português | english | français | català

logo

Búsqueda en la base de datos

Base de datos:
fons
Buscar:
XARXA FERROVIARIA []
Referencias encontradas:
Mostrando:
1 .. 20   en el formato [Estandar]
página 1 de 41
ir a la página                         


1 / 807
seleccionar
imprimir
Text complet
La Invenció de Miquel Biada Bunyol. Un assaig d'interpretació / Carles Gorini Santo
Gorini Santo, Carles


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 137 (octubre 2023), p. 14-28 : il. (Estudis

La fama de Miquel Biada Bunyol un cop mort el 1848 es va mantenir vigent durant uns quants anys perquè se'l considerava una de les persones que més havien promogut la primera línia de ferrocarril de la Península. Però a partir de 1857, sobre la seva figura com a símbol i paradigma del progrés, es va construir una narració commemorativa que, amb el pas del temps, aniria canviant de consideració segons quins fossin els interessos polítics i culturals. Carles Gorini, llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona i màster en Comunicació i Estudis Culturals per la Universitat de Girona, és especialista en patrimoni històric del ferrocarril a Catalunya. En aquest suggeridor article esquerda el mite del personatge perquè mostra com la idealització a conveniència de Biada s'ha anat repetint cada vegada que ha sorgit l'avinentesa de recordar el personatge i la inauguració del ferrocarril.


Matèries: Ferrocarrils ; Marins ; Empresaris ; Xarxa ferroviària ; Historiografia
Matèries: Biada i Bunyol, Miquel (1789-1848)
Àmbit:Mataró
Cronologia:1789 - 1848
Accés: https://raco.cat/index.php/FullsMASMM/article/view/436516
Localització: B. Pompeu Fabra (Mataró); Institut Ramon Muntaner; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 807
seleccionar
imprimir
Text complet Text complet
El Carbó mineral a Catalunya. El cas del Berguedà : de les primeres notícies del segle XVIII als primers usos industrials del segle XIX / Rosa Serra
Serra, Rosa


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 37 (2025) , p. 185-220 : il. (Miscel·lània
Número dedicat a: Humanitats digitals i història agrària. Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Inclou apèndix documental. Resums en català, castellà i anglès.

Les primeres notícies sobre el carbó mineral del Berguedà, i de totes les conques catalanes, són de finals del segle xviii, quan es volia com a combustible per a les fargues de ferro i aram, els forns de vidre i les primeres experiències en forns i alts forns industrials. La legislació -Reial ordre de 1780 i les lleis liberals de 1825, 1848 i 1868- va desencadenar una allau de concessions, que no anaren acompanyades d'explotació efectiva, sinó d'especulació. La Guerra Gran i la Guerra del Francès van avortar molts projectes i la conflictivitat provocada pel llarg període de les guerres carlines va retardar extraordinàriament la investigació geològica, indispensable per definir les característiques dels jaciments, la qualitat i la quantitat del carbó explotable, i la rendibilitat de les primeres societats mineres, que depenien totalment de la construcció d'una xarxa ferroviària que també tardà molt a construir-se.


Matèries: Recursos minerals ; Explotacions mineres ; Jaciments minerals ; Carbó ; Farga catalana ; Xarxa ferroviària ; Industrialització
Àmbit:Berguedà ; Catalunya ; Montsià
Cronologia:[1780 - 1900]
Accés: https://raco.cat/index.php/EHA/article/view/980000006841
https://doi.org/10.1344/eha.2025.37.185-220
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 807
seleccionar
imprimir
Text complet
Entre el Montseny i el Bertí : què ens hi passà per aquí? / Joan Miró Farrerons
Miró Farrerons, Joan


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 38 (2023) , p. 135-150 : il.
Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

En una de les freqüents caminades que fem per documentar les fonts d'aquesta part de l'Alt Congost amb l'amic (que no parent) Oscar Farrerons, director de les Monografies del Montseny, i assabentat de la meva jubilació com a professor d'Urbanisme de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona em digué: "Joan, ara que tindràs més temps lliure, perquè no em fas un article sobre les comunicacions per aquesta Vall de l'Alt Congost pel proper número de les Monografies del Montseny", i com que no sé dir que no, aquí em teniu, buidant paperassa que em permetés dissertar sobre el paper de pas per aquesta estratègica vall entre la Catalunya passadís o corredor de la depressió del Vallès i la Catalunya interior de la depressió Central de la Plana de Vic i les valls pirinenques.


Matèries: Medi geogràfic ; Camins ; Carreteres ; Xarxa ferroviària ; Relleu ; Enginyers
Matèries: Cerdà i Sunyer, Ildefons (1815-1876)
Àmbit:Montseny, massís del ; Congost, riu
Cronologia:0000 - 2023
Accés: https://hdl.handle.net/2117/394219 [exemplar complet]
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 807
seleccionar
imprimir
Text complet
L'Altra revolució del ferrocarril. Inseguretat i ordre públic a Mollet a la segona meitat del segle XIX / Ramon Renedo Yanguas
Renedo Yanguas, Ramon


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 41 (gener 2026), p. 39-87 : il. (Miscel·lània
Notes a peu de pàgina. Bibliografia i fonts. Resums en català i anglès.

El relat de la creació de la xarxa ferroviària catalana és una història sovint centrada en la seva repercussió econòmica, l'auge i el creixement d'empreses capitalistes modernes i l'enriquiment dels promotors ferroviaris. També se n'han estudiat els efectes econòmics generals, incidint en la influència indubtable que va tenir en l'articulació productiva del territori i les modificacions físiques que el mateix ferrocarril induïa en la configuració urbana i interurbana. Però, tanmateix, la vida social va experimentar transformacions amb l'aparició d'aquest sistema de transport per la modificació de comportaments i d'activitats individuals i col·lectives. Els municipis amb una estació de tren a prop del seu nucli urbà van assistir a canvis i mutacions amb l'aparició d'aquest sistema de transport. Els rails i el balast van propiciar la ruptura del continuum natural rural al mateix temps que creaven noves vies de comunicació i trastocaven la percepció simbòlica de paisatges, distàncies i temps. Activitats diàries com els desplaçaments per feina, mercats i oci van modificar-se, tot adaptant-se a una realitat nova. I si bé el progrés produït pel ferrocarril proporcionaria beneficis -immediats i a llarg termini-, provocava igualment que antics problemes socials adoptessin noves formes alhora que se'n creaven de nous. Un aspecte menys estudiat i fins i tot ignorat malgrat la seva evident importància és el d'aquest article: els efectes que va tenir el ferrocarril sobre la seguretat pública. Amb aquest propòsit intentarem respondre a la qüestió de si l'existència del ferrocarril va alterar, modificar o incrementar o no els delictes i la sensació d'inseguretat a Mollet del Vallès des de 1854 fins a 1900. És a dir, la relació del ferrocarril com a factor, causa o efecte de l'ordre públic molletà des de la seva aparició fins a la seva consolidació.


Matèries: Xarxa ferroviària ; Accidents ; Delinqüència ; Seguretat ciutadana ; Ordre públic
Àmbit:Mollet del Vallès
Cronologia:[1850 - 1900]
Accés: https://raco.cat/index.php/Notes/article/view/980000003694
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Museu de Granollers (Àrea d'Història); Universitat de Girona; B. Can Pedrals (Granollers); Universitat de Lleida; B. Can Mulà (Mollet del Vallès); Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Biblio(a)teneu (Sant Fost de Campsentelles); Arxiu Comarcal del Vallès Oriental (Hemeroteca Municipal Josep Móra de Granollers); B. La Grua (Montmeló); Centre d'Estudis de Granollers; Arxiu Històric de Sabadell; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 807
seleccionar
imprimir
Text complet
Dels Rocabertí a Esteve Muxach Viñas (1818-1895), mestre d'obres i director de camins veïnals de la Diputació de Girona / Inés Padrosa Gorgot
Padrosa i Gorgot, Inés


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 66 (2025) , p. 449-482 (Articles
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

La segona meitat del segle XIX esdevé un moment de profunds canvis en les infraestructures i en la xarxa viària de les comarques gironines, en part originada per l'arribada del ferrocarril, circumstància que va suposar l'augment de professionals especialitzats en aquests afers i la proliferació de nous projectes viaris, eixamples urbanístics i millores amb nous guals i ponts que originaren modificacions cartogràfiques. A partir de la seva relació amb els germans Rocabertí, descobrim la figura d'Esteve Muxach, mestre d'obres i director en cap dels camins veïnals i canals de reg de la Diputació de Girona; figura cabdal del sector que va desenvolupar la seva feina en els sis partits judicials de la província.


Matèries: Xarxa viària ; Camins ; Mestres d'obres ; Cartografia ; Urbanisme ; Xarxa ferroviària ; Fonts documentals
Matèries: Rocabertí, família ; Muxach Viñas, Esteve (1818-1895)
Àmbit:Girona ; Girona, província
Cronologia:1818 - 1895
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/980000002481
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 807
seleccionar
imprimir
Text complet
Protagonistes del treball ferroviari. Les guardabarreres a la demarcació de Girona / Josep Clara
Clara i Resplandis, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 66 (2025) , p. 483-515 : il. (Articles
Notes a peu de pàgina.

La incorporació de la dona al treball ferroviari data de la segona meitat del segle XIX. La tasca de guardabarrera de passos a nivell va ser dura i mal pagada. Estalvià diners a les companyies i complementà l'economia de famílies lligades al tren. En aquest article traiem de l'oblit el nom d'un centenar de dones que protagonitzaren aquesta ocupació, a la demarcació de Girona, tant en les línies del tren gros com la dels carrilets de via estreta.


Matèries: Treball de la dona ; Dona ; Ferroviaris ; Condicions de treball ; Xarxa ferroviària ; Passos a nivell
Àmbit:Girona, província
Cronologia:[1850 - 2012]
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/980000002485
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 807
seleccionar
imprimir
Text complet
El Desenvolupament de la xarxa ferroviària / Carles Martí Martí
Martí i Martí, Carles


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XLVI, núm. 254 (octubre-desembre 2025), p. 63 (Ressenya
Ressenya de:
. El Ferrocarril a la demarcació de Tarragona : els orígens : 1856-1940 / Albert Pallarès Roig, Josep Maria Sánchez Blanco ; pròleg: Jordi Piqué Padró ; fotografies: Emilio Garcia Salgado. Valls : Cossetània, 2024


Matèries: Ressenyes ; Ferrocarrils ; Xarxa ferroviària ; Estacions de ferrocarril ; Transport de viatgers ; Transport de mercaderies ; Crònica gràfica
Àmbit:Tarragona, província
Cronologia:1856 - 1940
Accés: https://raco.cat/index.php/LoFloc/article/view/980000006813
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; B. Pública de Tarragona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 807
seleccionar
imprimir
Text complet
El Ferrocarril a Reus / Albert Pallarès Roig i Josep Maria Sánchez Blanco
Pallarès Roig, Albert


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. Novena època (hivern 2025-2026), 1 fitxer html : il. (Territori i mobilitat

Anàlisi del passat, present i futur del tren a la ciutat. De la complexa història d'estacions i traçats, a les dades actuals d'usuaris i als reptes i projectes en una època de transformació de la mobilitat.


Matèries: Mobilitat territorial ; Transport públic ; Ferrocarrils ; Xarxa ferroviària
Àmbit:Reus ; Tarragona ; Barcelona
Cronologia:1856 - 2025
Autors add.:Sánchez Blanco, Josep Maria
Accés: https://www.centrelectura.cat/revistadigital/el-ferrocarril-a-reus-primeres-linies-reus-tarragona-i-els-directos/


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 807
seleccionar
imprimir
Text complet
Revista de la semana / Mariano Fonts
Fonts, Mariano


En: Revista del Centro de Lectura de Reus. Reus. 4a época, núm. 167-168 (Julio-Agosto 1966), p. 325-327 (Retrospectiva
Publicat a "El Eco del Centro de Lectura" del 3 de juny de 1860.


Matèries: Xarxa ferroviària ; Ferrocarrils
Àmbit:Tarragona ; Montblanc
Cronologia:1860
Accés: https://raco.cat/index.php/RevistaCLR/article/view/138348
Localització: B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 807
seleccionar
imprimir
Text complet
Terciando / Enrique Aguadé y Parés
Aguadé i Parés, Enric


En: Revista del Centro de Lectura de Reus. Reus. 4a época, núm. 141 (Marzo 1964), p. 25-28


Matèries: Xarxa ferroviària ; Tramvia
Àmbit:Reus ; Salou
Cronologia:1956 - 1963
Accés: https://raco.cat/index.php/RevistaCLR/article/view/137919
Localització: B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 807
seleccionar
imprimir
Text complet
Recientemente se cumplieron cien años de la inaguración del ferrocarril Reus-Montblanch / José Roca García
Roca Garcia, José


En: Revista del Centro de Lectura de Reus. Reus. 4a época, núm. 140 (Febrero 1964), p. 18-19


Matèries: Ferrocarrils ; Xarxa ferroviària ; Commemoració
Àmbit:Reus ; Montblanc
Cronologia:1863; 1963
Accés: https://raco.cat/index.php/RevistaCLR/article/view/137915
Localització: B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 807
seleccionar
imprimir
Projecte de construcció d'un ferrocarril interurbà de Reus a Salou / Carles de Paz Copons ; [dirigit per: Ignacio de Corral Manuel de Villena]
Paz Copons, Carles de


1995
Dirigida per: Corral Manuel de Villena, Ignacio de. Universitat Politècnica de Catalunya. Escola Universitària Politècnica de Barcelona, 1995
2 vol. : il., plàn. ; 31 cm + 6 disquets
Treball fi de carrera. Bibliografia.



Matèries: Projectes ; Ferrocarrils ; Xarxa ferroviària ; Transport urbà
Àmbit:Reus ; Salou
Cronologia:1995
Autors add.:Corral Manuel de Villena, Ignacio de (Dir.)
Localització: Universitat Politècnica de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 807
seleccionar
imprimir
La Línea del poll



En: 19 Aniversario Dia del Jubilado 2001. [Tarragona] : [Asociación Cultural Ferroviaria de Tarragona y provincia], [2001]. p. 16-17



Matèries: Xarxa ferroviària ; Ferrocarrils ; Associacions culturals
Matèries:Asociación Cultural Ferroviaria de Tarragona y provincia
Àmbit:Tarragona ; Reus ; Lleida
Cronologia:2001
Localització: B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 807
seleccionar
imprimir
Revista de obras públicas : 1853



Ed. facsím.
Madrid : Colegio de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos, DL 1994
XVI, 212, 38 p., [14] p. de làm. : il. ; 31 cm (Colección de ciencias, humanidades e ingeniería, 49) 
Facsímil, Madrid : Impr. de Luis García, 1853. Índex. Inclou: Proyecto del ferro-carril [sic] de Tarragona a Reus / por Joaquín Núñez de Prado ; Puente de la princesa sobre el rio Oñar.



Matèries: Obres públiques ; Xarxa ferroviària ; Revistes ; Ferrocarrils ; Ponts ; Rius
Àmbit:Espanya ; Tarragona ; Reus ; Onyar, riu
Cronologia:1853
Autors add.:Núñez de Prado, Joaquín
Autors add.:Colegio de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos de Madrid
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 807
seleccionar
imprimir
Evaluación del potencial de viajeros del triángulo Tarragona-Reus-Salou para una linea de ferrocarril de alta velocidad : marzo 1990



[S.l.] : Ayuntamiento de Reus : Ayuntamiento de Tarragona : Diputación Provincial de Tarragona : Cámara Oficial de Comercio e Industria de Reus : Cámara Oficial de Comercio, Industria y Navegación de Tarragona, 1990
188 p. : map., gràf. ; 30 * 42 cm
Bibliografia.



Matèries: Ferrocarrils ; Xarxa ferroviària ; Tren d'alta velocitat ; Viatgers ; Informes
Àmbit:Tarragona ; Reus ; Salou
Cronologia:1990
Autors add.:Ajuntament de Reus ; Diputació de Tarragona ; Cambra Oficial de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació de Reus ; Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Tarragona
Localització: Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 807
seleccionar
imprimir
El Primer tren que circuló en Tarragona / [José Virgili Sanromà]
Virgili i Sanromà, Josep P.


En: 149671 Fiestas del Centenario de la Rambla. Vol. 2. Tarragona : [s.n.], 1954. p. [61-62]



Matèries: Ferrocarrils ; Xarxa ferroviària ; Commemoració
Àmbit:Tarragona ; Reus
Cronologia:1856
Localització: B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 807
seleccionar
imprimir
Dades sobre el projecte de pas superior en la línia ferrada de M. S. A. i urbanització del sector N. O. de la ciutat en substitució del pas a nivell existent en la confluència de la carretera i camí de Castellvell amb el Passeig Briansó, aprovat pel Sr. Alcalde-Gestor d'aquesta ciutat el prop passat mes d'abril



Reus : l'Ajuntament, 1935
[2] f. ; 21 cm



Matèries: Ferrocarrils ; Xarxa ferroviària ; Urbanisme ; Obres públiques
Àmbit:Reus
Cronologia:1935
Autors add.:Ajuntament de Reus
Localització: B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 807
seleccionar
imprimir
15 quilòmetres d'història línia de ferrocarril Reus - Tarragona - Reus : 150 aniversari [Enregistrament de vídeo]



Reus : Associació d'Amics del Ferrocarril de Reus : Associació Cultural Ferroviària de Tarragona i Província, 2006?
1 videodisc (DVD) : col. (Pal), so



Matèries: Xarxa ferroviària ; Ferrocarrils ; Commemoració ; Documents audiovisuals
Àmbit:Reus ; Tarragona
Cronologia:[1856 - 2006]
Autors add.:Amics del Ferrocarril de Reus ; Associació Cultural Ferroviària de Tarragona i Província
Localització: B. Centre de Lectura de Reus; B. Central Xavier Amorós (Reus)


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 807
seleccionar
imprimir
Text complet
Croquis del proyecto del ferro-carril de Madrid a Reus por Cuenca, Teruel, Utrillas, bajo Arajón y el Priorato [Material cartogràfic] / [gravat: F. Peñuelas ; Ordoñez Soley y Cia



Madrid : Lit. Arenal, 15, [entre 1862-1878]
1 mapa : litografia ; 27 * 54 cm
Escala 1:1 500 000. Reproducció digital disponible a: Memòria Digital de Catalunya.


Matèries: Mapes i plànols ; Ferrocarrils ; Xarxa ferroviària
Àmbit:Madrid ; Reus ; Espanya
Cronologia:[1862 - 1878]
Autors add.:Peñuelas, F. (Il·l.)
Autors add.:Ordoñez Soley y Cia
Accés: https://mdc.csuc.cat/digital/collection/mapesBC/id/2092
Localització: Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 807
seleccionar
imprimir
Text complet
Avaluació de projectes ferroviaris. Cas de la reobertura de la línia Reus-Roda [Fitxer informàtic] / Mohamed El Mahdi Kaddouri Mammar ; [dirigit per: Pere Macias Arau]
Kaddouri Mammar, Mohamed El Mahdi


2023
Dirigida per: Macias Arau, Pere. Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental, 2023
1 recurs electrònic
Treball final de grau.

L'objectiu d'aquest estudi és fer un estudi multicriteri on avaluarem la viabilitat d'invertir en una rehabilitació de la línia Reus - Roda de Bara, i veure si aquesta rehabilitació podria solucionar els problemes de congestió que aquesta zona té, tant a nivell ferroviari com viari. També analitzarem quin serà més rendible en tots els aspectes si rehabilitar aquesta primera línia o reformar la R13 des de la plana Picamoixons fins a roda i utilitzar-la juntament amb la R14 per fer el trajecte Tarragona - la plana Picamoixons - Roda Bara o bé mantenir la línia i recolzar-se en les reformes recents que s'estan implementat que prometen millor traçabilitat i un augment significatiu en la capacitat.


Matèries: Ferrocarrils ; Xarxa ferroviària
Àmbit:Reus ; Roda de Berà
Cronologia:[2023]
Autors add.:Macias i Arau, Pere (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/2117/384663
Localització: Universitat Politècnica de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



página 1 de 41
ir a la página                         

Base de datos  fons : Formulario avanzado

   
Buscar:
en el campo:
 
1     
2   
3