Donació i restitució del castell i el lloc del Morell l'any 1427 / Josep M. Llobet i Portella
Llobet i Portella, Josep Maria


En: Estudis de Constantí. Constantí, núm. 41 (2025) , p. 33-35 : il.
Conté transcripció de part del document.

En aquest article comentem i transcrivim les parts més importants d'un document de l'any 1427 que ens permet saber que, en aquell temps, Lluís del Prat, donzell, senyor del castell i el lloc del Morell, al Camp de Tarragona, donà perpètuament a Francesquina, mare seva, domiciliada a Sant Antolí, els susdits castell i lloc i que, posteriorment, Francesquina restituí a Lluís del Prat tot allò que li havia donat.

Cròniques de Constantí aparegudes a la premsa camptarragonina vuit-centista (1860-1890) / Josep M. Grau Pujol
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs


En: Estudis de Constantí. Constantí, núm. 41 (2025) , p. 37-91 : il.
Notes a peu de pàgina.

Recull que contextualitza i ordena temàticament les notícies sobre la vila de Constantí que apareixen a la premsa tarragonina de la segona meitat del segle XIX, com l'agricultura (plagues i meteorologia), la cultura (arqueologia, biblioteca popular i música), l'ensenyament (escola i mestres), les festes, la sanitat (epidèmies i professionals), el proveïment d'aigua potable, comunicacions (carreteres, ferrocarril i telèfon), justícia (delinqüència i criminalitat), la notaria pública, la parròquia, etc.

Patrimoni de la humanitat / Josep Salceda Castells
Salceda i Castells, Josep


En: Revista Cambrils. Cambrils. 3a època, núm. 354 (gener 2001) (Estampes cambrilenques) 

El Pantan del Francolí / Enric Aguadé i Parés
Aguadé i Parés, Enric


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. 3a època. Any IV, núm. 83 (juliol 1923), p. 155-161 : il.

En Lluís Martí i Sabadell / Joan Ruiz i Porta
Ruiz i Porta, Joan


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. 3a època. Any II, núm. 34 (Juny 1921), p. 202-205 (Contes de casa i de fora) 

L'Esdevenidor del Camp / Josep Caixés Gilabert
Caixés Gilabert, Josep


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. 3a època. Any II, núm. 34 (Juny 1921), p. 195-197

Memòria : Dietari manuscrit de Manuel Juncosa de les Voltes : 1764-1863 / Transcripció i notes a cura de Ferran Jové Hortoneda
Juncosa de les Voltes, Manuel


En: Penell : Revista d'Història. Reus, Núm. 3 (febrer 1989), p. 127-147

Rovira i Virgili i el republicanisme reusenc / Xavier Ferré
Ferré i Trill, Xavier


En: Informatiu Arxiu. Reus, núm. 02 (desembre 1998), p. 2-4

Propietaris de villes de l'ager Tarraconensis (meitat occidental del Camp de Tarragona). Proposta per a un catáleg / Diana Gorostidi Pi, Jordi López Vilar, Marta Prevosti i Monclús, José Ignacio Fiz Fernández



En: 141488 Ager Tarraconensis 5 : Paisatge, poblament, cultura material i història : Actes del Simposi internacional ; Prevosti i Monclús, Marta (Ed.); López Vilar, Jordi (Ed.); Guitart i Duran, Josep (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 401-423
 (L'epigrafia) 
Bibliografia.

Reflexió sobre l'epigrafia de l'àrea on s'ha desenvolupat el Projecte Ager Tarraconensis, en relació amb els jaciments d'on procedeixen les inscripcions, en funció de la documentació recollida a la base de dades del projecte i dels mapes generats amb SIG. Això ha permès tenir una imatge de conjunt de com algunes famílies de l'oligarquia local projectaven el seu poder i la seva activitat econòmica sobre el territori.

El Poblament tardoantic al sector meridional de la Tarraconensis (sud de Catalunya i nord del País Valenciá). Concomitàncies i diferències / Ramón Járrega Domínguez
Járrega i Domínguez, Ramon


En: 141488 Ager Tarraconensis 5 : Paisatge, poblament, cultura material i història : Actes del Simposi internacional ; Prevosti i Monclús, Marta (Ed.); López Vilar, Jordi (Ed.); Guitart i Duran, Josep (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 167-182
 (El poblament) 
Bibliografia.

Les darreres recerques dutes a terme en el Projecte Ager Tarraconensis (PAT) han permès augmentar considerablement els coneixements existents sobre l'antiguitat tardana al territorium de Tarraco, tema que ja havíem estudiat parcialment en la nostra tesi doctoral (1992), que inclou també altres àrees del Camp de Tarragona no incloses al PAT. D'altra banda, en els darrers anys hem tingut també ocasió d'estudiar parcialment el poblament antic a la zona de les terres de l'Ebre i al nord del País Valencià, molt especialment a les comarques de l'Alt Palància i la Plana de Castelló. El conjunt d'aquests estudis ens permet plantejar una visió general sobre el poblament tardoantic en una zona determinada que correspon a la part costanera meridional de l'antiga provincia Tarraconensis, amb els límits i la denominació que rep a partir de la divisió de Dioclecià.L'estudi comparatiu del poblament tardoantic d'aquestes àrees permet contrastar, a més de punts en comú, també algunes diferències, tant en el diferent grau de prvivència dels hàbitats després de la crisi del segle iii com en l'aparició de nous tipus d'hàbitats (poblats en altura) que no apareixen en totes les àrees, sinó només en les més meridionals. S'aborda també la problemàtica de l'existència d'unes poques vil·les luxoses durant el segle iv (especialment la controvertida de Centcelles), en contrast amb altres hàbitats més modestos, així com el pas de la vil·la a un altre tipus de poblament dispers.

Les Árees funeràries de l'ager Tarraconensis (segles I-III dC) / Judit Ciurana i Prast
Ciurana i Prast, Judit


En: 141488 Ager Tarraconensis 5 : Paisatge, poblament, cultura material i història : Actes del Simposi internacional ; Prevosti i Monclús, Marta (Ed.); López Vilar, Jordi (Ed.); Guitart i Duran, Josep (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 119-140
 (El poblament) 
Bibliografia.

Aquest treball és un estudi de cas sobre les pràctiques i els rituals funeraris a les necròpolis romanes de l'ager Tarraconensis durant l'època romana (segles i-iii dC). L'objectiu d'aquest article és identificar i analitzar els rituals celebrats in agro. En el territorium de Tarraco, les àrees funeràries eren una part important dels assentaments rurals. Unes foren ubicades a les fronteres dels fundi, d'altres al costat de la costa, arran de mar. Cada àrea funerària és un cas particular; per això és necessari estudiar la seva evolució de manera conjunta amb el paisatge rural circumdant. La dinàmica relacionada amb les relacions espacials entre enterraments, vies i assentaments rurals (villae o granges) es reflecteix molt clarament en els monumenta funeraris. A través d'aquestes construccions, els grans propietaris reforçaren el vincle entre la terra i la família. D'altra banda, també proposem una visió global dels rituals funeraris. S'han estudiat els objectes relacionats amb aquests i hem detectat pràctiques ituals com ara libacions i ofrenes d'aliments.

El Poblament en época antiga a l'Argilaga i els seus voltants (segles V aC-V dC) / Marc Dalmau Vinyals
Dalmau Vinyals, Marc


En: 141488 Ager Tarraconensis 5 : Paisatge, poblament, cultura material i història : Actes del Simposi internacional ; Prevosti i Monclús, Marta (Ed.); López Vilar, Jordi (Ed.); Guitart i Duran, Josep (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 105-117
 (El poblament) 
Bibliografia.

És l'estudi d'un territori situat a 12 quilòmetres de la ciutat de Tarragona, a l'interfluvi entre el riu Francolí i el riu Gaià, a partir dels diferents assentaments que el configuren. L'estudi dels assentaments ha permès recrear el poblament d'aquesta zona en quatre fases cronològiques (ibèrica, republicana, altimperial i baiximperial) i estudiar les relacions d'aquests assentaments entre si a partir de la teoria els polígons de Thiessen. A més a més, també ha estat possible estudiar la seva posició sobre el territori a partir de l'anàlisi geogràfica i geològica, la jerarquia que ocupaven a partir de la seva extensió, la seva ubicació a partir de la fertilitat del sòl i l'adopció del model romà d'establiment a partir de les restes constructives conservades. D'aquesta manera s'han obtingut dades que han permès conèixer millor el poblament d'aquesta zona entre els segles que van del V aC al VI dC.

El Poblament preromà en el marc de l'ager Tarraconensis: el cas de les valls fluvials del Francolí i del Gaià / Joan Canela Gràcia
Canela Gràcia, Joan


En: 141488 Ager Tarraconensis 5 : Paisatge, poblament, cultura material i història : Actes del Simposi internacional ; Prevosti i Monclús, Marta (Ed.); López Vilar, Jordi (Ed.); Guitart i Duran, Josep (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 91-103
 (El poblament) 
Bibliografia.

L'objectiu d'aquest article és presentar una síntesi, un estat de la qüestió, sobre l'evolució del poblament en el curs dels rius Francolí i Gaià entre el bronze final (xii/vii) i l'ibèric ple (v-iii a. de la n. e.). Entre altres aspectes, es vol copsar quina va ser la trajectòria històrica de les societats del bronze final i quins van ser els motius que les van portar fins a l'aparició del protoestat ibèric. També ens permetrà conèixer millor el posterior desenvolupament del món romà i de quina manera aquest està vinculat amb la societat ibèrica.

Apunts sobre la utilització dels topònims medievals per al coneixement del món antic: el cas del Camp de Tarragona / Ramón Marrugat i Cuyàs
Marrugat i Cuyàs, Ramon


En: 141488 Ager Tarraconensis 5 : Paisatge, poblament, cultura material i història : Actes del Simposi internacional ; Prevosti i Monclús, Marta (Ed.); López Vilar, Jordi (Ed.); Guitart i Duran, Josep (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 75-88
 (El paisatge) 
Bibliografia.

Aquesta comunicació fa un toc d'atenció sobre la importància dels estudis que relacionen els noms medievals amb els estudis d'història antiga del Camp de Tarragona, ja que aporten informació útil per al coneixement del món antic. El repoblament medieval va aprofitar el substrat anterior, i aquí s'analitza la base de l'etiologia dels topònims i la seva supervivència.

De l'ager Tarraconensts a la marca extrema d'Al-Andalus. Algunes reflexions entorn al (des)poblament del Camp de Tarragona, la Conca de Barberá i el Priorat entre l'antiguitat tardana i la conquesta feudal / Joan Menchón Bes
Menchón i Bes, Joan J.


En: 141488 Ager Tarraconensis 5 : Paisatge, poblament, cultura material i història : Actes del Simposi internacional ; Prevosti i Monclús, Marta (Ed.); López Vilar, Jordi (Ed.); Guitart i Duran, Josep (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 57-73
 (El paisatge) 
Bibliografia.

Es presenta un estat de la qüestió sobre el poblament o despoblament de les comarques del Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i el Priorat (província de Tarragona) entre la conquesta islàmica (713-714) i la conquesta feudal (segles XI-XII). A partir de les traces de la documentació diplomàtica, arqueològica i toponímica es planteja que el territori no va estar despoblat, sinó que realment hi havia població, ja sigui d'arrel antiga, andalusina o feudal.

Bibliografia d'interés sobre l'arqueologia ibérica i romana del sector occidental del Camp de Tarragona, per ordre cronològic, fins a l'any 1976 / Jaume Massó Carballido
Massó i Carballido, Jaume


En: 141488 Ager Tarraconensis 5 : Paisatge, poblament, cultura material i història : Actes del Simposi internacional ; Prevosti i Monclús, Marta (Ed.); López Vilar, Jordi (Ed.); Guitart i Duran, Josep (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 37-44
 (El paisatge) 

Fins a la segona meitat del segle XIX i l'inici del XX no es van donar a conèixer les primeres obres que hom pot qualificar pròpiament com a bibliografia arqueològica del territori que ara ens interessa. Per capir l'abast de la gran tasca de descripció i àdhuc d'inventari local o comarcal, sempre amb informació aprofitable, portada a terme per diversos estudiosos i coneixedors del territori (com Bonaventura Hernández Sanahuja, Andreu de Bofarull, Cosme Vidal, Agustí Maria Gibert, Guillem Maria de Brocà, Artur Masriera, Ricard Ferraté, Salvador Vilaseca, Pere Rius, Joan Serra i Vilaró, Miquel Carreras Dexeus, Lluïsa Vilaseca o José Sánchez Real), en aquest treball s'inventarien onze manuscrits (del segle XVI ençà, inèdits o ja editats) i prop de dues-centes publicacions (en forma d'articles i llibres), que els investigadors haurien de tenir en compte i consultar per a les seves anàlisis historiogràfiques i intervencions o excavacions in situ.

Paisatge, poblament, cultura material i història de l'ager Tarraconensis. Resultats i comparacions / Marta Prevosti i Monclús
Prevosti i Monclús, Marta


En: 141488 Ager Tarraconensis 5 : Paisatge, poblament, cultura material i història : Actes del Simposi internacional ; Prevosti i Monclús, Marta (Ed.); López Vilar, Jordi (Ed.); Guitart i Duran, Josep (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 13-22
 (El paisatge) 
Bibliografia.

Síntesi dels primers resultats del Projecte Ager Tarraconensis i de les aportacions al simposi, de les quals s'extreuen reflexions i coneixements nous sobre el tema de l'estudi entorn del conjunt de l'espai de la ciutat romana, del paisatge, tractat com un sistema. Les aportacions se centren en la varietat de les primeres estratègies de control romà del territori, de les tipologies i evolució dels establiments, dels aspectes econòmics i de la dinàmica del poblament. Tot plegat fa referència molt especialment al territori de Tarraco, per bé que es fan nombroses comparacions amb altres territoris de l'àrea catalana i saguntina i també d'altres províncies romanes. Tarraco es va perfilant com una ciutat amb un territorium molt productiu, no sols en agricultura, sinó també en indústries, producció tèxtil, explotacions de recursos minerals com les pedreres i el ferro, i amb un comerç molt actiu que la devia convertir en un port important de la Mediterrània occidental romana. La jerarquia dels hàbitats rurals també s'està demostrant més complexa gràcies al coneixement de noves aglomeracions. L'evolució posterior al període romà també ha entrat en discussió, especialment pel que fa a l'època islàmica, sobre la qual es discuteix si el camp va quedar poblat o despoblat, tema que resol en sentit positiu el diagrama pol·línic realitzat dins del marc del projecte.

Les Antefixes de l'ager Tarraconensis / Jordi López Vilar
López i Vilar, Jordi


En: 141485 Ager Tarraconensis 2. El poblament ; M.Prevosti (Ed.); J. Guitart (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 563-590

Bibliografia.

Figlinae tarraconenses. La Producció ceràmica a l'ager Tarraconensis / Ramon Járrega i Marta Prevosti
Járrega i Domínguez, Ramon


En: 141485 Ager Tarraconensis 2. El poblament ; M.Prevosti (Ed.); J. Guitart (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 455-489

Bibliografia.

El Sistema econòmic del establiments de l'ager Tarraconensis / Marta Prevosti i Monclús
Prevosti i Monclús, Marta


En: 141485 Ager Tarraconensis 2. El poblament ; M.Prevosti (Ed.); J. Guitart (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 405-454

Bibliografia.