La Reforma catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals : els bisbats de Girona i Vic (1587 - 1800) / Xavier Solà Colomer
Solà i Colomer, Xavier


En: Mestall : butlletí de l'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines. Girona. Any VII, núm. 18 (desembre 2005), p. 23-25 (Recerques en curs. Tesi doctoral) 

La Contrareforma a Catalunya : les parròquies vistes a través dels ulls dels bisbes / Xavier Solà Colomer
Solà i Colomer, Xavier


En: Mestall : butlletí de l'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines. Girona. Any V, núm. 13 (luny 2003), p. 14-15 (Recerques en curs) 

Festes a Santa Eulàlia a la Barcelona barroca (1686) : relacions escrites i obres d'art; escenes martirials i el perfil de la ciutat / Cristina Fontcuberta Famadas
Fontcuberta i Famadas, Cristina


En: Manuscrits : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 37 (2018) , p. 21-52 : il. (Dossier: Cantar i contar la història en el barroc) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

El 1686 es van celebrar grans festes a Barcelona en honor a santa Eulàlia per commemorar l'extensió del res de la patrona decretat pel papa Innocenci XI. A partir de la relació, de llenguatge retòric, que descriu la processó que va recórrer la ciutat encapçalada pels consellers i en què participaren els diferents ordes religiosos, aquí es proposa una reconstrucció d'aquelles obres d'art que s'hi exhibiren. Si bé la majoria d'obres eren efímeres, altres es poden identificar amb peces que han perviscut, de manera que totes elles amplien el nostre coneixement del passat artístic. A més de remarcar-ne les característiques properes a l'estètica barroca en voga, l'interès d'aquestes obres rau en la representació del martiri de la santa i la presència del relleu de la ciutat de Barcelona al fons. Aquestes característiques s'inscriuen alhora en una promoció contrareformista dels sants locals.

Èmfasi contrareformista en els retaules de la seu de Girona / Maria Assumpta Roig i Torrentó
Roig i Torrentó, M. Assumpta


En: Estudi General. Girona, núm. 10 (1990) , p. 119-139 : il.
Número monogràfic: Girona revisitada. Notes a peu de pàgina.

Reforma catòlica i renovació de les esglésies medievals : contextualització històrico-arquitectònica del retaule de Sant Pere de Vallcàrquera (1595) / Jaume Oliver y Bruy
Oliver i Bruy, Jaume


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 35 (2020) , p. 141-152
Resums en català i anglès.

A l'església de Sant Pere de Vallcàrquera, al municipi actualment anomenat Figaró-Montmany, es troba un retaule renaixentista restaurat entre els anys 2005 i 2012. Aquest article té com a objectiu la contextualització d'aquest retaule en el marc més ampli del desplegament local de les directrius del Concili de Trento i els seus efectes en els edificis religiosos, la seva arquitectura i ornamentació.

Antonio Agustín y la cultura de la contrareforma / Ricardo García Cárcel
Garcia Càrcel, Ricardo


En: 034677 Jornades d'Història: Antoni Agustí (1517 - 1586) i el seu temps: Resum. Tarragona 1, 2, i 3 maig 1986. Tarragona : [Hemeroteca Caixa de Tarragona], 1986. p. 119

Canvi cultural a la societat del Segle d'Or : Catalunya i Castella, segles XVI-XVII / ressenya de Teresa Gallego
Gallego, Teresa


En: Gran Penedès. Vilafranca del Penedès, núm. 65 (gener 2000), p. 43 (Bibliografia penedesenca) 
Ressenya de:
. Canvi cultural a la societat del Segle d'Or: Catalunya i Castella, segles XVI-XVII / Henry Kamen ; traducció de Josep M. Martínez. Lleida : Pagès, 1998

No tomarás el nombre de Dios en vano. Blasfemia y castigo divino en Cataluña (siglos XVI-XVIII) / Martí Gelabertó Vilagran
Gelabertó Vilagran, Martí


En: Espacio, Tiempo y Forma : Serie IV, Historia moderna. Madrid, núm. 23 (2010) , p. 153-180
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

Aquest estudi aborda la problemàtica de la història del llenguatge en la seva faceta més transgressora -les blasfèmies- a través dels múltiples processos d'interacció social, política i religiosa entre cultura docta i cultura popular en el marc geogràfic de la Catalunya de l'Antic Règim. La reforma catòlica emprèn un programa de disciplinamient cultural contra les expressions blasfemes fonamentat en la pedagogia del terror. Una estratègia aculturtizadora que posa de manifest la lògica profunda de pensament mític-supersticiós de la gent comuna davant esdeveniments de naturalesa sobrenatural.

Magisterio espiritual en los conventos femeninos contrarreformistas del ámbito lingüístico catalán / Verónica Zaragoza Gómez
Zaragoza Gómez, Verónica


En: Revista de Historia Moderna : Anales de la Universidad de Alicante. Alicante, núm. 36 (2018) , p. 463-493
Exemplar dedicat a: "Economía y poder en la articulación del mundo ibérico". Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

L'objecte del present estudi és examinar les funcions educatives assumides pels convents femenins moderns, centrant-nos en la influència i magisteri exercits per tres religioses que, a través de les seves obres didàctiques, es van projectar com a guies per a altres monges i joves novícies. Un detall important a tenir en compte és que dos d'elles van ser destacades fundadores, preocupades per l'educació en els valors contrarreformistes de les comunitats que elles mateixes van erigir (...).

Imatges per creure : religió, art i conflicte a Europa i Barcelona, segles XVI-XVIII / Antoni Gelonch (coord.) ; Sílvia Canalda, Cristina Fontcuberta i Xavier Torres



Barcelona : Museu d'Història de Barcelona, 2018
248 p. : il., map. ; 25 cm (MUHBA Pòsits, 13) 
ISBN 9788491561378

En una Europa sacsejada per les guerres de religió i les rivalitats d'índole confessional, catòlics i protestants van esdevenir dues cultures religioses que semblaven pràcticament irreconciliables, i la irrupció de la impremta va facilitar la ràpida propagació tant de les tesis protestants com de les de la reacció catòlica. Barcelona es féu ressò dels canvis religiosos i artístics del moment, i s'adaptà a les iniciatives que altres ciutats iniciaren. Així, la ciutat també va ser deutora de la cultura gràfica imperant; les estampes foranes transmetien la doctrina, alhora que inspiraven als pintors i escultors locals. (Editorial).

Entre el orden y el desorden : el clero diocesano barcelonés de la contrarrefoma (1564-1700) / José Luis Betrán
Betrán Moya, José Luis


En: Studia historica. Historia moderna. Salamanca. Vol. 40, núm. 1 (2018) , p. 185-232
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

La implantació dels decrets tridentins en la diòcesi de Barcelona va ser un procés lent en el temps que va requerir de l'impuls decidit dels bisbes que la van governar a partir de la segona meitat del segle XVI. L'anàlisi de les constitucions sinodals així com dels processos de la cort episcopal ens permet un acostament a la realitat del clergat barceloní tridentí.

Els Baluards de Satanàs de l'esglèsia de Sant Andreu : notes preliminars per a l'estudi del Motí del Porxo de 1616 / Guillem Puig Vallverdú
Puig Vallverdú, Guillem


En: Butlletí del Centre d'Estudis Selvatans. La Selva del Camp. Segona època, núm. 10 (2016) , p. 57-65
Notes. Fonts consultades. Resums en català i anglès.

El motí del porxo de 1616 és, potser, un dels passatges més desconeguts de la història moderna de la Selva del Camp. Amb la finalitat d'incitar a l'aprofundiment de l'estudi d'aquest fet, he plantejat algunes notes prèvies que entenc són essencials per a la seva investigació. En aquest article, he intentat posar en context la construcció de l'església de Sant Andreu, més enllà del marc local, per intentar entreveure la influència de les tesis de la contrareforma catòlica aplicades per la mitra tarragonina i la protesta servil, com a instrument de resistència popular, en defensa dels costums de les viles.

El Pensament artístic de Palomino a la Reial Capella de la Santa Cinta de Tortosa / Sílvia Canalda Llobet
Canalda i Llobet, Sílvia


En: Recerca. Tortosa, núm. 16 (2015) , p. 163-183 : il. (Articles) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Inclou transcripció dels documents. Resums en català i anglès.

En aquest article es contextualitza, en primer lloc, la devoció de la Santa Cinta de Tortosa en el context ideològic de la reforma catòlica, quan es potencià el culte a les relíquies i a les imatges de culte amb la proliferació de fonts literàries i d'actuacions artístiques de caire propagandístic i pietós. La segona part se centra en la influència del pensament artístic de Palomino en les pintures murals de la Reial Capella de la Santa Cinta i s'ofereix una lectura inèdita d'algunes de les seves imatges simbòliques.

Sant Ramon de Penyafort : imatge, devoció i santedat [Fitxer informàtic] / Ramon Dilla Martí ; [dirigida per:] Silvia Canalda
Dilla Martí, Ramon


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2017
Dirigida per: Canalda i Llobet, Sílvia. Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art, 2017
1 recurs electrònic (912 p.)

La present recerca doctoral es dedica a les representacions de Ramon de Penyafort (c.1185-1275) dins del marc de la construcció de la imatge religiosa en època moderna. El punt de partida és l'anàlisi de les primeres figuracions medievals del dominic català, amb l'objectiu d'observar d'una manera àmplia i transversal la gènesi, evolució i variants experimentades en la seva iconografia d'ençà del 1601, quan el personatge assoleix definitivament la santedat. Els continguts de la tesi s'han organitzat a partir de tres blocs principals, precedits per la introducció i les conclusions pertinents. El primer bloc presenta un recull biogràfic de Ramon de Penyafort com a personatge històric, tot subratllant les principals fites que contribuïren a la seva fama com a jurista i predicador de prestigi, abans d'afrontar detalladament la història del procés de canonització del personatge des de la seva mort l'any 1275, fins a la solemne canonització de 1601, celebrada a la nova Basílica de Sant Pere, sota la cúpula dissenyada per Michelangelo. El segon bloc de la tesi gira a redós de la difusió del culte a sant Ramon de Penyafort després de 1601 a Catalunya, però també a les penínsules ibèrica i itàlica, completant el marc geogràfic de l'anomenat Mediterrani catòlic. En aquests territoris es constata com durant les primeres dècades del segle XVII el culte a sant Ramon de Penyafort esdevé emergent i genera esplendoroses festes de canonització, però també nous encàrrecs artístics destinats a la veneració del dominic català, entre els quals destaca la desapareguda capella del sant al convent de Santa Caterina de Barcelona. El tercer bloc temàtic analitza sis qüestions vinculades directament a la imatge raimundiana, que abracen des de la gènesi de les representacions del frare dominic en època medieval, fins a la fixació de la seva iconografia arran de la canonització de 1601. Entre les problemàtiques plantejades, hi ha un especial èmfasi en la creació i difusió de la Transfretació, o viatge miraculós del sant sobre la seva capa entre Mallorca i Barcelona, però també en el seu impacte dins del cicle fundacional de l'Orde de la Mercè de Redempció de captius, així com en els seves conseqüències en època moderna.

La Reforma vista des de Barcelona / Xavier Torres
Torres i Sans, Xavier


En: MUHBA Butlletí : butlletí informatiu del Museu d'Història de Barcelona. Barcelona. Any VIII, núm. 32 (desembre 2016), p. 7 : il. (El Museu per dins) 

La ciutat dels sants : Barcelona i la historiografia de la Contrareforma / Xavier Torres Sans
Torres i Sans, Xavier


En: Barcelona quaderns d'història. Barcelona, núm. 20 (2014) , p. 77-104 : il.
Número monogràfic: Recurs al passat i modalitats historiogràfiques a Barcelona. Notes a peu de pàgina.

El monestir de Santa Maria de Roses (1592-1835) : l'annexió a Amer, la militarització i l'extinció / Xavier Solà Colomer, Anna M. Puig Griessenberger
Solà i Colomer, Xavier


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 43 (2012) , p. 177-198 : il. (Dossier : els monestirs de l'Alt Empordà) 
Notes a peu . de pàginaBibliografia. Resum en català i anglès.

Al darrer quart del segle XVI un seguit d'esdeveniments marquen la suposada fi del monestir benedictí de Santa Maria de Roses. El més important és l'annexió a l'abadia de Santa Maria d'Amer, el 1592, dins el programa de reforma de les ordes de Felip II. La proximitat amb la ratlla de França i l'escalada de tensió bèl·lica envers la monarquia espanyola faran que la vida monacal se'n ressenti totalment. El monestir s'esllangueix en el segle XVIII, quan entra en competència amb la nova parròquia de Roses, fins que desapareix amb les desamortitzacions de 1835. L'article aporta novetats documentals i arqueològiques sobre aquest període.

L'Obra dels Pujol : escultors de la Catalunya central : ss. XVIII-XIX / Joan Vilamala i Terricabres
Vilamala i Terricabres, Joan


Sant Vicenç de Castellet : El Farell, 2001
131 p. : il. ; 24 cm (Nostra història, 2) 
Bibliografia. Cronologia.
ISBN 8495695057

Els Pujol, escultors, són una de les nissagues més llargues d'escultors catalans, que va escampar la seva obra per moltes viles i llogarrets de la Catalunya central: Osona, Bages, Berguedà i Solsonès. Ho feren a través d'un gènere, el retaule, mostra del fervor i la devoció populars que en el cas concret del barroc respon a un programa cultural i social propi d'una època de reforma, de renaixement religiós, que fou llarg i ric: la Contrareforma. En la mesura, doncs,que la documentació ho permet, l'autor s'acosta a la vida i obra d'aquesta nissaga insigne i a partir de la seva obra ens ajuda a seguir l'evolució artística que fa el retaule barroc tardà del segle XVIII.

Els Protestants / Josep Clara i Resplandis
Clara i Resplandis, Josep


Girona : Diputació de Girona : Caixa de Girona, 1994
96 p. : il. ; 20 cm (Quaderns de la Revista de Girona, 53. Guies, 24) 
Bibliografia.
ISBN 8480670363

Més enllà de les etiquetes despectives de cada época, el protestantisme -nascut de la Reforma del segle XVI, en el cor d'Europa- constitueix una branca de la religió cristiana. La història del que ha estat a casa nostra, enmig de no poques dificultats, és el que per primera vegada -de manera sintètica i general- se'ns explica en aquest quadern: els homes, les esglésies, l'obra i el testimoniatge d'uns grups de creïents sincers que durant segles han sofert el pes insolidari dels qui presumien de la condició de catòlic i espanyol.

Els sínodes d'Urgell del segle XVI i la reforma catòlica / Cebrià Baraut
Baraut, Cebrià


En: Urgellia : Anuari d'estudis històrics dels antics comtats de Cerdanya, Urgell i Pallars, d'Andorra i la Vall d'Aran. La Seu d'Urgell. Vol. 10 (1990-1991) , p. 407-472
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental.