La Pintura informal en Barcelona, 1951-1970 [Fitxer informàtic]
/ Lourdes Cirlot ; [dirigida per Santiago Alcolea]
Cirlot, LourdesBarcelona : Universitat de Barcelona, 2015
Dirigida per: Alcolea i Gil, Santiago. Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art, 1980
1 recurs electrònic
Còpia digital de l'exemplar imprès de la tesi dipositat a la Biblioteca de la Faculta de Geografia i Història.
En la present tesi doctoral s'aborda l'estudi de la pintura informal a l'Escola de Barcelona. Per a això l'obra estableix un "corpus" de 25 artistes plàstics importants i s'estudien les seves aportacions dins de l'informalisme, que pot considerar-se dividit en quatre sub-tendències: pintura de matèria, pintura del signe-gesto, pintura tactista i pintura espacialista. L'anàlisi de les aportacions dels diferents pintors s'ha efectuat directament del natural, amb l'objecte de poder establir unes perioditzacions concretes. Una vegada acabat l'estudi, poden extreure's una sèrie de conclusions, que la seva summa permet confirmar l'existència d'una escola informalista en el si de l'anomenada "Escola de Barcelona", que arrencaria en 1952 quan el pintor Antoni Tàpies, apartant-se de l'estètica "dau-al-setiana", inicia un nou camí creatiu, ja dins de l'informalisme més matèric, per la qual cosa pot considerar-se com l'introductor de l'Informalisme a Catalunya, així com a Espanya. Aquest moviment començaria a declinar a mitjan anys seixanta, quan els artistes o bé decideixen seguir altres itineraris artístics, o bé cessen en la seva activitat, per donar-se per conclòs en 1970, data que considerem com a topall final del nostre treball.
