Els Masos del Quer, a la parròquia de Sant Pere d'Escales (segles XIII-XVIII) : per una interpretació de la demarcació mderna del terme municipal de Montmajor i l'enclavament de la caseta de Sant Pere a Graudescales / Andreu Galera
Galera i Pedrosa, Andreu


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 44, núm. 164 (estiu 2025), p. 14-23 : il. (Dossier. Sant Pere de Graudescales) 
Bibliografia i notes.

Amb el present treball volem donar continuïtat a l'estudi precedent de Joan Capdevila relatiu al minúscul enclavament que el municipi de Montmajor té en el terme de Navès i l'indret de Graudescales. L'objectiu és oferir una explicació a l'enrevessat trencaclosques que és aquest termenat municipal.

La Immigració francesa a Catalunya durant els segles XVI i XVII / Marta Sánchez Soler
Sánchez Soler, Marta


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 44, núm. 163 (primavera 2025), p. 53-58 : il. (Articles) 
Notes.

Entre la segona meitat del segle XVI i la primera meitat del segle XVII trobem al llarg de tota Catalunya una important onada d'immigració francesa, convertint- se en un dels factors importants per la recuperació demogràfica del Principat després de la crisi baix medieval.

Conflictes gremials i protesta popular a Tarragona a l'entorn del comerç i la producció de pa, peix i vi / [ressenya] Ivan Ortiz
Ortiz, Ivan


En: Plecs d'Història Local. Barcelona, núm. 199 (novembre 2025), p. 21 (Ressenyes) 
Ressenya de:
. Conflictes gremials i protesta popular a Tarragona a l'entorn del comerç i la producció de pa, peix i vi / Manel Camafort Montoya. Valls : Arola Editors, 2025

La Confraria de Santa Maria de Riudellots de la Selva (segles XIII-XVIII). Una devoció local al llarg dels segles / Elvis Mallorquí Garcia
Mallorquí i Garcia, Elvis


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 36 (2024) , p. 53-83 : il. (Estudis) 

A inicis del segle XVI la parròquia de Riudellots de la Selva estava en efervescència: el 1511 s'inicia la reforma del temple romànic i es construeix l'edifici tardogòtic que encara avui es conserva; al seu interior s'instal·la el retaule major que va ser cremat el 1936, a l'inici de la guerra civil, i també una escultura gòtica d'alabastre de la Mare de Déu i l'Infant. A partir d'una recerca sobre un cançoner de Nadal dels anys 1507-1508 que era propietat de Bartomeu Rovirola, prevere de Riudellots, hem pogut recollir moltes dades sobre la confraria de Santa Maria de Riudellots, que des del segle xiii al XVI aplegava membres de diversos pobles veïns de Riudellots de la Selva. Després de l'arribada de les noves directrius del Concili de Trento, va deixar lloc a la nova confraria del Roser però va sobreviure fins al segle XVIII convertida en la Pabordia de Nostra Senyora Antiga, regida per les dones veïnes del poble de Riudellots. Aquest cas de llarga durada d'una devoció local per Santa Maria permet analitzar, de molt a prop, l'abast de les transformacions operades en la cultura popular del món rural durant l'època moderna.

Molins fariners i altres aprofitaments hidràulics al curs alt de l'Onyar (s. XIV-XVIII) / Ricard Teixidor i Palau
Teixidor i Palau, Ricard


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 36 (2024) , p. 105-131 : il. (Notes i aportacions) 

Des de sempre l'aigua de l'Onyar ha estat aprofitada com a força motriu per fer anar molins fariners i també per regar. El present article té per objectiu fer un estudi del curs alt d'aquest riu, donar a conèixer l'existència d'aquests molins, a quins masos pertanyien i les dades històriques que n'hem obtingut, així com altres aprofitaments hidràulics. El període històric estudiat va del s. xiv al s. XVIII. La informació escrita ha estat obtinguda a l'AGDG (fons hospici), l'AHG (fons notarial) i als arxius patrimonials dels masos Horta del Molí, Oller i Parés. Testimonis orals de Brunyola. Sant Martí i Sant Dalmai també han aportat informació.

Les Corts jurisdiccionals a la Corona d'Aragó (s. XI-XVIII) : fonts per al seu estudi / [ressenya] Elvis Mallorquí Garcia
Mallorquí i Garcia, Elvis


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 35 (2023) , p. 252-253 (Ressenyes i bibliografia comarcal) 
Ressenya de:
. Les Corts jurisdiccionals a la Corona d'Aragó (s. XI-XVIII) : fonts per al seu estudi / edició Lluias Sales i Favà, Albert Reixach. Girona : AHR, 2022 (Biblioteca Història Rural)

Apotegmes i màximes a l'obra Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, de Cristòfol Despuig / Juan Antonio González
González Gutiérrez, Juan Antonio


En: Quaderns de l'Ebre : revista d'educació, ciència i cultura. Tortosa, núm. 11 (2024) , p. 29-43 : il. (Valor de clàssic) 
Bibliografia.

Final dels diversos articles publicats en aquesta revista sobre l'obra de Despuig. Aquest article uneix llengua i literatura per endinsar-se en l'estudi literari de l'obra i aconseguir un model del fons literari que l'autor dels Col·loquis va utilitzar per tal de defensar la llengua ì els fets històrics de Catalunya.

Apotegmes i màximes a l'obra Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, de Cristòfol Despuig / Juan Antonio González
González, Juan Antonio


En: Quaderns de l'Ebre : revista d'educació, ciència i cultura. Tortosa, núm. 9 (2020) , p. 47-61 (La llengua parla) 
Bibliografia.

Continuació de l'estudi de les parèmies existents a l'obra de Despuig, concretament, els apotegmes o cites i les màximes.1 Els apotegmes són un recurs molt usat pels autors per recolzar el que volen comunicar amb l'opinió d'un altre autor que ha tractat el mateix tema. Les màximes, en aquest cas, són parèmies que tracten de temes jurídics.

Els Refranys a l'obra Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, de Cristòfol Despuig / Juan Antonio González
González, Juan Antonio


En: Quaderns de l'Ebre : revista d'educació, ciència i cultura. Tortosa, núm. 7 (20187) , p. 44-55 (La llengua parla) 
Bibliografia.

Cristòfol Despuig, en el seu intent d'apropar-se al llenguatge popular, en fa servir nombrosos recursos, entre ells el d'utilitzar refranys populars per tal de fer més entenedor el que vol dir o de justificar el seu pensament. L'article recull la totalitat dels refranys que fa servir i comenta el seu significat a l'obra, que concorda o no amb el que volen dir avui dia els que han arribat fins a nosaltres.

La Girona més moderna (segles XV-XIX) : propostes històriques per entendre la ciutat / Montserrat Jiménez Sureda
Jiménez i Sureda, Montserrat


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 65 (2024) , p. 113-162 : il. (Ponències) 
Notes a peu de pàgina.

Aquesta ponència fa un estat de la qüestió historiogràfic global generat a l'entorn de la ciutat de Girona entre els segles XV i XIX, incardinant aquesta recerca en tendències més genèriques i fent propostes de cara a futures investigacions.

Fonts de l'arxiu municipal de Girona per a l'estudi del crèdit públic i privat d'època moderna i contemporània / Sebastià Villalón
Villalón Barragán, Sebastià


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 65 (2024) , p. 343-356 : il. (Comunicacions) 
Notes a peu de pàgina.

Estat de la qüestió sobre la historiografia que ha estudiat l'endeutament públic i privat d'època moderna i contemporània a la ciutat de Girona. Després de constatar que existeix un buit historiogràfic sobre les finances municipals i el crèdit públic, s'exposa quines fonts de l'Arxiu Municipal de Girona poden omplir-lo. Pel que fa al crèdit privat, s'adverteix de les limitacions del cadastre per estudiar-lo, especialment al segle xix, tot i que amb combinació amb sèries demogràfiques, és una font molt interessant per valorar el pes del cicle de vida en l'endeutament privat.

¿Catalanes o extranjeros? Los miembros de otras naciones en la Barcelona del cambio de siglo XVII al XVIII (1660-1720) / Eduard Martí-Fraga
Martí Fraga, Eduard


En: Magallanica: revista de historia moderna. Mar del Plata (Argentina). Vol. XI, núm. 22 (2025) , p. 131-161

L'estudi del paper que té els estrangers en un regne és una qüestió complexa, perquè resulta necessari diferenciar el lloc, el moment històric, els condicionants polítics, econòmics i socials que influeixen en els seus processos d'integració o de rebuig. El present treball té com a objectiu analitzar només un aspecte d'aquesta qüestió: els processos d'integració de les classes mitjanes i la petita noblesa estrangera a la Barcelona del canvi del segle XVII al XVIII. El moment triat no és senzill: al costat d'una política canviant i militarment activa, Barcelona està experimentant simultàniament un important desenvolupament econòmic que també va tenir les seves conseqüències en la configuració social dels seus habitants. En aquest context: com va ser la relació entre naturals i estrangers? Per a respondre a aquesta pregunta, el present treball aprofundeix en els nombrosos plets, contractes econòmics i testaments en què van participar i van col·laborar molts d'aquests membres estrangers establerts en la capital catalana. A través d'ells, es dibuixa una realitat que ens ajuda a trobar algunes respostes a la pregunta formulada.

"Visch de mon treball y seguint los amos" : francesos i treballadors a la Catalunya de mas (bisbat de Girona, ss. XVI-XVII) / [ressenya de] Josep Mas Ferrer
Mas Ferrer, Josep


En: Historia agraria. Murcia, 96 (Agosto 2025), 265-268 (Reseñas) 
Ressenya de:
. "Visch de mon treball y seguint los amos" : francesos i treballadors a la Catalunya de mas (bisbat de Girona, ss. XVI-XVII) / Arnau Barquer i Cerdà. Girona : Associació d'Història Rural, Documenta Universitaria, 2023

Aquest estudi és una anàlisi de la gestió del recurs pesquer dins dels mecanismes de les institucions de govern locals a la Catalunya del segle XVI. A partir de l'estudi de cas de les ordenances de pesca de Sant Feliu de Guíxols entre 1555 i 1600 s'han establert les principals característiques d'aquest model de gestió comunal. S'ha posat el focus d'atenció a mostrar com aquesta gestió a partir d'ordenances municipals part també dels mateixos usuaris del recurs i s'allunya d'una concepció de gestió per part de l'autoritat pública. Alhora, s'ha destacat l'existència i el pes de les desigualtats socioeconòmiques en el si d'aquestes comunitats, subratllant un factor poc desenvolupat en les anàlisis institucionalistes de la gestió comunal.

Análisis de la supuesta donación de Tortosa y Lérida al reino de Aragón por parte de la reina Germana de Foix en 1506 / Cristian Palomo Reina
Palomo Reina, Cristian


En: Hispania. Madrid. Vol. 85, núm. 279 (2024) , p. 11-20

Des de finals del segle XIX la historiografia ha considerat que l'any 1506 la reina Germana de Foix -o el seu espòs el rei Ferran II d'Aragó, perquè hi ha qui ha ignorat a dretcient el paper de la reina- va decretar, en un acte de sobirania sense parangó entre les consorts que la van precedir, la concessió d'una part substancial del territori occidental i austral del principat de Catalunya al regne d'Aragó, encara que aquesta va quedar sense efectes. En aquest article s'analitza el contingut del decret en qüestió, evidenciant una sèrie d'incongruències i anacronismes que demostren que ni el Rei Catòlic ni la seva segona esposa van tenir res a veure amb aquest, perquè no és un document autèntic del segle XVI, sent confeccionat en 1706 o en una data posterior.

La Segona meitat del segle XVII, una mostra de la vitalitat de Cambrils / Josep Salceda i Castells
Salceda i Castells, Josep


En: Revista Cambrils. Cambrils. 3a època, núm. 171 (juliol 1985) (Estampes cambrilenques) 

Els Càrrecs públics a mitjans del segle XVII / Josep Salceda Castells
Salceda i Castells, Josep


En: Revista Cambrils. Cambrils, núm. 22 (juny 1955) (Estampes cambrilenques) 

Sobre la mort de Rodrigo de Osorio / Josep Salceda Castells
Salceda i Castells, Josep


En: Revista Cambrils. Cambrils. 3a època ([1999])  (Estampes cambrilenques) 
No consta data de la publicació original, sols la data de pujada a la web.

Les Germanies de Cambrils : 1520 / Ignasi Martí Estrada, Manel Tarés Lagunas
Martí i Estrada, Ignasi


En: Revista Cambrils. Cambrils. 3a època, núm. 549 (maig 2017), p. 4-9

La Visita pastoral de 1615 / Jordi Moreno
Moreno Rovira, Jordi


En: Revista Cambrils. Cambrils. 3a època, núm. 543 (novembre 2016), p. 13

La Carlania : un llegat excepcional per conèixer / Manel Tarés
Tarés Lagunas, Manel


En: Revista Cambrils. Cambrils. 3a època, núm. 405 (abril 2005), p. 54-57