Quan la mort ocupà la Selva : el període selvatà de l'Hospital Intercomarcal de Reus (1938-39) i la fossa comuna del cementeri municipal de la Selva del Camp / Axel Baiget Morreres
Baiget Morreres, Axel


En: Kesse: butlletí del Cercle d'Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver. Tarragona, núm. 54 (2022) , p. 41-65
Notes a peu de pàgina. Bibliografia i fonts.

El Factor humano en el "Campo de Tarragona" / por don Joaquín Avellà
Avellà Vives, Joaquim


En: Cultura. Valls. 2ª época. Año XXV, Núm. 100 (agosto-septiembre 1953), p. 66-67
Número extraordinari.

Inventari d'esglésies : Alt Camp - Baix Camp - Tarragonès / [ressenya de] V. Mora
Mora i Pous, Victòria


En: Santes Creus : Butlletí de l'Arxiu Bibliogràfic. Santes Creus. Vol. VI, núm. 54 (1981) , p. 292-293 (Bibliografia sobre Santes Creus) 
Ressenya de:
. Inventari d'esglésies: Alt Camp - Baix Camp - Tarragonès / Josep M. Gavín i Barceló. Barcelona : Arxiu Gavín, 1980

Modernización y nueva gestión pública en los ayuntamientos del Camp de Tarragona : tesi doctoral [Fitxer informàtic] / Iván Andreu Barberà ; director: Ignasi Brunet Icart
Andreu Barberà, Iván


Tarragona : Universitat Rovira i Virgili, DL 2010
Dirigida per: Brunet Icart, Ignasi. Universitat Rovira i Virgili. Facultad de Ciencias Económicas y Empresariales, 2009
1 recurs electrònic (III, 575 p.) (Universitat Rovira i Virgili. Tesis doctorals) 
Bibliografia. A portada: Universitat Rovira i Virgili. Departamento de Gestión de Empresas.
ISBN 9788469307014

La present tesi pretén oferir una visió global de la situació, grau d'implantació i resultats de la modernització administrativa i dels instruments de Nova Gestió Pública en els principals ens locals municipals del Camp de Tarragona, responent a la pregunta de si l'esmentat nou model de gestió contribueix realment a un millor funcionament de les polítiques i administracions públiques, així com en quines circumstàncies es produeixen aquestes millores. El contrast de les hipòtesi plantejades -1a) l'aplicació del nou model de gestió pública de qualitat i per processos genera millors resultats, i 2a) el grau de satisfacció dels usuaris interns després de l'aplicació del nou model és més elevat- es duu a terme mitjançant tècniques qualitatives -entrevistes en profunditat i observació participant-, aplicades tant en la investigació general dels ajuntaments del referit àmbit geogràfic com en l'estudi en profunditat de l'Ajuntament de Salou.

Vegetació de la zona del riu Brugent / Xavier Salat i Brunel
Salat i Brúnel, Xavier


En: El Brugent : Portaveu del poble de la Riba. Any XII, 2a època, Núm. 94 (març 1991), p. 11-12

Trabajos de investigación : estudios III / [Grup de Recerca d'Anàlisi Territorial i Estudis Turístics]



Tarragona : Universitat Rovira i Virgili. Unitat de Geografia, 2000-2001
4 vols. (45, [8], 123, 21, 71 p.) : il., gràf., taules, map. ; 30 cm (Projectes GRATET per al desenvolupament turístic. Biblioteca EUTO) 
En contenidor. Conté 4 volums: Informe sobre les possibilitats d'aprofitament del Molí del Pont de Goí. Programa de desenvolupament rural (Proder), grup d'acció local: Muntanyes del Baix Camp. La Riba, centre paperer: proposta d'intervenció. Marc estratègic de desenvolupament de la perifèria de Muntanya del Baix Camp.

La Nova Cathalunya : revista del modern moviment intellectual



Sitges, Any 1, núm. 1 (22 nov. 1895)-núm. 4 (13 des. 1895). Reprèn a Alcover: 2a època, any 1, núm. 1 (13 juny 1896)-núm. 5 (5 ag. 1896). Continua la 2a època a Reus, fins: núm. 10 (8 nov. 1896). Reprèn, també a Reus: 3a època, núm. 1 (11 febr. 1898)-núms. 8/9 (18 juny 1898)
Rheus : [s.n.], 1895-1898
22 cm. Bimestral ; l'època de Sitges, irregular.
Canvis en la capçalera. Dirigida per: Josep Aladern (pseud. de Cosme Vidal) ; col·laboradors: A. Mestres, J. Pérez Jorba, J. Verdaguer, etc. Variant del títol: La Nova Catalunya. Subtítol anterior: periódic porta-veu del modernisme català.

Intendència. Repartiment del donatiu per als quarters d'hivern. Relacions de Fontscaldetes, el Pla, Bràfim, Vilabella, Bellavista, el Morell, Casafort, Vilaseca, el Camp de Tarragona, Mont-roig, l'Arboç, el Coll de Jou, Vilanova d'Escornalbou, Cambrils, Valls, la Selva del Camp, Constantí, la Serra, el Milà, Alcover, els Garidells, Llorenç [Fitxer informàtic]



1713-1715
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.

Valls [Material cartogràfic] / Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.


Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de Territori i Sostenibilitat. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 2015
1 mapa : col. ; 98 * 148 cm pleg. a 25 * 14 cm (Col·lecció 1:25 000. Capitals comarcals) 
Escala 1:25 000; proj. UTM 31 nord. ETRS 89 (el·lipsoide GRS 80). Coordenades geogràfiques: numeració i divisió als caires. Equidistància de les corbes de nivell: 10 m. Base toponímica de Catalunya (ICGC). Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya. Xarxa UTM: numeració i divisió cada 1 km. Inclou 1 finestra (Mapa guia), i informacions pràctiques sobre els municipis. Al panel hi ha el logo de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, del Departament de Territori i Sostenibilitat, Consell Comarcal del Alt Camp, Consell Comarcal del Tarragonès, Consell Comarcal del Baix Camp, Consell Comarcal del Baix Penedès, Consell Comarcal de la Conca de Barberà. Xarxa de carreteres actualitzada el maig 2015, facilitada per la Direcció General de Carreteres de la Generalitat.
ISBN 9788439393108

El Feixisme espanyol a Reus i la seva comarca : Falange Española de las JONS (1935-1936) / Joan Navais i Icart, Frederic Samarra Sancho
Navais i Icart, Joan


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. Novena època (2n quadrimestre 2021), 1 fitxer html : il. (Aturem el feixisme) 
Número monogràfic: Aturem el feixisme. Notes.

Joan Navais i Frederic Samarra ens expliquen l'inici de Falange Española de las JONS a Reus i comarca, qui hi havia darrere, com s'organitzen, amb què es troben i com acaben, la qual cosa els porta a resseguir el cas concret de les persones més destacades en aquest entramat.

"Ha llegado España" : el control franquista de l'espai públic a Reus i el Baix Camp durant la postguerra / Jordi Carrillo Caro
Carrillo Caro, Jordi


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. Novena època (2n quadrimestre 2021), 1 fitxer html : il. (Aturem el feixisme) 
Número monogràfic: Aturem el feixisme. Notes.

Acabada la guerra el nou règim havia de demostrar qui havia guanyat la contesa i ho fa, entre d'altres, amb el control de l'espai púbic, d'aquí, per exemple, la fixació en el monument als màrtirs del Movimiento.

La Problemàtica hospitalària a Reus i la seva zona d'influència sanitària (1975-1989) / Josep Barceló Prats
Barceló i Prats, Josep


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XLIII, núm. 239 (gener-març 2022), p. 6-17 : il. (Història) 
Notes.

El Futur de l'agricultura / Josep Papió Toda
Papió Toda, Josep


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XLII, núm. 237 (juliol-setembre 2021), p. 26-29 : il. (Lo Floc verd) 

El Clima del Baix Camp : radiografia actual, previsió de futur i efectes en l'agricultura / Gabriel Arbonès Domingo
Arbonès Domingo, Gabriel


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XLII, núm. 237 (juliol-setembre 2021), p. 30-37 : il. (Lo Floc verd) 
Notes.

Toponímia, paisatge i cultura : els noms de lloc des de la lingüística, la geografia i la història / [ressenya de] Joan Fort i Olivella
Fort i Olivella, Joan


En: Mestall : butlletí de l'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines. Girona. Any IX, núm. 21 (juny 2007), p. 14 (Llibres. Notes de lectura a l'entorn de la Biblioteca d'Història Rural) 
Ressenya de:
. Toponímia, paisatge i cultura: Els noms de lloc des de la lingüística, la geografia i la història / Elvis Mallorquí, Ramon Amigó, Joan Anton Rabella, [et al.]. Girona : AHR, 2006

Casa Navàs i el modernisme del sud de Catalunya / Josep M. Buqueras i Bach
Buqueras i Bach, Josep M.


Menorca : Setier : Triangle Books, 2022
511 p. : il., map. ; 33 cm
Bibliografia. Índex.
ISBN 9788484789284

Aquest llibre vol posar en valor la Casa Navàs, reusenca i domenequiana, sens dubte, una autentica joia del Modernisme europeu. Alhora, reflecteix l inventari de l arquitectura del Camp de Tarragona i de les Terres de l Ebre entre 1880 i 1930. Trobareu gairebe set-centes referencies, la majoria modernistes, pero tambe d eclectiques i noucentistes. Estan estructurades per comarques, amb obres d Antoni Gaudí, Lluís Domenech i Montaner, Josep Maria Jujol, Cesar Martinell, Joan Rubió, Francesc Berenguer, Pere Caselles, Josep Maria Pujol de Barberà, Pau Monguió o Ramon Salas entre altres. Espectaculars imatges i les corresponents infografies que us proposen possibles itineraris. Gaudiu d una enriquidora lectura acompanyada per evocadores fotografies. (Editorial).

Caramelles i caramellaires : Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf, Baix Llobregat, i Baix Camp / Armand Beneyto i Albero
Beneyto i Albero, Armand


[Vilafranca del Penedès] : Institut d'Estudis Penedesencs ; Òmnium Cultural Alt Penedès, 2012
151 p. : il. ; 24 cm (Institut d'Estudis Penedesencs, 185) 
ISBN 97884150170703

El llibre analitza la tradició de les caramelles, els seus orígens i passat històric i proposa una passejada pels diversos aspectes d'aquestes celebracions arreu de Catalunya i en fa un especial referència de les comarques esmentades.

Incidències ferroviàries a Montblanc i altres contrades properes (segles XIX-XX) / Josep M. Grau i Pujol
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs


En: El Foradot. Montblanc, núm. 127 (desembre 2021), p. 5-8 : il.
Notes.

Similar, però diferent : la petjada de Bonnemaison a Riudoms (1910) / Isabel Martínez Martínez
Martínez Martínez, Isabel


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XL, núm. 227 (gener-març 2019), p. 6-9 : il. (Història) 

Els Signes distintius de les denominacions d'origen vitivinícoles catalanes. Contextualització històrica / Gemma Molleví Bortoló, Jordi Villoro Armengol
Molleví Bortoló, Gemma


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 33 (2021) , p. 189-218 (Miscel·lània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'objectiu d'aquest article és valorar la relació entre la història de la vitivinicultura a Catalunya i les denominacions d'origen (DO) catalanes mitjançant les seves marques significatives. L'origen de la vitivinicultura catalana es remunta a la cultura ibera pels contactes fenicis i grecs, es consolidà amb els romans i s'expandí durant l'edat mitjana. Algunes zones esdevingueren DO que reforcen el vincle geogràfic amb el territori on es produeix el vi de qualitat. Algunes d'elles mostren aquest origen històric en els seus signes distintius: amb els grecs (DO Empordà), amb els romans (DO Tarragona) o amb el període medieval (DOQ Priorat).