Els Mosqueters a Àger / Joan de Pessó
Pessó, Joan de


En: La Cabanera. Àger, núm. 19 (hivern 2022), p. 3-4 (Cultura. Memòria històrica) 

Primers resultats dels treballs arqueològics a la vil·la romana de Mas dels Frares (Constantí, ager Tarraconensis) (2018-2021) / Francesc Rodríguez Martorell, Karen Fortuny Mendo, Òscar Caldés Aquilué, Josep M. Macias Solé, Jordi López Vilar, Ada Lasheras González, Andreu Muñoz Virgili



En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 45 (2023) , p. 83-113 : il
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Els resultats obtinguts en l'incipient projecte d'excavacions arqueològiques a la vil·la romana de Mas dels Frares (2018-2021) permeten esbossar les principals característiques d'un assentament productiu i residencial situat a menys de 6 km de Tarraco. La vil·la reflecteix la dinàmica evo-lutiva comuna en els jaciments d'aquest territorium entre l'època tardorepublicana i el període visigot. L'element més destacable de Mas dels Frares és l'ús abundant de l'aigua, vinculat tant a activitats termals com agrícoles durant bona part de la seva existència.

Els Vidres de la Necròpolis Paleocristiana de Tarragona. 2. La Caixa reformes 1987 / Joan-Manuel Coll i Riera
Coll i Riera, Joan Manuel


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 45 (2023) , p. 123-170 : il
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

En el present treball s'estudien els vidres de la Necròpolis Paleocristiana de Tarragona, con-cretament els procedents de la "Caixa de les reformes de l'any 1987". Aquests s'han classificat utilitzant les tipologies de referència més habituals, com són la de Clasina Isings (Isings 1957) per al món romà, i la de Danielle Foy (Foy 1995) per al període visigòtic. A partir del seu en-quadrament tipològic i la seva quantificació, s'observa una presència majoritària de recipients de vidre del període romà alt i baiximperial (s. I-V) i una escassa presència de vidres datables del període visigòtic.

Els Vidres de la Necròpolis Paleocristiana de Tarragona. 1. El fons antic / Joan-Manuel Coll i Riera
Coll i Riera, Joan Manuel


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 44 (2022) , p. 43-75 : il
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

En el present treball s'estudien els vidres de la Necròpolis Paleocristiana de Tarragona, concretament els que definim com a fons antic, procedent de les intervencions a efectuades entre els anys 1923 i 1933. Aquests s'han classificat utilitzant les tipologies de referència més habituals, com són la de Clasina Isings (Isings 1957) per al món romà, i la de Danielle Foy (Foy 1995) per al període visigòtic. A partir del seu enquadrament tipològic i la seva quantificació, s'observa una presència majoritària de recipients de vidre del període romà baiximperial (s. IV-V) i una escassa presència de vidres datables del període visigòtic.

El Pou Cartanyà, novetats de la vaixella de bronze / Josep F. Roig, Salvador F. Pozo
Roig Pérez, Josep Francesc


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 43 (2021) , p. 79-106 : il
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Amb el present treball es presenten quinze nous bronzes provinents de l'anomenat pou Cartanyà. Tretze es troben dipositats en el MNAT, un en The Hispanic Society of America (New York), i un darrer, perdut.

La Pintura romana del Museo Nacional Arqueológico de Tarragona, procedente de las excavaciones realizadas en la Cantera del Puerto (I) / Antonio Mostalac Carrillo, Carmen Guiral Pelegrín
Mostalac Carrillo, Antonio


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 42 (2020) , p. 29-58 : il
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

El trabajo presenta el estudio de un conjunto de fragmentos de pintura mural romana hallados en las excavaciones de 1854, en el lugar conocido como Cantera del puerto de Tarragona Pertenecen a una pared y a un techo plano y pintado; estilísticamente corresponden a un tipo de decoración clasificable en la corriente pictórica del denominado II estilo pompeyano; el conjunto se puede datar a mediados del siglo I a C y, por el momento, marca el término post quem de la introducción del II estilo en la Provincia Tarraconensis.

El Conjunt numismàtic de la vil·la romana del Mas dels Frares (Constantí, Tarragona) / Jordi López Vilar
López i Vilar, Jordi


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 42 (2020) , p. 131-140 : il
Notes a peu de pàgina.

Es presenta un conjunt de 20 monedes recuperades en les prospeccions arqueològiques de la vil·la romana del mas dels Frares (Constantí, Tarragona).

Revisió dels materials arqueològics recuperats durant l'exploració de la Cova del Buldó (la Bartra / Montblanc, Conca de Barberà) els anys 1926-1928 / Josep Maria Vergès, Raquel Hernando, Jaume Massó, Marta Yustos



En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 41 (2019) , p. 5-24 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'anàlisi de les restes humanes de la cova del Buldó conservades al Museu de Reus Salvador Vilaseca ha permès precisar dades de caràcter antropològic apuntades per Salvador Vilaseca i Josep Iglésies en l'estudi publicat el 1929 La datació per C14 AMS d'un crani procedent del sepulcre ha permès situar cronològicament aquest episodi sepulcral a l'edat del bronze Així mateix, l'estudi de les cartes enviades per Josep Iglésies a Salvador Vilaseca ha proporcionat detalls de com es portà a terme l'exploració de la cova del Buldó, i de com i quan es recuperaren les restes.

Dos estatuillas de Erotes halladas en 1868 en Tarragona / Julio C. Ruiz
Ruiz Rodríguez, Julio César


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 41 (2019) , p. 143-165 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Aquest treball s'ocupa de l'estudi de dues escultures romanes, prestant especial atenció a les seves circumstàncies de troballa Ambdues tenen relació amb la iconografia dels erotes o putti, i s'havia considerat prèviament que es desconeixia la seva procedència, sent estudiades per separat No obstant això, a través d'un manuscrit de Buenaventura Hernández Sanahuja, sobre les troballes arqueològiques ocasionades en 1868 arran de l'enderrocament del Baluard de Cadenes, és possible conèixer el lloc aproximat on van sortir a la llum La constatació d'aquesta circumstància permet reprendre l'estudi de totes dues peces, així com realitzar algunes reflexions sobre el context original de les escultures i la seva funcionalitat.

Dues àmfores de la forma Dressel 2 de l'Ager Tarraconensis, conservades al Museu Bíblic de Tarragona / Enric Colom Mendoza, Ramon Járrega Domínguez
Colom Mendoza, Enric


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 41 (2019) , p. 167-175 : il.
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Presentem l'estudi de dues àmfores senceres conservades al Museu Bíblic Tarraconense, de proce-dència submarina, però que semblen haver estat produïdes a l'ager Tarraconensis Deuen procedir d'un o dos naufragis o, menys probablement, de pèrdues de càrrega, poc després d'ésser embarcades, possiblement en el seu trànsit cap a la península itàlica, o un altre indret del Mediterrani occidental.

Aproximación a los tratamientos de superficie en los recipientes cerámicos de las minas prehistóricas de Gavà (Barcelona) / Silvia Calvo, Josep Bosch, Miquel Molist, Anna Gómez-Bach



En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 40 (2018) , p. 251-256 : il.
Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

El jaciment arqueològic del Vilar a Valls (Tarragona, Espanya) és un poblat iber destruït el segle III a. C.. que actualment no és visitable a causa de la urbanització de la zona. El Vilar té una riquesa desconeguda per a la majoria del públic i aquest projecte té com a objectiu crear un espai web interactiu on es trobaran tots els materials útils per a informar i treballar sobre les restes trobades i la cultura ibera de manera accessible, gratuïta i comprensiva per a qualsevol interessat/a.

Nota sobre la peça MNAT7465 amb representació d'una Victòria / Pere Gabellí Borràs
Gebellí Borràs, Pere


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 38-39 (2016-2017) , p. 59-64 : il.

L'objectiu d'aquest article es donar a conèixer, per primera vegada, un carreu amb un baix relleu que es troba exposat a la sala II del MNAT i que representa a la deessa romana Victòria. Pel fet de tractar-se d'una sola peça es fa gairebé impossible poder relacionar aquest relleu amb cap monument.

Les Ceràmiques romanes de la vil·la de Can Montagut (Marçà). Dades per a l'estudi del poblament rural romà al Priorat / Ramon Járrega Domínguez
Jàrrega i Domínguez, Ramon


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 38-39 (2016-2017) , p. 81-139 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

L'estudi d'un conjunt de ceràmiques romanes, bàsicament d'importació, tant vaixella de taula com àmfores, procedent de la vil·la romana de Can Montagut (Marçà, Priorat) aporta dades sobre el poblament, l'economia i el comerç en època romana a l'actual comarca del Priorat. Aquests materials permeten documentar la importància de la vil·la de Can Montagut, que resta també palesada per la troballa d'elements de luxe, com tessel·les de mosaic, restes de pintura i estatuària.

Variabilitat en la composició de la pasta ceràmica d'una mateixa peça : anàlisi química (drx) d'una mateixa àmfora de Sant Vicenç dels Horts (Barcelona) / Aureli Álvarez, Júlia Miquel, Cèsar Carreras
Alvarez Pérez, Aureli


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 36-37 (2014-2015) , p. 29-47 : il.
Bibliografia.

En els darrers anys, els estudis de caracterització de pastes ceràmiques mitjançant la difracció de raigs X (DRX) i la fluorescència de raigs X (FRX) han arribat a identificar amb certa precisió les produccions d'un mateix taller ceràmic. Aquests estudis es basen en la composició química de les pastes ceràmiques definits per percentatges d'elements químics individuals. El present article analitza com la variabilitat resulta natural en un mateix taller, i fins i tot en una mateixa ceràmica de grans dimensions (per exemple, àmfora). Aquesta variabilitat suggereix que les terrisseries properes tindrien una pasta similar que seria molt difícil distingir tan sòls a partir de les diferències menors en percentatges d'elements químics. S'ha seleccionat un mateix exemplar d'àmfora partida en 3 fragments per fer un total d'unes 13 mostres que s'han analitzat de forma independent per tal de demostrar la variabilitat de la pasta, amb resultats clarament diferenciats. Per tant, la mateixa àmfora reflexa també variacions en pasta en funció de la part escollida com a mostra.

El Teatre romà de Tarragona: Història de la recerca arqueològica fins al 1977 / Jaume Massó Carballido
Massó i Carballido, Jaume


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 34-35 (2012-2013) , p. 5-43 : il.
Notes a peu de pàgina.

L'article reculli i ordena, de manera cronològica, la història de les intervencions arqueològiques portades a terme a l'àrea de l'antic teatre romà de Tarragona fins al 1977. Després d'esmentar les escasses referències anteriors a la primera exhumació de les restes de l'edifici, feta el 1884 (i repor-tada per Bonaventura Hernández i Sanahuja), es descriuen amb força detall les excavacions parcials realitzades els anys 1919 (per Francesc Carbó i Olivé i a cura de l'Institut d'Estudis Catalans), 1937 (a càrrec de Salvador Ripoll, arquitecte municipal) i 1970-1977 (sota la direcció de Pedro Manuel Berges Soriano, director del Museu Arqueològic Provincial).

El Santuari romà de les nimfes del carrer Cristòfor Colom de Tarragona / Immaculada Teixell Navarro, Josep F. Roig Pérez, Diana Gorostidi Pi
Teixell Navarro, Immaculada


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 34-35 (2012-2013) , p. 115-131 : il.
Bibliografia.

Es documenta un espai vinculat a una cavitat subterrània amb accés monumentalitzat que ha estat interpretat, a partir de la troballa de dues inscripcions votives, com un lloc sacralitzat i dedicat a les Nimfes, culte per primera vegada documentat a Tarraco. La importància d'aquest nou santuari extramurs rau en el fet que és el primer arqueològicament testimoniat a la Hispània més oriental. Es presenta com a hipòtesi la relació amb els veterans de la legió VII Gemina Felix, establerts a la capital provincial, ja que a l'altre extrem de la Tarraconensis, on la legió estava ben establerta, aquest culte està sobradament documentat (especialment a la Gallaecia i al nord de la Lusitania).

Pan i el funus romanum. Estudi d'una peça d'os d'un llit funerari trobada al suburbi septentrional de Tarraco / Ada Lasheras González
Lasheras González, Ada


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 34-35 (2012-2013) , p. 133-151 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Les intervencions arqueològiques realitzades, l'any 2009, al carrer sant Antoni Maria Claret de la ciutat de Tarragona, van posar al descobert una zona funerària d'època romana amb un llarg període d'ús (segles i a iii dC.). Entre les restes arqueològiques trobades destaca una petita peça d'os figurada (6,1 x 2,7 x 4,7 cm), que representa un cap humà amb trets animals. L'anàlisi ico nogràfic ens ha permès identificar aquest personatge amb el déu d'origen grec Pan. A nivell fun cional, cal relacionar aquesta peça amb el seu context arqueològic, un espai funerari emprat com a ustrinum. Així, donades les seves característiques morfològiques i la seva iconografia, vinculada al culte dionisíac, proposem que aquesta peça formaria part de la decoració d'un llit funerari.

Els Nivells d'època ibèrica de la Casa de les Bombes (Peralada) / J. Casas, J. Llinàs, C. Montalbán , J. Vivo



En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 33 (2011) , p. 5-23 : il.
Bibliografia.

L'excavació d'urgència de la Casa de les Bombes (Peralada, alt Empordà) va permetre explorar un conjunt de sitges colgades al llarg del segle III aC. L'estudi d'aquell conjunt, preferentment ceràmic, permet aprofundir en la cultura material d'un moment fins ara molt poc conegut en tot el territori nord-oriental de l'actual Catalunya i aplegar noves dades sobre la història d'aquell oppidum.

Les Antefixes romanes de la granja mitjana (Poblet, Tarragona) / Jordi López Vilar, Lluís Piñol Masgoret
López i Vilar, Jordi


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 33 (2011) , p. 121-134 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Es publica en aquest treball un conjunt de cinc antefixes romanes trobades a la granja Mitjana, a prop del monestir de Poblet, inèdites fins ara.

Nou mosaic amb represntació de soleae balneares, procedent de la vil·la romana de Barrugat (Bítem, Tortosa) / Joan-Hilari Muñoz i Sebastià, Jordi López Vilar
Muñoz i Sebastià, Joan Hilari


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 33 (2011) , p. 135-149 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

El present treball se centra en l'estudi d'un fragment de mosaic, inèdit fins ara, provinent d'una estança calefactada que representa dues sandàlies. És un dels materials recollits per l'arquitecte Joan abril l'any 1910 a la vil·la romana de Barrugat (Bítem, tortosa) mentre s'estava construint el Canal de l'Esquerra de l'Ebre. actualment es conserva al Museu de Tortosa.