Episodis històrics d'Alcanar : cap. VII : en que es tracta de la pesta de l'any 1652 i altres calamitats que patiren aquestes terres / Artur Lange Brea
Lange i Brea, Artur


En: Lo Rafal. Alcanar. Època 1, núm. 22 (gener-febrer 1993), p. 31-32: il. (Història) 

Temptatives de construir la carretera de Mataró a Dosrius durant la segona meitat del segle XIX: obres públiques contra crisis fabrils i sanitàries / Daniel Daví i Salvanyà
Daví i Salvanyà, Daniel


En: 253665 Les Vies de comunicació terrestres i els mitjans de transport al Maresme : XVI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Mataró : Arxiu Comarcal del Maresme, 2024. p. 105-111
 (Comunicacions) 

Uns documents de la segona meitat del segle XIX conservats a l'Arxiu General de la Diputació de Barcelona contenen els tràmits derivats de les sol·licituds de l'Ajuntament de Mataró - en una ocasió conjuntament amb els ajuntaments d'Argentona i Dosrius - demanant la finalització de la carretera que havia de comunicar Mataró amb Llinars del Vallès. En aquell moment tan sols estava construït el tram de Llinars a Dosrius i amb la continuació de la carretera fins a Mataró es volien evitar els inconvenients que comportava el pas dels carruatges pel mig de la riera de Dosrius. Per altra banda, l'epidèmia de còlera de 1854 i diverses crisis fabrils a Mataró van provocar l'atur de nombrosos obrers i l'ajuntament d'aquesta ciutat va voler donar feina als aturats demanant a la Diputació de Barcelona la continuació de les obres.

L'Epidèmia de còlera del 1885 a Alcanar / Joan Bpta. Beltran Reverter
Beltran Reverter, Joan Baptista


En: 134695 II Congrés d'Història d'Alcanar : Alcanar, 1, 2 i 3 de desembre de 2000. Alcanar : Ajuntament d'Alcanar, 2003. p. 287-302

Bibliografia i notes.

Els Morts de la Guerra Civil espanyola i també tots aquells que van morir assassinats per un bàndol o per l'altre / A. Lange
Lange i Brea, Artur


En: Alcanar : informatiu. Alcanar (juliol-agost 1997), p. 19

Els Soldats d'Alcanar morts a la Guerra Civil (1936-1939) i els civils víctimes d'accidents derivats de la guerra / M. Carme Queralt i Tomàs, Francesc Itarte i Vericat
Queralt i Tomàs, M. Carme


En: Alcanar : informatiu. Alcanar (maig-juny 1997), p. 16-17
Presenta llistat de víctimes que inclou: nom, edat, lleva, lloc de la mort, front i observacions.

Els Soldats de Mas de Barberans morts a la guerra civil (1936-1939) i els civils víctimes d'accidents derivats de la guerra / Carme Queralt i Tomàs
Queralt i Tomàs, M. Carme


En: Favarium : Publicació independent d'informació local i comarcal. Mas de Barberans. Segona època, Núm. 3 (tardor 1996), p. 6

Fonts per a l'estudi del cost humà de l'exili / Jordi Iliva i Llorens, Martí Picas i Sala, Noemí Riudor i Garcia
Oliva i Llorens, Jordi


En: 249779 Exilis polítics a l'època contemporània (segles XIX i XX). Territoris de partida, territoris d'acollida : Actes del XIII Congrés de la CCEPC. La Jonquera, 4, 5 i 6 de novembre de 2022. [Barcelona] ; Valls : Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana : Institut Ramon Muntaner : Cossetània, 2024. p. 487-500
 (Memòria, vestigis i oblits) 
Bibliografia i fonts.

Mortalitat i devoció. L'epidèmia de còlera de 1885 a Salomó i el vot de poble a favor de sant Roc / Marta Mañé Fernández
Mañé Fernández, Marta


En: La Resclosa : estudis de la Vall del Gaià. Vila-rodona, núm. 27 (2023) , p. 157-180: il.

L'any 1885 la població de Salomó va patir una terrible epidèmia de còlera que es va endur gairebé el deu per cent de la població en un mes i mig. Davant la desesperació i el pessimisme respecte a l'epidèmia, les autoritats de Salomó es van encomanar a la intercessió de sant Roc, el tradicional protector de les epidèmies, en prometre un vot de poble: cada any, el 16 d'agost, per sant Roc, se'n faria un memorial. Aquest fet va derivar en una devoció que encara avui perdura. L'epidèmia, però, havia provocat una autèntica sagnia en una població pagesa amb escassos recursos. Al llarg de la història, el còlera ha estat endèmic al delta dels rius Ganges i Brahmaputra, a l'est de l'Índia i a Bangladesh, respectivament. La infecció s'estenia periòdicament en forma de pandèmies. Durant el segle xix, el còlera es va escampar per Europa en diverses ocasions.

Grip espanyola a Sant Feliu de Guíxols / M. Àngels Suquet i Fontana
Suquet i Fontana, M. Àngels


En: L'Arjau : revista cultural. Sant Feliu de Guíxols, núm. 84 (desembre 2020), p. 48-72 : il. (Calidoscopi. Vist per la grippe) 
Notes i bibliografia.

El Llibre de la pesta / [ressenya de] M. Dolors López Pérez
López i Pérez, Maria Dolors


En: Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia. Barcelona, núm. 32 (2014-2015) , p. 661-669 (Ressenyes) 
Notes a peu de pàgina. Abstract en anglès.
Ressenya de:
. El llibre de la pesta / Coral Cuadrada. Barcelona : Rafael Dalmau, 2012

Les Mortaldats de l'arròs en el segle XVII / Salvadolr Vega i Ferrer
Vega i Ferrer, Salvador


En: País petit : revista de Verges. Verges, núm. 3 (desembre 2004), p. 21-22 : il. (Noverint Universi...) 

Berga, a tempore immensium mortalitatis (1348) / Joan Busoms Cabanas
Busoms Cabanas, Joan


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 41, núm. 153 (tardor 2022), p. 13-18 : il. (Dossier. Epidèmies i medicina al Berguedà) 
Bibliografia. Notes.

"Calenturas malignas" : l'epidèmia de 1727 a Riudoms / Manel Tarés Lagunas, Pedro Otiña Hermoso
Tarés i Lagunas, Manel


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XLIII, núm. 240 (abril-juny 2022), p. 16-17 : il. (Història) 
Bibliografia i notes.

L'estiu de 1727, la vila de Riudoms i altres localitats pròximes patiren una greu epidèmia que afectà greument la població. Les autoritats municipals maldaren per gestionar aquella situació en un context de sortida d'una llarga etapa de postguerra en què destacava la forta càrrega fiscal i l'elevat endeutament dels municipis. D'altra banda, les autoritats superiors borbòniques reberen les notícies de les malalties amb temor, però reaccionaren amb gran lentitud i descoordinació. Malgrat el desconeixement científic sobre les causes biològiques de les malalties infeccioses, l'experiència històrica portà els afectats a identificar alguns elements propiciadors en l'existència d'aigües estancades pròximes a la població, en grans bassals provocats pels forts aiguats que podien corrompre els pous de proveïment o en els camps negats de conreus d'arròs que viciaven, segons es creia, els aires de la rodalia.

El Cicle de mortalitat epidèmica i fam de 1093-1095 a Europa : anatomia d'una crisi frontissa / Pere Benito i Monclús
Benito i Monclús, Pere


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 34 (2022) , p. 13-44 (Dossier) 
Número dedicat a: Catàstrofes i canvi social. Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Entre 1093 i 1095 Europa occidental patí una crisi de mortalitat epidèmica devastadora. Entre abril i novembre de 1095 diverses regions de França i dels Països Baixos foren afectades, a més, per una fam severa. La mortaldat i la fam empenyeren molts pagesos i pobres a seguir el predicador Pere l'Ermità i emprendre, a finals de 1095, l'èxode cap a Orient. Els anys 1093-1095 els comtats catalans, immersos en una dinàmica política diferent, patiren els efectes combinats d'una llarga crisi frumentària relacionada amb les expedicions que els comtes de Barcelona i d'Urgell dirigiren contra les taifes frontereres d'al-Andalus i d'una greu crisi de mortalitat causada per la difusió de la pandèmia continental.

1874, "l'annus horribilis de Nalec" / per Albert Barba
Barba i Costa, Albert


En: La Peixera : revista cultural de Nalec i la Vall del Corb. Nalec, núm. 2 (abril 2021), p. 15-20 : il.

El Desconeixement és contagiós : impacte del còlera-morbo de 1834 a Girona / Céline Mutos Xicola
Mutos Xicola, Céline


En: Mestall : butlletí de l'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines. Girona. Any XXII, núm. 47 (juny 2020), p. 17-19 : il. (Dossier. Epidèmies històriques) 
Notes.

L'Epidèmia del 1530 al Maresme. Un buit historiogràfic / Benet Oliva
Oliva i Ricós, Benet


En: 229748 Omnia mors aequat : el món de la mort al Maresme medieval : 3er simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval. Vilassar de Mar : Generalitat de Catalunya, Arxiu Comarcal del Maresme : Museu Arxiu de Vilassar de Dalt : Maresme Medieval, 2022. p. 125-145 : map., gràf
 (Comunicacions) 
Notes.

Les epidèmies de pesta han estat les pandèmies més devastadores que s'han patit en la història de la humanitat. A casa nostra, en destaquen especialment tres: la dels volts del 1348, la del 1530 i la del 1652. En cadascuna, el cost en vides humanes va ser espectacular. Amb tot, la més desconeguda és la dels voltants del 1530. Molts estudis del segle XVI amb prou feines la destaquen. Per què? Falten llibres d'òbits d'aquells anys, a la major part dels arxius parroquials de la comarca. Només n'hi ha en quatre que sí que en conserven: Alella, Cabrera, Vilassar i Llavaneres. També tenim dades de Premià i Argentona, però són força incompletes. Segons les circumstàncies de cada indret, entre un 20 i un 50 per cent dels habitants van resultar morts. Amb un daltabaix com aquest, tenir en compte els efectes d'aquella epidèmia és imprescindible en qualsevol interpretació del segle XVI: el 1530 és un moment de frontissa, una cloenda de la crisi baixmedieval i l'inici de la recuperació de l'època altmoderna, gràcies al període tranquil d'epidèmies que té lloc fins al 1557.

Omnia mors aequat : el món de la mort al Maresme medieval : 3er simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval / [Joaquim Graupera Graupera (Coord.]

Simposi In Maritima (3r : 2021 : Vilassar de Dalt )


Vilassar de Mar : Generalitat de Catalunya, Arxiu Comarcal del Maresme : Museu Arxiu de Vilassar de Dalt : Maresme Medieval, 2022
344 p. : il. col. ; 21 cm (In Maritima, 3) 
Recull de les les ponències i les comunicacions presentades al 3r Simposi In Maritima, celebrat a Vilassar de Dalt el 3 de juliol de 2021. Referències bibliogràfiques i notes.

Conté:
- 229749  Español i Bertran. Francesca. La Memòria del llinatge : capelles funeràries i sepulcres monumentals a la Catalunya gòtica.
- 229750  Richou i Llimona. Montserrat. La Mort a Premià i Vilassar baixmedieval.
- 229751  Capdevila i Muntadas. M. Alexandra. Els Testaments. Una font per aproximar-se a les actituds i al ritual funerari.
- 229752  Soldevila i Temporal. Xavier. De la vida des del llindar de la mort: els testaments medievals a les baronies de Palafolls i Montpalau.
- 229753  Oliva i Ricós. Benet. L'Epidèmia del 1530 al Maresme. Un buit historiogràfic.
- 229754  Alcalde i Vilà. Sergi. La Família de cavallers Canet, propietaris de la Casa Forta de Canet de Mar, i la seva predilecció per enterrar-se al monestir de Sant Pol de Mar.
- 229755  Díaz i Martí. Carles. L'Extinció del llinatge Sala de Tiana (segle XV).
- 229756  Forn i Salvà. Francesc. Les Primeres dades sobre albats al segle XVI a Sant Martí d'Arenys.
- 229757  Graupera i Graupera. Joaquim. L'Escultura funerària monumental al Maresme. Inventari i estat de la qüestió.
- 229758  Bou i Illa. Joan. El Monestir de Santa Maria de Roca Rossa, Tordera, espai funerari i devoció popular.
- 229759  Armangué i Herrero. Joan. L'Estètica neogòtica i la mort gòtica al Maresme (1876-1879). Els sepulcres de Sant Pere de Clarà - Argentona, Joan Armangué i Herrero.
- 229760  Armengol i Villanueva. Josep M. Els Arquer de Goscons. Una aproximació a la seva història documentada (1 part).
- 229761  Rider. Nil. Conqueridors del Maresme a Tortosa (s. XII-XIII). Els casos d'Arnau d'Arenys i Pere de Teià.
- 229762  Clarabuch Pellicer. Pere. Localització de l'antic mas Jordà (Santa Susanna).
- 229763  Vellvehí i Altimira. Jaume. Vint anys de l'edat mitjana al Maresme com a centre d'interès historiogràfic.

"Regiment de preservació de pestilència" de Jacme d'Agramont : S. XIV / introducció, transcripció i estudi lingüístic: Joan Veny i Clar



Tarragona : Diputación Provincial, 1971
197 p., [3] f. de làm., [1] map. pleg. : il. ; 24 cm

Regiment de preservació a epidimia [sic] o pestilència e mortaldats / epistola de maestre Jacme d'Agramont als honrats e discrets seynnors pahers e conseyll de la ciutat de Lleyda ; amb entraments de l'Enrich Arderiu y d'en Joseph M. Roca
Agramont, Jacme d'


: Estampa de Joseph A. Pagés, Lleyda
37 p. : il. ; 22 cm