Els Oficis de la construcció nàutica a Vilassar de Mar : constructors navals, fusters de ribera, mestres d'aixa, calafats, corders, fusters, ferrers de bord i teixidors de veles : 1800-2024 diccionari biogràfic / Jordi Casanovas Berdaguer (coord.), Joan Ferrés Mataró
Ferrés i Mataró, Joan


Vilassar de Mar : Centre d'Estudis Vilassarencs, 2025
124 p. : il. col. ; 25 cm (Monografies del Centre d'Estudis Vilassarencs, 7) 

Hijo de Barberí, ... Olot : fundición de hierro y bronces : especialidad en campanas, monumentos, bronces, lápidas

Hijo de Barberí.


[S.l.] : [s.n.], [19??]
[21] f. : il. ; 30 cm

Reglamento de la sociedad de oficiales cerrajeros de Olot titulada La Bigornia : [1915]

Bigornia.


Olot : Aubert, impr, 1915
15 p. ; 15 cm

Reglamento de la sociedad de oficiales cerrajeros de Olot titulada La Bigornia : [1911]

Bigornia.


Olot : Planadevall, Narcís, impr, 1911
15 p. ; 16 cm

L'Enginy d'una reixa / Joaquim Danés i Torras
Danés i Torras, Joaquim


En: 028444 Pretérits Olotins. Olot : Impr. P. Aubert, 1950. p. 583-588

Oficis de la construcció / Joan Carles Guerrero
Guerrero, Joan Carles


En: Punxa. Girona, núm. 25 (1997) , p. 6-43: il. (Monogràfic) 

La Làpida de santa Bàrbara de Pruneres / Joaquim Danés i Torras
Danés i Torras, Joaquim


En: 028444 Pretérits Olotins. Olot : Impr. Aubert, 1950. p. 79-82

El "Ferrer de la Vall del Bac" / Joaquim Danés i Torras
Danés i Torras, Joaquim


En: 028444 Pretérits Olotins. Olot : Impr. Aubert, 1950. p. 323-330

Notícias sobre los antiguos gremios y cofradias de Gerona IX conclusión / Enrique Claudio Birbal
Girbal i Nadal, Enric Claudi


En: Revista de Gerona. Tomo XI. Año XII, núm. 8 (agosto 1887), p. 225-234
Notes.

Notícias sobre los antiguos gremios y cofradias de Gerona IX / Enrique Claudio Birbal
Girbal i Nadal, Enric Claudi


En: Revista de Gerona. Tomo XI. Año XII, núm. 6 (junio 1887), p. 161-172
Notes.

Raimon Casals i Alsina, ferrer, cisellador, forjador i escultor / Carlota Giménez
Giménez i Compte, Carlota


En: El Pou : publicació del Grup d'Estudis de la Vall d'Horta i la Muntanya Pelada, número 5 (desembre 2015), p. 53-55 : il. (Perfil) 

El Ferrer de Mieres / text: Guerau Palmada ; fotografia: Josep Curto
Palmada Auguet, Guerau


En: Garrotxes. Cassà de la Selva, Núm. 8 (tardor-hivern 2011), p. 26-27 : il. (Perfils) 

Fargues de ferro i fargues d'aram : història, geografia i aspectes tecnològics : actes del col·loqui de tardor "Col·loqui de la Farga: Banyoles, una mostra excepcional de farga catalana", Banyoles 25 i 26 de novembre de 1995

Col·loqui de la Farga (1995 : Banyoles )


Banyoles : Centre d'Estudis Comarcals, [1998]
137 p. : il. ; 25 cm (Quaderns del Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles, 18) 
A la portada: Patronat Francesc Eiximenis. Universitat de Girona.
ISBN 8492232129

La Farga de Banyoles / Ernest Taulé, Eduard Nierga, Eduard Escatllar
Taulé, Ernest


1990
[56] f. : il. ; 30 cm

El Treball d'un ferrer / Vicent Matamoros, Ramon Adell
Matamoros Sanz, Vicent


En: Lo Rafal. Alcanar. Època 1, núm. 66 (novembre-desembre 2001), p. 12-13: il. (Oficis i costums) 

Arqueologia experimental de la metal·lúrgia : la ferreria medieval de l'Esquerda / Oriol Amblàs, Imma Ollich, Montserrat de Rocafiguera, Maria Ocaña, Albert Pratdesaba



En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 40 (2018) , p. 163-171 : il.
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Arran del descobriment el 1998, d'una ferreria del segle XIII al poblat medieval de l'Esquerda (Les Masies de Roda, Osona), a l'Àrea de Recerca Experimental Arqueològica (AREA) es porten a terme experiments relacionats amb la metal·lúrgia. Des dels seus inicis el 1999, els primers experiments van anar encarats a reproduir les estructures: una fornal baixa de lloses per a la forja del ferro i un forn de cubeta per a la fosa d'aliatges del coure. Alhora s'han pogut contrastar les evidències arqueològiques, les dades experimentals i els estudis arqueometal·lúrgics. Al llarg d'aquests gairebé 20 anys, els experiments han anat paral·lels a les demostracions, fet que ha posat a prova aquestes bàsiques infraestructures i ha permès anar afinant les hipòtesis inicials. El 2018 es compleixen 20 anys de la descoberta de la ferreria medieval de l'Esquerda i per aquest motiu s'iniciarà un projecte de construcció d'aquest taller metal·lúrgic tenint en compte totes aquestes experiències.

Catàleg de ferrers documentats en les fonts escrites d'època medieval / Lluïsa Amenós
Amenós Martínez, Lluïsa


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 29 (2007) , p. 189-215 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

El present catàleg és fruit de la recerca documental i bibliográfica duta a terme amb motiu de la realització de la meva tesi doctoral, llegida a la Universitat de Barcelona l'any 2005. La recerca se centra en l'activitat i les produccions dels ferrers en el marc de l'arquitectura religiosa catalana medieval i s'articula a partir de l'estudi sistemàtic de les fonts documentals conservades: la sèrie de llibres de l'obra de la Catedral de Barcelona, conservada a l'Arxiu Capitular, i la documentació notarial conservada a l'Arxiu Històric de Protocols Notarials de Barcelona, a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i al mateix Arxiu Capitular. També es van consultar els inventaris de ferrers conservats a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.

Glossari terminològic i iconogràfic de l'ofici de ferrer i les seves activitats productives (s. XIV-XV) / LluÏsa Amenós
Amenós Martínez, Lluïsa


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 28 (2006) , p. 211-279 : il
Notes a peu de pàgina.

L'any 2005 es va llegir a la Universitat de Barcelona una tesi doctoral sobre l'activitat i les produccions dels ferrers a l'obra de la Seu de Barcelona en època medieval. La recerca s'ha articulat a partir de l'estudi sistemàtic de les fonts documentals conservades: la sèrie de llibres de l'obra de la Catedral de Barcelona, conservada a l'Arxiu Capitular, la documentació notarial conservada a l'Arxiu Històric de Protocols de Barcelona, a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i al mateix Arxiu Capitular i la documentació gremial i els inventaris de ferrers conservats a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. El buidatge documental ha estat molt fèrtil en dades i la seva ordenació i sistematització ha donat lloc a diversos catàlegs i corpus documentals específics. Un d'aquests corpus és el glossari terminològic sobre l'activitat i les produccions dels ferrers, l'objectiu del qual és servir de manual d'ús als professionals de les diverses disciplines històriques. Les dades procedents de les fonts escrites es completen amb l'inventari d'elements de serralleria documentats en la plàstica catalana al llarg dels segles medievals. Per a elaborar el buidatge de les fonts iconogràfi ques, ens hem servit del fons fotogràfic d'art català aplegat a l'arxiu de l'Institut Amatller d'Art Hispànic, on hem consultat els apartats de pintura -pintura mural, sobre taula i miniatura-, escultura i, en menor mesura, orfebreria i tapisseria.

Huesos de vaca; yunques de herrero / Montserrat Esteban Nadal
Esteban Nadal, Montserrat


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 27 (2005) , p. 221-250 : il.
Bibliografies.

L'Ofici de ferrer a la Catalunya medieval / LluÏsa Amenós ; transcripcions [apèndix documental] a cura de Gabriel Martínez Ferrà
Amenós Martínez, Lluïsa


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 26 (2004) , p. 175-217
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental.

El present article ofereix una primera aproximació a la realitat de l'ofici de ferrer en època medieval. El treball s'emmarca dins un projecte de recerca més ampli que ha tingut per objectiu aprofundir en el coneixement de l'activitat productiva d'aquests arte-sans a l'obra de la Catedral de Barcelona. La metodologia emprada combina les possibilitats que ofereixen les fonts escrites i iconogràfiques -de les quals se'n publica un extracte-, els estudis etnogràfics comparatius els treballs arqueològics publicats. L'estudi es divideix en tres apartats: un primer, de caràcter introductori, dedicat a la producció de ferro perfilat a la farga i a la seva transformació al taller de ferrer ; un segon, centrat en la pràctica de l'ofici, on s'identifiquen les eines de treball i es descriuen els processos tècnics documentats a les fonts escrites; i un tercer dedicat a l'organització del treball, on pren especial rellevància el Gremi de Ferrers de la Ciutat de Barcelona.