português | español | français | català

logo

Database search

Database:
fons
Search:
FREIXA I SERRA, MIREIA []
References found:
Showing:
1 .. 20   in format [Default]
page 1 of 4
go to page            


1 / 69
select
print

Bookmark and Share
La Historia General del Arte de l'editorial / Mireia Freixa
Freixa i Serra, Mireia


En: 216904 II Simposi Lluís Domènech i Montaner : ponències. Canet de Mar : Centre d'Estudis Lluís Domènech i Montaner, 2020



Matèries: Art ; Història ; Editors ; Arquitectes
Matèries: Domènech i Montaner, Lluís (1850-1923)
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[0000 - 2019]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Ramon Llull; B. Gual i Pujadas (Canet de Mar)


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 69
select
print

Bookmark and Share
II Simposi Lluís Domènech i Montaner : ponències / Mireia Freixa, Vicente de la Fuente Bermúdez, Antonio Sama García, Jordi Casassas, Maria Manadé, Miquel Terreu Gascón

Simposi Lluís Domènech i Montaner (2n : 2019 : Canet de Mar )


Canet de Mar : Centre d'Estudis Lluís Domènech i Montaner, 2020
204 p. : il., map., taules, plàn. ; 20 cm
ISBN 9788494923050

El II Simposi Lluís Domènech i Montaner neix amb l'objectiu d'aprofundir en la vida i obra de l'arquitecte, polític i intel·lectual Lluís Domènech i Montaner, un dels personatges més determinants de la Catalunya de finals del XIX i d'inicis del XX. Amb una periodicitat biennal i amb caràcter itinerant, el Simposi pretén esdevenir un punt de trobada i comunicació entre investigadors, agents i institucions interessades en el llegat domenequià. Aquest volum recull totes les ponències que s'hi van presentar.


Conté:
- 218180  Freixa i Serra. Mireia. La Historia General del Arte de l'editorial.
- 218181  Fuente Bermúdez. Vicente de la. El Fons fotogràfic de Domènech i Montaner a l'Arxiu Municipal de Canet de Mar.
- 218182  Sama García. Antonio. Reivindicación de los Condes de Barcelona. Proyectos funerarios de Lluis Domènech i Montaner en ocasión de la restauración del Monasterio de Ripoll.
- 218183  Adzerias i Saperas. Maria. Domènech i Montaner amb el cap, el cor i les mans.
- 218184  Casassas i Ymbert. Jordi. Lluís Domènech i Montaner i l'Ateneu Barcelonès.
- 218185  Manadé i Palau. Maria. L'Heràldica com a símbol de l'obra de Lluís Domènech i Montaner.
- 218186  Terreu Gascón. Miquel. El Procés de catalogació i digitalització dels plànols de la construcció de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.
- 218187   Santa Florentina: un castell medieval projectat per Domènech i Montaner al tombant del segle XX.



Matèries: Actes de congressos ; Arquitectura ; Arquitectes ; Fonts documentals ; Modernisme ; Art funerari ; Monestirs ; Restauració i conservació ; Hospitals ; Heràldica ; Castells
Matèries: Domènech i Montaner, Lluís (1850-1923)
Àmbit:Canet de Mar ; Catalunya
Cronologia:[1850 - 1923]
Autors add.:Freixa i Serra, Mireia ; Fuente Bermúdez, Vicente de la ; Sama García, Antonio ; Adzerias i Saperas, Maria ; Casassas i Ymbert, Jordi ; Manadé i Palau, Maria ; Terreu Gascón, Miquel
Autors add.:Centre d'Estudis Lluís Domènech i Montaner
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Ramon Llull; B. Gual i Pujadas (Canet de Mar)


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 69
select
print

Bookmark and Share
La Impremta Oliva de Vilanova : les arts del llibre a Catalunya entre el modernisme i la Guerra Civil [Microforma] / Santi Barjau Rico; dirigida per Mireia Freixa Serra
Barjau i Rico, Santi


Barcelona : Publicacions Universitat de Barcelona, 1995
Dirigida per: Freixa Serra, Mireia. Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art, 1995
2 microfitxes ; 11 * 15 cm + 1 fullet (12 p. ; 16 cm) (Tesis doctorals microfitxades, 3891) 
Bibliografia. Inclou apèndix documental. Text en català, resum en català i anglès.



Matèries: Indústria editorial i impremta ; Edició de publicacions ; Llibres ; Revistes ; Cartells ; Tesis doctorals ; Impressors ; Arts gràfiques
Matèries: Oliva i Milà, Joan (1858-1911)
Matèries:Impremta Oliva de Vilanova i la Geltrú ; Institut Català de les Arts del Llibre
Àmbit:Vilanova i la Geltrú ; Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1899 - 1939
Autors add.:Freixa i Serra, Mireia (Dir.)
Autors add.:Universitat de Barcelona
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 69
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Influència de l'art català sobre Picasso a través de dues generacions : Santiago Rusiñol i Isidre Nonell com a paradigmes (1897-1904) [Fitxer informàtic] / Eduard Vallès ; [dirigida per Mireia Freixa]
Vallès, Eduard


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2020
Dirigida per: Freixa, Mireia. Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art, 2016
1 recurs electrònic (427 p.)

Aquesta tesi tracta sobre la influència que l'art català va exercir sobre Picasso durant els anys que aquest artista va residir a Catalunya. Aquesta influència no es planteja en abstracte sinó que es vehicula a través d'un parell d'artistes concrets, Santiago Rusiñol i Isidre Nonell. La tria és deguda a que van ser els artistes més representatius de les dues generacions amb les que es relacionà Picasso. Santiago Rusiñol pertanyia a la vella generació modernista, de la que era el principal referent. Isidre Nonell, sense ser un líder en sentit estricte, va ser l'artista més emblemàtic de la següent generació, que suposava un trencament respecte als postulats de la generació que representava Rusiñol, de manera que Picasso va evolucionar de la primera cap a la segona. El motiu d'escollir aquests dos artistes és degut a que responen a la condició de "paradigmes", no només perque entre tots dos abasten bona part dels registres de l'art català del seu temps, sinó per que en alguns casos fins i tot en són els capdavanters. La recerca s'ha centrat en els diversos nivells d'influència possibles, des de l'exercit pels mateixos artistes de forma directa, fins els que, de manera el·líptica, provenen de les propostes o dicursos que tots dos representaven. Això donarà lloc a que s'eixampli el camp d'estudi, per porositat, cap a altres artistes que puntualment van intersseccionar amb Rusiñol o Nonell i que, d'una u altra manera, van influir sobre l'obra picassiana. Aquesta recerca s'ha realitzat, bàsicament, en base al mètode formal i a l'iconogràfic, en el ben entès que s'ha comparat l'obra dels tres artistes. Tot plegat ha permès descobrir noves influències i, de retruc, noves lectures de l'obra de joventut de Picasso. Però les influències sobre Picasso tenen gairebé sempre una naturalesa multidireccional i, quan es produeixen, no sempre resulten explícites atès que Picasso normalment el·ludeix la còpia directa i empra formes d'apropiació més subtils, que també consignem en aquesta tesi. Si bé és coneguda la vinculació de Picasso amb l'art català durant els seus anys barcelonins, a dia d'avui no s'havia analitzat amb tanta profunditat la incidència de dues personalitats com Rusiñol o Nonell sobre l'obra picassiana. Malgrat que aquesta tesi estableix una comparativa entre Picasso i dos artistes concrets, l'objectiu final resideix en elaborar un discurs unitari per agragació dels dos cossos teòrics. En definitiva, demostrar com la influència de l'art català sobre Picasso no només fou una realitat sinó que va tenir lloc a través dels seus principals representants i en un grau d'intensitat inconegut fins a dia d'avui.


Matèries: Pintors ; Tesis doctorals ; Pintura ; Art
Matèries: Picasso, Pablo Ruiz (1881-1973) ; Rusiñol i Prats, Santiago (1861-1931) ; Nonell i Monturiol, Isidre (1872-1911)
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1881 - 1973]
Autors add.:Freixa i Serra, Mireia (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/670359
Localització: Universitat de Barcelona; TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 69
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Oleguer Junyent i Sans, pintor-escenógrafo. Entre la tradición y la modernidad (1899-1936) [Fitxer informàtic] / Clara Beltrán Català ; [dirigida per: Mireia Freixa, Teresa Montserrat Sala]
Beltrán Catalán, Clara


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2020
Dirigida per: Freixa, Mireia; Sala, Teresa M.. Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art, 2020
1 recurs electrònic (1362 p.)

El tema d'estudi de la present Tesi Doctoral se centra en la faceta de pintor-escenògraf d'Oleguer Junyent i Sans (Barcelona, 1876-1956), artista català que es va endinsar en múltiples camps, perquè va ser, a més, un destacat il·lustrador, pintor de cavallet, decorador, col·leccionista, antiquari, fotògraf amateur i viatger cosmopolita de la Barcelona de la primera meitat del segle XX. De totes les activitats a les quals es va consagrar, una de les principals i que li va procurar majors èxits i reconeixement professional va ser l'escenografia. No en va, va ser un dels principals exponents de l'Escola Catalana d'Escenografia Realista, juntament amb Maurici Vilomara, Fèlix Urgellès, Miquel Moragas i Salvador Alarma, entre altres, continuadors tots ells del deixant del fundador d'aquesta: Francesc Soler i Rovirosa. La Tesi se centra en reconstruir la seva trajectòria professional en aquest camp i a analitzar l'evolució que va experimentar la seva obra des dels seus inicis, en els quals va romandre fidel a l'escola tradicional en la qual es va formar, fins als seus últims treballs, en els quals s'aprecien connexions amb tendències escenogràfiques més avantguardistes. El marc cronològic en el qual ens movem, per tant, és el que abasta aquesta trajectòria, des del seu debut en 1899 treballant als ordes d'Adrià Gual, fins a l'última escenografia que va realitzar en 1933 per al Gran Teatre del Liceu. Abans d'endinsar-nos en la trajectòria escenogràfica com a tal de Junyent, presentem el context de l'escenografia a la Barcelona del moment, abordant, entre altres aspectes, quin era el procediment seguit per a crear les escenografies, com s'organitzaven els tallers, i les eines i materials que empraven els escenògrafs en les seves creacions. Ens referim, al seu torn, als diferents agents que, al costat dels escenògrafs, col·laboraven en la presentació escènica de la representació. També prestem una especial atenció al viatge que va emprendre en 1908, en el qual va recórrer el món i va trobar nombroses fonts d'inspiració per a les creacions que va dur a terme al seu retorn. Finalment, posem l'accent en els seus projectes escenogràfics fora dels escenaris teatrals, a través de l'estudi de dos casos paradigmàtics: la seva participació en l'Exposició Internacional de Barcelona (1929) i els projectes decoratius que va dur a terme per a diferents balls de carnestoltes del Real Cercle Artístic, entitat a la qual va estar vinculat tota la seva vida. La Tesi inclou un volum complementari consistent en un "repertori d'escenografies teatrals" o catàleg en el qual es reuneixen les fitxes de totes aquelles produccions en les quals va treballar Junyent i que hem pogut identificar. Aquest repertori, a més de constituir un compendi minuciós del corpus complet de l'obra escenogràfica teatral de Junyent, és una eina indispensable per a poder dur a terme el seguiment de tots els treballs que analitzem en la Tesi.


Matèries: Tesis doctorals ; Biografia ; Pintors ; Arts escèniques ; Teatre ; Carnaval ; Opera ; Decoració i ornamentació
Matèries: Junyent i Sans, Oleguer (1876-1956)
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1899 - 1936
Autors add.:Freixa i Serra, Mireia (Dir.) ; Sala i Garcia, Teresa M. (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/669935
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 69
select
print

Bookmark and Share
Teoria i historiografia de l'art a la Catalunya del segle XIX / Guillem Tarragó Valverde ; pròleg de Mireia Freixa
Tarragó Valverde, Guillem


Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2018
200 p. ; 22 cm (Textos i estudis de cultura catalana, 227) 
ISBN 9788491910329

La teoria i la historiografia de l'art són disciplines que cal tractar conjuntament, ja que una no pot explicar-se sense l'altra. Teoria i historiografia de l'art a la Catalunya del segle XIX dona una visió panoràmica d'aquestes dues especialitats, àmpliament estudiades als Estats Units i a Europa, però només tractades de manera fragmentària a Catalunya. El llibre que tens entre les mans analitza les obres dels principals historiadors de l'art catalans del segle XIX, especialment aquells que la literatura havia oblidat. Per fer-ho, té en consideració els fonaments teòrics i metodològics sota els quals els artígrafs van concebre els seus textos, de manera que aquí no s'hi trobarà l'enumeració dels seus encerts o desencerts, sinó un examen exhaustiu del procés que va seguir la història de l'art per convertir-se en una ciència. (Editorial).



Matèries: Historiografia ; Art
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1800 - 1900]
Autors add.:Freixa i Serra, Mireia (Pr.)
Localització: B. Abadia de Montserrat


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 69
select
print

Bookmark and Share
La Casa noucentista : arquitectura unifamiliar a Catalunya (1913-1932) = The Noucentista house : single family architecture in Catalonia (1913-1932) / edició de: Jordi Falgàs, Mercè Vidal i Jansà ; textos de: Jordi Falgàs, Mireia Freixa, Rosa M. Gil i Tort, Raquel Lacuesta, [et al.]



Girona : Fundació Rafael Masó, Úrsula Llibres
207 p. : il. col., plàn. ; 16 * 16 cm
Aquest catàleg acompanya l'exposició "La Casa noucentista: arquitectura unifamiliar a Catalunya (1913-1932)", organitzada per la Fundació Rafael Masó, que s'ha presentat a la Casa Masó de Girona i a diferents seus del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya els anys 2018 i 2019". Bibliografia. Conté: Casa Masramon; Torre Amatller; Casa Freixa; Mas Rusquelles; Torre Nova de la Coromina; Casa Antoni Carbó; Casa Lluís Guarro; Casa Adolf Florensa; Senya Blanca; Xalet Assumpció Tey; Torre Ramon Puig i Giralt; Casa Saladrigas; Ca L'Oromí; Torre Solanas; Casa del director de la Clínica Mental de Torreribera; Can Soliguer; Villa Teresita; Vil·la Antònia. Text en català i anglès.
ISBN 9788494641749



Matèries: Noucentisme ; Arquitectura civil ; Cases ; Exposicions culturals ; Catàlegs
Àmbit:Girona ; Catalunya
Cronologia:1913 - 1932
Autors add.:Falgàs, Jordi (Ed.) ; Vidal i Jansà, Mercè (Ed.) ; Freixa i Serra, Mireia ; Gil i Tort, Rosa Maria ; Lacuesta Contreras, Raquel
Autors add.:Fundació Rafael Masó
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 69
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El Mètode projectual en l'arquitectura moderna catalana : del mestre d'obres al GATCPAC [Fitxer informàtic] / Jordi Sans Casanovas ; [dirigida per: Mireia Freixa, Mercè Vidal Jansà]
Sans Casanovas, Jordi


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2017
Dirigida per: Freixa i Serra, Mireia; Vidal i Jansà, Mercè. Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art, 2017
1 recurs electrònic (368 p.)

Aquest estudi planteja que l'arribada de la modernitat a l'arquitectura catalana va consistir principalment en un canvi metodològic en la manera de dissenyar. Per demostrar-ho examina la metodologia de disseny de l'habitatge plurifamiliar a Barcelona entre els anys 1875 i 1936 a partir dels expedients d'obra dels fons documentals particulars de vint-i-nou arquitectes. La transformació en la metodologia de disseny es dona principalment per quatre factors: l'arribada de la reproductibilitat tècnica dels plànols, la configuració del sistema de notació arquitectònica, la concepció de l'edifici com a sistema i, finalment, la consolidació del plànol i el projecte com a formats de referència. Aquests factors impliquen la transformació del mètode tipològic, el qual es caracteritza pel disseny fet entre l'estudi i l'obra, l'ús de models preestablerts per la tradició local i l'ús de l'oralitat com a eina principal de treball, en el mètode projectual, el qual es caracteritza pel disseny integral a l'estudi, el projecte com a horitzó de treball i l'ús del dibuix i el llenguatge visual com a eina heurística, analítica i comunicativa. Aquesta transformació metodològica implica el pas d'una cultura de l'arquitectura oral a una cultura de l'arquitectura dibuixada on el dibuix i el llenguatge visual assumeixen gradualment totes les facetes del disseny i no només contribueixen a definir la pròpia idea de disseny sinó que transformen radicalment la forma de pensar l'arquitectura pel que fa a dinàmiques cognitives, socials i econòmiques. Les noves dinàmiques es caracteritzaran per la jerarquització, l'anàlisi, la simplificació, la prefiguració, l'abstracció, la imposició individual, la professió liberal, la internacionalització, l'abstracció visual, la resolució de problemes, el finalisme i l'apriorisme. La transformació radical del mètode de disseny i la instauració del mètode projectual és una aportació genuïna de la modernitat en arquitectura que convida a definir i a jutjar sota nous paràmetres el llegat material i discursiu de l'arquitectura moderna.


Matèries: Tesis doctorals ; Arquitectura ; Projectes d'arquitectura ; Disseny ; Dibuix ; Arquitectes ; Mestres d'obres
Matèries:Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània : GATCPAC
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1875 - 1936]
Autors add.:Freixa i Serra, Mireia (Dir.) ; Vidal i Jansà, Mercè (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/461183
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 69
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La editorial Montaner y Simón (1868-1981) : el esplendor del libro industrial ilustrado (1868-1922) [Fitxer informàtic] / Laura Bellver Poissenot ; [dirigida per: Mireia Freixa]
Bellver Poissenot, Laura


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2017
Dirigida per: Freixa i Serra, Mireia. Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art, 2017
1 recurs electrònic (507 p.)

Montaner i Simón, que va iniciar la seva activitat editorial a mitjan segle XIX, va ser pionera en la publicació d'obres luxoses en format monumental, tant de caràcter científic com d'història, grans clàssics de la literatura universal i narrativa contemporània. Totes elles editades amb la màxima cura en el disseny i utilitzant per a la seva il·lustració els avanços tecnològics més capdavanters que les Arts gràfiques industrials del moment van proporcionar al sector editorial. Per al seu catàleg va comptar amb els autors nacionals més prestigiosos de l'època i va traduir la literatura estrangera que el públic de llengua castellana anhelava conèixer. Des de 1868 i al llarg del segle XX, Montaner i Simón va ser considerada una de les majors editorials barcelonines i es va guanyar el reconeixement de tots els estaments intel·lectuals, socials i polítics, aquí i més enllà de les nostres fronteres: en la resta d'Espanya i als països hispanoamericans. Montaner i Simón va ser, sens dubte, una de les editorials més influents de la nostra història cultural, que va saber anticipar-se als temps i ser innovadora en formes i continguts, aportant a la nostra societat tota la riquesa artística i literària que marcaven els corrents de la resta d'Europa .


Matèries: Tesis doctorals ; Editors ; Indústria editorial i impremta ; Arts gràfiques ; Catàlegs de publicacions
Matèries:Montaner i Simón, Editorial
Àmbit:Barcelona ; Espanya
Cronologia:1868 - 1981
Autors add.:Freixa i Serra, Mireia (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/404148
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 69
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Historiografia de l'Art a Catalunya durant el segle XIX : fonaments teòrics i canvis metodològics [Fitxer informàtic] / Guillem Tarragó Valverde ; [dirigida per: Mireia Freixa]
Tarragó Valverde, Guillem


[Barcelona] : Universitat de Barcelona, 2017
Dirigida per: Freixa i Serra, Mireia. Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art, 2017
1 recurs electrònic (415 p.)

Aquesta tesi doctoral analitza els fonaments teòrics i els canvis metodològics que va experimentar la historiografia de l'art catalana durant el segle XIX. L'objectiu que s'ha perseguit ha estat el de comprendre i raonar la base teòrica i metodològica de la historiografia artística, de manera que l'interès no ha recaigut en les troballes o les dades aportades per la historiografia, sinó que en la descripció de la ideologia artística o filosòfica que explica els canvis metodològics ocorreguts durant el període comprès en aquest estudi. Una de les principals conclusions a les quals hem arribat és la de trobar en Pau Milà i Fontanals (Vilafranca del Penedès, 1810 - Barcelona, 1883) el punt clau en el desenvolupament de la historiografia de l'art a Catalunya. La base del seu pensament historiogràfic és la hibridació entre idealisme i positivisme. Idealisme en la concepció de la naturalesa de l'art; positivisme en el relat historiogràfic, extret de les premisses dels arqueòlegs francesos. Idealisme en l'estructura de la matèria d'estudi; positivisme en l'interès per les circumstàncies materials i pels canvis formals del desenvolupament estilístic. Es deu a Milà el canvi d'interpretació dels monuments entre el primer i el segon volum de Catalunya als Recuerdos y Bellezas de España, obra de Pau Piferrer (Barcelona, 1818 - 1848). L'abandonament de certes teories de tall literari i l'aplicació de coneixements arqueològics combinada amb l'imaginari natzarè revelen una nova perspectiva, sens dubte provinent de Milà, que serà instituïda a la càtedra de "Teoria i Història de les Belles Arts" durant bona part del segle XIX gràcies al mateix Milà i a José de Manjarrés (Barcelona, 1816 - 1880), qui materialitzarà la proposta milaniana en diverses obres i en les seves classes a l'Acadèmia de Belles Arts. També perviu aquest sistema en les classes de Francesc Miquel i Badia (Barcelona 1840 - 1899) i en les de l'arquitecte Elies Rogent (Barcelona,1821 - 1897). D'altra banda, Udo Kultermann parla de la "historia del arte del realismo" fonamentant- se en una nova prespectiva historiogràfica més desapassionada i nascuda de les concepcions de John Ruskin, Hippolyte Taine, Anton Springer, Gottfried Semper, Eugène Viollet-le-Duc, etc. A Catalunya, hem vist com a partir dels anys seixanta alguns d'aquests noms influenciaven els nostres autors i com aquest canvi de perspectiva teòrica es donava en la historiografia artística, de manera que no sembla forassenyat parlar, també a Catalunya, d'una història de l'art del realisme per fer notar així els canvis metodològics que van tenir lloc en el període al qual ens referim. Perquè efectivament, la concepció de la història, especialment la de l'art, com a reconstitució o matèria útil per a l'art del present, la perseverança en descobrir la les particularitats contextuals a partir de les obres d'art que defensava Taine i en part Semper apareixen en Fontanals del Castillo i en Domènech i Montaner. Tanmateix, hem optat per l'etiqueta terminològica de "segon positivisme" perquè tampoc podem dir que haguem observat que els fonaments teòrics de la historiografia de l'art d'aquest període provinguin enterament de la reflexió artística, sinó que en molts casos els podem rescatar d'anys anteriors.


Matèries: Tesis doctorals ; Art ; Historiografia
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1800 - 1900]
Autors add.:Freixa i Serra, Mireia (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/402207
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 69
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Higiene y confort en los interiores domésticos del Eixample de Barcelona (1888-1917) [Fitxer informàtic] / Pilar Cano Rojas ; [dirigida per Mireia Freixa]
Cano Rojas, Pilar


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2016
Dirigida per: Freixa Serra, Mireia. Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art, 2016
1 recurs electrònic (703 p.)

Aquesta tesi doctoral atén la identificació de les diferents mesures d'higiene i confort que es van practicar en els interiors domèstics de l'Eixample de Barcelona entre 1888 i 1917, i la determinació del grau i manera en el qual aquestes es van implementar. Per abordar dita comesa aquesta tesi s'estructura en dues parts. La primera part, estableix el marc teòric i metodològic amb el qual es durà a terme la recerca. Aquí s'analitzen els vessants historiogràfics habituals en l'estudi dels interiors domèstics, així com l'estat de la qüestió dels interiors del modernisme i, en tercer lloc, es proposa una metodologia basada als canals de mediació com a eina interpretativa a l'hora d'analitzar plànols d'habitatge. La segona part de la tesi aborda directament en què va consistir i com es va dur a terme aquesta implantació d'higiene i confort en els interiors. En primer lloc, s'estudia la predisposició de l'Ajuntament de Barcelona per dotar d'higiene als habitatges de l'Eixample. En segon lloc, s'aborda la mediació d'higiene i confort exercida als canals de mediació dels professionals de la construcció (llibres d'arquitectura pràctica i revistes d'arquitectura). En tercer lloc, es tracta la mediació d'higiene i confort instruïda a les mestresses de casa, a través dels manuals d'economia domèstica i les revistes especialitzades en la llar. I, en últim lloc, s'analitza la implantació d'higiene i confort en 175 plànols d'habitatges construïts en l'Eixample entre 1888 i 1917. Aquesta implantació s'interpreta localitzant 16 paràmetres d'higiene i confort en els plànols d'habitatges. Els paràmetres es relacionen amb categories de Ventilació, Sanejament, Distribució espacial i Calefacció. Aquests paràmetres han estat extrets dels valors d'higiene i confort despresos dels diversos canals de mediació consultats. Com a resultat, s'han classificat tres grups d'habitatges segons el grau d'higiene i confort aconseguit: Habitabilitat precària (interiors amb baixes condicions d'higiene i confort), Habitabilitat digna (interiors amb condicions mitjanes d'higiene i confort) i Habitabilitat luxosa (interiors amb altes condicions d'higiene i confort). L'interès d'aquesta tesi radica en l'aprofundiment del coneixement sobre la consecució d'higiene i confort en els interiors domèstics de l'Eixample finisecular. No solament en la realitat construïda, sinó també en el despertar de les empreses locals dedicades a aquest sector i en el canvi de la mentalitat ciutadana per aconseguir habitatges més salubres i confortables.


Matèries: Tesis doctorals ; Arquitectura civil ; Modernisme ; Habitatge ; Cases ; Salut pública ; Economia domèstica ; Política municipal
Àmbit:Eixample - Barcelona
Cronologia:1888 - 1917
Autors add.:Freixa i Serra, Mireia (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/397678
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa; Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 69
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El Naixement d'una ciutat : Josep Roca i Bros, o el perfil de una ciutat : Figueres, una imatge urbana a mitjans del segle XIX : el naixement d'una ciutat abans de ser una ciutat [Fitxer informàtic] / Alfons J. Martínez i Puig ; [dirigida per Mireia Freixa Serra]
Martínez i Puig, Alfons


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2016
Dirigida per: Freixa Serra, Mireia. Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art, 2016
1 recurs electrònic (487 p.)

La creació de la ciutat de Figueres, neix urbanísticament parlant durant el segle XIX, concretament durant la segona meitat del XIX gràcies a la feina d'un arquitecte municipal: Josep Roca i Bros. Figueres, venia d'unes èpoques de progrés econòmic i social però no s'havia planejat la seva transformació en ciutat, sinó que havia anat creixent com un poble gran, amb carrers més llargs però estrets, amb un eixample insuficient i amb problemes orogràfics com la Ribera que partia Figueres en dos, o la manca d'espais oberts i carrers amples, així com una planificació que combinés l'estètica, la racionalitat i el creixement a mig i llarg termini. Roca i Bros aconsegueix nous espais oberts a la ciutat, alguns d'ells venen donats per la cobertura de la riera i l'aparició de la Rambla o la Plaça de la Palmera, la qual cosa permet pensar que aquest arquitecte té una visió social de l'espai públic i una consciència de què la seva obra ha de perdurar. Tot plegat dins l'elegància del neoclassicisme que es manté, trobant-se en mestres d'obres posteriors per conservar una determinada imatge de ciutat pensada per Roca i Bros a mitjans del segle XIX. Josep Roca i Bros, estarà també dins del Cos d'Enginyers de l'Exèrcit, la qual cosa li dóna un control i coneixement del territori ampli, i contribueix al creixement de Figueres amb la instal·lació de serveis com l'aigua potable. Tanmateix, els nombrosos plànols de població permeten veure l'evolució urbana de Figueres al llarg de més d'una dècada.


Matèries: Desenvolupament urbà ; Urbanisme ; Planificació urbanística ; Tesis doctorals ; Arquitectes ; Neoclassicisme ; Administració local
Matèries: Roca i Bros, Josep (1815-1877)
Àmbit:Figueres
Cronologia:[1850 - 1900]
Autors add.:Freixa i Serra, Mireia (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/397667
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa; Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 69
select
print

Bookmark and Share
Joan Rubió i Bellver : arquitecte modernista / [directors de l'edició: Manuel Solà-Morales Rubió, Montse Lavado, Mireia Freixa]



[Barcelona] : Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, COAC : Col·legi Major Ramon Llull, Universitat de Barcelona, DL 2007
160 p. : il. ; 22 * 24 cm + 1 llibre (59 p. :il. ; 22 cm)
Facsímil, Barcelona : Tall. tip. J. Bartra Laborde, 1912. Referències bibliogràfiques. Amb: "La Catedral de Mallorca : conferencia dada con motivo de la excursión oficial de la Asociación de Arquitectos de Cataluña / por Juan Rubió y Bellver". Text en català, amb un capítol en castellà.
ISBN 9788496842120



Matèries: Exposicions artístiques ; Catàlegs ; Homenatge ; Arquitectes ; Modernisme ; Arquitectura ; Catedrals
Matèries: Rubió i Bellver, Joan (1871-1952)
Àmbit:Catalunya ; Balears, illes
Cronologia:1871 - 1952
Autors add.:Solà-Morales i Rubió, Manuel de (Dir.) ; Lavado Fau, Montserrat`y(Dir.) ; Freixa i Serra, Mireia (Dir.)
Autors add.:Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya ; Col·legi Major Ramon Llull ; Universitat de Barcelona
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 69
select
print
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Salvador Sanpere i Miquel i els pintors primitius catalans. La descoberta de les pintures de la cel·la de Sant Miquel del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes / Mireia Freixa
Freixa i Serra, Mireia


En: Barcelona quaderns d'història. Barcelona, núm. 20 (2014) , p. 271-272 (Comunicacions. Resums, II) 
Número monogràfic: Recurs al passat i modalitats historiogràfiques a Barcelona. Conté resum de la comunicació.


Matèries: Monestirs ; Capelles ; Art religiós ; Pintura ; Pintors ; Historiadors
Matèries: Sanpere i Miquel, Salvador (1840-1915)
Matèries:Monestir de Santa Maria de Pedralbes
Àmbit:Barcelona
Cronologia:[1840 - 1915]
Autors add.:Congrès d'Història de Barcelona (12è : 2011 : Barcelona )
Accés: http://www.raco.cat/index.php/BCNQuadernsHistoria/article/view/277948/394397
http://w110.bcn.cat/ArxiuHistoric/Continguts/Documents/Fitxers/Comun06_Freixa.pdf [Comunicació]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); UAB: Ciències Socials; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; UB: Filosofia, Geografia i Història; Arxiu Històric de Sabadell; Fundació Bosch i Cardellach


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 69
select
print

Bookmark and Share
La Casa Granell de la Gran Via de Barcelona / Mireia Freixa Serra
Freixa i Serra, Mireia


Barcelona : Fundació Restaura, DL 2004
151 p. ; 30 cm



Matèries: Edificis ; Cases ; Arquitectes ; Modernisme
Matèries: Granell i Manresa, Jeroni F. (1867-1931)
Matèries:Casa Granell de Barcelona
Àmbit:Barcelona
Cronologia:[1896 - 1900]
Autors add.:Biblioteca de Catalunya ; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona ; Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya. Demarcació de Barcelona ; Fundació Restaura


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 69
select
print

Bookmark and Share
George R. Collins i els Amics de Gaudí USA / Mireia Freixa
Freixa i Serra, Mireia


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 408 (gener 2015), p. 36-41 : il. (Focus
Notes.

George R. Collins (1917-1993), professor de la Universitat Columbia a Nova York i un dels més imporðtants historiadors de l'arquitectura occidental contemporània, va dedicar una part important de la seva recerca a fer estudis pioners sobre Antoni Gaudí i el modernisme català.



Matèries: Arquitectura ; Art ; Modernisme ; Investigació científica ; Fonts documentals ; Arquitectes ; Professors ; Universitats ; Fundacions
Matèries: Collins, George R. (1917-1993) ; Gaudí i Cornet, Antoni (1852-1926)
Matèries:Columbia University ; Archive of Catalan Art and Architecture
Àmbit:Catalunya ; New York - Estats Units d'Amèrica
Cronologia:1864 - 1993
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 69
select
print
Text complet
Bookmark and Share
"Miquel Àngel a Terrassa", un projecte cultural del noucentisme / Mireia Freixa, Miquel Freixa
Freixa i Serra, Mireia


En: Terme : Revista d'Història. Terrassa, núm. 28 (novembre 2013), p. 89-100 : il. gràf. (Estudis
Notes. Resums en català i anglès.

Entre 1910 i 1911 es va impartir a Terrassa un cicle de conferències sobre la biografia de Miquel Àngel promogut per Eugeni d'Ors i dictat per Josep Lleonart. L'objectiu era mostrar la millor biografia del millor creador de la història com a exemple per a les noves generacions en un intent de crear una universitat popular. El model historiogràfic del curs estava inspirat en un dels capdevanters de la literatura biogràfica francesa. Romain Rolland (1866-1944).


Matèries: Modernisme ; Art ; Conferències ; Vida cultural ; Ensenyament de les arts
Àmbit:Terrassa
Cronologia:1910 - 1911
Autors add.:Freixa i Serra, Miquel
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Terme/article/view/273632/376992
Localització: Biblioteca Central de Terrassa; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca); UAB: Sibhil·la; Institut Ramon Muntaner; B. Vapor Badia (Sabadell)


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 69
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El taller de vitralls modernista Rigalt, Granell & Cia (1890-1931) [Fitxer informàtic] / Núria Gil Farré
Gil i Farré, Núria


[Barcelona] : [Universitat de Barcelona], 2014

1 recurs electrònic

La tesi doctoral que aquí presentem té com a base de la investigació l'associació empresarial entre el vitraller Antoni Rigalt i Blanch i l'arquitecte Jeroni F. Granell i Manresa. La recerca té dos objectius principal, Per una banda en aquest estudi es vol donar a conèixer el treball de l'empresa de vitralls artístics Rigalt, Granell & Cia. mitjançant l'anàlisi de l'evolució de l'empresa des de diferents vessants: a través de l'estudi de les seves obres que ens donaran constància dels diversos períodes artístics pels quals hi passen, dels diferents tipus d'obra, i de les qualitats del treball. A més, s'ha aprofundit en el coneixement sobre els diferents integrants de la societat i la seva relació amb diversos artistes i arquitectes contemporanis amb qui hi col·laboren i saber quina va ser la seva veritable rellevància dins de la recuperació de l'art del vitrall i del moviment modernista. El segon objectiu d'aquest treball ha estat portar a terme el recull de les obres d'aquesta empresa, tant de les conservades com de les desaparegudes, de les que pot restar algun tipus de documentació que corrobori que han estat obra d'aquesta empresa. El marc temporal de la investigació se centra cronològicament entre la creació del taller, el 1890, fins a la mort d'un dels seus principals socis Jeroni F. Granell i Manresa, l'any 1931. L'arxiu principal i base d'aquest treball, encara que ens ha arribat dispers i fragmentat és l'arxiu documental conservat per la família Granell i que actualment es troba al DHUBdoc, Centre de Documentació del Disseny Hub Barcelona. La tesis s'ha estructurat en cinc apartats diferenciats, el primer titulat vitralls i vitrallers, el segon tècniques i materials, el tercer el taller Rigalt. i quart i últim la producció artística, així com una catalogació final de les obres documentades. Aquest és un taller que consolida la recuperació de l'art del vitrall de finals de segle XIX, arribant a ser un dels màxims exponents dins del vitrall modernista.


Matèries: Tesis doctorals ; Indústria del vidre ; Vitralls ; Modernisme ; Decoració i ornamentació ; Vitrallers ; Empreses
Matèries: Rigalt i Blanch, Antoni (1850-1914) ; Granell i Manresa, Jeroni F. (1867-1931)
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1890 - 1931
Autors add.:Freixa i Serra, Mireia (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/134966
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 69
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Les Exposicions municipals de belles arts i indústries artístiques de Barcelona (1888-1906) [Fitxer informàtic] / Maria Ojuel Solsona ; [dirigida per: Mireia Freixa]
Ojuel i Solsona, Maria


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2014
Dirigida per: Freixa i Serra, Mireia. Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art, 2013
1 recurs electrònic

La present tesi doctoral se centra en l'anàlisi i interpretació de la sèrie d'exposicions d'art promogudes per l'Ajuntament de Barcelona durant el període que s'estén entre els anys 1888 i 1906, paral·lelament a la creació dels primers museus municipals. D'aquestes mostres s'havien estudiat prèviament alguns aspectes concrets, però faltava una anàlisi global de la seva trajectòria, en relació amb el context històric en què es van desenvolupar. L'objectiu de la investigació és, doncs, conèixer l'abast i la importància d'aquestes exposicions i el seu impacte real sobre la vida artística i cultural de la ciutat de Barcelona i, per extensió, de Catalunya. La documentació principal de la investigació procedeix de fonts primàries i, en especial, d'un fons pràcticament inèdit, el de la Comissió Organitzadora d'Exposicions de l'Ajuntament de Barcelona (Arxiu del MNAC). Després de la fase de consulta i recollida d'informació, hem iniciat la fase de sistematització de les dades per mitjà de bancs elementals de dades. Seguidament, hem treballat en la interpretació de les dades dins el seu context històric, fent-les dialogar amb informacions derivades d'altres investigacions i de la bibliografia disponible. Si bé hem fet un estudi sincrònic detallat de cada una de las exposicions, no pretenem aportar simplement una suma de dades, sinó una visió diacrònica que serveixi per interpretar el conjunt de las mostres. La concepció teòrica de base que ha seguit la historiografia para enquadrar la investigació sobre les grans exposicions d'art contemporànies parteix d'un enfocament sociològic, segons el qual les mostres artístiques han de ser interpretades en relació amb el medi cultural i el context històric en què s'han desenvolupat, marcats per un canvi profund en les relacions entre l'art i la societat.


Matèries: Tesis doctorals ; Exposicions artístiques ; Ajuntament ; Política cultural ; Art ; Modernisme ; Museus d'art ; Lleure ; Indústria cultural
Matèries:Ajuntament de Barcelona
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1888 - 1906
Autors add.:Freixa i Serra, Mireia (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/132670
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 69
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El col·leccionisme entre Catalunya i la Xina (1876-1895) [Fitxer informàtic] / Mònica Ginés Blasi ; [directora: Mireia Serra]
Ginés Blasi, Mònica


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2014
Dirigida per: Freixa, Mireia. Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art, 2013
1 recurs electrònic

Són diversos els autors que han posat de manifest com l'interès per l'art de la Xina i del Japó es traça a Espanya des del s. XVI, estimulant la tendència decorativa chinoiserie, que derivà a mitjans del s. XIX en el gust per tot allò procedent del Japó, moda denominada japonisme. A la segona meitat del s.XIX el govern japonès va emprendre una forta modernització establint intenses relacions comercials amb països europeus, esperonant l'interès per l'art japonès en vàries ciutats-centre europees. En canvi, l'interès que durant el barroc i el rococó havia suscitat l'art procedent de l'Imperi xinès va decaure fortament com a conseqüència de l'hermetisme comercial de la política exterior xinesa. Aquest factor, sumat al poc interès dels espanyols pel col·leccionisme en general, explica que tradicionalment s'hagi considerat escassa la presència de col·leccions d'art xinès en el nostre país. Durant l'últim terç del s. XIX, tot i que la presència espanyola a la Xina era molt minsa, hi va haver personalitats del món cultural i polític de la Catalunya de l'últim terç del segle XIX, com Eduard Toda i Güell (Reus, 1855 - Poblet, 1941), Víctor Balaguer i Cirera (Barcelona, 1824 - Madrid, 1901), Francisco Abellá (n. i m. desconeguts) o Juan Mencarini (1860-1939?), que van estar abocades a la compra, la venda, la distribució i l'intercanvi d'obres d'art, moneda i altres objectes procedents de la Xina. Aquest és un aspecte poc conegut de la història del col·leccionisme català i de les relacions entre Espanya i la Xina que precisava d'un estudi en profunditat. Aquesta tesi doctoral consisteix en la investigació sobre l'intercanvi internacional d'obres d'art, moneda i altres objectes produïts a la Xina, i que varen ser distribuïts en col·leccions tant particulars com públiques a la Catalunya de l'últim terç del s.XIX.


Matèries: Col·leccionisme ; Col·leccions artístiques ; Col·leccions de monedes ; Comerç exterior ; Col·leccionistes ; Obres d'art ; Tesis doctorals
Matèries: Toda i Güell, Eduard (1855-1941) ; Balaguer i Cirera, Víctor (1824-1901) ; Abellà, Francisco ; Mencarini, Juan (1860-1939?)
Àmbit:Catalunya ; Xina
Cronologia:1876 - 1895
Autors add.:Freixa i Serra, Mireia (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/130925
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



page 1 of 4
go to page            

Database  fons : Advanced form

   
Search:
in field:
 
1     
2   
3