português | english | français | català

logo

Búsqueda en la base de datos

Base de datos:
FONS
Buscar:
EDUCACIO []
Referencias encontradas:
Mostrando:
1 .. 20   en el formato [Estandar]
página 1 de 4
ir a la página            


1 / 79
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Alcarràs i la lectura / Ariadna Hinchado Gallego
Hinchado Gallego, Ariadna


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 6 (2019) , p. 100-106 : il. (Educació
Síntesi del treball de recerca que va guanyar el premi Dr. Manuel Camps (2a edició any 2018) a treballs de recerca de batxillerat relacionats amb el municipi d'Alcarràs que atorga l'Ajuntament d'Alcarràs. Bibliografia. Resums en català i anglès.

El meu treball tracta sobre el foment de la lectura. L'objectiu és analitzar com es difon la lectura entre els més joves per a poder gaudir de nous lectors en les pròximes generacions. Si el llegiu, en les seves pàgines, trobareu consells de la mà d' experts, campanyes i organismes institucionals, nacionals i locals, que promouen la lectura, quin lloc ocupa la comprensió al currículum de l'ESO, quin paper desenvolupen els instituts en l'hàbit lector dels joves i, evidentment, la perspectiva de l'alumnaT.


Matèries: Treballs escolars ; Lectura ; Hàbits culturals ; Ensenyament secundari ; Centres d'ensenyament ; Política educativa ; Biblioteques públiques ; Estudiants
Àmbit:Alcarràs
Cronologia:[2017 - 2020]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Shikar/article/view/366559
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca Ramon Berenguer IV (Almenar); Biblioteca Sant Bartomeu (Alpicat); B. Pública de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 79
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Escola de Santa Maria de Gardeny : un exemple de desenvolupament escolar a la Lleida franquista / Gerard Pamplona
Pamplona Molina, Gerard


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 6 (2019) , p. 107-112: il. (Educació
Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'administració franquista de finals de la dècada de 1960 a Lleida era altament complexa i burocratitzada. Així, mitjançant l'exemple concret de la creació de l'Escola de Santa Maria de Gardeny es pot discernir una idea sobre com funcionava l'aparell burocràtic de la dictadura en matèria educativa. Aquesta aproximació permetrà tenir una visió més acurada sobre com operava l'organització institucional del règim, la seva jerarquia, les formes de comunicació entre els organismes estatals i les seves dificultats a l'hora de resoldre les problemàtiques socials que es presentaven en una ciutat en plena expansió demogràfica i urbanístic.


Matèries: Educació ; Franquisme ; Tardofranquisme ; Escola pública ; Política educativa ; Centres d'ensenyament ; Creixement demogràfic ; Transformació urbana ; Barris
Matèries:Escola de Santa Marioa de Gardenya
Àmbit:Mariola, la - Lleida
Cronologia:1961 - 1975
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Shikar/article/view/366560
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca Ramon Berenguer IV (Almenar); Biblioteca Sant Bartomeu (Alpicat); B. Pública de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 79
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Ampliació i reforma de l'escola Els Planells : Artesa de Segre



[Barcelona] : Generalitat de Catalunya, Departament d'Educació, [2009?]
1 full pleg. : il. col. ; 42 * 30 cm, pleg. a 11 * 30 cm (Educació
A la portada: Imaga Proyectos y construcciones S.A. ; GISA, Gestió d'Infraestructures S.A.U.



Matèries: Centres d'ensenyament ; Obres públiques ; Escoles primàries
Matèries:CEIP Els Planells d'Artesa de Segre
Àmbit:Artesa de Segre
Cronologia:[2009]
Autors add.:Generalitat de Catalunya. Departament d'Educació ; GISA


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 79
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Ampliació de l'institut Baix Penedès Nord : La Bisbal del Penedès



[Barcelona] : Generalitat de Catalunya, Departament d'Educació, [2009?]
1 full plegat : il. col. ; 42 * 30 cm, plegat a 11 * 30 cm (Educació
A la portada: CJAM ; GISA, Gestió d'Infraestructures S.A.U.



Matèries: Escoles secundàries ; Obres públiques ; Edificis
Matèries:IES Coster de la Torre de la Bisbal del Penedès
Àmbit:Bisbal del Penedès, la
Cronologia:[2009]
Autors add.:Generalitat de Catalunya. Departament d'Educació


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 79
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Pla integral de serveis socials de la Vall de Camprodon (2002-2004) / alumna: Laura Vidal ; professor/tutor: Xavier Ventura
Vidal, Laura


2002
Dirigida per: Ventura, Xavier. Universitat de Girona, 2002
115 f. relligats ; 30 cm (Treballs de pràcticum d'Educació Social
Treball de pràcticum d'Educació social. Mecanoscrit .



Matèries: Assistència social ; Política de benestar social ; Ordenació del territori
Àmbit:Camprodon, vall de
Cronologia:2002 - 2004
Autors add.:Ventura, Xavier (Dir.)
Localització: Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 79
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Poble d'Ogassa / autors: Jesús Canelo i Helena Puigdemunt
Canelo, Jesús


[s.l.] : [Fundació Catalana de l'Esplai : Associació Catalana Cases de Colònies : Escola de Natura de Mas Cabàlies], 1999
26 fulls : il. ; 30 cm (Quaderns d'educació ambiental, 4) 



Matèries: Escoles de la natura ; Educació ambiental ; Medi geogràfic
Àmbit:Ogassa
Cronologia:1999
Autors add.:Puigdemunt, Helena
Autors add.:Escola de Natura de Mas Cabàlies d'Ogassa ; Associació Catalana Cases de Colònies ; Fundació Catalana de l'Esplai


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 79
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Segones Jornades del Grup d'Investigació en Educació Especial

Grup d'Investigació en Educació Especial. Jornades (2es : 1984 : Peramola )


[Barcelona] : Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament. Secretaria General, 1988
207 p. : il., gràf. ; 24 cm (Documents d'educació especial, 9) 
Bibliografia.
ISBN 8439309023



Matèries: Educació especial ; Actes de congressos
Àmbit:Catalunya ; Peramola
Cronologia:[1988]
Autors add.:Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Ramon Llull; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 79
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Les Dones del 36. Guia de materials didàctics. Pla d'Acció Coeducativa de l'Ajuntament de Barcelona / Institut d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona



[Barcelona] : Ajuntament de Barcelona, Institut d'Educació, 1999
64 p. : il. ; 30 cm (L'Educació és la clau)  /  (Materials, 4) 
Bibliografia.
ISBN 8476099045



Matèries: Guerra civil espanyola ; Material didàctic ; Dona
Àmbit:Espanya ; Catalunya
Cronologia:1936 - 1939
Autors add.:Institut Municipal d'Educació de Barcelona ; Ajuntament de Barcelona
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Ramon Llull; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 79
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La formació professional a la Garrotxa / Glòria Llinàs Miró
Llinàs i Miró, Glòria


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 21 (novembre 2010), p. p. 565-580 (Aportacions sobre la història de l'educació de la Garrotxa
Resums en català, castellà i anglès.

L'article "La Formació Professional a la comarca de la Garrotxa" presenta les característiques d'aquests estudis a la comarca gironina, la seva història i desenvolupament, els lligams més o menys directes amb els estudis professionals d'altres moments, els espais on han set ubicats al llarg dels anys, i el ventall cicles i cursos que s' ofereixen en l'actualitat.


Matèries: Ensenyament professional ; Ensenyament secundari ; Ensenyament no reglat ; Educació ; Centres d'ensenyament
Àmbit:Olot ; Garrotxa
Cronologia:1975 - 2010
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsPEHOC/article/view/279002/366731
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 79
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El grup d'ensenyants de la Garrotxa : la renovació pedagògica a Olot durant la Transició / Anna Juárez Viñolas
Juárez Viñolas, Anna


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 21 (novembre 2010), p. 525-544 (Aportacions sobre la història de l'educació de la Garrotxa
Resums en català, castellà i anglès.

Amb aquesta comunicació ens proposem explicar les activitats de renovació pedagògica més rellevants que el Grup d'Ensenyants de la Garrotxa va dur a terme des de mitjan dècada dels setanta fins a la seva dissolució, el 1983, des de la perspectiva de qui ho ha pogut viure formant part d'aquest col·lectiu. Amb aquest objectiu, la comunicació se centra, principalment, en les Escoles Olotines d'Ensenyants, en l'impuls donat a la constitució del Servei Sociopsicopedagògic Municipal, en la contribució en l'experimentació dels Itineraris de la Zona Volcànica i en la creació del Servei de Vídeo Comunitari.


Matèries: Transició democràtica ; Renovació pedagògica ; Ensenyants ; Associacions educatives
Matèries:Grup d'Ensenyants de la Garrotxa
Àmbit:Olot ; Garrotxa
Cronologia:[1975 - 1983]
Autors add.:Jornades sobre Història de l'Educació (19es : 2010 : Olot )
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsPEHOC/article/view/278999/366728
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 79
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Introducció a la història de l'educació a la Garrotxa / Tura Clarà
Clarà i Vallès, Tura


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 21 (novembre 2010), p. 511-524 (Aportacions sobre la història de l'educació de la Garrotxa
Resums en català, castellà i anglès.

La història de l'educació de les dones és una història curta però intensa que s'inicià oficialment el 1857, quan el govern central va dictar una llei que obligava a dur tota la mainada a estudi. Aconseguir que aquesta llei s'acomplís va costar seixanta-sis anys en el transcurs dels quals moltes dones, avui oblidades, van pugnar per aconseguir convèncer els homes de la necessitat d'aquesta educació, que les dones podem pensar i raonar per nosaltres mateixes. És una història on queda plasmada la misèria econòmica, perquè es necessitaven els braços dels infants per fer les feines habituals, perquè els ajuntaments estaven sempre endeutats i no podien acomplir amb els pagaments als mestres; veiem la misèria de mentalitat perquè es considerava que l'educació de les nenes era una despesa evitable. És una història de tenacitat d'unes dones que ho van sacrificar gairebé tot per tal que les nenes aprenguessin unes coses tan bàsiques com ho són llegir i escriure.


Matèries: Educació ; Educació de la dona ; Escoles primàries ; Dona ; Infància ; Fonts d'informació ; Padró municipal
Àmbit:Garrotxa
Cronologia:1857 - 1924
Autors add.:Jornades sobre Història de l'Educació (19es : 2010 : Olot )
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsPEHOC/article/view/278998/366727
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 79
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Etapa nord-americana de Joan Roura Parella (1946-1983) : la dimensió estètica i espiritual de la formació humana / Conrad Vilanou i Torrano
Vilanou Torrano, Conrad


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 21 (novembre 2010), p. 485-509 (Aportacions sobre la història de l'educació de la Garrotxa
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

El pedagog Joan Roura-Parella, nascut a Tortellà (Garrotxa) l'any 1897, va ser un membre actiu del Seminari de Pedagogia de la Universitat de Barcelona, on es va doctorar l'any 1937 amb una tesi dirigida per Joaquim Xirau. L'any 1939 va marxar a l'exili, tot formant part de la comitiva que acompanyava el poeta Antonio Machado. Després d'instal·lar-se a Mèxic (1939-1945), l'any 1946 es va establir definitivament als Estats Units, on va desenvolupar una gran activitat docent a la Wesleyan University. Sota la influència de la filosofi a krausista i de l'espiritualitat quàquera, allà va aprofundir en la significació humanista de la cultura de manera que la seva pedagogia -inspirada en el pensament cosmovisional d'Eduard Spranger, a qui va tractar a Berlín entre 1930 i 1932- va assolir una dimensió estètica. D'acord amb aquests antecedents, la seva filosofi a de l'educació apunta vers un formalisme estètic de signe vitalista, de manera que educar es converteix en un procés -emparentat amb la tradició de la Bildung neohumanista- que significa formar-se, és a dir, donar-se forma al llarg de tota la vida.


Matèries: Biografia ; Escriptors ; Professors ; Pedagogs ; Exili ; Guerra civil espanyola ; Educació ; Cultura ; Pensament científic
Matèries: Roura i Parella, Joan (1897-1983)
Àmbit:Tortellà ; Catalunya ; Mèxic ; Estats Units d'Amèrica
Cronologia:1897 - 1983 (esp. 1946 - 1983)
Autors add.:Jornades sobre Història de l'Educació (19es : 2010 : Olot )
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsPEHOC/article/view/278979/366711
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 79
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
"Quaderns d'estudi" : l'aportació del gènere / Isabel Miró Montoliu, Xavier Ferré i Trill
Miró Montoliu, M. Isabel


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 21 (novembre 2010), p. 199-213 (Dona i educació durant la monarquia alfonsina i la II Répública. Altres àmbits socials) 
Resums en català, castellà i anglès.

Aquesta comunicació defineix les línies metodològiques de la revista orientada i dirigida per Eugeni d'Ors i Eladi Homs, Quaderns d'Estudi (1915-1923). D'altra banda, s'hi ressegueixen les contribucions de pedagogues i mestres pel que fa al procés de modernització de l'ensenyament i institucionalització d'una pedagogia nova, precedent de la planificació educativa republicana. En aquest apartat es fa especial esment a la recepció de les teories de Maria Montessori dins la concepció interna de la revista.


Matèries: Premsa científica ; Revistes ; Educació ; Ciències de l'educació ; Renovació pedagògica
Matèries: Ors i Rovira, Eugeni d' (1881-1954) ; Homs i Oller, Eladi (1886-1973)
Matèries:Quaderns d'Estudi
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1931 - 1939
Autors add.:Ferré i Trill, Xavier
Autors add.:Jornades sobre Història de l'Educació (19es : 2010 : Olot )
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsPEHOC/article/view/278962/366694
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 79
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Dona i educació en el moviment llibertari (1931-1939) : el foment de l'estudi i la lectura / Ariadna Munté Pascual, Gregori Siles Molina
Munté Pascual, Ariadna


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 21 (novembre 2010), p. 183-198 (Dona i educació durant la monarquia alfonsina i la II Répública. Altres àmbits socials) 
Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Aquesta comunicació s'emmarca dins de diferents treballs d'investigació que s'estan realitzant des del Centre d'Investigació en Teories i Pràctiques Superadores de Desigualtats de la Universitat de Barcelona CREA, entorn a les aportacions educatives de les dones del moviment llibertari. En el primer terç del segle XX les reivindicacions socials i educatives de les dones es van fer sentir als carrers de Barcelona, mitjançant vagues i revoltes. Una bona part d'aquestes demandes foren recollides pel moviment llibertari, que denunciava la triple esclavitud "social, educativa i com a treballadores" que aquestes patien. Una de les eines que proposà la pedagogia racionalista perquè les dones assolissin l'emancipació fou el foment de la lectura i l'estudi, realitzant diferents campanyes i activitats, com ara tertúlies literàries als ateneus i organitzacions llibertàries. Aquest aprenentatge solidari i compartit produí un intercanvi d'idees i experiències entre les dones participants, que van desenvolupar un pensament crític que contribuí a la creació d'organitzacions anarcofeministes que continuaren desenvolupant-les. Algunes d'aquestes experiències han estat recuperades després del 1975 per alguns autors i autores, així com des dels moviments socials, fet que ens mostra que la història no és una sèrie de fets tancats i determinats sinó, seguint Paulo Freire, la "història és possibilitat", i la nostra obligació com a historiadors i historiadores, educadors i educadores, és donar-la a conèixer en tots els seus vessants.


Matèries: República espanyola II ; Guerra civil espanyola ; Dona ; Educació ; Educació de la dona ; Hàbits culturals ; Lectura ; Anarquisme ; Moviment feminista ; Discriminació social ; Conflictivitat social
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1931 - 1939
Autors add.:Siles Molina, Gregori
Autors add.:Jornades sobre Història de l'Educació (19es : 2010 : Olot )
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsPEHOC/article/view/278961/366693
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 79
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Maria Solà de Sellarès : teosofia, educació i Escola Nova a Catalunya / Joan Soler i Mata
Soler i Mata, Joan


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 21 (novembre 2010), p. 165-181 (Dona i educació durant la monarquia alfonsina i la II Répública. En l'àmbit escolar) 
Referències bibliogràfiques. Resums en català, castellà i anglès.

Maria Solà de Sellarès, nascuda l'any 1899, va integrar el nucli més actiu del moviment teosòfic català. Va estar vinculada a l'escola Damon i va dirigir la Residència Internacional de Senyoretes Estudiants de Barcelona durant la Segona República. L'any 1939 va emprendre el camí de l'exili cap a França. Més tard es va traslladar a El Salvador i Guatemala, on va dirigir l'Escuela Normal femenina España i l'Escuela Normal femenina Belén, i va impulsar l'activitat teatral. Després d'exercir com a professora a la Universitat de San Carlos a Guatemala (1948- 54), es va traslladar a Mèxic i es va vincular al moviment de les escoles Waldorf i va escriure i publicar diversos assaigs pedagògics. En el llibre Vers la nova educació: la integritat de l'infant (1987) sintetitza el propi pensament educatiu fonamentat en la interpretació de Cousinet, Xirau i Steiner, entre d'altres. Va morir a Mèxic l'any 1998.


Matèries: Biografia ; Dona ; Educació ; Espiritisme ; Renovació pedagògica ; Centres d'ensenyament ; Institucions educatives
Matèries: Solà Ferrer, Maria Mercè (1899-1998)
Matèries:Escola Nova Damon
Àmbit:Barcelona ; Catalunya ; Mèxic
Cronologia:1899 - 1998
Autors add.:Jornades sobre Història de l'Educació (19es : 2010 : Olot )
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsPEHOC/article/view/278960/366692
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 79
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Les primeres dones gironines a l'institut provincial i la universitat / Carles Cortada i Hortalà
Cortada i Hortalà, Carles


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 21 (novembre 2010), p. 151-164 (Dona i educació durant la monarquia alfonsina i la II Répública. En l'àmbit escolar) 
Resums en català, castellà i anglès.

Els aires de llibertat de la Revolució del 1868 van portar la preocupació per l'educació femenina, però amb la restauració borbònica aquesta preocupació va quedar marcada per la confrontació entre els plantejaments ideològics conservadors, que valoraven la dona només per les seves funcions familiars i no acceptaven que treballés, i els progressistes, que defensaven la instrucció i el treball de les dones sempre que no anessin contra les obligacions familiars. La Girona conservadora del darrer terç del segle XIX va ser una de les últimes capitals de província a tenir una Escola Normal Femenina; malgrat això, durant els primers anys de la Restauració Girona va ser una de les capitals de província amb més noies matriculades a l'institut provincial. Això va ser degut a la voluntat de les noies de rebre una educació més enllà de la necessària per al seu paper familiar, el rol d'alguns parents i professors, i el paper permissiu que va jugar l'institut provincial en absència d'altres institucions on les noies poguessin estudiar. La primera noia que estudià a l'institut de Girona ho féu el 1876 (com a estudiant lliure), la primera graduada va ser el 1885 i la primera universitària, el 1904. Aquest treball té la voluntat de donar a aquestes noies la visibilitat que fins ara no han tingut i que el seu esforç mereix.


Matèries: Dona ; Diccionari biogràfic ; Educació de la dona ; Política educativa ; Restauració ; Institucions educatives ; Escoles de mestres ; Ensenyament secundari ; Ensenyament superior
Àmbit:Girona ; Girona, província
Cronologia:1876 - 1904
Autors add.:Jornades sobre Història de l'Educació (19es : 2010 : Olot )
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsPEHOC/article/view/278959/366691
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 79
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El difícil encaix de la legislació republicana a l'Escola Normal de Tarragona : combats de la professora Montserrat Bertran Vallès / Cristina Magriñà Salvat, Antoni Gavaldà Torrents
Magriñà Salvat, Cristina


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 21 (novembre 2010), p. 117-133 (Dona i educació durant la monarquia alfonsina i la II Répública. En l'àmbit escolar) 
Resums en català, castellà i anglès.

L'aportació tracta del perfil professional de Montserrat Bertran, professora de la Normal de Tarragona. Passà per les Normals de mestresses de Lugo (1916), Tarragona (1922), Jaén (1924) i Terol (1925). El juliol del 1929 retornà a Tarragona, i hi prestà serveis fins l'any 1939, essent la darrera directora de l'Escola Normal que tancà el cicle republicà. En aquest període Montserrat Bertran esdevingué un membre molt actiu en la vida de la comunitat educativa de la Normal tarragonina. Va exercir com a professora numerària de pedagogia i la seva història, i el seu pas per l'Escola Normal de Tarragona en el claustre de professors o a les aules no deixà indiferent ningú. Aviat fou el centre de fortes controvèrsies entre els seus companys de professió, sobretot en l'actitud mostrada al costat dels alumnes en defensa dels seus interessos com a col·lectiu, i el seu posicionament davant el sector més dur del claustre davant els canvis que la reforma educativa havia aportat. Es caracteritzà pel seu tarannà professional i humà en el context pedagògic de l'època i de la ciutat, i destacà la seva participació en la implantació, no exempta de dificultats, de l'ensenyament del català a les Escoles Normal i en el camp del magisteri. El 1939 fou depurada i separada del servei.


Matèries: Biografia ; Mestres ; Professores ; Pedagogues ; Dona ; Escoles de mestres ; Política educativa ; Renovació pedagògica ; República espanyola II ; Franquisme ; Repressió política ; Depuracions polítiques
Matèries: Bertran Vallès, Montserrat (1891-)
Matèries:Escola Normal de Tarragona
Àmbit:Torrelles de Foix ; Tarragona ; Lugo ; Jaén ; Terol
Cronologia:1891 - 1967 (esp. 1916 - 1961)
Autors add.:Gavaldà i Torrents
Autors add.:Jornades sobre Història de l'Educació (19es : 2010 : Olot )
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsPEHOC/article/view/278938/366670
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 79
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Elvira Godàs i Vila : l'experiència del CENU en primera persona / Jordi García i Farrero
Garcia i Farrero, Jordi


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 21 (novembre 2010), p. 77-98 (Dona i educació durant la monarquia alfonsina i la II Répública. En l'àmbit escolar) 
Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Mercès a les vivències de la mestra lleidatana Elvira Godàs i Vila (1917), la present comunicació pretén tornar a transitar per alguns dels passatges que componen aquells anys tan tràgics (1936-1939). En aquest cas, fa referència al que s'establí amb l'adveniment del Consell de l'Escola Nova Unificada (CENU). Per tant, l'experiència de l'Elvira servirà per donar un xic de llum a l'obra del CENU realitzada a les localitats de Barcelona, les Borges Blanques i Figueres i, així mateix, percebre les virtuts i dificultats d'aquell projecte educatiu tan engrescador que tenia el propòsit de superar l'escola tradicional. És important no oblidar que l'aparició d'aquesta organització educativa (29 de juliol del 1936) fou rebuda amb gran entusiasme, ja que aglutinà totes les forces polítiques contràries a l'aixecament feixista del general Francisco Franco i, al mateix moment, intentà unificar els dos moviments de renovació pedagògica més importants d'aquella època a casa nostra: l'escola nova i l'ensenyança racionalistaferreriana.


Matèries: Memòries ; Mestres ; Dona ; Institucions educatives ; Política educativa ; Guerra civil espanyola ; Educació ; Renovació pedagògica ; Antifeixisme
Matèries: Godàs i Vila, Elvira (1917-....)
Matèries:Consell de l'Escola Nova Unificada : CENU
Àmbit:Barcelona ; Borges Blanques, les ; Figueres ; Catalunya
Cronologia:1936 - 1939
Autors add.:Jornades sobre Història de l'Educació (19es : 2010 : Olot )
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsPEHOC/article/view/278937/366669
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 79
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Wenceslao Ayguals de Izco : educació i la dona com a liberal radical del segle XIX / Bartomeu Mulet Trobat
Mulet Trobat, Bartomeu


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 21 (novembre 2010), p. 77-98 (La dona i l'educació durant la Il·lustració i el Liberalisme. Altres àmbits socials) 
Resums en català, castellà i anglès.

W. Ayguals de Izco (Castelló, 1801 - Madrid, 1875) fou un castellonenc que en un moment determinat es va exiliar a les Illes (1840) pels seus plantejaments ideològics liberals. Tot un personatge en el marc dels Països Catalans, tant des del punt de vista polític com intel·lectual. Per ell, el tema de l'educació de la dona tenia un lloc preeminent. Els seus plantejaments els podem trobar a les seves obres literàries, eminentment de prosa fulletonesca. Plantejaments de tipus moralitzador i educador des d'un vessant republicà, amb influències del socialisme utòpic i liberal burgès. Plantejaments socials més progressistes que els de Fernán Caballero, pseudònim de Cecilia Böhl de Faber, conservadora, que buidava els plantejaments de l'esperit romàntic del seu temps. Més aviat representant del tradicionalisme monàrquic. La instrucció, segons Ayguals, ha de servir per ennoblir l'home i elevar el seu estatus econòmic. El seu pensament burgès sorgeix quan afirma que una persona sols admetrà el qualificatiu de "sensata" quan tingui instrucció. La crítica anava dirigida a la noblesa de sang, a la qual acusava d'inculta i ignorant, i deia que era un miracle trobar algú a les classes privilegiades que fos laboriós i útil a la societat. Com a síntesi del seu plantejament educatiu de la dona, podem dir que María, la hija de un jornalero (1845-1846, 2 toms, ambientada a Madrid) -novel·la per fascicles i social d'Ayguals- parla de les famílies humils, amb una educació per a la convivència, la llibertat i la fraternitat populista. Una literatura que anava dirigida fonamentalment a les dones, per la seva especial sensibilitat i pel paper que tenien com a elements de l'educació familiar.


Matèries: Pensament polític ; Educació de la dona ; Liberalisme ; Escriptors ; Novel·la ; Socialisme utòpic ; Republicanisme
Matèries: Ayguals de Izco, Wenceslau (1801-1875)
Àmbit:Castelló ; Països Catalans
Cronologia:1801 - 1875
Autors add.:Jornades sobre Història de l'Educació (19es : 2010 : Olot )
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsPEHOC/article/view/278936/366668
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 79
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'educació de les dones en la primera escola nocturna i dominical de Mataró (1858-1868) / Montserrat Gurrera i Lluch
Gurrera i Lluch, Montserrat


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 21 (novembre 2010), p. 55-75 (La dona i l'educació durant la Il·lustració i el Liberalisme. Altres àmbits socials) 
Resums en català, castellà i anglès.

En la comunicació hem vist com l'educació adreçada específicament a les dones adultes a Mataró s'inicia a mitjan segle XIX per les Germanes de Sant Felip Neri, congregació fundada per Marc i Gertrudis Castañé a la ciutat. El seu objectiu és dedicar-se a l'ensenyament, el catecisme, l'escola dominical, l'escola nocturna, els exercicis espirituals i el guiatge de senyoretes i vídues, però es concentren a ensenyar a nenes i joves obreres pobres. La seva acció queda emmarcada entre els anys 1858 i 1868, que són, respectivament, el de la seva fundació i el del desallotjament del convent per les revoltes. A escala local és la primera escola nocturna i dominical de què hi ha constància i, en el seu vessant estrictament educatiu, podem considerar-la la primera escola d'adults femenina; cal remarcar que es funda tot just l'any següent de la creació de la que es considera la primera d'Espanya, a Madrid. Aquest centre vol donar resposta a la necessitat d'atendre l'evangelització i, alhora, l'ensenyament de les noies obreres. La congregació pretén impartir uns coneixements bàsics que permetin exercir a les joves les seves funcions com a mestresses de casa i/o treballadores en un horari compatible amb les seves obligacions. És de destacar que una de les dades que tenim del centre és l'explicitació de la seva pedagogia. Amb tot, hem pogut veure com aquestes accions també incideixen a mantenir l'ordre social establert. Finalment, a partir del 1868 la comunitat s'estableix a Barcelona, però a Mataró, en persistir la necessitat, a poc a poc s'organitza una resposta per part de les mateixes obreres, sota la direcció del prevere F. Galí, i el 1874 obre l'escola del Sagrat Cor de Jesús.


Matèries: Educació ; Dona ; Educació de la dona ; Centres d'ensenyament ; Educació de persones adultes ; Formació ocupacional ; Escola religiosa
Àmbit:Mataró
Cronologia:1858 - 1868
Autors add.:Jornades sobre Història de l'Educació (19es : 2010 : Olot )
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsPEHOC/article/view/278935/366667
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



página 1 de 4
ir a la página            

Base de datos  FONS : Formulario avanzado

   
Buscar:
en el campo:
 
1     
2   
3