português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
FONS
Cercar:
RUBRICA CONTEMPORANIA []
Referències trobades:
24   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 2
anar a la pàgina        


1 / 24
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La República aïllada diplomàticament i militarment / Josep Sánchez Cervelló
Sanchez i Cervelló, Josep


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 8, núm. 16 (2019) , p. 3-22 (Dossier. Als vuitanta anys de la Batalla de l'Ebre) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resum en català.

La República perdé la guerra perquè els seus enemics eren molt poderosos. El Regne Unit, que encara es pensava que controlava el món, tenia una visió patològica d'Espanya i dels seus habitants. Per això preferiren la victòria de Franco, perquè aquest, com a mínim, garantia els interessos britànics al país. D'altra banda, França, després de la Gran Guerra volia pau i seguretat. Per això segellà una aliança amb la URSS, però sobretot l'interessava mantenir una relació privilegiada amb Londres. Perquè, si el conflicte espanyol desbordés les fronteres ibèriques, els britànics els ajudarien. Per això, tot i la bona relació entre Espanya i França, que estaven governats per dos Fronts Populars i amb governs d'esquerra, en la lògica de la geopolítica havien de ser ferms aliats. Però, sobretot la política internacional és un camp erm per a la raó i s'imposa la lògica del més fort. La intervenció militar a Espanya, sota l'arbitraria No intervenció deixà pràcticament desarmadala República. Tot i que aquesta tingué greus errors, com foren la destrucció dels temples catòlics i l'assassinat de capellans, el que serví d'excusa per demonitzar el Govern democràtic d'Espanya. Enmig d'aquest desemparament, Mussolini, Hitler, Salazar, Blum, Churchill i Franklin D. Roosevelt donaren suport efectiu als franquistes, que feren una extraordinària campanya de màrqueting, considerant que Espanya cauria en mans del comunisme. Al mateix temps, els serveis secrets britànics marejaven la perdiu cada cop que se'ls demanava que apostessin per la pau. Tampoc els francesos feren res per ajudar al Govern legítim d'Espanya. D'altre cantó, Franco imposà que el culte catòlic no es restablís a l'Espanya republicana, per continuar en la comèdia bufa que l'Església continuava estant represaliada, el que ja no era cert. En aquest viciat clima de rumors, traïcions i deslleialtats, es perdé la guerra, i malgrat que els anglesos es comprometeren que Franco no apliqués represàlies, no feren res quan aquestes es genralitzaren.


Matèries: República espanyola II ; Guerra civil espanyola ; Política internacional ; Diplomàcia
Àmbit:Catalunya ; Espanya ; Món
Cronologia:1936 - 1939
Accés: https://doi.org/10.5565/rev/rubrica.182


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 24
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Actuación de los servicios de inteligencia ante la batalla del Ebro / Fernando Puell de la Villa
Puell de la Villa, Fernando


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 8, núm. 16 (2019) , p. 23-34 (Dossier. Als vuitanta anys de la Batalla de l'Ebre) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resum en català.

Quan el 25 de juliol de 1938 les tropes manades per Juan Modesto Guilloto van creuar l'Ebre, dues eficaces eines d'intel·ligència i contraespionatge militar funcionaven a ple rendiment en cadascun dels bàndols enfrontats: una amalgama de serveis dirigits pel coronel Manuel Estrada Manchón a l'Exèrcit Popular de la República, i el recentment unificat Servei d'Informació i Policia Militar (SIPM), dependent del coronel José Ungría Jiménez, a l'exèrcit adversari. A aquelles alçades de la guerra tots dos serveis tenien prou capacitat per conèixer amb notable precisió els plans de l'enemic i també per intentar neutralitzar-los. Per molt que el SIPM va desenvolupar una eficaç labor, Franco, intoxicat pel contraespionatge republicà, va desestimar la informació rebuda en el seu Quarter General. Analitzar la labor d'aquells serveis i el seu paper abans i durant la batalla de l'Ebre és l'objecte de l'article.


Matèries: Guerra civil espanyola ; Operacions militars ; Batalles ; Batalla de l'Ebre ; Serveis secrets ; Exèrcit
Àmbit:Terres de l'Ebre ; Catalunya ; Espanya
Cronologia:1938
Accés: https://doi.org/10.5565/rev/rubrica.177


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 24
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Batalla de l'Ebre arran de la terra i de l'aigua : el testimoni d'un pontoner / Ramon Arnabat Mata
Arnabat i Mata, Ramon


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 8, núm. 16 (2019) , p. 35-56 (Dossier. Als vuitanta anys de la Batalla de l'Ebre) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resum en català.

La batalla de de l'Ebre va ser una de les batalles més transcendents i més conegudes de la Guerra Civil espanyola. Ha estat analitzada i explicada del dret i del revés, i les opinions contradictòries sobre la seva utilitat política i militar segueixen presents a la historiografia i a la vida política. Amb aquest text, el que pretenem és donar veu a un protagonista anònim que participà a la batalla de l'Ebre arran de la terra i de l'aigua com a pontoner de l'exèrcit republicà: Miquel Ferret i Batlle.


Matèries: Guerra civil espanyola ; Batalles ; Batalla de l'Ebre ; Fonts documentals ; Epistolari ; Fortificacions ; Ponts ; Rius ; Soldats
Matèries: Ferret Batlle, Miquel (1905-1953)
Àmbit:Vilafranca del Penedès ; Terres de l'Ebre ; Catalunya
Cronologia:1905 - 1953; esp. 1938
Accés: https://doi.org/10.5565/rev/rubrica.183


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 24
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Rereguarda. Vida local i front de guerra / Joan Villarroya
Villarroya i Font, Joan


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 8, núm. 16 (2019) , p. 57-66 (Dossier. Als vuitanta anys de la Batalla de l'Ebre) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resum en català.

L'article aborda com afectà la gent que vivia en els pobles on es produí la batalla de l'Ebre, tant des d'una perspectiva de les víctimes ocasionades per la pròpia guerra com per la repressió. Així mateix, s'ocupa de les destruccions als diversos pobles i de les pèrdues econòmiques al camp. Arran d'això, es planteja si el concepte rereguarda s'ha de limitar al territori directament afectat per l'escomesa bèl·lica o bé aquesta rereguarda s'endinsava en els pobles i ciutats de la resta de Catalunya.


Matèries: Guerra civil espanyola ; Rereguarda ; Batalla de l'Ebre ; Víctimes de guerra ; Danys de guerra ; Refugiats de guerra ; Repressió política
Àmbit:Terres de l'Ebre ; Catalunya
Cronologia:1938
Accés: https://doi.org/10.5565/rev/rubrica.180


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 24
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Flexibilidad para la acción política : las fuentes doctrinales del pensamiento económico de Pasqual Maragall / Javier San Julián Arrupe, Eloi Serrano Robles
San Julián Arrupe, Javier


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 7, núm. 14 (2018) , p. 97-115
Notes a peu de pàgina. Resum en català.

L'ideari de Pasqual Maragall és àmpliament conegut i s'ha manifestat en la seva dilatada activitat política i gestora, com a dirigent del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), alcalde de Barcelona i president de la Generalitat de Catalunya. Les seves idees polítiques, socials i referents a qüestions d'organització urbana han estat exposades en moltes ocasions a través de mitjans molt diversos. Tanmateix, certs aspectes de la formació del seu pensament han passat desapercebuts en la vasta activitat del personatge. N'és un la seva formació com a economista, a Barcelona i a Nova York. Maragall va redactar alguns treballs acadèmics rellevants en aquesta etapa en els quals va mostrar la seva preferència per l'obra d'economistes d'orientació ricardiana, marxista i postkeynesiana. A partir d'una revisió d'aquests escrits econòmics, aquest article tracta de posar en relleu les fonts doctrinals que Maragall va utilitzar i que indubtablement van servir a conformar el seu pensament posterior. Tot i que aquí no s'estableix una correlació directa entre les idees d'aquests economistes i l'activitat posterior de Maragall, una introducció a les principals referències econòmiques de la seva època acadèmica sembla necessària per comprendre millor aquest personatge central en la vida política catalana i espanyola dels últims anys.


Matèries: Polítics ; Alcaldes ; Economia ; Ideari polític ; Pensament econòmic ; Partits polítics
Matèries: Maragall i Mira, Paqual (1941-....)
Matèries:Partit dels Socialistes de Catalunya. PSC-PSOE : PSC. PSC-PSOE
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1965 - 1997 (esp. 1982 - 1997)
Autors add.:Serrano Robles, Eloi
Accés: https://revistes.uab.cat/rubrica/article/view/v7-n14-san_julian-serrano


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 24
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Formas de la colonialidad mesocrática : turistas gais en la Costa Brava de los setenta / Brice Chamoleau
Chamoleau, Brice


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 7, núm. 13 (2018) , p. 157-170 (Dossier. El hombre español frente a sus otros: masculinidad, colonialidad y clase) 
Notes a peu de pàgina. Resum en català.

Per bé que la historiografia sobre turisme i colonialitat, en particular quan versa sobre gènere i sexualitats, incideix de manera crítica en l'orientalisme que acompanya les experiències turístiques de poblacions del nord d'Europa cap als Suds, aquest article pretén seguir una altra perspectiva sobre la colonialitat en el context català del tardofranquisme i de la transició postfranquista. A partir de l'estudi dels expedients de perillositat social oberts a Catalunya per homosexualitat els 1970 i que involucren a homes estrangers, es proposa una reinterpretació de la colonialitat que simptomàticament expressa el context turístic: el turisme, element central de l'economia espanyola i centre de producció cultural de valors en alça per a una societat de consum que consolida des dels seixanta el seu capital simbòlic, no només produeix violència epistèmica al voltant de l'eix nacional i nord/sud, sinó en termes de classe que exposen de manera diferenciada als subjectes depenent de la seva posició respecte de pràctiques culturals que separen la comunitat de referència estatal dels seus altres -una joventut gai antropològicament disensual respecte d'aquella.


Matèries: Turisme ; Homosexualitat ; Historiografia ; Legislació ; Franquisme ; Tardofranquisme ; Repressió
Àmbit:Costa Brava
Cronologia:[1971 - 1980]
Accés: http://revistes.uab.cat/rubrica/article/view/v7-n13-chamouleau


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 24
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Evolución informativa en los periódicos editados en Girona con motivo de la guerra contra las tropas napoleónicas, con especial referencia a la Batalla de Talavera en 1809 / Julio Fernández-Sanguino Fernández
Fernández-Sanguino Fernández, Julio


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 5, núm. 10 (2016) , p. 157-170 (Articles
Notes i bibliografia. Resum en català.

Durant la guerra contra les tropes napoleòniques, a Girona s'imprimirien cinc periòdics: dos considerats patriòtics a l'inici de la contesa i altres tres d'editats posteriorment per les noves autoritats franceses després de la capitulació de la ciutat. Aquestes publicacions es van difondre durant les dues fases de la contesa, estimant-se que constitueixen una mostra representativa de l'evolució experimentada per la premsa catalana en aquesta època. D'altra banda, la Batalla de Talavera que es va desenvolupar el 27 i 28 de juliol de 1809 aconseguiria una de les majors rellevàncies informatives ofertes pels periòdics denominats patriòtics des del maig de 1808. El Diario de Gerona, amb posterioritat a les informacions oficials difoses sobre la batalla i davant la falta de notícies pel setge a què es va veure sotmesa la ciutat, publicaria els parts que havien estat dirigits al general Costa pels militars al seu comandament, oferint així una valuosa informació que generalment no solen reflectir els periòdics.


Matèries: Guerra del Francès ; Batalles ; Premsa política ; Premsa general
Matèries:Diario de Gerona ; Correo de Gerona
Àmbit:Girona ; Talavera de la Reina - Toledo
Cronologia:1809
Accés: http://revistes.uab.cat/rubrica/article/view/v5-n10_fernandez


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 24
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Restauración de Fernando VII : la transformación represiva y autoritaria de la monarquía. Barcelona, de Manuel Casamada a Luis Lacy / Jordi Roca Vernet
Roca i Vernet, Jordi


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 4, núm. 8 (2015) , p. 5-28 (Dossier. Guerras y posguerras en la Europa contemporánea
Notes i bibliografia. Resum en català.

Aquest article aborda l'estudi de la Restauració com un procés de transformació de la monarquia, basant-se en l'increment de la concentració de poder en mans del rei. La prioritat de la monarquia fernandina va ser acabar amb la dissidència política, per la qual cosa va desplegar una intensa campanya repressiva contra els liberals que va comptar amb la col·laboració submissa de la Inquisició, va eliminar les tradicions polítiques consuetudinàries per a la resolució de conflictes en l'àmbit local i va silenciar les veus discrepants que apel·laven a un règim monàrquic que oferís una alternativa entre el liberalisme i la reacció. Tot això es duu a terme a través de l'anàlisi dels discursos commemoratius dedicats a les víctimes de la Guerra de la Independència de Manuel de Casamada, del procés judicial contra el tinent general Luis Lacy i de la negativa del monarca a reconèixer l'autoritat de la Junta de Gremis, Col·legis i Fabricants que s'havia conformat per intentar salvar la vida de Lacy.


Matèries: Ferran VII d'Espanya ; Poder polític ; Monarquia ; Repressió política ; Absolutisme ; Liberalisme ; Juntisme
Àmbit:Barcelona ; Catalunya ; Espanya
Cronologia:1813 - 1820
Accés: http://revistes.uab.cat/rubrica/article/view/v4n8-roca


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 24
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Identidades cruzadas, identidades compartidas : españolidad y catalanidad en los voluntarios españoles de la Gran Guerra / David Martínez Fiol, Joan Esculies Serrat
Martínez Fiol, David


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 4, núm. 7 (2015) , p. 77-99 (Articles
Notes i bibliografia. Resum en català.

La neutralitat oficial adoptada per l'Estat espanyol durant la Primera Guerra Mundial no va impedir que un nombre notable d'espanyols s'enrolessin en les files de la Legió Estrangera francesa per lluitar per la causa aliada. Tanmateix, una part destacable d'aquests voluntaris espanyols van apostar en algun moment del conflicte per ser considerats també com a voluntaris catalans. L'objectiu aparent d'aquesta doble identitat tenia per objecte que la seva lluita fos interpretada com una via per obtenir l'alliberament nacional de Catalunya. No obstant, els aliadòfils del conjunt d'Espanya no van renunciar a potenciar la marca "voluntaris espanyols" com a aportació a una reforma del sistema de la Restauració amb el patrocini dels països aliats. Així, l'article aposta per presentar el fenomen dels "voluntaris espanyols" com un moviment complex on un nombre important de legionaris procedents de diferents zones d'Espanya van compartir i van creuar identitats regionals i nacionals de forma promíscua. De vegades s'era espanyol i de vegades hom es definia com estrictament català, o de vegades les dues coses, en funció de l'interès polític o personal del voluntari o dels interessos partidistes dels aliadòfils catalans o espanyols.


Matèries: Guerra mundial I ; Identitat nacional ; Soldats voluntaris ; Intervenció estrangera ; Pensament polític
Àmbit:Catalunya ; Espanya ; Europa
Cronologia:1914 - 1918
Autors add.:Esculies i Serrat, Joan
Accés: http://revistes.uab.cat/rubrica/article/view/v4n7-martinez-esculies


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 24
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Pasado y futuro en un presente convulso : dos revistas económicas catalanas ante de la Gran Guerra / Paola Lo Cascio
Lo Cascio, Paola


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 3, núm. 6 (2014) , p. 57-69 (Dossier. Una commemoració global. 1914, cent anys després) 
Notes i bibliografia. Resum en català.

El present article pretén analitzar la lectura que van fer dues importants publicacions econòmiques catalanes dels esdeveniments europeus entre 1914 i 1919. L'intent és acostar-se a la visió que sectors importants de la classe dirigent del país -que, alhora, produïen i eren receptores d'aquestes publicacions- van tenir del canvi d'època representat per la Gran Guerra. Per això, i més enllà del debat general que va recórrer també Catalunya al voltant de les dues aliances en lluita, l'objecte principal serà la capacitat de comprensió dels canvis socials, econòmics, polítics i culturals produïts per la confrontació militar més devastadora que el món va conèixer fins a aquell moment, tant a nivell internacional com a nivell intern. Aquesta contribució se centrarà especialment en la manera com aquestes revistes van recollir i van analitzar el debat sobre els tractats de pau i la reestructuració monetària, tot considerant aquest últim aspecte com un indicador important de la capacitat d'anàlisi i interiorització dels canvis esdevinguts en termes de relacions de força en l'escenari internacional i més en general en les relacions entre capital i treball.


Matèries: Guerra mundial I ; Premsa econòmica ; Pensament econòmic ; Economia ; Moneda ; Indústria ; Empreses ; Opinió pública
Matèries:Trabajo Nacional, el ; Econmia i Finances
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1914 - 1919
Accés: http://revistes.uab.cat/rubrica/article/view/v3n6_locascio


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 24
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Generalitat republicana : algunes precisions sobre la seva actuació en matèria de museus i patrimoni / Eva March Roig
March i Roig, Eva


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 3, núm. 5 (2014) , p. 109-131 (Articles
Notes i bibliografia. Resum en català.

La dècada dels trenta del segle XX, especialment els anys compresos dins la Segona República, va constituir el període més brillant de la història dels museus catalans. Va ser aleshores quan les col·leccions artístiques barcelonines van especialitzar-se donant forma, entre d'altres, al Museu d'Art de Catalunya, al Museu d'Arqueologia, o al d'Arts Decoratives; essent la major part dels museus d'art públics de la Barcelona d'avui, amb la divisió que presenten i els edificis que ocupen, fruit d'aquella reestructuració. Durant aquells anys els museus van continuar, però, regint-se com ho havien estat fins aquell moment. No van quedar emparats en una estructura d'estat. Analitzar el paper que van desenvolupar els homes que els governaven, i els que formaven part del Consell de Cultura de la Generalitat, per tal que els projectats museus poguessin esdevenir i perquè les lleis sortides del Parlament català permetessin protegir, definir i actuar sobre el patrimoni artístic, històric i científic de Catalunya, així com el marc competencial del moment i els esdeveniments que succesivament van anar alterant els plantejaments teòrics inicials, és l'objectiu d'aquest treball.


Matèries: República espanyola II ; Generalitat republicana ; Patrimoni cultural ; Museus ; Política cultural
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1931 - 1939
Accés: http://revistes.uab.cat/rubrica/article/view/v3n5-march


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 24
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Constitució de Cadis a la Lleida del Trienni Liberal / Antoni Sánchez Carcelén
Sánchez i Carcelén, Antoni


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 2, núm. 3 (2012) , p. 125-144 (Articles
Notes i bibliografia. Resum en català.

L'estudi pretén analitzar l'aplicació de la Constitució de Cadis a la ciutat de Lleida durant el Trienni Liberal, tot partint de l'enviament de les respostes de la junta local de defensa i del capítol catedralici de Lleida a la consulta al país que convocà la Junta Central, l'actuació de l'ardiaca de Benasc Josep Espiga i Gadea a les Corts i la nul·la implantació de la carta magna per l'ocupació napoleònica. Al llarg de la primera restauració de Ferran VII es mantingué vigent l'esperit absolutista exhibit pel bisbe Jeroni Maria de Torres a la carta pastoral conjunta publicada a Palma a finals de 1812 fins al març de 1820 quan s'inicià el període constitucional i els lleidatans celebraren la consecució de la sobirania nacional, els antics vassalls esdevingueren ciutadans i elegiren per sufragi indirecte els representants municipals, els propietaris s'enrolaren a la Milícia Nacional, s'aixecà una làpida commemorativa de la Constitució i gràcies a la llibertat d'impremta es publicà el Semi-Semanario Ilerdense (1822). La cultura política contrària a la carta magna l'encapçalà el bisbe Renteria a través de l'enviament de diversos oficis i representacions a les Corts liberals.


Matèries: Guerra del Francès ; Corts de Cadis ; Diputats a Corts ; Càrrecs públics ; Clergues ; Constitució 1812 ; Ferran VII d'Espanya ; Trienni liberal ; Vida política ; Ajuntament ; Absolutisme ; Liberalisme ; Premsa local
Matèries: Espiga i Gadea, Josep (1758-1824) ; Torres, Jeroni Maria de ; Renteria y Reyes, Simón Antonio
Matèries:Semi-Seminario Ilerdense
Àmbit:Lleida
Cronologia:1808 - 1823
Accés: http://revistes.uab.cat/rubrica/article/view/scarcelen-v2n3/pdf


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 24
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Andrés Oller, un liberal de orden catalán en tiempos de convulsión (1771-1833) / Maties Ramisa Verdaguer
Ramisa i Verdaguer, Maties


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 1, núm. 2 (2012) , p. 47-63 (Articles
Notes. Resums en castellà i anglès.

Aquest article relata l'agitada biografia del magistrat i polític gironí Andrés Oller, dirigent català de la Guerra de la Independència i diputat a les Corts Ordinàries de 1813-1814. Analitza les seves activitats com a vocal de la Junta Superior de Catalunya, posat des del qual va participar en la defensa del lloc de Girona i en la presa de les grans decisions polítiques i militars del Principat entre 1808 i 1811. Explica la seva intervenció en les Corts Ordinàries, on va actuar oficiosament com aglutinador i portaveu dels diputats catalans. I finalment se centra en el seu treball com a alt funcionari de la magistratura durant el govern de Fernando VII. A la llum de la documentació analitzada -procedent sobretot de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, de l'Arxiu Històric Nacional i de les Actes de les sessions de Corts-, la personalitat d'Andrés Oller se'ns revela com una de les més potents i interessants d'entre els dirigents catalans de l'època.


Matèries: Biografia ; Polítics ; Jutges ; Parlamentaris ; Diputats a Corts ; Corts de Cadis ; Guerra del Francès ; Liberalisme
Matèries: Oller, Andrés (1771-1833)
Matèries:Junta Superior de Catalunya
Àmbit:Sant Vicenç de Camós - Camós ; Catalunya ; Espanya
Cronologia:1771 - 1833
Accés: http://revistes.uab.cat/rubrica/article/view/caballe-v1n2/pdf


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 24
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
¿Cómo se escribe una biografía? / Anna Caballé Masforroll
Caballé Masforroll


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 1, núm. 2 (2012) , p. 39-45 (Dossier. Escriure Història: tàctiques i tècniques
Notes. Resums en castellà i anglès.

Partint de la idea que el gènere de la biografia no respon a una metodologia concreta, en aquest article, s'ofereix una reflexió sobre les possibles característiques formals que ha de tenir una biografia i els compromisos als quals ha d'arribar l'autor de la mateixa per aconseguir una obra de rigor científic.


Matèries: Història ; Metodologia històrica ; Biografia ; Investigació científica
Cronologia:2012
Accés: http://revistes.uab.cat/rubrica/article/view/caballe-v1n2/pdf


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 24
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La biografía como una solución del desencuentro entre la historia regional y la historia nacional : el México y la España decimonónicos / Guy Thomson
Thomson, Guy


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 1, núm. 2 (2012) , p. 21-38 : il. (Dossier. Escriure Història: tàctiques i tècniques
Notes. Resums en castellà i anglès.

L'autor comença per comparar els interessos d'investigació dels actuals estudiants de doctorat a Warwick amb la seva pròpia formació i les seves expectatives quan es trobava en aquesta etapa. A continuació, exposa la trajectòria de les seves investigacions posteriors, primer en l'estat de Pobla a Mèxic i més tard a les províncies espanyoles de Granada i Màlaga. Els punts en comú entre ambdues perquisicions serveixen per definir unes inquietuds constants i traçar un perfil intel·lectual inadvertit.


Matèries: Història ; Metodologia històrica ; Biografia ; Història local ; Estudiants ; Investigació científica
Àmbit:Regne Unit ; Mèxic ; Granada ; Màlaga ; Espanya
Cronologia:1700 - 1900; 1971 - 2012
Accés: http://revistes.uab.cat/rubrica/article/view/thomson-v1n2/pdf


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 24
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El doctorando en Historia y la tesis doctoral : una reflexión sobre la narrativa académica / Giaime Pala
Pala, Giaime


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 1, núm. 2 (2012) , p. 11-19 (Dossier. Escriure Història: tàctiques i tècniques
Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

L'objectiu del present article és proporcionar una reflexió sobre la narrativa acadèmica. Més en concret, es proposa formular algunes consideracions sobre el procés d'escriptura que ha d'afrontar l'aspirant a doctor en Història i assenyalar determinats punts de caràcter pràctic que es consideren importants per redactar correctament una tesi doctoral: l'estudi de la gramàtica, l'ús dels diccionaris, l'estil narratiu, l'hàbit de la lectura com a entrenament lingüístic quotidià, l'elecció de la llengua en la qual s'escriurà la tesi, etc.


Matèries: Història ; Metodologia històrica ; Llengua ; Tesis doctorals ; Universitats ; Estudiants
Cronologia:2012
Accés: http://revistes.uab.cat/rubrica/article/view/pala-v1n2b/pdf


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 24
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Com escriure una tesi d'història: consells, tècniques i recursos / Àlex Amaya Quer
Amaya Quer, Àlex


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 1, núm. 2 (2012) , p. 3-9 (Dossier. Escriure Història: tàctiques i tècniques
Resums en català i anglès.

El propòsit d'aquest article és donar consells útils, comprensibles i fàcilment aplicables sobre el procés de redacció d'una tesi doctoral d'història. Certament, no sempre un candidat a doctor té el temps necessari o les eines suficients per abordar amb confiança i possibilitats d'èxit la complexa tasca de posar sobre paper el coneixement acumulat fruit d'anys de recerca. En moltes ocasions el doctorand no té a mà els recursos per realitzar una planificació eficient de la redacció o per anticipar la possibilitat de bloquejos que poden suposar la pèrdua d'un temps preciós. És amb la intenció de cobrir una part d'aquestes necessitats que aquest article, basat en la intervenció que va fer l'autor a les Jornades Doctorials del Departament d'Història Moderna i Contemporània de la UAB el maig de 2012, vol servir d'eina o recurs per a aquells doctorands que assumeixin la importància i beneficis d'escriure bé el seu treball de recerca.


Matèries: Història ; Metodologia històrica ; Mètodes d'investigació ; Tesis doctorals ; Universitats
Cronologia:2012
Accés: http://revistes.uab.cat/rubrica/article/view/amaya-v1n2/pdf


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 24
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Constitució de Cadis de 1812 i el republicanisme : les perspectives divergents de Pi i Margall i Labra / Josep Pich Mitjana
Pich i Mitjana, Josep


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 1, núm. 1 (2012) , p. 111-137 : il. (Arran de Cadis : Dossier
Referències bibliogràfiques. Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

El propòsit d'aquest article és explicar el complex punt de vista dels republicans espanyols sobre la Constitució de Cadis de 1812, especialment, a partir dels treballs de Francesc Pi i Margall i Rafael María de Labra. El primer va ser el principal líder dels federals pensava que les Corts i la Constitució de Cadis van ser molt importants en la revolució espanyola, tot i ser crític amb el model de vertebració de l'Estat de la Pepa i preferir les propostes dels pocs diputats que enyoraven l'austracisme. En canvi, el segon va ser un remarcable líder dels partidaris d'abolir l'esclavitud i de l'autonomia per les colònies espanyoles a les Antilles, però amb gran simpaties per les Corts, els legisladors i la Constitució gaditana, amb un discurs acrític i marcadament nacionalista. En canvi, la major part de les tendències republicanes catalanes consideraven que Catalunya no devia res ni a les Corts gaditanes, ni a les Constitució de 1812.


Matèries: Corts de Cadis ; Constitució 1812 ; Revolució liberal ; Federalisme ; Republicanisme ; Catalanisme ; Austriacistes
Matèries: Pi i Margall, Francesc (1824-1901) ; Labra, Rafael María de
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1812 - 1901
Autors add.:Seminari Bicentenari de la Constitució de Cadis (2012 : Bellaterra )
Accés: http://revistes.uab.cat/rubrica/article/view/pich-v1n1/pdf


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 24
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La reforma constitucional durante el Gobierno Largo de O'Donnell / Carmen García García
García García, Carmen


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 1, núm. 1 (2012) , p. 79-94 (Arran de Cadis : Dossier
Referències bibliogràfiques. Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

Després de repassar les concepcions que sobre la Constitució de 1812 tenien les diferents opcions polítiques representades al Parlament Llarg, l'article se centra en analitzar com va plantejar el Govern unionista l'anomenada "qüestió constituent". Si la màxima del Gabinet va ser no reobrir el debat sobre la Llei fonamental per tal d'aconseguir l'estabilitat política que li diposita en el poder, la no derogació de la reaccionària reforma de 1857 va acabar provocant justament l'efecte que es volia evitar: divisions i desercions a les files unionistes. La inacció del Govern respecte a les reformes promeses no només s'explica per la por a desencadenar dissidències en el si de l'agrupació unionista, sinó també pel precari equilibri de poder entre la Corona i el cap del Gabinet, que va dificultar que O'Donnell fos capaç de realitzar una política autònoma.


Matèries: Vida política ; Corts generals ; Constitució 1812 ; Constitució 1856 ; Isabel II d'Espanya ; Partits polítics ; Liberalisme
Matèries: O'Donnell Jorris, Leopoldo (1809-1867)
Matèries:Union Liberal
Àmbit:Espanya
Cronologia:1812; 1856 - 1867
Autors add.:Seminari Bicentenari de la Constitució de Cadis (2012 : Bellaterra )
Accés: http://revistes.uab.cat/rubrica/article/view/garcia_garcia-v1n1/pdf


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 24
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Constitución de 1812 en Barcelona, 1833-43 / Genís Barnosell
Barnosell i Jordà, Genís


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 1, núm. 1 (2012) , p. 79-94 (Arran de Cadis : Dossier
Referències bibliogràfiques. Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

Entre 1833 i 1837 una part del liberalisme barceloní va defensar la Constitució de 1812 com una alternativa a l'Estatut Reial, tot i que creia que havia de ser reformada-en sentit avançat, alguns, en sentit moderat, altres. Però el 1837 va quedar clar que seria reformada en sentit restrictiu. Llavors, els defensors de la sobirania nacional van passar a defensar-la en sentit estricte, sense reformes, com ho van fer els diaris Sancho Governador i El Popular. En 1842, el nou republicanisme d'Abdó Terradas, en canvi, va rebutjar la Constitució de 1812 per monàrquica, encara que va integrar en el seu projecte polític elements gaditans, com el seu projecte de reforma de la hisenda.


Matèries: Vida política ; Constitució 1812 ; Constitució 1837 ; Liberalisme ; Republicanisme ; Maria Cristina de Borbó ; Regència d'Espartero
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1812: 1833 - 1843
Autors add.:Seminari Bicentenari de la Constitució de Cadis (2012 : Bellaterra )
Accés: http://revistes.uab.cat/rubrica/article/view/barnosell-v1n1/pdf_1


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 2
anar a la pàgina        

Base de dades  FONS : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3