português | english | français | català

logo

Búsqueda en la base de datos

Base de datos:
fons
Buscar:
DEGRADACIO I DESTRUCCIO []
Referencias encontradas:
Mostrando:
1 .. 20   en el formato [Estandar]
página 1 de 21
ir a la página                         


1 / 407
seleccionar
imprimir
Text complet
Militarización, destrucción urbana y asimilación forzada de ciudades de la Corona de Aragón (1707) / Gerard Pamplona Molina
Pamplona Molina, Gerard


En: Revista de Historia Moderna : Anales de la Universidad de Alicante. Alicante, núm. 41 (2023) , p. 419-444 (Varia
Exemplar dedicat a: "Poder, prestigio e influjo de las mujeres en la modernidad". Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

Arran de la guerra de Successió de la Monarquia Hispànica, els territoris de la Corona d'Aragó van ser ocupats militarment i, jurídicament, van perdre les seves constitucions i furs. En 1707, el context militar sortit després d'Almansa es va tornar favorable als interessos de Felip V. En les operacions posteriors, Xàtiva i Lleida van ser arrasades i remodelades per part dels exèrcits felipistes per a adaptar-les a les noves necessitats militars i sociopolítiques, la qual cosa va generar una nova realitat que va facilitar el sotmetiment dels naturals d'aquests regnes "rebels" A partir de les fonts arxivístiques procedents d'Espanya i França, complementades per memòries dels coetanis i documentació britànica, en aquest treball analitzarem els mecanismes de dominació social i control polític efectuats en les poblacions de Lleida i Xàtiva després de les seves conquestes en 1707. Aprofundirem en la comprensió dels mecanismes repressius i càstig que van afavorir la consolidació de Felip V en el tron i obtenir el control de les zones hostils, a més de constatar l'impacte que van tenir les seves directrius per a l'esdevenir de totes dues urbs. Complementarem l'anàlisi mitjançant una comparació internacional de diferents casos paradigmàtics del període per a emmarcar-los dins d'uns fenòmens repressius d'abast internacional. En el seu conjunt, això ens permetrà obtenir una visió més precisa sobre les estratègies de control que, mitjançant la construcció de grans fortaleses i unes guarnicions militars permanents, van intentar eliminar qualsevol indici de dissidència social i van obrir la porta a un procés d'assimilació sociopolític.


Matèries: Guerra de Successió ; Repressió política ; Operacions militars ; Degradació i destrucció ; Felip V d'Espanya
Àmbit:Aragó, corona d'
Cronologia:1707
Accés: https://doi.org/10.14198/rhm.25042
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 407
seleccionar
imprimir
L'Enderroc del castell comtal de Castelló d'Empúries (1332) / Elvis Mallorquí
Mallorquí i Garcia, Elvis


Castello d'Empúries : Ajuntament de Castelló d'Empúries, 2023
144 p. : il., map., gràf. ; 23 cm (Estudis medievals, 1 ) 
Bibliografia. Al verso del a portada: de l'edició, Ajuntament de Castelló d'Empúries; Museu d'Història Medieval de la Cúria-Presó, s. XIV -Centre d'Estudis Trobadorescos. A la portada: Terra de trobadors. Estudis medievals.
ISBN 9788488451330



Matèries: Castells ; Degradació i destrucció ; Baixa edat mitjana ; Fonts documentals ; Arquitectura militar
Matèries:Castell comtal de Castelló d'Empúries
Àmbit:Castelló d'Empúries
Cronologia:1332
Autors add.:Ajuntament de Castelló d'Empúries
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; B. Ramon Bordas i Estragués (Castelló d'Empúries); B. Fages de Climent (Figueres); B. Carles Rahola (Girona)


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 407
seleccionar
imprimir
Text complet
La Torre de Mar: llavor i pal de paller de la parròquia de Santa Maria d'Arenys / Francesc Forn Salvà
Forn i Salvà, Francesc


En: 269047 Activitats de Ribera al Maresme : XVII Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Mataró : Arxiu Comarcal del Maresme, 2025. p. 61-69


La Torre de Mar fou el pal de paller entorn del qual es creà la nova població d'Arenys de Mar. La Torre de Mar no fou un element defensiu més, ni una altra torre de moros, sinó que allò que els arenyencs aixecaren fou una autèntica Fortalesa. La Torre fou l'element desencadenant que comportà la transformació del que era el barri de Ribera de Sant Martí d'Arenys en una nova entitat amb personalitat pròpia. Un cop enllestida la Fortalesa, el pas següent fou la creació d'una capella sota l'advocació de Sant Elm ubicada a la planta baixa de l'edificació. La Torre passà a ser lloc de trobada, reunió i recer espiritual de la gent marinera de Sant Martí. Amb la confiança i l'autoestima que la Fortalesa i la capella els donaren, la gent de la Ribera emprengueren el camí que portà a la constitució d'una primera parròquia dedicada a l'Assumpció de la Verge. El procés culminà amb les obres d'una nova església parroquial i la creació del primer organisme de regiment municipal amb jurats, consellers i clavari l'any 1599. La delimitació del terme municipal aquell mateix any completà la formació d'un nou municipi: Santa Maria d'Arenys de la Mar.


Matèries: Torres de defensa ; Fortificacions ; Edat moderna ; Nuclis de població ; Parròquies ; Degradació i destrucció
Àmbit:Arenys de Mar
Cronologia:[1551 - 1810]
Accés: https://raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/10000000146/
Localització: Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 407
seleccionar
imprimir
Barcelona ciutat roja : topografia de la revolució del 1936 / Manuel Vicente Izquierdo
Vicente Izquierdo, Manuel


Barcelona : Ajuntament de Barcelona, 2025
365 p. : il., gràf. col. ; 24 cm (Barcelona, ciutat i barris
Índex onomàstic.

La revolució de juliol de 1936 va alterar profundament el paisatge de Barcelona. Carrers, edificis i monuments es van omplir de símbols obrers i antifeixistes, que van esborrar la ciutat burgesa anterior. El fracàs de l'aixecament dels militars facciosos contra la República a Barcelona, el 19 de juliol de 1936, va desencadenar la revolució proletària. Això va provocar una transformació radical del paisatge urbà de la ciutat. La fisonomia de Barcelona, una ciutat que vivia entre l'eufòria i la por, es va veure modificada per la irrupció de la massa obrera a l'espai públic i dels símbols dels sindicats i del partits obrers i republicans. No només es van produir, aleshores, canvis morfològics de l'urbs, sinó que també es va imposar un nou imaginari col·lectiu que va trencar amb la ciutat burgesa precedent. El subjecte d'aquest llibre és la mateixa ciutat, la Barcelona proletària i revolucionària. És la història d'una transformació ràpida i radical que s'explica a partir de l'ambient que es vivia als carrers i les places, però també de la revolució que es va produir en el nomenclàtor, en la pulsió iconoclasta destructora de símbols considerats burgesos, religiosos o inapropiats, en els nous monuments públics de propaganda i d'exaltació de la nova realitat política i social i, sobretot, a partir de les apropiacions que es van produir de finques urbanes de la burgesia. L'observació exhaustiva dels canvis que van tenir lloc en la pell de la ciutat és una de les aportacions que presenta aquesta investigació. També el fet de fixar amb noms i cognoms els qui confiscaven, els desposseïts i les finques que es van apropiar les forces revolucionàries. Aquesta recerca ens demostra com encara queden oberts aspectes no estudiats, malgrat l'abundància historiogràfica sobre l'època, de la rereguarda barcelonina durant la Guerra Civil. (Editorial).



Matèries: Guerra civil espanyola ; Rereguarda ; Moviments socials ; Simbologia política ; Anticlericalisme ; Degradació i destrucció ; Confiscació
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1936 - 1939
Autors add.:Ajuntament de Barcelona
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Arxiu Nacional de Catalunya; B. Pública Arús (Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 407
seleccionar
imprimir
Els Edificis religiosos / Jordi Canal i Morell
Canal i Morell, Jordi


En: 267629 Guerra Civil a Olot. Olot : l'Ajuntament, 1986. p. 8-11



Matèries: Guerra civil espanyola ; Esglésies ; Degradació i destrucció ; Arquitectura religiosa ; Anticlericalisme
Àmbit:Olot
Cronologia:1936 - 1939
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; B. Carles Rahola (Girona); B. Marià Vayreda (Olot)


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 407
seleccionar
imprimir
Relación de los daños causados en esta población y término municipal por la inundación de octubre de 1940



[S.l.] : [s.n.], [194?]
[3] f. ; 33 cm
Text mecanoscrit.



Matèries: Inundacions ; Riuades ; Degradació i destrucció ; Damnificats
Àmbit:Olot
Cronologia:1940


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 407
seleccionar
imprimir
Derribo de las capillas de Santa Cruz y de Nuestra Señora de la Guía que existían en el Palau



En: 266041 Notas históricas de Olot. Vol. II. Olot : Impr. y Librería de Juan Bonet, 1899. p. 282-291



Matèries: Esglésies ; Capelles ; Arquitectura religiosa ; Degradació i destrucció
Matèries:Església de la Guia d'Olot ; Església de Santa Creu d'Olot
Àmbit:Olot
Cronologia:[0000 - 1899]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Ernest Lluch (Girona); B. Marià Vayreda (Olot); B. Francesc Caula (Sant Joan les Fonts)


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 407
seleccionar
imprimir
La Villa de Olot destruida por los moros



En: 266041 Notas históricas de Olot. Vol. I. Olot : Impr. y Librería de Juan Bonet, 1899. p. 11-17



Matèries: Invasió musulmana ; Degradació i destrucció
Àmbit:Olot
Cronologia:718
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Ernest Lluch (Girona); B. Marià Vayreda (Olot); B. Francesc Caula (Sant Joan les Fonts)


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 407
seleccionar
imprimir
Text complet
La Violència antireligiosa al Priorat l'estiu de 1936 / Pere Audí Ferrer
Audí i Ferrer, Pere


En: Kesse: butlletí del Cercle d'Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver. Tarragona, núm. 56 (2024) , p. 12-56 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

L'article analitza la destrucció de les esglésies del Priorat durant l'estiu de 1936, destacant els danys materials, els saquejos i la profanació de tombes. També esmenta la cronologia dels fets, els autors dels atacs i el destí dels edificis religiosos durant la Guerra Civil.


Matèries: Guerra civil espanyola ; Esglésies ; Degradació i destrucció ; Persecucions religioses ; Propietat eclesiàstica ; Art religiós
Àmbit:Priorat
Cronologia:1936
Accés: https://raco.cat/index.php/Kesse/article/view/436001
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; B. Centre de Lectura de Reus; B. Ventura Gassol (Calafell); B. Pública de Tarragona; Biblioteca Popular de Valls; B. Pública de Vila-seca


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 407
seleccionar
imprimir
Text complet
Quan a Moià van cremar la marededeu : controvèrsies polítiques i socials a finals de l'antic règim (1815-1824) / Jaume Clarà i Arisa
Clarà i Arisa, Jaume


En: Modilianum : revista d'estudis del Moianès. Moià. Volum XII, núm. 70 (1r. semestre 2024), p. 5-64 : il. (Articles
Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia.

L'any 1816 la Confraria de la Mare de Déu de Misericòrdia va canviar la imatge, molt malmesa, per una de l'Assumpta i va decidir cremar l'antiga; això va originar un greu conflicte social, polític i religiós, amb intervenció de totes les autoritats. L'article reconstrueix els fets i els posa en el context del final de l'antic règim i el Trienni Liberal.


Matèries: Revolució liberal ; Esglésies ; Confraries ; Escultura ; Degradació i destrucció ; Conflictivitat social ; Imatgeria ; Conflictivitat social
Matèries:Confraria de la Mare de Déu de Misericòrdia de Moià
Àmbit:Moià
Cronologia:1815 - 1824
Accés: https://raco.cat/index.php/Modilianum/article/view/435662
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; ; Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 407
seleccionar
imprimir
Text complet
L'Enderroc del castell comtal de Castelló d'Empúries (1332) / [ressenya de] Anna Maria Puig Griessenberger
Puig Griessenberger, Anna Maria


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 55 (2024) , p. 411-413 (Ressenyes
Ressenya de:
. L'Enderroc del castell comtal de Castelló d'Empúries (1332) / Elvis Mallorquí Garcia. Castelló d'Empúriess : Ajuntament, 2023


Matèries: Ressenyes ; Castells ; Degradació i destrucció ; Baixa edat mitjana ; Fonts documentals
Matèries:Castell comtal de Castelló d'Empúries
Àmbit:Castelló d'Empúries
Cronologia:1332
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/432534
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 407
seleccionar
imprimir
Text complet
Túnel de la Rovira: Barrinades i esquerdes amb final feliç / Jaume Carbonell Sebarroja
Carbonell i Sebarroja, Jaume


En: El Pou : publicació del Grup d'Estudis de la Vall d'Horta i la Muntanya Pelada, número 13 (desembre 2023), p. 54-62 : il.
Bibliografia.


Matèries: Obres públiques ; Xarxa viària ; Túnels ; Construcció ; Edificis ; Degradació i destrucció ; Expropiació ; Associacions reivindicatives ; Associacions de veïns
Matèries:Túnel de la Rovira de Barcelona
Àmbit:Horta-Guinardó - Barcelona
Cronologia:1971 - 1987
Accés: https://raco.cat/index.php/ELPOU/article/view/428271
Localització: B. El Carmel-Juan Marsé (Horta-Guinardó-Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 407
seleccionar
imprimir
Text complet
Els Valls i la Torre dels Pardals / Carme Martín
Martín, Carme


En: El Pou : publicació del Grup d'Estudis de la Vall d'Horta i la Muntanya Pelada, número 13 (desembre 2023), p. 66-69 : il.
Fonts.

La Torre dels Pardals, de masia fortificada a torre amb accent noucentista i la família Valls al Guinardó.


Matèries: Cases ; Masies ; Arquitectura ; Noucentisme ; Famílies ; Genealogia ; Patrimoni cultural ; Degradació i destrucció
Matèries: Valls, família ; Valls i Vicens, Josep M. (1854-1907)
Matèries:Torre dels Pardals del Guinardó
Àmbit:Horta-Guinardó - Barcelona ; Guinardó - Barcelona
Cronologia:[1854 - 1918]
Accés: https://raco.cat/index.php/ELPOU/article/view/428274
Localització: B. El Carmel-Juan Marsé (Horta-Guinardó-Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 407
seleccionar
imprimir
Text complet
Erosions: Afectacions del planejament en el barri de la Font d'en Fargues / Dolors Canuda, Mariano Serrano
Canudas, Dolors


En: El Pou : publicació del Grup d'Estudis de la Vall d'Horta i la Muntanya Pelada, número 13 (desembre 2023), p. 98-103 : il.
Notes.

Ttransformació del barri dela Font d'en Fargues des dels seus inicis fins ara, repassant els planejaments que han actuat sobre aquest territori i veure com l'han afectat, en la seva construcció i en la progressiva "erosió" posterior.


Matèries: Estructura urbana ; Transformació urbana ; Barris ; Patrimoni cultural ; Degradació i destrucció ; Planificació urbanística ; Mapes i plànols
Àmbit:Horta-Guinardó - Barcelona ; Font d'en Fargues - Barcelona
Cronologia:1897 - 2019
Autors add.:Serrano, Mariano
Accés: https://raco.cat/index.php/ELPOU/article/view/428282
Localització: B. El Carmel-Juan Marsé (Horta-Guinardó-Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 407
seleccionar
imprimir
Text complet
El Pont del barranc de Figuerola : la primera carretera de circumval·lací a Barcelona / Juanjo Fernández
Fernández, Juanjo


En: El Pou : publicació del Grup d'Estudis de la Vall d'Horta i la Muntanya Pelada, número 12 (desembre 2022), p. 55-59 : il.
Notes.


Matèries: Ponts ; Xarxa viària ; Projectes ; Obres públiques ; Patrimoni cultural ; Degradació i destrucció
Matèries: Figuerola y Alexandre, Manuel de
Àmbit:Horta-Guinardó - Barcelona
Cronologia:[1867 - 1975]
Accés: https://raco.cat/index.php/ELPOU/article/view/414963
Localització: B. El Carmel-Juan Marsé (Horta-Guinardó-Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 407
seleccionar
imprimir
Text complet
La Quema de la iglesia de Montmeló / Josep Alarcón Losilla
Alarcón Losilla, Josep


En: CEM : butlletí del Centre d'Estudis de Montmeló. Montmeló, núm. 13 (novembre 2023), p. 12-16 : il.
Notes.

Durant molt de temps va romandre en la història de Montmeló un petit misteri al qual els membres del CEM no havíem pogut trobar-li solució fins ara. O almenys això creiem, perquè encara persisteixen algunes incògnites que impedeixen que donem per totalment aclarit l'assumpte, que no és un altre sinó el de com va ser possible que se salvés de la crema bona part de la documentació que es custodiava a l'església de Montmeló quan el 21 de juliol de 1936 es va calar foc a gairebé tot el que contenia.


Matèries: Guerra civil espanyola ; Esglésies ; Persecucions religioses ; Degradació i destrucció ; Incendis ; Fonts documentals
Matèries:Església de Santa Maria de Montmeló
Àmbit:Montmeló
Cronologia:1936
Accés: https://cemrecerca.blogspot.com/p/publicacions.html
Localització: B. La Grua (Montmeló); B. Can Pedrals (Granollers); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 407
seleccionar
imprimir
Text complet
El Barri Vell d'Olot / Jordi Coma i Pujol
Coma i Pujol, Jordi


En: Punxa. Girona, núm. 35 (2003) , p. 6-31 : il. (Monogràfic. El Barri vell d'Olot) 


Matèries: Barris ; Casc antic ; Centre urbà ; Propietat ; Urbanisme ; Estructura urbana ; Degradació i destrucció ; Planificació urbanística ; Reforma del casc antic
Àmbit:Olot
Cronologia:[0000 - 2003]
Accés: https://www.catgi.cat/images/ServeisCollegiat/Publicacions/PunxaAntics/LaPunxa_20030000_0035.pdf [exemplar complet]
Localització: B. Comarcal del Pla de l'Estany (Banyoles); B. Josep Fontbernat i Verdaguer (Bescanó); B. Comarcal (Blanes); B. Carles Rahola (Girona)


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 407
seleccionar
imprimir
Text complet
Els Balnearis desapareguts / Joan Carles Guerrero
Guerrero, Joan Carles


En: Punxa. Girona, núm. 32 (2002) , p. 70-77 : il. (Monogràfic. Els balnearis de les comarques gironines) 


Matèries: Balnearis ; Degradació i destrucció ; Arquitectura ; Aigües medicinals
Matèries:Balneari de Senillers de Lles ; Balneari Montagut de Ribes de Freser ; Banys de la Mercè de Capmany ; Balneari de Vilajuïga ; Balneari Amer Palatín ; Balneari de la Font Picant de Sant Hilari Sacalm ; Balneari de la Font Pudosa de Banyoles
Àmbit:Senillers - Lles de Cerdanya ; Ribes de Freser ; Capmany ; Amer ; Sant Hilari Sacalm ; Banyoles
Cronologia:[1700 - 2000]
Accés: https://www.catgi.cat/images/ServeisCollegiat/Publicacions/PunxaAntics/LaPunxa_20020000_0032.pdf [exemplar complet]
Localització: B. Comarcal del Pla de l'Estany (Banyoles); B. Josep Fontbernat i Verdaguer (Bescanó); B. Comarcal (Blanes); B. Carles Rahola (Girona)


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 407
seleccionar
imprimir
Text complet
El Fortí de Gósol : notícies històriques i emplaçament / Francesc Roma i Casanovas
Roma i Casanovas, Francesc


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 43, núm. 160 (estiu 2024), p. 39-41 (Articles

Al voltant de 1845, el diccionari de Pascual Madoz recull que a Gósol hi havia diverses cases "arruinadas que fueron quemadas por las tropas carlistas en la pasada guerra civil" (Madoz, 1985). L'objectiu d'aquest escrit és exposar que durant aquella confrontació (1833 1840) existia un element fortificat a la població i, en un segon moment, establir el seu hipotètic emplaçament.


Matèries: Fortificacions ; Degradació i destrucció ; Guerres carlines ; Guerra carlina I ; Fonts documentals
Àmbit:Gósol
Cronologia:[1833 - 1845]
Accés: https://raco.cat/index.php/Erol/article/view/431988
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Sibhil·la; Institut Ramon Muntaner; B. Ramon Vinyes i Cluet (Berga); B. Guillem de Berguedà (Puig-reig)


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 407
seleccionar
imprimir
Text complet
El Puente de Esponellá / Joaquin Botet y Sisó
Botet i Sisó, Joaquim


En: Revista de Gerona. Tomo VI. Año VII, núm. 2 (febrero 1882), p. 52-60
Notes.


Matèries: Ponts ; Degradació i destrucció ; Infraestructures de transport ; Fonts documentals
Àmbit:Esponellà
Cronologia:[1380 - 1882]
Accés: https://prensahistorica.mcu.es/es/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1003539667 [exemplar complet]
Localització: B. Carles Rahola (Girona)


Enllaç permanent a aquest registre



página 1 de 21
ir a la página                         

Base de datos  fons : Formulario avanzado

   
Buscar:
en el campo:
 
1     
2   
3