português | english | français | català

logo

Búsqueda en la base de datos

Base de datos:
fons
Buscar:
ESTRUCTURA AGRARIA []
Referencias encontradas:
Mostrando:
1 .. 20   en el formato [Estandar]
página 1 de 11
ir a la página                         


1 / 207
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Assentaments i espais agraris medievals al Baix Ebre i al Montsià : una anàlisi diacrònica / Ramon Martí Castelló, Joan Negre Pérez
Martí Castelló, Ramon


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 27 (2014) , p. 67-89 (Dossier
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Aquest text sintetitza les principals transformacions que s'observen en l'àmbit rural de la ciutat de Tortosa durant l'edat mitjana, amb el recurs de les dades arqueològiques disponibles i de les fonts textuals. Són dinàmiques que reflecteixen a bastalment tot un ampli ventall d'assentaments que representen diversos models d'ocupació de l'espai rural i que corresponen a les difenrens formacions socials i econòmiques que se succeïren entre la fi de l'antiguitat i la baixa edat mitjana. És a partir de les explotacions agropecuàries del curs inferior del riu Ebre i de la foia d'Ulldecona que ara presentem una lectura transversal d'aquest llarg període, en què ens interessen tant les innovacions com les permanències, atesa la importància acumulativa que cada fase representa en la construcció de l'espai agrari d'aquestes terres de la Catalunya Nova.


Matèries: Edat Mitjana ; Epoca musulmana ; Explotacions agràries ; Transformació agrària ; Estructura agrària ; Conquesta cristiana ; Colonització rural
Àmbit:Tortosa ; Ulldecona ; Baix Ebre ; Montsià
Cronologia:[501 - 1500]
Autors add.:Negre Pérez, Joan
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/314516
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 207
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Continuïtats i canvis en el sistema agrari dels Països Catalans (segles XIV-XV) / Ferran García-Oliver
García-Oliver, Ferran


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 27 (2014) , p. 155-183 (Miscel·lània
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'estructura agrària de Catalunya, el País Valencià i les Illes als darrers segles de l'edat mitjana presentava trets d'un gran dinamisme, amb la irrupció de conreus comercials, la penetraci urbana i la centralitat del mercat, en els seus distints mbits de mercat de productes, teixits, treball i crèdit. Però, llevat d'escasses excepcions d'algunes parròquies mallorquines, la petita explotació pagesa resistí les expropiacions massives o una remodelació profunda de la propietat, com s'operà en altres zones europees. Quin és el pes dels canvis i quin és el pes de les continuïtats i el seu perquè són el motiu d'anàlisi d'aquest article.


Matèries: Estructura agrària ; Explotacions agràries ; Tinença de la terra ; Renda agrària ; Baixa edat mitjana
Àmbit:Països Catalans
Cronologia:[1201 - 1400]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/314547
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 207
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Bans, multes i guarderia rural. Preservació de la propietat rural i construcció del municipi liberal / Joaquim Capdevila i Capdevila
Capdevila i Capdevila, Joaquim


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 21 (2008) , p. 11-47
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

L'objectiu d'aquesta recerca és estudiar el comportament dels principals instruments de preservació de la propietat rural -multes, bans i guarderia rural- en el marc de la construcció del municipi liberal a cavall dels segles XIX i XX. Amb aquesta finalitat, estudiem la producció d'aquests mecanismes en quatre municipis de les terres de Lleida que compten amb uns règims ben diferenciats pel que fa a terres de secà/rec, bestiar de locomoció agrícola, i explotació de les herbes termenals. Durant el període estudiat, resulta evident la intensificació de l'activitat repressiva pel que fa als abusos contra la propietat, la qual és produeix en el context d'una intensificació general de l'activitat reguladora, de control i repressiva dels municipis. L'activitat contra les faltes comeses a la propietat rural esdevé especialment intensa en els municipis dotats d'un règim de lliure explotació de les herbes per part dels propietaris. Aleshores el pes de la repressió cau sobre els amos de ramats d'ovelles i de cabres. Especialment en aquests casos, l'activitat repressiva municipal opera conforme a uns cicles repressius, caracteritzats per uns augments del volum de multes i de la seva gravositat, per la intensificació de la publicació de bans i l'enduriment de les seves condicions, i eventualment pel nomenament de guarderia rural.


Matèries: Propietat de la terra ; Tinença de la terra ; Conreus ; Economia ; Medi geogràfic ; Estructura agrària
Àmbit:Tàrrega ; Ciutadilla ; Sant Martí de Maldà - Sant Martí de Riucorb ; Barbens
Cronologia:1865 - 1933
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/183484
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 207
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Concessions, aprisions i emfiteusis : la formació de la propietat territorial al delta de l'Ebre (s. XII-segle XIX) / Emeteri Fabregat Galcerà
Fabregat i Galcerà, Emeteri


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 21 (2008) , p. 49-78
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

El text analitza l'evolució de la propietat de la terra al delta de l'Ebre des de meitat segle XII fins la introducció del conreu de l'arròs (1860's a l'hemidelta dret; 1910's a l'hemidelta esquerre). Aquest procés es relaciona amb les condicions naturals, econòmiques, demogràfiques i socials que predominaren en aquesta zona al llarg del període. Es distingeixen tres grups pel que fa a l'origen de la propietat: la petita propietat pagesa basada en la pràctica de l'aprisió; les grans propietats territorials, originades en concessions feudals de meitat del segle XII; i les concessions del Reial Patrimoni registrades a partir del segle XV. Cada grup té una evolució peculiar que desemboca en una estructura bipolaritzada entre la petita i gran propietat.


Matèries: Propietat de la terra ; Tinença de la terra ; Conreus ; Economia ; Medi geogràfic ; Estructura agrària
Àmbit:Ebre, delta de
Cronologia:[1100 - 1850]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/183489
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 207
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Diferenciació pagesa a la Catalunya baixmedieval : la revisió del cas de la vall d'Aro / Xavier Marcó i Masferrer
Marco i Masferrer, Xavier


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 21 (2008) , p. 125-149
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

A la dècada de 1980, uns estudis sobre la vall d'Aro (Baix Empordà) crearen el paradigma segons el qual la pagesia catalana ja patia unes desigualtats internes enormes a la Baixa Edat Mitjana. El present article vol desmentir que a la fi de l'època medieval hi hagués unes diferències tan exagerades i que la majoria de pagesos fossin miserables. L'anàlisi de la condició jurídica dels pagesos de la vall d'Aro, de les seves condicions econòmiques i de la seva posició en el si de la comunitat rural, revela que les desigualtats internes eren poc profundes i que molts tenien un nivell de vida relativament còmode.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Pagesia ; Condicions de vida ; Fonts documentals ; Historiografia ; Renda agrària ; Estructura agrària ; Estructura social
Àmbit:Aro, vall d' ; Catalunya
Cronologia:[1350 - 1500]; [1950 - 2008]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/183508
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 207
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Territori de Sant Just Desvern en el segle XVIII : l'anàlisi del cadastre del 1716 = El territorio de Sant Just Desvern en el siglo XVIII : análisis del cadastro de 1716 / Olga Sbert i Pérez, Raimon Másdeu i Térmens
Sbert i Pérez, Olga


Sant Just Desvern : Centre d'Estudis Santjustencs, 2019
225 p. : il. col., plàn. ; 30 cm + 2 mapes
Bibliografia. Índex onomàstic. Annex documental amb la transcripció literal del Cadastre de 1716 al català i al castellà. Text en català i castellà.
ISBN 9788493915452



Matèries: Cadastre ; Fonts documentals ; Demografia ; Edat moderna ; Població ; Medi geogràfic ; Estructura agrària ; Masos ; Conreus ; Propietat de la terra
Àmbit:Sant Just Desvern
Cronologia:1716
Autors add.:Másdeu i Térmens, Raimon
Autors add.:Centre d'Estudis Santjustencs
Localització: Universitat de Barcelona; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 207
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Espacios de cultivo vinculados a Madînat ?ur?ûsa (Tortosa, Cataluña) : norias, drenajes y campesinos (siglos VIII-XII) = Farming Areas of Madînat ?ur?ûsa (Tortosa, Catalonia) : Water Wheels, Drainage, and Peasants between the Eighth and the Twelfth Centuries
Kirchner i Granell, Helena


En: Edad Media : revista de historia. Valladolid, núm. 20 (2019) , p. 83-112
Dossier monogràfic: "Los paisajes agrarios en la edad media".

En aquest article s'estudien els espais de cultiu relacionats amb Madînat TurTûsa. La recerca es basa en la contrastació de la informació proporcionada per la documentació escrita generada arran de la conquesta cristiana (1148), la prospecció i l'anàlisi del parcel·lari. El resultat ha estat la delimitació i reconstrucció en planta de tres espais de cultiu adjacents a la ciutat. L'horta de Pimpí, al nord, es regava amb l'aigua de pous i sínies. Al sud, les Arenes constituïa un espai d'aiguamoll afectat per inundacions periòdiques i estava equipat amb una xarxa de séquies de drenatge; es destinava preferentment a pastures per al bestiar i al cultiu de cereals. En la riba oposada de l'Ebre, també hi havia canals de drenatge i zones de cultiu de cereals. L'aigua de l'Ebre mai va ser captada ni distribuïda mitjançant séquies destinades a regar grans superfícies.


Matèries: Epoca musulmana ; Edat mitjana ; Conquesta cristiana ; Agricultura ; Estructura agrària ; Pagesia ; Conreus ; Pastures ; Horta ; Infraestructures d'aigües ; Recursos hídrics ; Irrigació ; Arqueologia medieval ; Fonts documentals
Àmbit:Tortosa
Cronologia:[700 - 1200]
Autors add.:Virgili i Colet, Antoni
Accés: https://revistas.uva.es/index.php/edadmedia/article/view/3581/2888


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 207
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
"Visch de mon treball y seguint los amos". Francesos i treballadors a la Catalunya de mas (Bisbat de Girona, ss. XVI-XVII) [Fitxer informàtic]
Barquer Cerdà, Arnau


2019
Dirigida per: Congost, Rosa. Universitat de Girona. Departament d'Història i Història de l'Art; Universitat de Girona. Institut de Recerca Històrica, 2019
1 recurs electrònic (329 p.)

A partir de la caracterització de la immigració francesa durant els segles XVI i XVII pel que fa al Bisbat de Girona, les dades obtingudes destaquen una fortíssima presència de l'etiqueta de treballador, principalment entre els immigrants d'origen francès, però en proporcions cada cop més creixents pel conjunt de la població conforme ens introduïm al segle XVII. A partir dels extensos treballs que porta desenvolupant el Centre de Recerca en Història Rural de la Universitat de Girona, hem enfocat les nostres preguntes vers els profunds canvis que va patir el conjunt de relacions socials en el camp català; on hi destaquen processos d'acumulació patrimonial, diferenciació pagesa i sorgiment de nous grups socials, entre ells, el dels treballadors. Un grup la formació del qual esperem haver-ne esclarit les causes i les seves característiques a partir d'estudiar-ne la seva composició, pautes matrimonials i relació amb els mercats de treball, crèdit i de la terra.


Matèries: Tesis doctorals ; Immigració ; Immigrants ; Mercat de treball ; Agricultura ; Estructura agrària ; Treballadors ; Edat moderna
Matèries: Francesos
Àmbit:Girona, diòcesi ; França
Cronologia:[1500 - 1700]
Autors add.:Congost i Colomer, Rosa (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/667059
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 207
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Viticultura, desigualtat i conflicte agrari : la lluita per la terra a la Catalunya vitícola, 1900-1936 / Raimon Soler-Becerro
Soler i Becerro, Raimon


Tarragona : Publicacions URV ; Vinseum, Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, 2019
301 p. : il. ; 24 cm (Cultures del vi, 1) 
Treball guanyador de la III Beca Emili Giralt i Raventós - Cultures del Vi. Referències bibliogràfiques.
ISBN 9788412029703 (Vinseum)
ISBN 9788484247357 (URV paper)
ISBN 9788484247364 (URV PDF)

Aquest llibre aborda les causes de l'anomenat plet dels rabassaires en el període clau de la seva història, el primer terç del segle XX, a partir de l'anàlisi del desenvolupament de la vitivinicultura, de l'estructura de la propietat i de les característiques de les famílies pageses a la regió vinícola del Penedès, principal focus del moviment en aquest període. L'obra explica com des de l'acció col·lectiva es va afrontar la situació crítica de la vitivinicultura mitjançant l'acció sindical, el cooperativisme i la política. (Editorial).



Matèries: Vinya ; Pagesia ; Estructura agrària ; Tinença de la terra ; Moviment camperol ; Conflicte rabassaire ; Contractes de conreu ; Sindicalisme ; Cooperativisme ; Indústria vinícola
Àmbit:Catalunya ; Baix Penedès ; Alt Penedès
Cronologia:[1900 - 1936]
Autors add.:Museu de les Cultures del Vi de Catalunya ; Universitat Rovira i Virgili
Localització: Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; B. Pública Arús (Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 207
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Santa Coloma de Montpedrós, una comunitat rural feudal d'època medieval / Lluís Monjas Manso
Monjas Manso, Lluís


Sant Feliu de Llobregat : Edicions del Llobregat : Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2018
167 p. : il. ; 25 cm
Bibliografia i fonts.
ISBN 9788494853616



Matèries: Edat mitjana ; Règim senyorial ; Beneficis eclesiàstics ; Drets jurisdiccionals ; Població ; Nuclis de població ; Masies ; Xarxa viària ; Toponímia ; Transmissió de béns ; Tinença de la terra ; Estructura agrària ; Impostos-exaccions ; Senyoria ; Pagesia ; Família ; Societat ; Dona ; Condicions de vida ; Església ; Lleure
Àmbit:Montpedrós - Santa Coloma de Cervelló ; Cervelló, baronia
Cronologia:[1300 - 1500]
Autors add.:Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca Les Voltes (Sant Vicenç dels Horts); B. Pilarin Bayès (Santa Coloma de Cervelló)


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 207
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Algunes consideracions entorn de la crisi del món rural en la crisi de l'Antic Règim / Francesc Valls Junyent
Valls i Junyent, Francesc


En: 044912 El Món rural català a l'època de la revolució liberal : III Jornades d'Estudis d'Història : 2,3 i 4 de novembre de 1990. Vol. 2: Comunicacions. Lleida ; Cervera : Universitat de Lleida : Universidad Nacional de Educación a Distancia. Centre Associat, [1991-1995]. p. 253-273 : map



Matèries: Societat rural ; Crisi de l'Antic Règim ; Pagesia ; Estructura agrària ; Producció agrícola ; Demografia ; Conreus ; Crisi agrària ; Guerra del Francès ; Industrialització
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1700 - 1856]
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Comarcal del Bages; B. Pública de Lleida; B. Pere Anguera (Reus); B. Comarcal Josep Finestres i Monsalvó (Cervera)


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 207
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Retrocés de les activitats agràries al pla de Barcelona : el cas de Sant Martí de Provençals / Jordi Pradas i Andreu
Pradas i Andreu, Jordi


En: 044912 El Món rural català a l'època de la revolució liberal : III Jornades d'Estudis d'Història : 2,3 i 4 de novembre de 1990. Vol. 2: Comunicacions. Lleida ; Cervera : Universitat de Lleida : Universidad Nacional de Educación a Distancia. Centre Associat, [1991-1995]. p. 201-210



Matèries: Agricultura ; Conreus ; Sól agrìcola ; Estructura agrària ; Propietat rural
Àmbit:Sant Martí de Provençals - Barcelona
Cronologia:[1851 - 1878]
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Comarcal del Bages; B. Pública de Lleida; B. Pere Anguera (Reus); B. Comarcal Josep Finestres i Monsalvó (Cervera)


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 207
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Hàbitat rural, sistemes agraris i dinàmiques de la romanització a les Terres de l'Ebre / Víctor Revilla Calvo
Revilla Calvo, Víctor


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 28 (2018) , p. 247-262 (Dossier. Ibers i romans a la Ribera d'Ebre

L'article analitza els trets fonamentals de l'organització del poblament rural al curs inferior de l'Ebre. Es defineixen la tipologia i distribució de l'hàbitat, amb particular atenció als exemples coneguts d'arquitectura residencial, i s'analitza la relació entre el model d'ocupació del territori i un sistema agrari definit per l'organització racional d'inversions i de recursos, la integració d'activitats complementàries a l'agricultura desenvolupat entre finals del segle I a.C i els segles I-II. Es valoren, igualment, aspectes de l'estructura de la propietat i la condició de certs grups socials.


Matèries: Epoca romana ; Romanització ; Poblament ; Nuclis de població ; Arquitectura civil ; Estructura agrària
Àmbit:Terres de l'Ebre
Cronologia:[100 aC - 200 dC]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaCERE/article/view/349041
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; B. Artur Bladé i Desumvila (Flix); Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 207
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Terme de Vilagrassa a la primera meitat del Segle XVII / Carles Maristany i Tió
Maristany i Tió, Carles


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any VII, núm. 70 (setembre 1985), p. 4-6
En aquest número el subtítol de la revista és: Full informatiu dels socis del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar.


Matèries: Renda de la terra ; Capbreu ; Estructura agrària ; Propietat de la terra
Àmbit:Vilagrassa - Cambrils
Cronologia:1626 - 1628
Accés: https://www.raco.cat/index.php/LoFloc/article/view/299044
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; B. Pública de Tarragona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 207
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Agricultura local i la seva evolució / M. Biarnès, M.R. Torrell, M. Soronelles
Biarnès, M.


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any V, núm. 42 (febrer 1983), p. 16-19 : il. (Agricultura
En aquest número el subtítol de la revista és: Full informatiu dels socis del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar.


Matèries: Agricultura ; Conreus ; Estructura agrària ; Població activa ; Dades estadístiques
Àmbit:Riudoms
Cronologia:1947 - 1974
Autors add.:Torrell Llauradó, M. Rosa ; Soronelles Biarnès, Maria
Accés: http://www.raco.cat/index.php/LoFloc/article/view/290858/379192
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; B. Pública de Tarragona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 207
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Era Val d'Aran / tesina de licenciatura de Mª Àngels Sanllehy i Sabi ; dirigida por Miquel Izard
Sanllehy i Sabi, Maria Àngels


1981
Dirigida per: Izard i Llorens, Miquel. Universitat de Barcelona. Facultat de Geografia i Història, 1981
2 vol. (284 f.) : map., gràf., taules ; 30 cm
Tesi de llicenciatura. Notes. Bibliografia.



Matèries: Medi geogràfic ; Agricultura ; Propietat de la terra ; Tinença de la terra ; Societat rural ; Estructura agrària ; Antic Règim
Àmbit:Val d'Aran
Cronologia:[1700 - 1900]
Autors add.:Izard i Llorens, Miquel (Dir.)
Localització: Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 207
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
L'Organització del territori de Riudoms en època romana : la centuriació / Cedric Galliand Mora, Pere Martínez Intillaque
Galliand Mora, Cedric


Riudoms : Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar, 2014
130 p. : il.
Bibliografia. Annexos.
ISBN 97884617626714



Matèries: Medi geogràfic ; Epoca romana ; Edat antiga ; Toponímia ; Ordenació del territori ; Administració pública ; Administració militar ; Agricultura ; Vil·les romanes ; Estructura agrària ; Propietat de la terra ; Arqueologia
Àmbit:Riudoms
Cronologia:[0000 - 500]
Autors add.:Martínez Intillaque, Pere
Autors add.:Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; B. Centre de Lectura de Reus; B. Pública de Tarragona; B. Central Xavier Amorós (Reus)


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 207
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Població, propietat i canvi social a Lleida (1780-1930) [Fitxer informàtic] / Antoni Jové ; [dirigida per: Alejandro Sánchez Suárez]
Jové, Antoni


Lleida : Universitat de Lleida, 2016
Dirigida per: Sánchez Suárez, Alejandro. Universitat de Lleida. Departament de Història de l'Art i Història Social, 2016
1 recurs electrònic

L'objectiu principal d'aquesta investigació és mostrar els efectes de les transformacions socials entre 1780 i 1930 en la ciutat de Lleida. Especialment es centra en l'impacte demogràfic i social de dos d'aquests canvis: el seu rol com a capital d'un territori que va més enllà dels límits administratius provincials i els canvis a que es veurà sotmesa l'agricultura lleidatana durant el llarg segle XIX i primer terç del segle XX. En primer lloc s'estudia el desenvolupament del poblament en la Catalunya Occidental i el paper que hi juga la ciutat, que no consolida el seu paper de centre econòmic i de serveis fins el segle XX. En segon lloc es reconstrueixen els principals indicadors demogràfics de la ciutat, tot permetent identificar la cronologia i forma de la transició demogràfica. En tercer lloc, s'analitza l'evolució de la seva estructura productiva a partir dels actius emprats en cada sector econòmic. En darrer lloc, es relacionen aquests canvis demogràfics i productius amb l'evolució de l'estructura de la propietat de la terra del territori immediat a la ciutat (unes 20.000 hectàrees). La conclusió principal és que l'arribada del ferrocarril, la crisi agrària fini secular així com el fracàs primerenc de l'extensió del regadiu varen debilitar el paper de Lleida en el tramat urbà català i en el seu propi paper de capital territorial que no va tornar a recuperar fins els primers decennis del segle passat. Malgrat això, la ciutat no restarà al marge de les transformacions demogràfiques i socials que va experimentar la societat catalana en el darrer terç del segle XIX i el primer del segle XX.


Matèries: Tesis doctorals ; Evolució demogràfica ; Economia ; Agricultura ; Crisi agrària ; Conreu de regadiu ; Societat ; Canvi social ; Estructura agrària ; Propietat de la terra ; Ferrocarrils ; Capitalitat
Àmbit:Lleida
Cronologia:1780 - 1930
Autors add.:Sánchez Suárez, Alejandro (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/385624
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 207
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
A propòsit de Ramon Garrabou. Sombras de progreso. Las huellas de la historia agraria, (Ricardo Robledo, ed.) / [ressenya de:] Pere Pascual i Domènech
Pascual i Domènech, Pere


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 63 (2011) , p. 67-108
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.
Ressenya de:
. Ramon Garrabou. Sombras del progreso. Las huellas de la historia agraria / editor R. Robledo. Barcelona : Crítica, 2010



Matèries: Ressenyes ; Historiadors ; Historiografia ; Homenatge ; Economia agrària ; Estructura agrària
Matèries: Garrabou i Segura, Ramon (1937-....)
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:[1700 - 2000]
Localització: Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 207
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Pagesia, accés a la terra i desenvolupament històric / Enric Vicedo Rius
Vicedo i Rius, Enric


Lleida : Pagès, 2015
230 p. ; 24 cm (Sèrie Estudis, 151) 
ISBN 9788499757001

Aquest llibre analitza els ritmes d'expansió agrícola i ramadera des de la primeria del segle XVII fins el procés d'adquisició definitiva de la terra, en la major part dels latifundis, ja a finals de 1960. L'estudi incorpora l'anàlisi de les rendes senyorials i les rendes de la terra; les formes d'accés a la terra per part de la pagesia de les poblacions properes als latifundis; les característiques de la contractació agrària; l'impacte de la reforma agrària liberal en la propietat de bona part dels latifundis; la resolució del conflicte entre canonges i beneficiats; i la conflictivitat en relació a l'accés de la pagesia precària a la terra en els tres moments clau: 1918- 1923, 1931-1936 i 1965-1968.



Matèries: Agricultura ; Ramaderia ; Economia agrària ; Creixement econòmic ; Renda de la terra ; Règim senyorial ; Tinença de la terra ; Propietat de la terra ; Pagesia ; Contractes agrícoles ; Reforma agrària ; Liberalisme ; Església ; Moviment camperol ; Conflictivitat social ; Propietaris agraris ; Estructura agrària
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1600 - 1968]


Enllaç permanent a aquest registre



página 1 de 11
ir a la página                         

Base de datos  fons : Formulario avanzado

   
Buscar:
en el campo:
 
1     
2   
3