El Cervell de gat i el Pla de la Serra / Antoni Mayoral Arqué
Mayoral Arqué, Antoni


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 15 (2024) , p. 23-29 : il. (Estudis) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

El cervell de gat i l'erosió diferencial del riu Corb són els principals responsables de la forma tabular dels tossals que formen la Serra (Pla d'Urgell). La capa de cervell de gat ha implicat la constitució de sòls molt secs, permeables i poc aptes per a l'agricultura, els quals s'han definit com a sòl petrocàlcic (sèrie Seana). La vegetació natural més adaptada a aquest tipus de substrat està constituïda pel carrascar i les seves comunitats de substitució. Sobre els bocins de cervell de gat s'hi fa una considerable diversitat de líquens crustacis i també hi creixen algunes espècies de molses i algues. Sota el cervell de gat hi viuen un bon nombre d'animals invertebrats i alguns lacèrtids. Des de temps antics, la relació dels humans amb el calitx ha estat intensa.

Una Aproximació a "la Torre" de Joan Mañé i Flaquer / Joaquim Nolla Aguilà
Nolla i Aguilà, Joaquim


En: Recull de treballs : revista del Centre d'Estudis Sinibald de Mas. Torredembarra, núm. 22 (2024) , p. 179-192 : il. (Dossier. Bicentenari de Mañé i Flaquer) 
Bibliografia.

Canvis en la freqüència i el comportament de la tramuntana empordanesa al massís del Montgrí / Sergi Corral Buela
Corral Buela, Sergi


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 55 (2024) , p. 15-36 : il. (Ciència) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

La tramuntana, el vent del nord, intens, fred i persistent, està perdent part de la seva essència a les terres de l'Empordà. En els darrers deu anys la freqüència dels dies de tramuntana i la llargada del episodis han sofert un descens que ha quedat registrat a les observacions meteorològiques a l'entorn del Massís de Montgrí. Aquesta disminució de la tramuntana s'explica en bona part per canvis en la configuració sinòptica i un afebliment del motor sinòptic d'aquest vent tan particular. L'estudi, que encara està en curs, busca explicacions en variacions de latitud del jet polar, l'expansió de la cèl·lula de Hadley i un canvi climàtic cada cop més perceptible.

La Riera de Riudoms, el nostre riu oblidat / Gabriel Arbonès Domingo
Arbonès Domingo, Gabriel


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XLVI, núm. 248 (abril-juny 2024), p. 28-35 : il. (Lo Floc verd) 
Notes.

El Futur de la costa catalana davant el canvi climàtic / Carles Ibáñez Martí
Ibáñez Martí, Carles


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XLV, núm. 246 (octubre-desembre 2023), p. 36-39 : il. (Lo Floc verd) 

Entorn de tres versos de Jacint Verdaguer a "Canigó" / Joan Requesens Piquer
Requesens i Piquer, Joan


En: Ausa. Vic. vol. XXXI, núm. 191-192 (2023) , p. 163-181 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Aquest article consta de dues parts fixant l'atenció en uns pocs versos del poema Canigó de Jacint Verdaguer. A la primera sobre una imatge floral de la muntanya homònima i el nom d'una altra muntanya que avui, amb nom diferent, pot originar una mala interpretació d'uns versos. La segona part es fixa en la variació de gènere d'una paraula que porta a una lectura d'abast significatiu més ampli del poema "Los dos campanars", el que clou el llibre.

La Declaració del Parc del Garraf com a nou Parc Natural de Catalunya i el primer de la Vegueria del Penedès / Josep Antoni Herrera Sancho
Herrera Sancho, Josep Antoni


En: Del Penedès. Vilafranca del Penedès, núm. 39-40 (2023-24) , p. 184-201 : il. (Col·laboracions) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'autor inicia el 1974 per encàrrec del Centre d'Estudis de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, i el 1978 per encàrrec de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, els primers estudis i publicacions per fer realitat el futur Parc Natural del Massís del Garraf. Posteriorment, entre el 1986, el 1995 i el 2001, per encàrrec de la Diputació de Barcelona, l'autor forma part de l'equip dels treballs per a la declaració del Pla Especial del Parc del Garraf i ampliacions posteriors. L'any 2016 la Diputació de Barcelona estableix un conveni amb l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i nomena l'autor com a Coordinador del Parc Natural del Garraf, dins d'un equip de treball de la Diputació, amb la conformitat dels quatre consells comarcals i dels nou ajuntaments del territori que fins avui conformen el Parc. El seu àmbit provisional incorpora, a més del mateix Parc del Garraf, els "Colls i Miralpeix - Costes del Garraf", la Xarxa Natura 2000 concordant, els àmbits de protecció marins i costaners "Costes del Garraf" contigus al Parc, i altres àmbits propers amb l'objectiu d'assolir la futura declaració del Parc Natural de Garraf. El projecte es fixa un primer horitzó provisional d'assoliment per a l'any 2020, i aquest és el motiu de la seva presentació pública el 20 i 21 de juny de 2019 al VII Congrés d'Art, Paisatge Vitivinícola i Enoturisme del CEPVI a l'auditori del Vinseum de Vilafranca del Penedès. L'any 2024 la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona han ampliat aquesta primera proposta inicial, per declarar un nou Parc Natural Marítim-Terrestre, encara sense nom definitiu, però que incorporarà tots els espais naturals protegits marítims i terrestres inclosos entre la desembocadura dels rius Llobregat i Foix (delta del Llobregat, parcs del Garraf, Olèrdola i Foix, els Colls i Miralpeix, Delta del Foix i tots els connectors biològics entre ells).

El Parcel·lari com a estructura bàsica del paisatge rural / Camil Queraltó Ventura
Queraltó Ventura, Camil


En: Del Penedès. Vilafranca del Penedès, núm. 39-40 (2023-24) , p. 203-218 : il. (Col·laboracions) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Parcel·lari i paisatge són noms que fan referència a realitats diferents, però estretament relacionades. Quan parlem de parcel·lari, ens referim a la reagrupació de terrenys que tenen a veure amb la distribució de la propietat, i que es representa en el que anomenem plànol parcel·lari o cadastral. Quan diem paisatge, ens referim a un concepte subjectiu que té a veure amb la percepció personal o col·lectiva d'un fenomen que pot ser canviant en l'espai i en el temps. Aquesta ponència parla de la relació entre aquests dos termes.

El Nou Catàleg del paisatge de la vegueria del Penedès / Josep Antoni Herrera Sancho
Herrera Sancho, Josep Antoni


En: Del Penedès. Vilafranca del Penedès, núm. 39-40 (2023-24) , p. 219-275 : il. (Col·laboracions) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

El 5 de febrer de 2024 la Direcció General d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Arquitectura del Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya aprova inicialment el nou CATÀLEG DEL PAISATGE DE LA VEGUERIA DEL PENEDÈS, obra de l'Observatori del Paisatge de Catalunya, en què l'Institut d'Estudis Penedesencs (IEP) ha participat intensivament en règim de coautoria, durant més de sis anys, i que recentment ha acabat el període d'al·legacions durant l'exposició d'informació pública de quatre mesos (del 6 de febrer al 7 de juny de 2024 (ambdós inclosos). Aquest nou Catàleg del Paisatge és la continuïtat de la col·laboració ininterrompuda de l'IEP, des del gener de l'any 2004, en diversos estudis del paisatge i cartes del paisatge en col·laboració dels diversos Consells Comarcals de la Vegueria del Penedès, i des del desembre de 2004 amb l'Observatori del Paisatge de Catalunya (organisme depenent del Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya) en els diversos catàlegs del paisatge parcials que anaven abastant, per etapes i en diferents anys, els diferents territoris penedesencs. L'encàrrec de l'Observatori del Paisatge de Catalunya a l'IEP per col·laborar en aquest nou Catàleg del Paisatge va tenir lloc el 20 de setembre de 2018 a instàncies de la Direcció del mateix Observatori. Es tracta d'un catàleg elaborat de nou, que no tan sols integra les anteriors cartes i catàlegs del paisatge d'àmbit penedesenc, fins ara repartides i disperses en els anteriors catàlegs enumerats en aquest treball, sinó que és un catàleg de nou format. Fent servir els anteriors com a bibliografia o mapes de referència, però tornant, des de zero, a trepitjar el territori, a fotografiar-lo, a entrevistar de nou a tothom, i tot això en cada espai o racó de la vegueria del Penedès. S'ha realitzat durant més de sis anys de treball de camp, de gabinet i de moltíssima participació ciutadana, de totes les entitats i administracions públiques penedesenques, abastant la totalitat dels àmbits geogràfics i administratius de la nova vegueria del Penedès. Podeu descarregar-vos gratuïtament (és de consulta pública) les memòries i tots els mapes, a l'enllaç web que us annexem de l'Observatori del Paisatge i també a l'edicte d'informació pública.

El Paisatge i el seu Observatori / Joan Nogué i Font
Nogué i Font, Joan


En: Punxa. Girona, núm. 40 (2006) , p. 68-73 : il. (Parlem de....) 

La Geografia, esquematitzada i transformada pels homes prehistòrics / Edward M. Tuohy
Tuohy, Edward M.


En: Gra de Fajol : papers i materials de la Garrotxa. Olot, núm. 1 (juny 1980), p. 44-46 : il. (Seguint la cua del drac) 

Xarxa hidrogràfica del municipi de Mieres / Joan Pontacq, text ; Pep Mata, fotografies
Pontacq i Seguranyes, Joan


En: Roca de Migdia : revista de Mieres. Mieres, núm. 6 (gener 2021), p. 45-49 : il. (Amics Serra de Finestres) 

Olot / [ressenya de:] Antoni Mayans
Mayans i Plujà, Antoni


En: Vitrina : Publicació del Museu Comarcal de la Garrotxa. Olot, núm. 5 (Hivern 1990), p. 87-88 (Ressenyes) 
Ressenya de:
- Canal i Morell, Jordi. Olo. Gironat : Diputació de Girona, 1989 (Quaderns de la Revista de Girona, 22)

La Percepció del bosc : la Garrotxa com a espai viscut / [ressenya de] Llongarriu Montsalvatge
Llongarriu i Montsalvatge, Ramon


En: Vitrina : Publicació del Museu Comarcal de la Garrotxa. Olot, núm. 2 (Primavera 1987), p. 95 (Ressenyes) 
Ressenya de:
. La Percepció del bosc : la Garrotxa com a espai viscut / Joan Nogué i Font. Girona : Olot : Diputació de Girona ; Ajuntament d'Olot, 1986

El Territori, la geologia, el clima i el paisatge de Sant Andreu / Miquel Jaumot i Bisbal
Jaumot i Bisbal, Miquel


En: 263453 Història de Sant Andreu de Palomar : de l'antiguitat al segle XX. Barcelona : Centre d'Estudis Ignasi Iglésias, 2024. p. 12-38 : map., il

Bibliografia i webs.

Baix Empordà. 32 rutes amb encant / Pau Roig i Ros
Roig Ros, Pau


Sant Vicenç de Castellet : Editorial Farell, 2025
112 p. : pral. il. ; 23 cm (Llibres de Muntanya, 64) 
ISBN 9788417116972

El llibre presenta 32 rutes amb encant per descobrir el Baix Empordà amb itineraris i passejades ideals per a tots els públics. Ofereix una visió extensa i variada de la comarca, de la seva història, la seva cultura, el seu patrimoni i les seves tradicions més arrelades. Permet descobrir espais amb una natura imponent i pobles medievals peculiars i ben conservats. Són rutes imprescindibles els diversos camins de ronda de la costa, les pujades al castell del Montgrí, al Rocamaura i al cim de Pedralta, els passejos per Monells, Calella de Palafrugell i els jardins de Cap Roig, la visita a la ciutat ibèrica d'Ullastret o la descoberta de l'espai natural de Castell, entre altres. També propostes menys conegudes com l'antic poblat medieval de Sidillà, l'ascens al Puig de la Font Pasquala, la visita a l'antic aeròdrom republicà de Canet de la Tallada o la descoberta d'ermites abandonades a les muntanyes de l'Ardenya. (Editorial).

Història visual de Montserrat = Historia visual de Montserrat = Visual history of Montserrat / Marc Sureda Jubany
Sureda i Jubany, Marc


Barcelona ; Montserrat : Publicacions de l'Abadia de Montserrat : Museu de Montserrat, 2024
192 p. : il. col. ; 28 cm
Publicat amb motiu de l'exposició "Montserrat: mil anys d'art i d'història" celebrada al Museu de Montserrat, des del 27 de setembre de 2024 fins al 8 de desembre de 2025. Bibliografia. Text en català, castellà i anglès.

Situat en una muntanya de relleu impressionant, el monestir de Santa Maria de Montserrat ha viscut una llarga història que l'ha dut a ser un santuari d'una gran popularitat, a desenvolupar-se com un focus cultural molt rellevant, superar una destrucció gairebé total i a esdevenir un punt de referència per al país. A través de totes aquestes circumstàncies, mai no ha deixat de ser una comunitat de fe que ha perseverat fidelment sota la regla de sant Benet durant mil anys. Les obres d'art conservades al monestir prenen la veu per explicar amb el seu testimoni aquesta història mil·lenària. (Editorial).

Visual History of Montserrat / Marc Sureda Jubany
Sureda i Jubany, Marc


Barcelona ; Montserrat : Publicacions de l'Abadia de Montserrat : Museu de Montserrat, 2024
156 p. : il. col. ; 17 cm
Catàleg de l'exposició "Montserrat: mil anys d'art i d'història", celebrada al Museu de Montserrat, del 27 de setembre de 2024 al 8 de desembre de 2025. Títol original: Història visual de Montserrat.
ISBN 9788491913474

Located in a mountain of impressive relief and spectacular shapes, the monastery of Santa Maria de Montserrat has lived a long history which has led it to grow as a popular sanctuary, to develop as a very relevant cultural focus, to overcome almost total destruction and to become a point of reference for the country. Through all these circumstances, it has never ceased to be a community of faith that has faithfully persevered under the rule of Saint Benedict for a thousand years. The works of art preserved in the monastery take it upon themselves to tell with their testimony this millennial history. (Editorial).

Els Cims del catalanisme : Montserrat, mil anys d'història / [dibuixos: Xano Armenter ; poesia: Jacint Verdaguer ; pròleg: Lluís Duran]



Barcelona : Un Nouaire, [2023]
193 p. : pral. il. col. ; 28 * 31 cm + 5 fulls
En estoig de 34 * 48 cm. Acompanyat de 5 dibuixos de Xano Armenter.
ISBN 9788409529568

L'any 2025 és el mil·lenari del Monestir de Montserrat. Situat en un paratge natural de gran bellesa, és un símbol de la nostra pàtria: Catalunya. En els pitjors moments d'opressió de la nostra cultura i de la nostra llengua, ha estat clau per a la resistència, com ens explica l'historiador Lluís Duran. Així comença aquesta obra, entenent la intrínseca relació entre catalanitat i Montserrat, i el paper fonamental que ha tingut per preservar la identitat nacional. Un gran impulsor de la llengua catalana i fervorós enamorat de Montserrat va ser Jacint Verdaguer. A la seva obra trobem odes i llegendes dedicades a la Verge i a Montserrat. I també cançons, com el Virolai, un himne que en l'època franquista es cantava en comptes d'Els Segadors quan aquest estava prohibit. Serà a través d'aquestes cançons que anirem lligant els capítols, on cada lletra ens conduirà per diferents aspectes que van des de la mateixa muntanya -història, geografia, naturalesa. - fins a la congregació benedictina, el monestir i la Verge, la nostra patrona, coneguda com la Moreneta. I en tots aquests capítols, hi trobarem fotografies de diverses temàtiques relacionades amb Montserrat. Sovint de gran format, algunes a doble pàgina, per no perdre detall del gran tresor que tenim els catalans. En definitiva, Montserrat és un punt de trobada inspirador, especialment en moments de gran repressió com la que patim avui. Cal aprendre de la història, i com deia l'abat Escarré: "No feu política. Feu pàtria". I deia que la diferència era que "Notareu que feu política, quan us dividiu".(Editorial).

Els Arbres singulars de Querol des d'una perspectiva socioecològica / Jaume Marlès Magre
Marlès i Magre, Jaume


Valls : Institut d'Estudis Vallencs, 2024
107 p. : il. col. ; 23 * 25 cm (Per conéixer l'Alt Camp, 8) 
ISBN 9788486083946

El llibre dona a conèixer els arbres singulars o remarcables del municipi de Querol, algun dels quals té la possibilitat que es catalogui com a arbre d'interès monumental o local. Aquests arbres es caracteritzen per les seves grans dimensions segons l'espècie, per la seva bellesa o edat considerable, o per haver-hi algun fet històric o llegendes i tradicions que els fa singulars, o sigui, perquè han tingut i tenen un interès socioecològic. En molts casos es dona la combinació dels diferents factors a la vegada, tenen unes dimensions considerables i un interès sociocultural. (Editorial).