Quan van arribar van portar l'art romà / Lluís Papiol Molné
Papiol Molné, Lluís


En: Estudis de Constantí. Constantí, núm. 40 (2024) , p. 7-61 : il.

Síntesi explicativa sobre el conjunt de l'art romà en tots els seus vessants: arquitectura, escultura, pintura, mosaic, vidre, ceràmica, orfebreria i glíptica. Acaba al període paleocristià, amb una referència al monument de Centcelles.

La Vil·la romana de Centcelles : un mosaic d'interpretacions / Modesta Abras Carreras
Abras Carreras, Modesta


En: Estudis de Constantí. Constantí, núm. 40 (2024) , p. 63-149 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Inclou apèndix gràfic.

síntesi explicativa sobre el conjunt monumental de Centcelles; en particular, sobre la funció de l'edifici, la seva cronologia i el mosaic de la cúpula. Es posa en valor la importància i singularitat de les dues sales monumentals i del mosaic cupular.

Capbrevacions eclesiàstiques : Constantí i Riudoms en les dinàmiques socials, culturals, agràries i protoindustrials del Camp de Tarragona (segles XVII-XVIII) / Eugeni Perea Simón
Perea i Simón, Eugeni


En: Estudis de Constantí. Constantí, núm. 40 (2024) , p. 151-183 : il.
Notes a peu de pàgina.

El capbreu és una font documental d'ampli espectre per a la historiografia, atès que al seu interès fiscal i econòmic s'hi han d'afegir valors de coneixement respecte al domini senyorial, la demografia, els serveis bàsics de la universitat i llur patrimoni, l'agricultura i la indústria, l'onomàstica i la lexicografia. En aquest article s'analitzen diverses capbrevacions de la Mitra i Mensa canonical de Tarragona sobre llurs feus a Constantí i Riudoms en els segles XVII-XVIII. També en relaciona elements amb els d'altres viles del seu entorn i acaba oferint-nos resultats inèdits sobre el coneixement d'ambdues viles: relacions i interessos dels municipis, percentatges de distribució de la terra en jornals, terminologia de mesures agràries, ocurrències de noms i prenoms, i aportacions a la lexicografia.

Ressò de l'ètnia gitana a la premsa tarragonina: entre la marginalitat i la criminalitat (1861-1899) / Josep M. Grau Pujol
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs


En: Estudis de Constantí. Constantí, núm. 40 (2024) , p. 185-231 : il.
Notes a peu de pàgina.

A través de la premsa editada al Camp de Tarragona en el segle XIX, es recullen les notícies sobre els gitanos, estructurades en diversos àmbits, la repressió institucional, (control i expulsió), les diferents ocupacions, centrades principalment al voltant dels animals de peu rodó, i la venda ambulant de roba en fires i mercats. També es tracten les relacions amb la justícia, els atacs contra la hisenda pública (circulació de moneda falsa), el patrimoni privat (furts i robatoris) i, finalment, contra la integritat física de les persones.

Immigració del Camp de Tarragona a l'Hospitalet de Llobregat segons el padró d'habitants de 1910 / Joan Camós Cabecerán, Josep M. Grau Pujol
Camós i Cabecerán, Joan


En: Estudis de Constantí. Constantí, núm. 40 (2024) , p. 233-257 : il.

Estudi dels immigrants originaris de les tres comarques del Camp de Tarragona, que habiten a l'Hospitalet de Llobregat segons el padró d'habitants de 1910, s'analitzen els períodes d'arribada, l'edat, l'origen geogràfic, la distribució professional, a més dels seus cònjuges i fills. Per millorar la qualitat de les dades, s'han contrastat individualment amb els padrons de 1900 i 1915.

La Clausura de l'escola de les monges de Constantí (1936) / Josep Estivill Pérez
Estivill i Pérez, Josep


En: Estudis de Constantí. Constantí, núm. 40 (2024) , p. 259-274 : il.
Notes a peu de pàgina.

La II República va posar en pràctica una política de separació entre Església i Estat, que tingué conseqüències en la pràctica del culte, les ordes religioses i, sobretot, l'educació religiosa. La substitució de l'ensenyament catòlic en favor de l'escola pública laica provocà una enorme tensió social. Constantí va ser un dels municipis on una escola religiosa, existent des del darrer terç del segle XIX, va ser suprimida al maig de 1936 i causà un enfrontament entre veïns, que acabà amb agressions verbals i físiques, l'actuació de les forces de seguretat i posteriors detencions, empresonaments i judici. Marca un punt de polarització ideològica, que esclatarà amb extrema violència tan sols unes setmanes després, en el marc de la Revolució i la Guerra Civil.

Repressió franquista. La Delegació Local de Falange a Constantí (1939-1972) / Edgar Rodríguez López
Rodríguez López, Edgar


En: Estudis de Constantí. Constantí, núm. 40 (2024) , p. 275-286 : il.

La Falange fou un dels mecanismes de repressió més efectius durant la dictadura franquista, especialment en els seus inicis. La Falange, o el Partit Únic, era qui dictava les noves normes morals i ètiques del règim sobre la població. En aquest treball s'investiga sobre la delegació local de Falange a Constantí, per poder conèixer el funcionament i les costums de l'organització a partir de documentació d'arxiu com actes de reunions, llistes d'afiliats, reglamentació, entre d'altres. A més, es parla de la Causa General, un aspecte bastant desconegut però que és imprescindible d'esmentar alhora de parlar de la repressió que exercia el règim de Franco sobre els moviments polítics contraris.

En totes les temptatives de la vida són els nostres propis esforços els que més ens ajuden. Centcelles / Lluís Papiol Molné
Papiol Molné, Lluís


En: Estudis de Constantí. Constantí, núm. 39 (2023) , p. 7-40 : il.

Síntesi explicativa sobre el conjunt monumental romà de Centcelles (Constantí), amb especial referència a la sala de la cúpula, la seva decoració de mosaics i la relació d'aquesta construcció amb la política imperial de mitjans del segle IV. Se segueixen els postulats establerts pels arqueòlegs de l'Institut Arqueològic Alemany.

Inventari dels testaments de Constantí agrupats en manuals notarials (1600 - 1698) / Jordi Anglès Sanahuja
Anglès Sanahuja, Jordi


En: Estudis de Constantí. Constantí, núm. 39 (2023) , p. 41-50 : il.

Inventari alfabètic dels testaments atorgats a l'escrivania comuna de la parròquia de Sant Feliu de Constantí entre 1600-1698, relligats en els manuals notarials especials conservats a l'Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (AHAT).

Retalls de la història de Constantí La Guerra dels Segadors / Josep M. Solé Barrufet
Solé Barrufet, Josep Maria


En: Estudis de Constantí. Constantí, núm. 39 (2023) , p. 51-60 : il.
Inclou la transcripció dels textos.

Presentació dels textos escrits per Mn. Ramon Bergadà sobre la Guerra dels Segadors a Constantí, publicats originàriament a la Fulla Parroquial de Constantí (1917-1918).

Aproximació a la història dels rentadors de Constantí / Ginés Puente Pérez
Puente Pérez, Ginés


En: Estudis de Constantí. Constantí, núm. 39 (2023) , p. 63-72 : il.
Bibliografia.

El present treball és una primera aproximació a la història dels rentadors de Constantí, destacant la seva evolució des del segle XIX com a resposta als moviments higienistes i la seva importància com a espais de treball i sociabilitat femenina. Es subratlla la importància antropològica i històrica d'aquestes construccions analitzant els dos rentadors principals, el rentador Nou i el rentador Vell.

La Repressió pels fets d'octubre de 1934 a Constantí i la correspondència posterior dels germans Josep i Lluís Gil Coll durant la guerra civil i el franquisme (1934-39) / Xavier Borrell Martí, Josep M. Grau Pujol
Borrell Martí, Xavier


En: Estudis de Constantí. Constantí, núm. 39 (2023) , p. 73-97 : il.
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental amb la transcripció de les cartes.

Estudi sobre la desena d'empresonats de Constantí al vaixell Manuel Arnús, a causa dels fets d'octubre de 1934. Amb posterioritat s'aporta la correspondència del mestre Josep Gil Coll, militant del POUM i soldat voluntari al front de guerra, que envia a la seva mare i germana el 1938, abans de morir. Amb la victòria franquista, el germà Lluís el 1939 és empresonat i la seva germana, religiosa carmelita al Vendrell, cerca avals pel seu alliberament. S'inclouen cròniques de premsa i dades d'arxiu.

Correspondència femenina de l'aristocràcia catalana durant la guerra civil : Victòria Samà Coll, muller de l'oficial d'informació de l'exèrcit franquista Josep de Fontcuberta Casanova (1936-1939) / Josep M. Grau i Pujol
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs


En: Estudis de Constantí. Constantí, núm. 39 (2023) , p. 99-143 : il.
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental amb la transcripció de 42 cartes.

Estudi i transcripció d'una quarentena de cartes enviades per Victòria Samà Coll (1911-1992), filla del marquès de Marianao, des d'Itàlia i Donòstia, al seu marit Josep de Fontcuberta Casanova (1910-1991), fill del marquès de Vilallonga. Militar destinat al Servei d'Informació de l'Exèrcit de l'Aire, a Sevilla i Salamanca, sota dependència de l'Estat Major del general Franco. Després passa a Saragossa, on s'integra en la unitat d'automòbils per a preparar combois destinats als aeròdroms. Es relata la còmoda vida quotidiana de l'aristocràcia catalana refugiada a Guipúscoa durant els tres anys de guerra.

Vida i obra de Núria Solé Sanromà, palinòloga de prestigi / José A. Latorre Jiménez
Latorre Jiménez, José Antonio


En: Estudis de Constantí. Constantí, núm. 39 (2023) , p. 145-183 : il.
Inclou apèndix: Publicacions per ordre cronològic (1955-2009); Documents.

El Carrerer de Constantí (segle XIX-XX) / Àngels Alasà, Josep Estivill
Alasà, Àngels


En: Estudis de Constantí. Constantí, núm. 39 (2023) , p. 185-206 : il.

Constantí i el seu entorn al segle XII / Hector Mir Llorente, Josep Estivill Pérez
Mir i Llorente, Hèctor


En: Estudis de Constantí. Constantí, núm. 39 (2023) , p. 209-226 : il.

Homenatge a Josep M. Solé Barrufet / Arxiu de Constantí



En: Estudis de Constantí. Constantí, núm. 39 (2023) , p. 229-230

Mira! Calle Serrano n§ 159 de Madrid / Lluís Papiol Molné
Palpiol Molné, Lluís


En: Estudis de Constantí. Constantí, núm. 38 (2022) , p. 7-24 : il.

Estudi dels matrimonis celebrats a Tarragona entre els anys 1700- 41 per part dels nascuts i residents a la vila de Constantí. La mostra la formen una trentena de contraents, la majoria dels quals són homes (63,3 [per cent]). A banda de la seva cronologia, es comenten les professions dels nuvis i la dels seus pares, en ambdós casos sobretot pagesos. El principal origen de les seves parelles és el Camp de Tarragona, on destaca la seva capital administrativa. També s'aporten dades de l'impacte de la Guerra de Successió a Constantí.

El Mercat matrimonial entre Constantí i Tarragona (primera meitat del seble XVIII) / Jordi Anglès Sanahuja, Josep M. Grau Pujol
Anglès Sanahuja, Jordi


En: Estudis de Constantí. Constantí, núm. 38 (2022) , p. 25-36 : il.
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental.

Estudi dels matrimonis celebrats a Tarragona entre els anys 1700- 41 per part dels nascuts i residents a la vila de Constantí. La mostra la formen una trentena de contraents, la majoria dels quals són homes (63,3 [per cent]). A banda de la seva cronologia, es comenten les professions dels nuvis i la dels seus pares, en ambdós casos sobretot pagesos. El principal origen de les seves parelles és el Camp de Tarragona, on destaca la seva capital administrativa. També s'aporten dades de l'impacte de la Guerra de Successió a Constantí.

El Mercat matrimonial entre Constantí i Tarragona (segona quinzena del segle XIX) / Jordi Anglès Sanahuja, Josep M. Grau Pujol
Anglès Sanahuja, Jordi


En: Estudis de Constantí. Constantí, núm. 38 (2022) , p. 37-56 : il.
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental.

Anàlisi dels casaments dels nuvis nascuts o residents a Constantí celebrats a Tarragona en el primer terç del segle XIX, a partir de les dades que aporten els registres sacramentals, cronologia, distribució professional dels homes o dels marits i també dels progenitors, a més de la geografia dels cònjuges. S'aprofiten els padrons municipals del mateix període i les notícies sobre la vila aparegudes a la premsa de la segona meitat de la centúria.