Julià Cutiller, pedagog i dinamitzador cultural / Joaquim Gelabertó
Gelabertó i Rissech, Joaquim


En: Revista de Girona. Girona. Any 47, núm. 209 (novembre-desembre 2001), p. 44-47 : il. (Educació) 

Comunicacions a la ponència del professor Pierre Bonnassie [1] [Enregistrament de vídeo] [Fitxer informàtic] / Manuel Riu i Riu, Ramon Martí, Gabriel Roura]
Riu i Riu, Manuel


[Girona] : Col·legi Universitari de Girona, 1985
1 recurs electrònic (audio/mpeg, video/x-ms-wmv, video/H263)

Conté: L'aportació de l'arqueologia a l'estudi de la formació i expansió del feudalisme català / Manuel Riu; La integració a l'"alou feudal" de la seu de Girona de les terres beneficiades pel "règim dels hispans". Els casos de Bàscara i Ullà, segles IX-XI / Ramon Martí; Un diploma desconegut del rei Odó a favor del seu fidel Wicfrid (888-898) / Gabriel Roura.

La Integració a l'"alou feudal" de la seu de Girona de les terres beneficiades pel "règim dels hispans". Els casos de Bàscara i ullà, segles IX-XI / Ramon Martí
Martí i Castelló, Ramon


En: Estudi General. Girona, núm. 5-6 (1985-1986) , p. 49-63
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà, francès i anglès.

Fer de pagès a vila : els Giralt, d'Ullà / Joan Pinsach, text i fotografia
Pinsach, Joan


En: Gavarres. Cassà de la Selva, núm. 35 (primavera-estiu 2019), p. 21-23 : il. (Retrat de família) 

Els Caus del Duc / Joan Llinàs
Llinàs i Pol, Joan


En: Gavarres. Cassà de la Selva, núm. 30 (tardor-hivern 2016), p. 86-87 : il. (Patrimoni. Arqueologia) 

Ocupats fa entre 150.000 i 300.000 anys, els dos Caus del Duc, el de Torroella i el d'Ullà, són els jaciments més antics on es documenta l'espècie humana a Catalunya.

Localització del Vilar de Purtos a la rodalia d'Ullà / Joan Badia-Homs, Enric Carreras Vigorós
Badia i Homs, Joan


En: Estudis del Baix Empordà. Sant Feliu de Guíxols. Vol. 14 (1995) , p. 109-119
Notes a peu de pàgina.

La Rosa de Can Domènech / Josep Clara
Clara i Resplandis, Josep


En: Gironès : la ciutat i la seva gent. Cassà de la Selva, núm. 4 (octubre 2015), p. 80-81 : il. (Patrimoni. Història) 

El poble d'Ullà a l'alta edat mitjana / Josep Vert i Planas
Vert i Planas, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. Vol. 38 (1996-1997) , p. 1521-1535 : il., plàn.
Bibliografia.

L'Anàlisi i la conservació de la imatge de la verge de la fossa d'ullà / Marga Quiles i Roca, Pere Rovira i Pons
Quiles i Roca, Margarida


En: Estudis del Baix Empordà. Sant Feliu de Guíxols. Vol. 29 (2010) , p. 23-40 : il.
Notes.

La notable talla romànica de la Mare de déu de la Fossa (segle XII) de la parròquia de Santa Maria d'Ullà ha estat objecte d'un treball de conservació-restauració durant l'any 2006, a càrrec del centre de Restauració de Béns Mobles de Catralunya. Avui es troba exposada a la mateixa església amb una presetació adequada i moderna.

Entre les aigües i el bosc: Impressions del paisatge medieval a la plana del Baix Ter (segles XII - XIV) / Xavier Soldevila i Temporal
Soldevila i Temporal, Xavier


En: 118526 El paisatge, element vertebrador de la identitat empordanesa. Vol. II. Figueres : Institut d'Estudis Empordanesos, 2007. p. 345-353

Notes a peu de pàgina.

Dramatitzacions i lectures de la Passió a Ullà (1326) i Fonteta (1797) / Pep Vila
Vila i Medinyà, Pep


En: Estudis del Baix Empordà. Sant Feliu de Guíxols, núm. 25 (2006) , p. 81-102 : il.
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental.

En l'àmbit de les llengües romàniques, la literatura religiosa enfonsa les seves arrels en les esglésies i monestirs, en el clergat religiós que escriu i/o serveix aquesta institució secular. Els creients i no-creients eren i són consumidors d'aquesta literatura espiritual. En 1320 uns clergues de la col·legiata agustiniana d'Ullà representen el drama litúrgic de les tres Maries. En 1797 dos vilatans de Fonteta comparteixen la lectura del Gamaliel, narració fabulosa en prosa de la vida de Jesucrist.

La Defensa del "sagrado derecho de propiedad": La unió dels hisendats contra les ocupacions de terres durant el Trienni Liberal / Mònica Bosch
Bosch, Mònica


En: 104794 Béns comunals als Països Catalans i a l'Europa contemporània. Lleida : Institut d'Estudis Ilerdencs, 1996. p. 375-400

Notes a peu de pàgina.

El Montgrí pas a pas / Narcís Arbusé i Bellapart
Arbusé i Bellapart, Narcís


Valls : Cossetània, 2005
176 p. ; il. col. ; 24 cm (Petjades, 3) 
ISBN 84-9791-093-1

El Montgrí, per a molts profans, es limita a la serralada sud visible des de bona part de l'Empordà; però és molt més. Són uns 54 km de perímetre compresos entre els nuclis de població de l'Estartit, Torroella de Montgrí, Ullà, Bellcaire, l'Escala i Montgó. El símbol més emblemàtic i conegut del conjunt és la fesomia del castell damunt de la muntanya que dóna nom a tot el massís. La finalitat de l'obra és donar a conèixer uns llocs i una toponímia que s'estan perdent, a través de 18 itineraris, la majoria cíclics, que es poden ajuntar en funció del temps i les ganes de caminar. Els límits exposats van des de la carretera de l'Estartit fins al camí dels Termes amb l'Escala. Totes les rutes estan pensades perquè es puguin fer en unes tres hores. Les dificultats que comporten són poc importants i, sempre que ha estat possible, s'ha optat per seguir camins amples de carro o corriols ben marcats.

Prospeccions en el Cau del Duc d'Ullà / Josep Vert
Vert i Planas, Josep


En: Revista de Girona. Girona. Any 29, núm. 104 (juliol-setembre 1983), p. 255-260 : il.