapedrers procedents l'àmbit aragonès es van traslladar fins a la comarca catalana per a construir esglésies com la de la Pobla de Massaluca, per Pedro Pizarro, o la de Gandesa, que va comptar amb la intervenció d'Ignacio Gascón i Antonio Estrada, entre 1698 i 1701.


Matèries: Esglésies ; Arquitectura religiosa ; Barroc ; Picapedrers ; Construcció d'edificis ; Fonts documentals
Matèries: Pizarro, Pedro ; Gascón, Ignacio ; Estrada, Antonio
Matèries:Església de l'Assumpció de Gandesa
Àmbit:Gandesa ; Pobla de Massaluca, la
Cronologia:1698 - 1701
Accés: https://raco.cat/index.php/Recerca/article/view/377003
Localització: B. Popular (Ulldecona); B. Pública Comarcal (Mora d'Ebre); B. Mestre Cabré (Tivissa); Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 180
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Una Aproximació a les pintures murals de l'església de l'Assumpció de Vinarós / Marc Millan Rabasa
Millan Rabasa, Marc


En: Recerca. Tortosa, núm. 18 (2018) , p. 55-69 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

El segle XVIII va deixar una gran petjada artística a la localitat de Vinaròs, fet que es materialitza a les pintures descobertes l'any 2013 als murs exteriors de la seva església parroquial. A aquest article es donaran hipòtesis de datació i atribució i es contextualitzarà l'obra, així com s'intentaran trobar els referents pictòrics i arquitectònics per donar a conèixer la que, ara per ara, és l'obra al fresc més extensa del País Valencià.El segle XVIII va deixar una gran petjada artística a la localitat de Vinaròs, fet que es materialitza a les pintures descobertes l'any 2013 als murs exteriors de la seva església parroquial. A aquest article es donaran hipòtesis de datació i atribució i es contextualitzarà l'obra, així com s'intentaran trobar els referents pictòrics i arquitectònics per donar a conèixer la que, ara per ara, és l'obra al fresc més extensa del País Valencià.


Matèries: Esglésies ; Arquitectura religiosa ; Art religiós ; Pintura mural
Matèries:Església de l'Assumpció de Vinaròs
Àmbit:Vinaròs - Castelló ; Baix Maestrat
Cronologia:[1701 - 1800]
Accés: https://raco.cat/index.php/Recerca/article/view/377004
Localització: B. Popular (Ulldecona); B. Pública Comarcal (Mora d'Ebre); B. Mestre Cabré (Tivissa); Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 180
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els Arquitectes municipals de Tortosa (1901-1923) / Antoni López Daufí
López i Daufí, Antoni


En: Recerca. Tortosa, núm. 18 (2018) , p. 71-99
Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia. Inclou imatges de les signatures dels arquitectes. Resums en català, castellà i anglès.

De la trajectòria i les aportacions dels arquitectes municipals de Tortosa durant la vintena d'anys que acomiadaven el segle XIX ens en vàrem ocupar en un anterior article. Continuant aquesta arquitectologia local, abordem en el present escrit les dues dècades següents marcades, arquitectònicament parlant, per l'arribada i l'auge del Modernisme a la ciutat. La relació cronològica dels professionals que van ostentar aquest càrrec dona peu a rescatar de l'oblit alguns dels més rellevants episodis urbanístics que van modelar la Tortosa d'avui.


Matèries: Ajuntament ; Empleats municipals ; Arquitectes ; Projectes d'arquitectura ; Modernisme
Matèries: Monguió i Segura, Pau (1865-1956) ; Batlle Amfrés, Francesc ; Ayguavives i Montagut de León de Vasallo, Ignasi d' ; Font Blanco, Josep Maria ; Brugueras Llobet, Ignasi (1883-1964) ; Monguió Fonts, Pau
Àmbit:Tortosa
Cronologia:1901 - 1923
Accés: https://raco.cat/index.php/Recerca/article/view/377005
Localització: B. Popular (Ulldecona); B. Pública Comarcal (Mora d'Ebre); B. Mestre Cabré (Tivissa); Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 180
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Epidèmia de grip de 1918 al municipi de Tortosa / Cristina Favà Bel
Favà Bel, Cristina


En: Recerca. Tortosa, núm. 18 (2018) , p. 101-121 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia i fonts.

El següent article analitza el transcurs de l'epidèmia de grip de 1918 al municipi de Tortosa, l'índex de mortalitat registrat i com la pandèmia afectà la vida quotidiana de la població.


Matèries: Epidèmies ; Salut pública ; Mortaldat ; Vida quotidiana
Àmbit:Tortosa
Cronologia:1918
Accés: https://raco.cat/index.php/Recerca/article/view/377006
Localització: B. Popular (Ulldecona); B. Pública Comarcal (Mora d'Ebre); B. Mestre Cabré (Tivissa); Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 180
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Veu Comarcal / Carme Gombau Domingo
Gombau Domingo, Carme


En: Recerca. Tortosa, núm. 18 (2018) , p. 123-152
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

La Veu comarcal és un setmanari escrit en català a Tortosa, que sorgeix a la palestra després de desaparéixer el quinzenari esquerrà Acció. La publicació, catalanista i de dretes, fou testimoni dels Fets d'Octubre de 1934 i en va fer la crònica a la ciutat. El rotatiu convisqué amb la revista cultural Vida Tortosina, també escrita en català, juntament amb les revistes bilingües La Zuda, Germanor i La Santa Cinta. Tres són els eixos temàtics d'aquest article: el moment historicopolític, la qüestió agrària, i la defensa de la religió catòlica i de la doctrina en català.


Matèries: Premsa comarcal ; Premsa en català ; Premsa política ; Catalanisme ; República espanyola II ; Fets del 6 d'octubre 1934 ; Crònica
Matèries:Veu Comarcal, la
Àmbit:Tortosa
Cronologia:1934
Accés: https://raco.cat/index.php/Recerca/article/view/377007
Localització: B. Popular (Ulldecona); B. Pública Comarcal (Mora d'Ebre); B. Mestre Cabré (Tivissa); Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 180
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Pica dels vencedors : gènesi i primers intents de materialització del Monument a la Batalla de l'Ebre de Tortosa (1939-1958) / Sònia Castelló i Torà
Castelló i Torà, Sònia


En: Recerca. Tortosa, núm. 18 (2018) , p. 153-181
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

El polèmic monument a la Batalla de l'Ebre que s'aixeca enmig del riu Ebre al seu pas pel centre de Tortosa és l'hereu d'un projecte sorgit en els despatxos municipals pocs mesos després de la fi de la Guerra Civil Espanyola. En un primer moment, el monument havia d'homenatjar l'exèrcit franquista i la seva recent victòria en la guerra. Però les dificultats logístiques i els tripijocs ideològics tant de l'àmbit municipal com provincial i nacional van anar posposant-ne la materialització. El retard en l'execució del projecte va fer que el significat de la torre propagandística que s'havia d'aixecar enmig de l'Ebre anés virant d'acord amb els interessos del règim. Només un aspecte es va mantenir inalterable en els diferents intents inicials d'aixecar el monument: la voluntat que aquest fos un element d'enaltiment de la figura del dictador Francisco Franco.


Matèries: Franquisme ; Primer franquisme ; Guerra civil espanyola ; Batalla de l'Ebre ; Monuments ; Projectes ; Commemoració ; Propaganda política
Àmbit:Tortosa
Cronologia:1939 - 1958
Accés: https://raco.cat/index.php/Recerca/article/view/377008
Localització: B. Popular (Ulldecona); B. Pública Comarcal (Mora d'Ebre); B. Mestre Cabré (Tivissa); Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 180
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Un Manuscrit sobre la font de l'Avellà: Análicis del agua de la Fuente de la Avellá por el Dr. Don Thomás Villanova. Año de 1798 / Albert Curto Homedes
Curto i Homedes, Albert


En: Recerca. Tortosa, núm. 18 (2018) , p. 185-196
Resums en català, castellà i anglès.

Transcripció d'un manuscrit de 1798, conservat a l'Arxiu Comarcal del Baix Ebre, de Tomàs Villanova, catedràtic de la Universitat de València, en el que analitza científicament les aigües de la Font de l'Avellà, en el terme municipal de Catí.


Matèries: Aigües medicinals ; Fonts ; Manuscrits ; Arxius comarcals
Matèries:Arxiu Comarcal del Baix Ebre
Àmbit:Catí - Castelló ; Alt Maestrat ; Baix Ebre
Cronologia:1798
Accés: https://raco.cat/index.php/Recerca/article/view/377009
Localització: B. Popular (Ulldecona); B. Pública Comarcal (Mora d'Ebre); B. Mestre Cabré (Tivissa); Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 180
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Sobre els orígens del castell d'Ulldecona : hisn, castrum o alguna cosa diferent? / Joan Negre
Negre Pérez, Joan


En: Recerca. Tortosa, núm. 18 (2018) , p. 199-233
Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Aquest article sorgeix inicialment com a resposta a un text publicat per aquesta mateixa revista en el seu anterior número, i que porta per títol "El castell d'Ulldecona i els fantasmes que encara hi viuen", escrit per Toni Forcadell. Les crítiques de l'autor cap a la nostra interpretació dels orígens i l'evolució històrica de la fortalesa, però, ens han fet pensar que tal vegada no hagem exposat d'una manera suficientment sistemàtica i clara la nostra hipòtesi. És la impressió que tenim, vistos els arguments que esgrimeix l'arqueòleg, que en molts casos són imprecisos, incorrectes i, en els pitjors casos, fal·laços. Intentarem, doncs, utilitzar l'oportunitat que ens brinda Recerca per a explicar amb un major detall la proposta amb què treballem respecte de l'origen de la fortificació i el poblament de la foia d'Ulldecona.


Matèries: Castells ; Epoca musulmana ; Alta edat mitjana ; Fortificacions ; Fonts documentals ; Excavacions arqueològiques
Matèries:Castell d'Ulldecona
Àmbit:Ulldecona
Cronologia:[1100 - 1200]
Accés: https://raco.cat/index.php/Recerca/article/view/377010
Localització: B. Popular (Ulldecona); B. Pública Comarcal (Mora d'Ebre); B. Mestre Cabré (Tivissa); Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 180
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
"Godall" : etimologia d'un topònim del Montsià / Pere Balañà i Abadia
Balañà i Abadia, Pere


En: Recerca. Tortosa, núm. 18 (2018) , p. 237-240

El mateix topònim "Godall" (que, com a mínim, ha generat els actuals cognoms Godall, Goday i Guday) apareix repetit en diverses ubicacions del nostre país, si ens atenem a les dades oficials que dóna el Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, Barcelona, Generalitat de Catalunya-Institut d'Estudis Catalans. 2ª ed., 2009).


Matèries: Toponímia ; Etimologia
Àmbit:Godall
Cronologia:2028
Accés: https://raco.cat/index.php/Recerca/article/view/377011
Localització: B. Popular (Ulldecona); B. Pública Comarcal (Mora d'Ebre); B. Mestre Cabré (Tivissa); Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 180
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els Moriscos de la comanda d'Ascó (Ascó, Vinebre i Riba-roja)
Serrano Daura, Josep


En: Recerca. Tortosa, núm. 17 (2017) , p. 11-41: il. (Miscel·lània
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

Breu relació d'allò que succeeix amb els moriscos de la Comanda hospitalera d'Ascó,arran l'expulsió general ordenada dels catalans el 1610. Primer ens referim, però, al procés de conversió dels sarraïns d'aquest districte senyorial riberenc a principis dels. XVI, seguim amb les vicissituds dels seus descendents conversos fins la primeria del XVII i les conseqüències de l'expulsió. Finalment destaquem l'inici d'un nou procés repoblacional a Ascó segons Carta que l'Orde de l'Hospital de Sant Joan concedeix al lloc el 1615, i veiem què ocorre amb els moriscos que hi romanen.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Edat moderna ; Musulmans ; Moriscos ; Aljama ; Conversions religioses ; Expulsió dels moriscos ; Ordes religiosos
Matèries:Orde de Sant Joan de Jerusalem ; Hospitalers
Àmbit:Ascó ; Vinebre ; Riba-roja d'Ebre
Cronologia:[1401 - 1615]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Recerca/article/view/360675
Localització: B. Popular (Ulldecona); B. Pública Comarcal (Mora d'Ebre); B. Mestre Cabré (Tivissa); Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 180
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Obra musical dels germans Juan i Valero Moreno y Polo preservada a l'Arxiu Capitular de la catedral de Tortosa / David Matheu i Haskell-Bell
Matheu i Haskell-Bell, David


En: Recerca. Tortosa, núm. 17 (2017) , p. 43-56: il. (Miscel·lània
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Dins del conjunt de composicions musicals preservades a l'Arxiu Capitular de Tortosa,hi destaca, tant per volum com per qualitat, el treball dels compositors Juan i Valero Moreno y Polo, presents a la seu tortosina en les dècades centrals del S. XVIII.Investigadors i intèrprets contemporanis han aprofundit comparativament poc en les seues composicions sacres, que romanen en bona part desconegudes malgrat el seuvalor. La present aproximació té com a objecte esbrinar alguns dubtes sobre l'autoria concreta de les composicions, així com traçar les línies generals de l'estil compositiu en què s'emmarquen.


Matèries: Músics ; Música religiosa ; Partitures musicals ; Catedrals ; Arxius capitulars
Matèries:Catedral de Tortosa
Àmbit:Tortosa
Cronologia:[1701 - 1800]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Recerca/article/view/360676
Localització: B. Popular (Ulldecona); B. Pública Comarcal (Mora d'Ebre); B. Mestre Cabré (Tivissa); Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 180
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Propietat de la terra al delta de l'Ebre i la colonització de 1780 / Noèlia Borràs Matamoros
Borràs Matamoros, Noèlia


En: Recerca. Tortosa, núm. 17 (2017) , p. 57-75 : il. (Miscel·lània
Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

El projecte de colonització impulsat des de la corona per al Delta de l'Ebre a partir de 1780 va transformar l'estructura de la propietat a la regió. Va passar de ser comunal, amb el sistema de l'aprisió utilitzat des de l'edat mitjana, a ser privatitzat amb l'emfiteusis. El control que la ciutat de Tortosa havia tingut del Delta gràcies a drets històrics va passar a ser substituït per la corona. Posteriorment, també es van plantejar diverses millores, puntuals o de gran abast,i , en algun cas, vinculades amb algun eixample projectat durant el segon terç del segle XIX. Un exemple és el datat l'any 1852 per a fer-se més enllà del Cap de Pont,obra mai realitzat, amb una superfície de nova ocupació dos vegades més gran que la ciutat preexistent.


Matèries: Colonització rural ; Tinença de la terra ; Propietat de la terra ; Bens comunals ; Aprisió ; Emfitéusi
Àmbit:Ebre, delta de l'
Cronologia:[1701 - 1800]; (esp. 1780-1795)
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Recerca/article/view/360678
Localització: B. Popular (Ulldecona); B. Pública Comarcal (Mora d'Ebre); B. Mestre Cabré (Tivissa); Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 180
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Fortificacions projectades a Tortosa en el segle XIX / Didac Gordillo Bel
Gordillo Bel, Didac


En: Recerca. Tortosa, núm. 17 (2017) , p. 77-92 : il. (Miscel·lània
Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Tortosa ha estat una plaça forta fins a mitjans del segle XX, amb tot el que ha implicat de processos de millora en les fortificacions existents a mida que feia falta.Així va ser durant l'edat mitjana i edat moderna. Posteriorment, també es van plantejar diverses millores, puntuals o de gran abast,i , en algun cas, vinculades amb algun eixample projectat durant el segon terç del segle XIX. Un exemple és el datat l'any 1852 per a fer-se més enllà del Cap de Pont,obra mai realitzat, amb una superfície de nova ocupació dos vegades més gran que la ciutat preexistent.


Matèries: Fortificacions ; Muralles ; Urbanisme ; Eixamples
Àmbit:Tortosa
Cronologia:1852
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Recerca/article/view/360679
Localització: B. Popular (Ulldecona); B. Pública Comarcal (Mora d'Ebre); B. Mestre Cabré (Tivissa); Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 180
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Vida Tortosina : les campanyes i alguns dels tenmes més destacats de la revista / Carme Gombau Domingo
Gombau Domingo, Maria del Carme


En: Recerca. Tortosa, núm. 17 (2017) , p. 95-141 : il. (Miscel·lània
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Vida Tortosina fou testimoni del darrer terç de la dictadura de Primo de Riverai de la caiguda d'aquest, de la fugida d'Alfons XIII i de l'establiment de la II República espanyola i de la Generalitat de Catalunya, i fins als Fets d'Octubre de 1934. Convisqué, per tant, amb el setmanari La Veu de Tortosa (8 de juny de1930 - 30 de maig de 1931), amb el quinzenari esquerrà Acció -nascut durant el mes de maig de 1933 i fins al 6 de juny de 1934 i amb el setmanari dretà La Veu Comarcal -sorgit el dia 9 d'aquell mateix mes amb una durada aproximada d'un any- ; juntament amb les revistes bilingües La Zuda, Germanor i La Santa Cinta. Dos són els eixos temàtics d'aquest article: la política i les campanyes endegades des del rotatiu mateix.


Matèries: Premsa local ; Revistes ; Vida política ; Campanyes cíviques ; Dictadura de Primo de Rivera ; República espanyola II
Matèries:Vida Tortosina
Àmbit:Tortosa
Cronologia:1927 - 1934
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Recerca/article/view/360680
Localització: B. Popular (Ulldecona); B. Pública Comarcal (Mora d'Ebre); B. Mestre Cabré (Tivissa); Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 180
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Un Capítol de la Segona Guerra Mundial al delta de l'Ebre . El bombardeig del Kilissí / Cristina Favà Bel, Ester Galindo Gómez
Favà Bel, Cristina


En: Recerca. Tortosa, núm. 17 (2017) , p. 143-177 : il. (Miscel·lània
Bibliografia i fonts. Resums en català, castellà i anglès.

El següent article tracta sobre l'enfonsament del Kilissi, vaixell mercant al servei d'Alemanya, que el 12 de març de 1944 fou bombardejat per les forces aliades davant del deltade l'Ebre. La documentació municipal que es conserva sobre aquest incident, tot i que incompleta, ens permet fer una reconstrucció dels fets i la seva anàlisi. La informació resultant, contrastada amb documentació procedent d'altres fonts documentals, nacionalsi internacionals, ens permet situar aquest incident en el transcurs de la Segona Guerra Mundial. L'omissió dels fets per part de la premsa espanyola, així com els incidents derivats de les factures que l'Ajuntament de Tortosa presentà al Consolat Alemany de Barcelona, per les despeses derivades del salvament, atenció i hospitalització dels tripulants del vaixell,reflecteixen la situació del país en aquells primers anys de postguerra.


Matèries: Guerra mundial II ; Operacions militars ; Marina mercant ; Bombardeigs aeris ; Danys de guerra ; Víctimes de guerra
Matèries:Kilissi, el
Àmbit:Tortosa ; Barcelona ; Ebre, delta de l'
Cronologia:1944
Autors add.:Galindo i Gómez, Ester
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Recerca/article/view/360681
Localització: B. Popular (Ulldecona); B. Pública Comarcal (Mora d'Ebre); B. Mestre Cabré (Tivissa); Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 180
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els Consellers del segle XIV / Albert Curto Homedes
Curto i Homedes, Albert


En: Recerca. Tortosa, núm. 17 (2017) , p. 181-206 : il. (Documents

Llista dels consellers de la ciutat de Tortosa durant el segle XIV.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Consell municipal ; Prohoms-jurats ; Directoris
Àmbit:Tortosa
Cronologia:1301 - 1400
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Recerca/article/view/360682
Localització: B. Popular (Ulldecona); B. Pública Comarcal (Mora d'Ebre); B. Mestre Cabré (Tivissa); Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 180
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Bernat Gual, mestre de cases de la ciutat de Tortosa. Seguiment documental / Jacobo Vidal Franquet
Vidal Franquet, Jacobo


En: Recerca. Tortosa, núm. 17 (2017) , p. 207-235 : il. (Documents
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix amb transcripció de documents. Resums en català, castellà i anglès.

Edició de documents medievals relatius a l'activitat del mestre de cases BernatGual (1405-1453).


Matèries: Construcció d'edificis ; Arquitectura ; Mestres d'obres ; Baixa edat mitjana ; Fonts documentals ; Contractes
Matèries: Gual, Bernat
Àmbit:Tortosa
Cronologia:1405 - 1453
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Recerca/article/view/360683
Localització: B. Popular (Ulldecona); B. Pública Comarcal (Mora d'Ebre); B. Mestre Cabré (Tivissa); Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 180
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Castell d'Ulldecona i els fantasmes que encar hi viuen / Toni Forcadell Vericat
Forcadell i Vericat, Toni


En: Recerca. Tortosa, núm. 17 (2017) , p. 239-256 : il. (Arqueologia
Sigles. Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Una recent tesi doctoral planteja directament que el castell d'Ulldecona no té un origen islàmic sinó que va ser construït en època cristiana i que pertanyia a un gran territori sota la gestió del ?i?n d'Amposta. A partir de l'anàlisi de les fonts documentals i arqueològiques demostrem la feblesa de les diverses hipòtesis presentades en aquesta tesi doctoral així com l'autoria islàmica de la fortificació.


Matèries: Castells ; Fortificacions ; Fonts documentals ; Arqueologia ; Estructures arqueològiques ; Alta edat mitjana ; Epoca musulmana
Matèries:Castell d'Ulldecona
Àmbit:Ulldecona
Cronologia:[1100 - 1200]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Recerca/article/view/360684
Localització: B. Popular (Ulldecona); B. Pública Comarcal (Mora d'Ebre); B. Mestre Cabré (Tivissa); Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 180
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Dues obres inèdites de Jaume Tió / Juan Antonio González
González Gutiérrez, Juan Antonio


En: Recerca. Tortosa, Núm. 11 (2007) , p. 211-224
Conté: Arrepentimiento ; Malas lenguas han fablado. Textos en castellà i català.


Matèries: Escriptors ; Dramaturgs ; Literatura
Matèries: Tió i Noé, Jaume (1816-1844)
Àmbit:Tortosa
Cronologia:[1816 - 1844]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Recerca/article/view/179328/231823
Localització: B. Pública de Tarragona; Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa)


Enllaç permanent a aquest registre



página 1 de 9
ir a la página                      

Base de datos  FONS : Formulario avanzado

   
Buscar:
en el campo:
 
1     
2   
3