Melcior Guàrdia, Mas Dordal i el projecte d'irrigació del terme municipal d'Almacelles al darrer terç del segle XVIII / per Enric Vicedo i Rius
Vicedo i Rius, EnricEn:
Territori i societat, el paisatge històric : història, arqueologia, documentació. Lleida. Vol. VII (2015) , p. 127-154 : il. (
Dossier. El paisatge en èpoques de transició al llarg del darrers dos mil anys)
Edició a cura de Jordi Bolòs. Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.
L'any 1774, Melcior Guardia esdevenia senyor d'Almacelles prèvia compra de la senyoria del terme a la corona, la qual cosa es traduïa en respondre de l'enorme endeutament que s'havia acumulat després de decennis de despoblament. El seu objectiu era tenir-ne el control integral, per la qual cosa s'endeutà amb el Capítol de Lleida per a els delmes del terme. Encarrega el disseny del nou poble de planta octogonal a l'arquitecte barceloní Mas Dordal. Tol i que els contractes emfitèutics no es materialitzen fins l'any 1800 amb el seu fill Jaume, a poc a poc s'anaren incorporant els pobladors que havien de posar en cultiu una part del terme. El gran problema era el dèficit hídric de la zona, fet comú a la zona plana de la Catalunya occidental. Per lot això, a partir de l'any 1780 el mateix Mas Dordal rebé l'encàrrec de planificar una sèquia que prengués l'aigua del riu Noguera Ribagorçana, una mica més avali de l'origen de la sèquia de Pinyana. En aquest treball s'estudia la realitat econòmica d'Almacelles, els informes i treballs realitzats per crear el nou rec i les gestions per implicar el Capítol de Lleida i els marquesos de Llupià i Alfarrà, fins el moment en que Guàrdia opta per incorporar-se al projecte del canal de Tamarit, projectat per l'enginyer Inchauste. Analitzem també els suggeriments que fa Dordal per la concreció d'un rec que tardarà més de cent anys en regar les terres d'Almacelles.
