El Treball d'un ferrer / Vicent Matamoros, Ramon Adell
Matamoros Sanz, Vicent


En: Lo Rafal. Alcanar. Època 1, núm. 66 (novembre-desembre 2001), p. 12-13: il. (Oficis i costums) 

Arqueologia experimental de la metal·lúrgia : la ferreria medieval de l'Esquerda / Oriol Amblàs, Imma Ollich, Montserrat de Rocafiguera, Maria Ocaña, Albert Pratdesaba



En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 40 (2018) , p. 163-171 : il.
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Arran del descobriment el 1998, d'una ferreria del segle XIII al poblat medieval de l'Esquerda (Les Masies de Roda, Osona), a l'Àrea de Recerca Experimental Arqueològica (AREA) es porten a terme experiments relacionats amb la metal·lúrgia. Des dels seus inicis el 1999, els primers experiments van anar encarats a reproduir les estructures: una fornal baixa de lloses per a la forja del ferro i un forn de cubeta per a la fosa d'aliatges del coure. Alhora s'han pogut contrastar les evidències arqueològiques, les dades experimentals i els estudis arqueometal·lúrgics. Al llarg d'aquests gairebé 20 anys, els experiments han anat paral·lels a les demostracions, fet que ha posat a prova aquestes bàsiques infraestructures i ha permès anar afinant les hipòtesis inicials. El 2018 es compleixen 20 anys de la descoberta de la ferreria medieval de l'Esquerda i per aquest motiu s'iniciarà un projecte de construcció d'aquest taller metal·lúrgic tenint en compte totes aquestes experiències.

Catàleg de ferrers documentats en les fonts escrites d'època medieval / Lluïsa Amenós
Amenós Martínez, Lluïsa


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 29 (2007) , p. 189-215 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

El present catàleg és fruit de la recerca documental i bibliográfica duta a terme amb motiu de la realització de la meva tesi doctoral, llegida a la Universitat de Barcelona l'any 2005. La recerca se centra en l'activitat i les produccions dels ferrers en el marc de l'arquitectura religiosa catalana medieval i s'articula a partir de l'estudi sistemàtic de les fonts documentals conservades: la sèrie de llibres de l'obra de la Catedral de Barcelona, conservada a l'Arxiu Capitular, i la documentació notarial conservada a l'Arxiu Històric de Protocols Notarials de Barcelona, a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i al mateix Arxiu Capitular. També es van consultar els inventaris de ferrers conservats a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.

Glossari terminològic i iconogràfic de l'ofici de ferrer i les seves activitats productives (s. XIV-XV) / LluÏsa Amenós
Amenós Martínez, Lluïsa


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 28 (2006) , p. 211-279 : il
Notes a peu de pàgina.

L'any 2005 es va llegir a la Universitat de Barcelona una tesi doctoral sobre l'activitat i les produccions dels ferrers a l'obra de la Seu de Barcelona en època medieval. La recerca s'ha articulat a partir de l'estudi sistemàtic de les fonts documentals conservades: la sèrie de llibres de l'obra de la Catedral de Barcelona, conservada a l'Arxiu Capitular, la documentació notarial conservada a l'Arxiu Històric de Protocols de Barcelona, a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i al mateix Arxiu Capitular i la documentació gremial i els inventaris de ferrers conservats a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. El buidatge documental ha estat molt fèrtil en dades i la seva ordenació i sistematització ha donat lloc a diversos catàlegs i corpus documentals específics. Un d'aquests corpus és el glossari terminològic sobre l'activitat i les produccions dels ferrers, l'objectiu del qual és servir de manual d'ús als professionals de les diverses disciplines històriques. Les dades procedents de les fonts escrites es completen amb l'inventari d'elements de serralleria documentats en la plàstica catalana al llarg dels segles medievals. Per a elaborar el buidatge de les fonts iconogràfi ques, ens hem servit del fons fotogràfic d'art català aplegat a l'arxiu de l'Institut Amatller d'Art Hispànic, on hem consultat els apartats de pintura -pintura mural, sobre taula i miniatura-, escultura i, en menor mesura, orfebreria i tapisseria.

Huesos de vaca; yunques de herrero / Montserrat Esteban Nadal
Esteban Nadal, Montserrat


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 27 (2005) , p. 221-250 : il.
Bibliografies.

L'Ofici de ferrer a la Catalunya medieval / LluÏsa Amenós ; transcripcions [apèndix documental] a cura de Gabriel Martínez Ferrà
Amenós Martínez, Lluïsa


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 26 (2004) , p. 175-217
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental.

El present article ofereix una primera aproximació a la realitat de l'ofici de ferrer en època medieval. El treball s'emmarca dins un projecte de recerca més ampli que ha tingut per objectiu aprofundir en el coneixement de l'activitat productiva d'aquests arte-sans a l'obra de la Catedral de Barcelona. La metodologia emprada combina les possibilitats que ofereixen les fonts escrites i iconogràfiques -de les quals se'n publica un extracte-, els estudis etnogràfics comparatius els treballs arqueològics publicats. L'estudi es divideix en tres apartats: un primer, de caràcter introductori, dedicat a la producció de ferro perfilat a la farga i a la seva transformació al taller de ferrer ; un segon, centrat en la pràctica de l'ofici, on s'identifiquen les eines de treball i es descriuen els processos tècnics documentats a les fonts escrites; i un tercer dedicat a l'organització del treball, on pren especial rellevància el Gremi de Ferrers de la Ciutat de Barcelona.

Ossos de ferrer mil·lenaris / Montserrat Esteban Nadal / Montserrat Esteban Nadal
Esteban, Montse


En: 134695 II Congrés d'Història d'Alcanar : Alcanar, 1, 2 i 3 de desembre de 2000. Alcanar : Ajuntament d'Alcanar, 2003. p. 111-120

Bibliografia.

Josep Nogués : ferrer, inventor i aventurer / Felip Fucho Pascual
Fucho i Pascual, Felip


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 33 (2023) , p. 235-256 : il. (Patxetins) 
Resums en català, castellà i anglès.

Aquest treball vol difondre les capacitats i l'enginy del vinebrà Josep Nogués, vinculat a l'ofici de ferrer. Al marge de la seva feina habitual, té la virtut de generar invents per fer, com diu ell, "la vida més pràctica a les persones". Des de la seva joventut no ha parat de crear artefactes, uns amb motor, altres sense, dedicats a l'oci de les persones, a donar solucions als professionals de sectors diversos i a fer senzilla la vida de la gent de carrer. La riquesa personal de Masip -mot amb què és conegut per les persones més properes- no s'atura a la destresa de les seves mans, sinó que abraça camps com el saber fer professional, el tracte cordial, el compromís amb la terra i la convicció política.

Carros, tartanes i galeres: carreters i ferrers : oficis en el record / Josep Vert i Planas
Vert i Planas, Josep


[Torroella de Montgrí] : Museu del Montgrí i del Baix Ter, DL 1992
174 p. : il. col. ; 30 cm
Primera part de la trilogia sobre la carrosseria i el transport.
ISBN 8486377919

El Aspecto artístico de la cerrajería de la construcción / Juan Gich
Gich, Juan


En: Revista de Palafrugell. Palafrugell. Año II, núm. 4 (abril 1963), p. 9-10

Galeria vallenca : notes per a un fitxer - 59 / Jordi
Altès i Serra, Pere (Jordi)


En: Cultura. Valls. Segona època. Any LI, Núm. 374 (juliol-agost 1978), p. 12

Ferrers i mecànics a Móra d'Ebre / Joan A. Martínez
Martínez, Joan Anton


En: Riuada : revista d'informació cultural. Móra d'Ebre. 2a època, Núm. 20 (desembre 2000), p. 23-27
Exemplar dedicat a l'arqueologia industrial (2).

Els Alcover de Vilafranca del Penedès : de pagesos a ferrers i de ferrers a pro-pietaris, als segles moderns i contemporanis / Daniel Sancho París
Sancho i París, Daniel


En: Del Penedès. Vilafranca del Penedès, núm. 37 (2021) , p. 20-48 (Col·laboracions) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Aquesta recerca explica el progrés social i patrimonial de la nissaga Alcover, de Vilafranca del Penedès, que passaren de ser pagesos a propietaris, passant per l'ofici de ferrer, amb un volum de propietats considerables a Vilafranca del Penedès i altres llocs, com a Santa Oliva. El treball es divideix en dos parts. La primera, un estudi genealògic amb informació aconseguida gràcies als arxius eclesiàstics i notarials intentant reconstruir el millor possible la família Alcover. La segona part és l'estudi de la família, des de la vessant de la genealogia social: els oficis dels hereus, les estratègies d'herències i la transmissió de béns dels hereus i cabalers, l'edat d'accés al matrimoni, el creixement econòmic familiar i el fet religiós.

Les Noves claus d'algunes portes de les muralles de Manresa l'any 1599 / Marc Torras Serra
Torras i Serra, Marc


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 133 (primavera-estiu 2022), p. 52-54 : il. (Document inèdit) 

Des de l'edat mitjana i fins al segle XIX, el nucli urbà de la ciutat de Manresa va estar envoltat per les muralles que la protegien de possibles atacs de potencials enemics. La darrera ampliació del recinte de les muralles es va fer durant la segona meitat del segle XIV1 i des d'aquest moment i fins al darrer quart del segle XIX, quan es van enderrocar després de la tercera guerra carlina, ja només s'hi van fer obres de manteniment o reparació quan va ser necessari.

Ferrers i ferreries de Rupit. Segles XIV-XX : estudi històric, documental i patrimonial / Xavier Solà Colomer, Joel Colomer Casamitjana
Solà i Colomer, Xavier


Valls : Cossetània Edicions, 2022
168 p. ; 23 cm (El Tinter, 168) 
ISBN 9788413562223

Ferrers i ferreries de Rupit, segles XIX-XX. Estudi històric, documental i patrimonial presenta un estudi minuciós, detallat i inèdit d'una de les principals activitats econòmiques d'una petita vila rural catalana: el treball del ferro. Per primera vegada s'ofereix una relació exacta dels seus treballadors, els ferrers; dels espais de treball, les ferreries; del seu utillatge, de la fornal i del banc, i de tota la seva magna producció, adreçada a tot tipus de clients i obres: fusters, picapedrers, carreters, pagesos, carnissers, teixidors, paraires, etc. Els protagonistes indiscutibles de les ferreries de Rupit van ser dues famílies, els Vila Manyà i els Rovira, molt ben documentats des de l'època moderna, que van saber perpetuar la seva tasca durant un seguit de generacions. L'element clau de tot plegat és l'existència de l'última ferreria, Can Rovira, que conserva en molt bon estat el taller i totes les seves eines. (Editorial).

Maurici Xatart Tell / Dolors Olivé
Olivé, Dolors


En: La Sibil·la : la revista de Fortià. Fortià, núm. 10 (juliol 2009), p. 23-25 : il. (Entrevista) 

El Ferro forjat a Castelló / Pere Palau i Massot
Palau i Massot, Pere


En: El Salner : Butlletí del Grup Cultural Castelló d'Empúries. Castelló d'Empúries. Any 3, núm. 2 (1996) , p. 69-77 : il. (La Vila i el seu terme municipal) 

La Col·lecció de ferro forjat del museu Cau Ferrat de Sitges : dels orígens a la inauguració del museu públic / Lluïsa Amenós
Amenós Martínez, Lluïsa


En: Butlletí de la Reial Academia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, N. XIV (2000) , p. 229-238
Referències bibliogràfiques.

Piular : Artesania vilanovina
Ferrer i Parera, Ramon


Vilanova i La Geltrú : R. Vives Sabaté, 1956
6 f., 44 làm. ,3 f. : il

Vadó del Quico (Salvador Simó) / Salvador Gumà
Gumà i Clavell, Salvador


En: Butlletí : Centre d'Estudis Alcoverencs. Alcover, núm. 26 (abril-juny 1984), p. 6 (Col·laboracions)