L'Extractivisme agrari com a causa de vulnerabilitat rural. Reflexions a partir de la comarca de la Llitera / Josep Espluga Trenc
Espluga Trenc, Josep Lluís


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 12 (novembre 2022), p. 117-126
Referències bibliogràfiques. Resum en català i anglès.

Un dels principals factors de despoblament del món rural ha sigut l'aplicació d'un model agrari industrialitzat i globalitzat, que ha tendit a concentrar la producció d'aliments i matèries primeres agràries en poques mans i a desplaçar una bona part de la població rural cap a les zones urbanes. Aquest procés ha tingut lloc en el marc del que es coneix com a extractivisme, un procés mitjançant el qual s'extreuen uns recursos mentre que el territori queda fracturat i espoliat, alhora que els beneficis se'ls enduen els inversors globals. En aquesta comunicació es descriu el procés extractivista implantat a la comarca de la Llitera i es posa l'èmfasi en la necessitat d'estratègies de dinamització local més ambicioses, basades en models agroalimentaris alternatius, com l'agroecologia i la sobirania alimentària, que facilitin una major sostenibilitat econòmica i social i promoguin un món rural viu.

Pagesos i hortolans : el desenvolupament de l'horta de Lleida abans de la fruita : 1716-1950 / Enric Vicedo Rius
Vicedo i Rius, Enric


Lleida : Ajuntament de Lleida, DL 1997
239 p. : il., gràf. ; 23 cm (La Banqueta : quaderns de divulgació ciutadana, 25)  /  (Banqueta, 25) 
Bibliografia.
ISBN 8489781087

Aquest número pretén apropar-nos la manera de treballar i viure que caracteritzà el pagès de Lleida, de l'horta de Lleida, abans de la introducció de la fruita. Fou una etapa de dificultats, lluites i desenvolupaments que vam permetre la incorporació de la ciutat i la seva horta en la Catalunya contemporània, jugant un paper clau en la incorporació de la Catalunya occidental en el procés de desenvolupament econòmic català. L'estudi tracta aspectes tan diversos com són els espais de treball, els cultius i treball, la tecnologia de l'aigua, les eines, el bestiar i la productivitat, les relacions socials, les solidaritats, la supervivència i les condicions de vida materials.

La Producció agroalimentària i artesanal al Parc Natural dels Ports / Judit Pardos i Jordana, Núria Alamon i Beas
Pardos i Jordana, Judit


En: Cingles : Butlletí informatiu del Parc Natural dels Ports. [Roquetes], núm. 10 (2021) , p. 21-22 : il. (Parlem de....) 

Cultivo de trigo y cebada en Lérida



Madrid : Publicaciones de Extensión Agraria, 1978
41 p. : grab.; 21 cm (Publicaciones de extensión agraria. Serie Divulgación, 36 ) 
Elaborada per les Agències Comarcals d'Agramunt, Cervera, Mollerussa, Pons, Solsona i Tàrrega.
ISBN 8434101580

Intensificació productiva mitjançant la plantació de 22,94 Ha de perera i pomera, en la finca Maria Pipó, sita a Agramunt, comarca d'Urgell / Diego Ruiz Boldú
Ruiz Boldú, Diego


1991
Universitat de Lleida. Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària, 1991
6 v. (p. multiple) ; 30 cm
Projecte final de carrera.

La Terra en comú : la col·lectivització agrària a Catalunya durant la Guerra Civil, 1936-1939 / Guillem Puig Vallverdú
Puig Vallverdú, Guillem


En: Segle XX : revista catalana d'història. Barcelona, núm. 13 (2020) , p. 51-72 (Recerques i assajos) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques.

A partir de l'esclat del Guerra Civil a Espanya el juliol de 1936, l'organització de la rereguarda esdevé un element fonamental i controlar la producció un dels objectius principals del bàndol republicà. A partir de les confiscacions de propietats i finques als assenyalats com a partidaris de la rebel·lió militar, a la rereguarda republicana es plantejaren diferents models d'ordenació entre les que destacaren les col·lectivitats, un model de gestió i producció col·lectiva i de relació igualitària dels seus membres en la construcció d'una nova comunitat. Al llarg de la guerra, Catalunya fou un territori on aquestes organitzacions s'expressaren amb més força a les zones urbanes, atès el seu destacat teixit industrial. Malgrat això, també tingueren la seva manifestació a la resta d'un territori agrícola articulat després de dècades de mobilització pagesa. Les resistències i els suports que sorgiren en els diversos intents per organitzar-se col·lectivament van configurar la quotidianitat de la rereguarda catalana, així com els discursos i l'acció política de les diverses formacions antifeixistes.

Agricultura ecològica, un element més vers la sostenibilitat a les comarques del Migjorn de Catalunya / Joan Cartañà i Martí
Cartañà i Martí, Joan


En: Reboll : butlletí del Centre d'Història Natural de la Conca de Barberà. Montblanc. Any VII, núm. 15 (hivern 1998), p. 3-11 (El tema) 

La Producció vinícola de la ciutat de Tarragona al segle XV / Francesc Cortiella i Òdena
Cortiella i Òdena, Francesc


En: 209360 Jornades sobre la Viticultura de la Conca Mediterrània 1986. Tarragona : URV. Àrea de Història : Diputació de Tarragona, DL 1995. p. 571-581

L'Agricultura baixempordanesa a mitjan segle XIX : producció agrària i usos del sòl / Enric Saguer i Hom
Saguer i Hom, Enric


En: Estudi General. Girona, núm. 13 (1993) , p. 201-231
Número monogràfic: Geografia històrica i història del paisatge. Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix estadístic.

Els Arrendaments de les capellanies de la Seu de Girona (1503-1705). Un indicador de la renda agrària dels segles XVI i XVII? / Pere Gifre Ribas
Gifre i Ribas, Pere


En: 202095 El Delme com a font per a la història rural. Girona : Associació d'Història Rural : Centre de Recerca d'Història Rural (Institut de Recerca Històrica) de la Universitat de Girona : Documenta Universitaria, 2020

El Delme com a font per a la història rural / Elena Catalán Martínez, Gabriel Jover Avellà, Enrique Llopis Agelán (ed.)



2020.
Girona : Associació d'Història Rural : Centre de Recerca d'Història Rural (Institut de Recerca Històrica) de la Universitat de Girona : Documenta Universitaria, 2020
276 p. : il., map., taules, gràf. ; 20 cm (Biblioteca d'història rural. Estudis, 21) 
Bibliografia. Conté: 1. Del diezmo al producto agrario : ¿podemos medir lo invisible? ¿podemos ignorarlo? / Enrique Llopis Agelán, José Antonio Sebastián Amarilla - 2. El diezmo como base del sistema beneficial / Elena Catalán Martínez - 3. La producció agrària al País Valencià durant l'Edat Moderna. Aproximació al seu estudi a partir dels delmes / Lluís Torró Gil - 4. La recaptació i el repartiment del delme a la Catalunya vella. El cas del Bisbat de Girona, segles XIII-XIV / Elvis Mallorquí - 5. Els arrendaments de les capellanies de la Seu de Girona (1503-1705). Un indicador de la renda agrària dels segles XVI i XVII? / Pere Gifre Ribas - 6. Delmes, trullades i preus de l'oli a Mallorca, 1684-1835 / Gabriel Jover Avellà. Textos en català i en castellà.
ISBN 9788499845401

Les sis ponències que conformen aquesta obra van ser presentades a laJornada d'estudi sobre El delme com a font per a la història rural, que va tenirlloc el 26 d'octubre de 2018 a Girona. Els diferents autors tractaren de discernirla realitat sobre l'anàlisi del delme. Amb aquesta finalitat, el llibre planteja elspossibles problemes d'aquesta anàlisi alhora que defensa que les fonts deci-mals constitueixen la millor base documental disponible per acostar-se almoviment del producte agrari en nombroses regions espanyoles i europees al llarg dels segles XVI-XVIII. Finalment, s'ofereixen algunes propostes per millo-rar el nostre coneixement sobre el creixement agrari a l'Espanya moderna. (PLECS).


Conté:
- 202096  Mallorquí i Garcia. Elvis. La Recaptació i el repartiment del delme a la Catalunya vella. El cas del Bisbat de Girona, segles XIII-XIV.
- 202097  Gifre i Ribas. Pere. Els Arrendaments de les capellanies de la Seu de Girona (1503-1705). Un indicador de la renda agrària dels segles XVI i XVII?

La Gestió ramadera durant el segon mil·lenni / Lourdes Andúgar Martínez, María Sañá Seguí
Andúgar Martínez, Lourdes


En: Cypsela. Girona, núm. 15 (2004) , p. 209-228 : il. (Estudis) 
Bibliografia. Resums en castellà, francès i anglès.

Precedents històrics de les Bones pràctiques de laboratori (BPL) : l'assegurança de la qualitat. El registre de laboratoris agroalimentaris privats de Catalunya / Jordi Calmet i Fontané
Calmet i Fontané, Jordi


En: Ilerda : ciències. Lleida, núm. LI (1994-1995) , p. 72-76 (Notes) 

Aprofitament de recursos i produccions en l'àmbit rural a la Catalunya medieval : aproximacions des de l'arqueologia / Marta Sancho i Planas
Sancho i Planas, Marta


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 27 (2014) , p. 137-151 (Dossier) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

A partir de les dades recopilades al llarg de les nostres recerques, mostrem el potencial de l'arqueologia per a l'estudi del món rural a la Catalunya medieval. Els principals eixos que tractarem són l'utillatge agrari, les instal·lacions per a la transformació i emmagatzematge de productes agraris, l'activitat ramadera, els espais agraris i les àrees de captació de recursos. En aquest sentit, creiem que podem aportar dades força interessants que ens han de servir per a potenciar les recerques interdisciplinàries en temes d'història rural d'època medieval.

Pagar deutes, posar nous impostos. La riquesa dels insolvents poderosos / per Ramon Miró
Miró i Baldrich, Ramon


En: Quaderns de El Pregoner d'Urgell. Bellpuig, núm. 9 (1996) , p. 13-36
Notes. Inclou apèndix documental. p. 21-36.

La Industrialització endògena com a via de desenvolupament econòmic. Perquè no a Riudoms / Modest Guinjoan i Ferré
Guinjoan i Ferré, Modest


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any VII, núm. 72 (novembre 1985), p. 8-9
En aquest número el subtítol de la revista és: Full informatiu dels socis del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar.

Dels orígens de l'agricultura a l'agricultura exportadora d'època romana. Producció i transformació / Joaquim Tremoleda i Trilla
Tremoleda i Trilla, Joaquim


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 46 (2015) , p. 17-46 : il. (Dossier : Activitat productiva i transformació del medi empordanès) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

El coneixement de la producció agrícola en les cultures antigues es basa en la recuperació dels establiments i dels artefactes i de les eines que s'usaven per aquesta funció, així com de l'estudi de les restes arqueobotàniques, que defineixen el sistema agrari, entès com un conjunt coordinat de treballs i tècniques de producció usats per tenir millors rendiments del sòl. En aquest treball es dóna una ràpida visió d'aquests sistemes agraris, que van des dels inicis de l'agricultura, en època neolítica, fins al sistema productiu d'època romana i com la gestió de la producció ha anat definint els diversos models de control del poder.

L'Exportació d'escarxofes i enciams al Prat (1919-1971) [Fitxer informàtic] / a càrrec de Josep Ferret i Pujol
Ferret i Pujol, Josep


2010
1 recurs electrònic
Conferència a la Segona sessió del XII Curs d'Història d'Amics d'El Prat.

La producció agrària en una vila del Vallès Oriental a la segona meitat del segle XVII : delmes de Martorelles 1657-1714 / Jaume Dantí i Riu
Dantí i Riu, Jaume


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona. Any I, núm. 1 (1981) , p. 103-125
Notes.

Territori, paisatge i guerra a través de la mirada d'un pagès del segle XVII. Una relectura geogràfica del diari d'en Joan de la Guàrdia / Jaume Font i Garolera
Font i Garolera, Jaume


En: Ausa. Vic. vol. XXVI, núm. 172 (2013) , p. 329-353 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Emprat per diversos historiadors, el Diari d'en Joan de la Guardia, pagès de l'Esquirol (Osona), escrit del 1631 al 1687 i editat per Antoni Pladevall i Antoni Simon el 1986, és un valuós document no només com a testimoni de la Guerra dels Segadors (1640-1652), sinó per conèixer com era la vida pagesa en aquella època. L'article fa una lectura geogràfica del Diari que pretén aconseguir els objectius següents: conèixer com era el mas, el territori i el paisatge de l'època (entorn, recursos, cultius, ramaderia); analitzar l'àrea d'influència de les relacions socioespacials de l'autor del Diari, així com també el seu coneixement del territori, i cartografiar els fets de guerra referits en aquest document.