Josep Dencàs i Puigdollers : El conseller maleït (1960-1966) / [ressenya de.] David Martínez Fiol
Martínez Fiol, David


En: Entremons : UPF Journal of World History. Barcelona (octubre 2024), núm. 15 (Ressenya) 
Ressenya de:
. Josep Dencàs i Puigdollers : El conseller maleït (1960-1966) / Frederic J. Porta i Capdevila, Fermí Rubiralta i Casas, Fèlix Villagrassa i Hernàndez : Editorial Base, 2024

Balanç de quatre anys de govern a l'Ajuntament de Banyoles 1999-2003 / ERC ; coordinació: Anna Brunsó, Pere Bosch i Joan Ramon Corominas ; fotografia: Josep Curto



Banyoles : ERC de Banyoles, 2003
87 p. : il. ; 21 cm

"Qui va matar "el Cojo de Málaga"? Tot el poble, Fuenteovejuna!" : entrevista a Joan Pous / Joan Peitx
Peitx, Joan


En: Querol : Revista Cultural de Cerdanya. Puigcerdà, núm. 34 (primavera 2024), p. 19-27 : il.
Número monogràfic: La guerra civil a la Cerdanya (1936-39).

"La Faula dels "fets de Bellver" dura des de fa més de vuitanta anys" : entrevista a Jean-Louis Blanchon / Joan Peitx
Peitx, Joan


En: Querol : Revista Cultural de Cerdanya. Puigcerdà, núm. 34 (primavera 2024), p. 28-34 : il.
Número monogràfic: La guerra civil a la Cerdanya (1936-39).

"ERC va fer la llista dels que havien de ser afusellats el 9 de setembre al Còrrec del Gavatx" : entrevista a Antonio Gascón i Agustín Guillamón / Joan Peitx
Peitx, Joan


En: Querol : Revista Cultural de Cerdanya. Puigcerdà, núm. 34 (primavera 2024), p. 35-44 : il.
Número monogràfic: La guerra civil a la Cerdanya (1936-39).

"Tot el que fa l'alcalde Joan Solé a Bellver, ho fa amb el conjunt del poble" : entrevista a Josep M. Solé Sabaté / Joan Peitx
Peitx, Joan


En: Querol : Revista Cultural de Cerdanya. Puigcerdà, núm. 34 (primavera 2024), p. 45-52 : il.
Número monogràfic: La guerra civil a la Cerdanya (1936-39).

Aproximació a l'exili mexicà de les dones d'Esquerra Republicana de Catalunya / Pau Vinyes i Roig
Vinyes i Roig, Pau


En: 249779 Exilis polítics a l'època contemporània (segles XIX i XX). Territoris de partida, territoris d'acollida : Actes del XIII Congrés de la CCEPC. La Jonquera, 4, 5 i 6 de novembre de 2022. [Barcelona] ; Valls : Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana : Institut Ramon Muntaner : Cossetània, 2024. p. 555-568
 (Memòria, vestigis i oblits) 
Bibliografia i fonts.

Carta de Lluís Companys a Miquel Santaló (1935) / Ernest Martí i Clara
Martí i Clara, Ernest


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 64 (2023) , p. 319-340 : il. (Articles i treballs) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

El treball pretén aproximar-se a la per-sonalitat, caràcter i actuació política de Lluís Companys en els anys 1934-1936. El mitjà de què es disposa és una carta ori-ginal escrita al presidi de Cadis el 1935. També es té present un estudi grafològic de la mateixa font primària. Naturalment es consulten fonts secundàries actualit-zades, que citem al final. Es detalla l'ex-periència carcerària i, finalment, s'explica el perquè de tot el que es diu a la carta.

L'Ideal de l'Ebre : Periòdic republicà



Núm. 1 (1931, 1 de febrer)-Núm. 13 (1931, 15 de desembre)
Móra d'Ebre : la Redacció, 1931
Il. ; 50 * 35 cm. Quinzenal.
Quatre pàgines en cinc columnes. Alguns exemplars a dues tintes (vermell i negre). Continuador de "La Riuada" de la que duplica la numeració en els primers nou exemplars. A partir del núm. 9 (1931, 15 de juny) el subtítol serà "Portaveu de la federació Republicana federal Socialista de la Terra Alta i la Ribera d'Ebre, adherida a Esquerra Republicana de Catalunya". Text en català i després bilingüe.

Joaquim Fort : alcalde republicà de Tarragona / Cristian Ferrer González, Guillem Puig Vallverdú
Ferrer González, Cristian


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2023
165 p. : il. ; 21 cm
Bibliografia.

Joaquim Fort i Gibert (Tarragona, 1906 - Santiago de Xile, 1987) destaca en la seva joventut com a esportista d'elit, esdevenint en diverses ocasions -amb el Club Nàutic de Tarragona- campió de Catalunya i d'Espanya de rem. Periodista vocacional, treballa en la premsa tarragonina i com a corresponsal de El Diluvio de Barcelona. Des del 1932 milita a Esquerra Republicana i el 1934 és elegit primer tinent d'alcalde de la ciutat de Tarragona. Els Fets d'Octubre d'aquell any el porten a patir un breu captiveri al vaixell-presó Manuel Arnús, ancorat al port. El febrer de 1936, la victòria del Front d'Esquerres el retorna a l'Ajuntament, i quatre mesos després és elegit nou alcalde de la ciutat. Amb l'esclat de la Guerra Civil lidera la resposta política al cop d'estat a la ciutat de Tarragona i, a partir del gener de 1937, com a comissari delegat de la Generalitat a Tarragona, fa front a les dificultats materials de la rereguarda, abans d'incorporar-se a l'Exèrcit Popular de la República i ser ferit en combat. La derrota el porta a l'exili, primer a França i posteriorment a Panamà, Argentina, Perú i Xile, on finalment s'estableix, formant una família i sense oblidar mai el compromís amb el catalanisme republicà. (Editorial).

Joan Selves, de l'alcaldia republicana de Manresa a governar l'ordre públic de Catalunya / Joan Esculies
Esculies i Serrat, Joan


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2023
216 p. : il. col. ; 21 * 21 cm
Inclou: 'Una crida a les dones catalanes' (Manifest de les dones d'Esquerra Republicana de Catalunya publicat a 'L'Opinió' el 12 de desembre de 1931) ; Veus femenines (publicat a 'Fortitud' el 15 de novembre de 1933) ; Ànima endins (publicat a 'Llibertat' el 5 d'agost de 1935). A la contracoberta: Fundació Josep Irla.
ISBN 9788409495733

Joan Selves i Carner (Castelltallat, 1898 - Barcelona, 1934) inicia de ben jove, el 1921, la seva trajectòria puïblica com a periodista vocacional a El Pla de Bages. Ja advocat, impulsa amb la nova generació de catalanistes republicans de Manresa la creació, el 1929, del diari El Dia des del qual articulen la candidatura guanyadora de les eleccions municipals d'abril del 1931 que porten l'adveniment de la República. Esdevé el primer alcalde republicà de la ciutat i posteriorment, en una carrera política meteòrica a les files d'Esquerra Republicana de Catalunya: diputat a les Corts Constituents, diputat al Parlament de Catalunya, conseller d'Agricultura i Economia, conseller de Governació, comissari general d'Ordre Públic, governador general de Catalunya i de nou conseller de Governació. Home de la màxima confiança del president Lluís Companys i figura preeminent d'ERC, pilota el traspàs de l'ordre públic de la Catalunya autònoma fins que mor sobtadament en plena joventut a les portes dels Fets d'Octubre de 1934. (Editorial).

Josep Mascort : republicà lleial, catalanista devot / Josep Pastells
Pastells, Josep


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2023
264 p. : il. ; 21 cm
Bibliografia. Índex. Inclou: Antologia de textos : dinou articles, cinc convits poètics i un relat / Josep Mascort.

Josep Mascort i Ribot (La Creueta, 1898-1970), mestre vocacional, exerceix la docència succesivament al barri del Poblenou de Barcelona, Santiago de Ois, Viladonja, Queralbs i Vilanna. Sota el mestratge del pedagog, geògraf i diputat republicà Miquel Santaló, esdevé també, a partir de 1933, diputat a les Corts Republicanes per Girona, en representació d'Esquerra Republicana. Durant la Guerra Civil és nomenat director de l'Escola Normal de Girona, alcalde de Bescanó i comissari delegat de la Generalitat a les comarques gironines. Exiliat a Mèxic, compra i dirigeix un col·legi a Texcoco, on deixa tan bon record que el 1979, nou anys després de morir, rep un homenatge pòstum i un institut de la ciutat portarà el seu nom durant vint-i-quatre anys (1994-2018). En tornar a Catalunya, el 1949, crea una petita acadèmia privada al call de Girona i hi treballa quasi fins a la seva mort a la casa pairal de la Creueta, sense haver abandonat mai el compromís catalanista i republicà. (Editorial).

Francesc Rimblas : una història republicana [Fitxer informàtic] / [edició de Josep Vall]



Barcelona : Fundació Josep Irla, 2021
1 recurs electrònic (24 p.)

La vida de Francesc Rimblas i Balagué ha estat sempre marcada per les conseqüències d'una guerra terrible i per les diferents èpoques que ha hagut de viure. Anys de penúria, de gana, de manca de llibertat, de sacrifici; però anys també de voluntat, de forc÷a tot i unes circumstàncies adverses, de no defallir, d'aixecar-se una vegada i una altra per gaudir dels fruits que dona l'esforc. I gaudir de la família: l'esposa Joana i les quatre filles, Rosa, Margarida, Palmira i Lluïsa. Tot això, juntament amb l'estima que té pel seu poble, Molins de Rei, i pel seu país, Catalunya, han marcat la trajectòria de Francesc Rimblas i l'han convertit, sens dubte, en un referent per a les noves generacions. (Editorial).

Justa Goicoechea, primera regidora de l'Hospitalet [Fitxer informàtic] / Arnau Albert, Josep Vall
Albert i Generó, Arnau


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2017
1 fullet (24 p.) : il. col. ; 21 cm
Inclou: 'Una crida a les dones catalanes' (Manifest de les dones d'Esquerra Republicana de Catalunya publicat a 'L'Opinió' el 12 de desembre de 1931) ; Veus femenines (publicat a 'Fortitud' el 15 de novembre de 1933) ; Ànima endins (publicat a 'Llibertat' el 5 d'agost de 1935). A la contracoberta: Fundació Josep Irla.

Nascuda a l'Aragó i hospitalenca des de la joventut, les inquietuds polítiques de la seva generació, la porten a esdevenir la primera regidora elegida democràticament de la ciutat. La mou l'anhel de llibertat que s'obre amb la proclamació de la República i que només un cop d'estat feixista pot estroncar. Fins a la seva mort l'esperen anys de presó i d'exili interior durant la llarga nit franquista. (Editorial).

El Catalanismo republicano de Manresa, entre Acció Catalana y Esquerra Republicana de Catalunya (1929-1931) / Joan Esculies Serrat
Esculies i Serrat, Joan


En: Hispania Nova. Revista de Historia Contemporánea. Madrid, núm. 20 (2022) , p. 27-56 (Artículos) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Malgrat haver estat el partit polític preponderant a Catalunya durant la Segona República, l'estudi de la formació i desenvolupament d'Esquerra Republicana de Catalunya presenta encara avui llacunes. Una de les més importants és l'anàlisi de l'adhesió de multitud d'agrupacions de municipis i barris des de la fundació del partit en 1931 i fins a 1933. El present article analitza, com a estudi de cas, la incorporació del catalanisme republicà de Manresa al projecte d'ERC per a esclarir com es va produir i que manera aquestes noves incorporacions van poder condicionar la política de la formació.

Antònia Abelló i Filella i La Sala Llarga : testimoni escrit de la repressió carcerària franquista / Carme Puyol Torres
Puyol Torres, Carme


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. Novena època (2n quadrimestre 2021), 1 fitxer html : il. (Aturem el feixisme) 
Número monogràfic: Aturem el feixisme.

Carme Puyol ens recorda qui va ser Antònia Abelló i el llegat que ens va deixar amb La Sala Llarga: l'experiència per la presó de les Oblates, de la qual volia deixar constància per demostrar que els estralls de la guerra van continuar més enllà de la contesa bèl·lica.

Acció Ciutadana : premsa política republicana a Olot i Girona (1930-1934) / Carles Ribera ; [pròleg de: Anna Teixidor i Colomer]
Ribera, Carles


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2022
180 p. : il. col. ; 21 cm

El setmanari Acció Ciutadana neix a Olot el 1930, a les acaballes de la dictadura primoriverista, impulsat per un nucli de joves republicans garrotxins. Sorgit com una tribuna de debat polític però també de difusió de la vida social, es consolida amb la proclamació de la República l'abril de 1931 convertint-se en l'òrgan d'expressió a la comarca d'Esquerra Republicana de Catalunya. L'empenta del setmanari el porta a fer el salt a Girona la tardor del 1932, eixamplant l'àmbit de difusió a totes les comarques gironines en paral·lel a la consolidació electoral del partit, un paper que el periòdic juga'ns a la seva desaparició l'estiu del 1934 coincidint amb un moment de crisi d'ERC a Girona arran de la inesperada pèrdua, uns mesos abans, de l'alcaldia de la ciutat. Antoni Dot, Jaume Gascon, Ramon Pla i Coral, Albert Sacrest, Llibertat Serra, Agustiï Cabruja, Joaquim de Camps i Aboix, Pere Cerezo, Josep Maria Corredor, Laureà Dalmau, Miquel Santaló i Emili Vigo en són alguns dels articulistes més destacats.Tot i la seva transcendència com a òrgan de propaganda política, Acció Ciutadana no és només un butlletí de partit sinó que alterna la informació "corporativa" amb articles d'opinió rellevants i cròniques periodístiques que es poden considerar un model pioner de corresponsalia local que no tornarien a recuperar-se a la ciutat ns moltes dècades després. (FJI).

Rafael Font i Farran : vida d'un revolucionari / Rafael Font Vaillant
Font Vaillant, Rafael


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2022
150 p. : il. col. ; 21 cm

Rafael Font i Farran (Sitges, 1912 - Auxerre, 2003), periodista vocacional i precoç, és, el marc÷ de 1931, amb només divuit anys, i com a membre d'Estat Català, un dels més joves participants a la Conferència d'Esquerres Catalanes en la qual es funda Esquerra Republicana de Catalunya. El 1933 passa a militar al PNRE i el 1936, amb l'esclat de la Guerra Civil, s'incorpora al POUM, patint la persecució subsegüent a la seva il·legalització. Amb la derrota de la República, s'exilia a França, on continua la seva feina de periodista i esdevé, com a militant del POUM, un dels dirigents de la Quarta Internacional durant la Segona Guerra Mundial. A inicis dels anys 1960 abandona la militància partidària, tot i continuar compromés la resta de la seva vida amb els ideals revolucionaris. A la fi del franquisme retornarà periòdicament a la vila natal, reprenent la seva vocació periodística com a redactor i columnista a Tele/Estel i a L'Eco de Sitges. (FJI).

Salvador Albert. Literat i polític republicà al servei del país dels taps / [ressenya de] Joaquim Alvarado i Costa
Alvarado i Costa, Joaquim


En: Mestall : butlletí de l'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines. Girona. Any XVIII, núm. 40 (desembre 2016), p. 15 (Llibres) 
Ressenya de:
. Salvador Albert, literat i polític republicà al servei del país dels taps / Jordi Bohigas. Barcelona : Fundació Josep Irla, 2016

Pere Aguilera, alcalde republicà de Rubí / Ramon Batalla i Galimany
Batalla i Galimany, Ramon


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2021
264 p. : il. col. ; 21 * 21 cm
Bibliografia.
ISBN 9788409356263

Pere Aguilera i Garriga (Rubí, 1901-1991) pagès i fill de pagesos, inicia de ben jove una sòlida militància social i política que no abandonarà en tota la vida: cooperativista; dirigent del Centre Democràtic Republicà i impulsor del seu òrgan La Lluita; vicepresident de la Unió de Rabassaires de Catalunya; regidor i, a partir de 1934, alcalde de la ciutat per Esquerra Republicana de Catalunya. La proclamació de l'Estat Català, l'octubre de 1934, el porta a la destitució com a alcalde i a la presó per primer cop. La victòria del Front d'Esquerres, el febrer de 1936, el restitueix al capdavant de l'Ajuntament que continua liderant amb l'esclat de la Guerra Civil fins que s'incorpora al front com a milicià voluntari. De nou alcalde i de nou incorporat al front, amb la derrota és empresonat i condemnat a mort pel règim franquista. Commutada la pena i ja en llibertat, la seva generació viu en un exili interior, maldant per tirar endavant la família. Recuperada la democràcia, lidera la nova etapa d'Esquerra Republicana a la ciutat i el 1979 esdevé de nou regidor. A partir de 1983, retirat de la vida pública, rep el reconeixement públic i l'escalf popular a una llarga trajectòria de compromís i lluita per la justícia social i la llibertat nacional. (Editorial).