Doctorado en Ciencias Exactas en Zaragoza y Barcelona en los primeros años 30 del siglo XX / M.ª Ángeles Martínez García, Luis Español González
Martínez García, M. ÁngelesEn:
Llull : revista de la Sociedad Española de Historia de las Ciencias y de las Técnicas. Madrid. Vol. 47, núm. 95 (2024) , p. 125-153 : il.
Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia. Resums en castellà i anglès.
Durant les primeres dècades del segle XX, les universitats espanyoles reclamaven impartir el grau de doctor, només autoritzat a la Universitat Central de Madrid. Va haver-hi intents continuats d'acabar amb aquesta situació, perseguint una descentralització, però van fracassar. La Segona República Espanyola va arribar a legislar per a treure aquesta reforma avanci, però l'esclat de la guerra civil va frenar en sec tal possibilitat. Són diversos els treballs que els autors d'aquest article hem realitzat fins a la data sobre el doctorat espanyol en Ciències Exactes, abastant principalment el període 1900-1936, és a dir des de l'aprovació del nou pla d'estudis de García Alix per a les facultats de Ciències, en 1900, fins al començament de la guerra civil en 1936. Amb aquest nou treball completem aquesta recerca ocupant-nos dels tres únics doctors que no van diplomar de la Universitat Central de Madrid. Un es va doctorar a Saragossa en 1930, Juan Alfonso Gironza Solanes, i altres dues a Barcelona, José María Planas Corbella i Pedro Pi Calleja, en 1934 i 1935, respectivament. Donem compte dels desenvolupaments legislatius que van fer possibles aquestes excepcions, aportem les dades bàsiques de les tesis doctorals, vam mostrar el perfil escolar i professional dels doctors i també ens fixem en els membres dels tribunals que van jutjar les tesis.
