português | english | français | català

logo

Búsqueda en la base de datos

Base de datos:
fons
Buscar:
ELITS LOCALS []
Referencias encontradas:
Mostrando:
1 .. 20   en el formato [Estandar]
página 1 de 15
ir a la página                         


1 / 283
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Oligarquía gironina durant el trienni constitucional / Josep Quer i Carbonell
Quer i Carbonell, Josep


En: Revista de Girona. Girona. Any 33, núm. 122 (1987) , p. 75-81 : il. (Història


Matèries: Oligarquia ; Elits locals ; Poder local ; Trienni Liberal ; Ajuntament ; Fonts documentals
Àmbit:Girona
Cronologia:1820 - 1823
Accés: https://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/85865
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 283
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Història de les elits o de la col·lectivitat? Vilassar a la primera meitat del segle XVI / Benet Oliva i Ricós
Oliva i Ricós, Benet


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2017, núm. XXXIV (2018) , p. 75-86
Sessió celebrada el 18 de novembre de 2017. Notes.


Matèries: Edat moderna ; Senyoria ; Elits locals ; Societat ; Història de les mentalitats ; Fonts documentals
Àmbit:Vilassar de Dalt
Cronologia:[1500 - 1600]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/347429
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; B. Pompeu Fabra (Mataró); UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Barcelona; B. Pare Fidel Fita (Arenys de Mar); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 283
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
L'Accés de les elits rurals al monopoli senyorial de la metal·lúrgica a principis de l'època moderna : el cas de la farga de Can Caselles de la Garriga / Jaume Oliver
Oliver i Bruy, Jaume


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 32 (2017) , p. 83-100



Matèries: Baixa edat mitjana ; Edat moderna ; Indústria del metall ; Farga catalana ; Règim senyorial ; Monopolis senyorials ; Elits locals ; Famílies
Matèries: Caselles, família
Matèries:Farga de Can Caselles de la Garriga
Àmbit:Garriga ; Vallès Oriental
Cronologia:[1450 - 1800]
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 283
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Les Inversions barcelonines en els recursos hidràulics a Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern i Santa Creu d'Olorda fins a l'arribada del canal de la Infanta / M. Luz Retuerta Jiménez
Retuerta Jiménez, Maria Luz


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 24 (2012) , p. 293-309
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

En aquesta comunicació es fa una aproximació a les inversions barcelonines en recursos hidràulics als termes municipals de Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern i Santa Creu d'Olorda. La cronologia d'aquest estudi comprèn el període que va des de les primeres concessions medievals fins abans de l'arribada del canal de la Infanta, l'any 1819. L'estudi se centra en les concessions de la Batllia General de Catalunya per a la captació, tant de les aigües exteriors com de les subterrànies. També es detallen les inversions per conduir les aigües a través de mines fins a algunes grans finques del pla del Llobregat. Les inversions de les elits barcelonines en aquesta zona del Baix Llobregat van transformar aquest territori. Al llarg dels segles, la distribució dels recursos hídrics va anar canviant d'acord amb els canvis econòmics i socials, amb la característica comuna de la falta de participació de les institucions locals en la gestió de l'aigua. En aquest article es fa una aproximació a les diverses etapes i a les conjuntures en les quals es van produir aquests canvis. Es relaciona l'ús de l'aigua amb l'estructura de la propietat i amb l'origen i la creació de les grans finques d'aquesta part del Baix Llobregat. D'altra banda, es fa un apropament a les elits inversores i a les transformacions de les relacions socioeconòmiques vinculades a la possessió de l'aigua. També s'analitzen les disputes, els repartiments i els pactes i equilibris que es van establir entorn de l'aigua. Les fonts utilitzades són els processos de la Batllia General de Catalunya dels segles XVII i XVIII de l'Arxiu de la Corona d'Aragó i diverses escriptures notarials de l'Arxiu Històric de Protocols de Barcelona (concòrdies, compravendes, establiments, etc.) que hi fan referència.


Matèries: Recursos hídrics ; Mines d'aigua ; Infraestructures d'aigües ; Abastament d'aigües ; Elits locals ; Propietat ; Inversió ; Fonts documentals
Matèries: Falguera, família
Àmbit:Barcelona ; Sant Feliu de Llobregat ; Sant Just Desvern ; Santa Creu d'Olorda - Molins de Rei
Cronologia:[1200 - 1819]; (Esp. 1601 - 1819)
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/260837
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 283
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Una Familia barcelonesa : los Torró / Carmen Batlle Gallart
Batlle i Gallart, Carme


En: Anales del Instituto de Estudios Gerundenses. Gerona. Vol. 22 (1974-1975) , p. 203-210
Número dedicat a: "Homenaje a Santiago Sobrequés y Vidal". Notes a peu de pàgina.


Matèries: Genealogia ; Famílies ; Baixa edat mitjana ; Elits locals
Matèries: Torró, família
Àmbit:Castelló d'Empúries ; Barcelona
Cronologia:[1401 - 1500]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/53821
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 283
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Formació d'una classe dirigent (1790-1850). Els Carles en la societat gironina [Fitxer informàtic] / Mònica Bosch i Portell ; [dirigida per: Rosa Congost]
Bosch i Portell, Mònica


2019
Dirigida per: Congost, Rosa. Universitat de Girona. Departament d'Història i Història de l'Art, 2019
1 recurs electrònic (786 p.)

Aquest treball estudia com els hisendats, o grans propietaris rendistes, de classe dominant econòmica i social en la societat gironina del segle XVIII, esdevingueren també classe dirigent en el marc de la conformació del nou règim liberal. S'ha realitzat un estudi de cas, l'anàlisi del patrimoni Carles, un dels més importants de la província de Girona al segle XIX, com una manera de focalitzar la visió sobre aquest grup social en els seus diversos àmbits d'actuació: les relacions familiars, la base econòmica i social del seu poder i la seva actuació pública en els medis de sociabilitat i la política local. La font principal del treball ha estat l'arxiu patrimonial de la família Carles, que ha estat complementat amb altres fons (parroquials, notarials, municipals i provincials). La geografia de l'estudi és la regió de Girona, al nord-est català, i la seva cronologia central la primera meitat del segle XIX.


Matèries: Tesis doctorals ; Agricultura ; Propietaris agraris ; Llibres de comptes ; Arxius familiars ; Propietat de la terra ; Liberalisme ; Poder polític ; Poder local ; Elits locals ; Famílies
Matèries: Carles, família
Àmbit:Girona, província
Cronologia:1790 - 1850
Autors add.:Congost i Colomer, Rosa (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/667113
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 283
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Barcelona i el model econòmic de l'absolutisme borbònic : un tret per la culata / Josep Maria Delgado Ribas
Delgado i Ribas, Josep Maria


En: Barcelona quaderns d'història. Barcelona, núm. 23 (2016) , p. 225-242 : il. (Ponències
Número monogràfic: Ciutat, monarquia i formacions estatals, segles XIII-XVIII. Notes a peu de pàgina.


Matèries: Administració reial ; Nova planta ; Absolutisme ; Institucions polítiques ; Política econòmica ; Poder local ; Elits locals ; Felip V d'Espanya ; Ferran VI d'Espanya ; Carles III d'Espanya
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1715 - 1796
Autors add.:Congrès d'Història de Barcelona (14è : 2015 : Barcelona )
Accés: https://www.raco.cat/index.php/BCNQuadernsHistoria/article/view/319563
http://ajuntament.barcelona.cat/arxiumunicipal/arxiuhistoric/sites/default/files/pdfs_interns/Josep Maria Delgado Ribas.pdf [Resum]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); UAB: Ciències Socials; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; UB: Filosofia, Geografia i Història; Arxiu Històric de Sabadell; Fundació Bosch i Cardellach


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 283
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Autoridad real y mediación ministerial en la Cataluña moderna (siglos XVI y XVII) / Joan Lluís Palos i Peñarroya
Palos Peñarroya, Joan Lluís


En: Historia Social. Valencia, núm. 24 (1996) , p. 39-56 (Dossier : Cataluña y la Monarquía en la España Moderna

El funcionament del sistema imperial dissenyat pels Habsburg al començament del segle XVI, depenia bàsicament de la seva capacitat per integrar a les elits socials dels territoris de la perifèria. A Catalunya, la falta d'una aristocràcia poderosa va obligar a la corona a dipositar la seva confiança en els juristes que van ocupar els llocs clau de l'administració. Educats en una tradició legal independentista i intensament implicats en les lluites entre bàndols, aquests ministres reals van ser un obstacle més que un camí per a la transmissió de les ordres procedents de la cort.


Matèries: Edat moderna ; Administració reial ; Juristes ; Institucions polítiques ; Poder polític ; Elits locals
Matèries: Austries, Casa dels
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1501 - 1700]
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=121252
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; B. Pública Arús (Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 283
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Los Jefes del primer carlismo / Antonio Caridad Salvador
Caridad Salvador, Antonio


En: Historia contemporánea. Bilbao, núm. 58 (2018) , p. 679-712
Notes a peu de pàgina. Bibliografia i fonts. Títol i resum en castellà i anglès.

En aquest article he intentat esbrinar què tipus de persones van ser els caps carlistes que van participar en la primera guerra. Per a això he seleccionat als 100 més destacats i he elaborat una sèrie d'estadístiques amb les seves dades biogràfiques. La informació l'he extret de l'obra de *Pirala, d'altres treballs sobre la Primera Guerra Carlista i de diverses obres biogràfiques sobre caps carlistes. Amb aquesta recerca he pogut saber que la majoria dels caps carlistes procedien de Catalunya, el País Basc i Navarra, que eren en la seva majoria militars apartats del servei o caps de voluntaris realistes i que van tenir una trajectòria vital bastant variada, havent-hi entre ells idealistes, pragmàtics i oportunistes.


Matèries: Guerra carlina I ; Carlisme ; Prosopografia ; Elits locals ; Militars ; Societat ; Dades estadístiques
Àmbit:Catalunya ; País Basc ; Navarra ; Espanya
Cronologia:[1833 - 1840]
Accés: http://www.ehu.eus/ojs/index.php/HC/article/view/18837
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 283
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Representación política y modernidades múltiples. Los diputados catalanes en las Cortes de Cádiz (1810-1814) / Maria Gemma Rubí i Casals, Lluís Ferran Toledano González
Rubí i Casals, Maria Gemma


En: Historia Constitucional. Revista Electrónica de Historia Constitucional. Oviedo, núm. 19 (2018) , p. 159-176 (España en los siglos XIX i XX
Notes a peu de pàgina.

En el present article pretenem reflexionar sobre el trànsit del mandat imperatiu al mandat representatiu a través de l'actuació dels diputats catalans en les Corts de Cadis (1810-1814). S'analitzen com els condicionants derivats dels rigors de la Guerra napoleònica i de les necessitats del model de desenvolupament econòmic de la Catalunya del segle XVIII van comportar una no alineació majoritària dels parlamentaris catalans a favor del liberalisme polític i si en canvi es van situar dins d'un reformisme tardoilustrat. En definitiva, la tesi central de l'article és demostrar com van existir diferents vies múltiples de modernització que van conduir també al fet que les elits territorials es decantessin per canals de representació variables, a cavall entre el mandat imperatiu i el representatiu en funció dels interessos que volien defensar.


Matèries: Diputats a Corts ; Corts de Cadis ; Guerra del Francès ; Crisi de l'Antic Règim ; Política ; Liberalisme ; Elits locals ; Poder polític
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:[1810 - 1814]
Autors add.:Toledano González, Lluís Ferran
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6536538
http://www.seminariomartinezmarina.com/ojs/index.php/historiaconstitucional/article/view/486
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 283
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Ni tan apáticos ni tan subordinados : la politización electoral durante la Década Moderada (1843-1854). El caso de los distritos catalanes / Oriol Luján Feliu
Luján Feliu, Oriol


Valls : Milenio, 2018
216 p. ; 24 cm (Alfa, 73) 
ISBN 9788497438261

A partir de l'anàlisi de les eleccions generals en els districtes catalans durant la Dècada Moderada (1843-1854) aquest llibre explora i destria les diferents concepcions de la política liberal que van tenir els actors implicats: elegibles, electors i col·lectius sense dret a vot. Des d'una perspectiva que conjumina història social i cultural, el text revaloritza el paper actiu dels electors i els col·lectius sense dret a vot, ressalta el singular rol desenvolupat per les elits territorials, per més que enfronti tinguessin sempre disposats a governs que obtenien grans majories, i obre noves línies de recerca sobre la politització electoral, veient en l'abstenció i la disputa electoral formes de manifestació política. A més, assenyala la necessitat de revisar algunes interpretacions assentades en la historiografia, com per exemple el domini gairebé hegemònic del moderantismo en les eleccions generals. (Editorial).



Matèries: Dècada moderada ; Isabel I d'Espanya ; Eleccions generals ; Liberalisme ; Moderantisme ; Sistema electoral ; Comportament electoral ; Cens electoral ; Elits locals ; Poder polític ; Dinàmica social
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1843 - 1854


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 283
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els Andreu, prohoms de la ciutat de Manresa / Raquel Valdenebro Manrique
Valdenebro i Manrique, Raquel


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 122 (Hivern 2017), p. 5-12 : il. (Història
Notes.

Aquest article vol donar a conèixer aspectes relacionats amb la nissaga manresana dels Andre durant la primera meitat del segle XIV que de ben segur es poden extrapolar a les altres famílies de prohoms de la ciutat, que al llarg d'aquest període augmentaren considerablement la seva fortuna i acapararen sovint càrrecs públics, esdevenint una oligarquia cada cop més tancada.


Matèries: Genealogia ; Famílies ; Oligarquia ; Elits locals ; Baixa edat mitjana
Matèries: Andreu, família
Àmbit:Manresa
Cronologia:[1300 - 1400]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Dovella/article/view/343536
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; B. del Casino (Manresa); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 283
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Élite municipal leridana bajo los Austrias / Antoni Passola i Tejedor
Passola i Tejedor, Antoni


En: Revista de Historia Moderna : Anales de la Universidad de Alicante. Alicante, núm. 19 (2001) , p. 269-312 (Varia
Exemplar dedicat a: "Oligarquías y municipio en la España de los Austrias". Notes. Resums en català i anglès.

Com i responent a quins interessos va ser exercit el poder municipal per les elits locals catalanes en el període de la formació de l'Estat modern hispànic? tals són les qüestions fonamentals que s'intenten respondre acudint a l'exemple concret de la ciutat de Lleida, població altament representativa de l'entorn urbà català dominant als segles XVI i XVII. Una breu introducció al marc urbà o institucional català obre pas al nucli de l'estudi centrat en la caracterització social de l'elit governant. L'evolució del grup social que dirigia la ciutat, els seus característiques soci-econòmiques, la mobilitat dels seus integrants o els seus comportaments familiars, conformen un retrat que culmina amb l'anàlisi de les seves actituds al govern municipal i la seva actuació política als segles dels Àustries.


Matèries: Institucions polítiques ; Edat moderna ; Ajuntament ; Elits locals ; Poder local ; Vida política ; Societat urbana
Àmbit:Lleida
Cronologia:[1500 - 1700]
Accés: http://hdl.handle.net/10045/1426
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 283
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Los Orígenes de una oligarquía comercial : la evolución de la élite económica barcelonesa en el siglo XVIII / José Miguel Sanjuán
Sanjuán, José Miguel


En: Historia Social. Valencia, núm. 87 (2017) , p. 3-24 (Estudios



Matèries: Comerç ; Comerciants ; Oligarquia ; Poder local ; Elits locals
Àmbit:Barcelona
Cronologia:[1701 - 1800]
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; B. Pública Arús (Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 283
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Apunts per a una biografia de Joaquím Pujol i Santo : militar, funcionari, hisendat i col·leccionista d'antiguitats / Lluís Buscató i Somoza
Buscató i Somoza, Lluís


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 56 (2015) , p. 265-306 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Joaquim Pujol i Santo fou un destacat membre de l'elit gironina de les dècades centrals del segle XIX, que va saber aprofitar les oportunitats que la nova societat liberal oferia a la mitjana burgesia per progressar i enriquirse mitjançant la co¾aboració amb el naixent estat liberal. Ràpidament acumulà un important patrimoni agrari, procedent de béns desamortitzats, i ocupà importants càrrecs públics, com l'alcaldia interina de Girona. Alhora, cal destacar que per assolir aquests objectius féu un ús molt intel·ligent de la seva afició al co¾eccionisme d'antiguitats, ja que aquesta li serví per a establir contactes amb personatges tan destacats com Víctor Balaguer i progressar socialment.


Matèries: Biografia ; Genealogia ; Militars ; Empleats públics ; Elits locals ; Propietaris agraris ; Col·leccionistes ; Col·leccionisme ; Arqueologia ; Historiografia ; Objectes arqueològics
Matèries: Pujol i Santo, Joaquim (1819-1886) ; Pujol i Camps, Celestí (1843-1891)
Matèries:Ciutat antiga d'Empúries
Àmbit:Girona ; Empúries - Escala, l'
Cronologia:[1801 - 1900]
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/302274/391962
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 283
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Una Família catalana al servei d'Austries i Borbons : els Huguet, Puig i Fitor de Vila-rodona / Rafael Cerro Nargánez
Cerro Nargánez, Rafael


En: La Resclosa : estudis de la Vall del Gaià. Vila-rodona, núm. 19 (2015) , p. 83-95 (Articles

El nostre propòsit en aquest breu rticle ha estat recuperar una línia d'investigació desatesa pels historiadors actuals, però que pot ajudar-nos a entendre millor el context polític sorgit a Catalunya després de publicar-se el Decret de Nova Planta l'any 1716. Ens proposem, doncs, conèixer quin tipus de paper exerciren els lletrats filipistes de segona classe dins l'aparell repressiu borbònic del país. També analitzarem la frustació que produí, a les seves filles, la marginació d'honors i oficis reservats a un reduït cercle de l'èlit borbònica catalana, que hagué de compartir parcel·les de poder amb forasters. Aquesta deceoció -fins i tot diríem desencant- creiem que fou el cas dels Huguet, Puig i Fitor . Una família de Vila-rodona que serví a la casa d'Austria i Borbó, però la lleialtat de la qual mai fou recompensada generosament pels reis d'Espanya.


Matèries: Genealogia ; Famílies ; Càrrecs reials ; Juristes ; Elits locals ; Poder local ; Poder polític ; Nova Planta
Matèries: Austria, casa d' ; Borbons, casa dels ; Huget, Puig i Fitor, família
Àmbit:Vila-rodona
Cronologia:[1700 - 1800]
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Resclosa/article/view/302624
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Pública de Tarragona; Institut Ramon Muntaner; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 283
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'elit mèdica de Barcelona als segles XVI-XVII, a partir de quaranta dossiers genealògics / Josep Capdeferro Pla
Capdeferro i Pla, Josep


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 67 (2013) , p. 61-86 : il., gràf.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.


Matèries: Edat moderna ; Col·legis professionals ; Facultats ; Genealogia ; Metges ; Elits locals ; Fonts documentals
Matèries:Col·legi de Medicina de Barcelona
Àmbit:Barcelona
Cronologia:[1501 - 1700]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Recerques/article/view/330648
Localització: Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 283
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
"Noverint universi quod ego, Guillelmus Morey...": Un acercamiento biográfico a la relación entre élites urbanas, ambientes reales y guerra marítima a mediados del siglo XIV [Fitxer informàtic] / Alberto Reche Ontillera ; [dirigida per: José Enrique Ruiz-Domènec]
Reche Ontillera, Albert


Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2016
Dirigida per: Ruiz-Domènec, José Enrique. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana, 2016
1 recurs electrònic
ISBN 9788449063046

L'estudi de les elits urbanes baixmedievals està sent, des dels últims anys, una de les formes d'aproximació més fecundes a la història urbana durant l'Edat Mitjana. Aquesta tesi doctoral s'emmarcada en l'interès pels ritmes d'adaptació i integració en el teixit urbà de famílies que, alienes al principi als cercles de decisió urbana, aconsegueixen amb el pas d'una o dues generacions integrar-se als espais de reconeixement, decisió i poder dins de la ciutat. En aquest sentit, a través d'un acostament biogràfic i una reconstrucció documental de la seva carrera professional, analitzarem la figura de Guillem Morey, un nouvingut a la ciutat de Barcelona en la dècada de 1330, procedent de Sitges, i que lligaria el seu ascens social al servei tècnic a la Corona, especialment en l'àmbit de la guerra marítima. Observarem el desenvolupament dels seus diferents serveis a Pere el Cerimoniós com la seva implicació en les expectatives marítimes de la Corona li permeten aconseguir el lloc de vicealmirall de Catalunya i, al temps, consolidar la seva posició dins de la ciutat de Barcelona. En la següent generació veurem als seus fills, partint de la base de l'aconseguit pel pare, perfectament integrats en els ambients de les elits dirigents de la ciutat, fins al punt que un d'ells, Berenguer Morey, acabarà sent un dels consellers de Barcelona per a l'any 1398. Reconstruir i observar la vida professional i familiar de Guillem Morey, per tant, constitueix un petit observatori de com el servei a la Corona pot constituir un pont efectiu per a la integració als espais urbans. Guillem Morey permet també, tant per la pròpia acumulació documental que tot acostament biogràfic facilita com per la proximitat als espais de decisió de la monarquia, llançar llum sobre multitud d'aspectes tan dispars com l'anàlisi de les pràctiques de autorrepresentación, les fonts orals en la Crònica de Pedro el Cerimoniós, l'urbanisme mental de Barcelona, les disputes jurisdiccionals, la gestió de flotes o el paper de les obres d'art en l'entramat dels crèdits de la Corona.


Matèries: Biografia ; Tesis doctorals ; Baixa edat mitjana ; Ciutats ; Elits locals ; Poder local ; Burgesia ; Corona d'Aragó ; Finances públiques ; Operacions militars ; Navegació ; Guerra ; Mar ; Expansió catalano-aragonesa ; Vaixells de guerra
Matèries: Morey, Guillem ; Morey, família
Àmbit:Barcelona
Cronologia:[1330 - 1398]
Autors add.:Ruiz Domènec, José Enrique (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/382481
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 283
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Barcelona, el Mediterráneo y las redes mercantiles italianas en la Baja Edad Media / Maria Elisa Soldani
Soldani, Maria Elisa


En: Barcelona quaderns d'història. Barcelona, núm. 21 (2014) , p. 185-197
Número monogràfic: Barcelona i el mar. Homenatge a Antoni de Capmany, 1742-1813. Notes a peu de pàgina.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Ports ; Transport marítim ; Comerç ; Circuits comercials ; Comerciants ; Elits locals
Àmbit:Barcelona ; Mediterrània ; Itàlia
Cronologia:[1400 - 1500]
Autors add.:Congrès d'Història de Barcelona (13è : 2013 : Barcelona )
Accés: http://www.raco.cat/index.php/BCNQuadernsHistoria/article/view/305505/395330
http://w110.bcn.cat/ArxiuHistoric/Continguts/Documents/Fitxers/Soldani_resum.pdf [Resum]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); UAB: Ciències Socials; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; UB: Filosofia, Geografia i Història; Arxiu Històric de Sabadell; Fundació Bosch i Cardellach


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 283
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
La classe dirigent de Barcelona i la Conferència dels Tres Comuns. Una relectura del poder del Consell de Cent en el tombant del segle XVIII / Eduard Martí Fraga
Martí Fraga, Eduard


En: Barcelona quaderns d'història. Barcelona, núm. 20 (2014) , p. 264-265 (Comunicacions. Resums, II) 
Número monogràfic: Recurs al passat i modalitats historiogràfiques a Barcelona. Conté resum de la comunicació.


Matèries: Consell de Cent ; Poder polític ; Oligarquia ; Institucions polítiques ; Elits locals ; Guerra de Successió
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1698 - 1714
Autors add.:Congrès d'Història de Barcelona (12è : 2011 : Barcelona )
Accés: http://www.raco.cat/index.php/BCNQuadernsHistoria/article/view/277948/394397
http://w110.bcn.cat/ArxiuHistoric/Continguts/Documents/Fitxers/Comun03_Marti.pdf [Comunicació]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); UAB: Ciències Socials; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; UB: Filosofia, Geografia i Història; Arxiu Històric de Sabadell; Fundació Bosch i Cardellach


Enllaç permanent a aquest registre



página 1 de 15
ir a la página                         

Base de datos  fons : Formulario avanzado

   
Buscar:
en el campo:
 
1     
2   
3