português | english | français | català

logo

Búsqueda en la base de datos

Base de datos:
FONS
Buscar:
PODER POLITIC []
Referencias encontradas:
Mostrando:
1 .. 20   en el formato [Estandar]
página 1 de 25
ir a la página                         


1 / 491
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Fill del xofer / Jordi Amat ; [Traducció: Ricard Vela]
Amat i Teixidó, Jordi


Barcelona : Edicions 62, 2020
264 p.
ISBN 9788429778946

Arran de la figura fosca i perversa d'Alfons Quintà (Figueres 1943-Barcelona 2016) -periodista, advocat, oficial de la Marina Mercant i jutge, que el 19 de desembre de 2016 va assassinar la seva dona i després es va sucidar amb una escopeta de caça-, Jordi Amat, un dels observadors mes lúcids i transversals del moment , fa una reflexió sobre el poder en forma de narració. Darrere d'una carrera periodística fulgurant (que transcorre per la direcció de TV3 o les tertúlies d'Intereconomía) s'oculta una trajectoria fosca plena de xantatges, persecucions sexuals, abusos d'autoritat i tripijocs diversos, que mostra com funcionen les clavegueres del poder a Catalunya: un relat magistral de periodisme testimonial. (Editorial).



Matèries: Narrativa ; Biografia ; Periodistes ; Poder polític ; Novel·la
Matèries: Quintà, Alfons (1943-2016)
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1943 - 2016]
Localització: B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Ramon Llull; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 491
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
La Barcelona d'ERC, 1931-1939. Imatge i Patrimoni / David Íñiguez Gràcia, Ann E. Wilson Daily
Iñiguez i Gràcia, David


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 9 (2019) , p. 231-256 (Patrimoni, didàctica i recreació
Resums en català i anglès.

La victòria republicana del 14 d'abril de 1931 va comportar l'hegemonia a Catalunya del republicanisme que va poder articular el control sobre la nova Generalitat i sobre l'Ajuntament de Barcelona per construir una nova capital per un país emergent. En pocs anys, durant el parèntesi republicà de 1931-1939, Barcelona va conèixer canvis urbanístics, socials i culturals extraordinaris. L'article proposa un recorregut per la materialitat que ens ha perviscut de la Barcelona emergent dels anys 30. La ruta compren llocs de significació política, espais que es van significar des del punt de vista cultural, elements que van respondre a l'interès social del moment, enclavaments urbanístics, espais de guerra. Tot plegat una rellevant herència que encara avui tipifica el caràcter de la Ciutat.


Matèries: República espanyola II ; Generalitat republicana ; Ajuntament ; Guerra civil espanyola ; Partits polítics ; Republicanisme ; Vida política ; Vida cultural ; Poder polític ; Urbanisme
Matèries:Esquerra Republicana de Catalunya : ERC
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1931 - 1939
Autors add.:Wilson Daily, Ann E.
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Ebre/article/view/374728
https://revistes.ub.edu/index.php/ebre38/article/view/30466
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 491
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
De Verbis Potestatis. A representatividade política na Catalunha de Pedro, o Cerimonioso, um exemplo na semântica europeia [Fitxer informàtic] / Rogerio Ribeiro Tostes ; [dirigida per: Flocel Sabaté]
Ribeiro Tostes, Rogerio


Lleida : Universitat de Lleida, 2019
Dirigida per: Sabaté, Flocel. Universitat de Lleida. Departament de Història, 2019
1 recurs electrònic (686 p.)

Aquesta tesi tracta del problema històric del poder i de la representativitat, situant-lo en la Catalunya del segle XIV com un cas particular de la tradició medieval europea. Aquesta tradició va ser llegida a través dels seus repertoris textuals, desplaçats en el temps fins l'Antiguitat, però presa a l'univers intel·lectual de la Baixa Edat Mitjana. Sota la hipòtesi que l'auctoritas i la potestas coexisteixen en la tensió entre el sobirà i la comunitat, s'enllacen els dos llenguatges que descriuen els llocs d'actuació de cada un d'ells. Aquests llenguatges depenen del vocabulari del dret i de la política, que són meres categories operatives d'una recerca permanent de legitimitat dels vectors que exerceixen el poder medieval. Així es van llegir els discursos d'una trajectòria històrica d'enfortiment de l'autoritat reial i imperial. Al seu costat, romanen els vestigis de la vida en comunitat, en què el problema de la municipalitat i de la participació ciutadana van donar la materialitat al problema de la representativitat popular. Les dues doctrines, de la verticalitat del poder i de l'horitzontalitat del govern inter pares, es troben en els debats aristotèlic-tomistes i després en els franciscans de la Baixa Edat Mitjana. Ells donen les bases discursives i materials del punt de partida interpretatiu que ara es pren per analitzar els expedients de les corts del Principat de Catalunya en el segle XIV. Per la seva banda, el material d'aquestes corts va assimilar tres bases discursives específiques: la gènesi de les institucions tardo-feudals, l'aparició de les formes complexes de municipalitat i el problema de la sobirania del príncep. Les tres van ser tocades pel llenguatge teològic-filosòfic i pel dret romà, i van ser usats al seu torn en diferents ocasions per conferir patrons jeràrquics als vectors que prenien part en l'ordenació estamental de la societat medieval. A les corts generals, que evolucionen en raó de la necessitat de recaptacions més constants per suplir un insuficient patrimoni regi, el príncep busca consolidar aquesta jerarquia per mitjà de la idea teològic-jurídica d'una autoritat pública de la monarquia. En aquest sentit, el dret es presenta com medium d'adaptació dels repertoris arcaics, proporcionant una línia de continuïtat que legitima a les transformacions i a les innovacions del mosaic jurisdiccional del Principat. No obstant això, la imposició de la supremacia d'una autoritat pública es veu frenada per la incapacitat fiscal de la Corona, que recorre amb més freqüència als subsidis graciosos concedits pels estaments a les corts, obligant al rei a sotmetre-se'n als acords constitucionals que elaboraven mesures de contenció a les facultats sobiranes. A poc a poc, el mateix repertori extret del dret comú i de la teologia política, que donava suport a les pretensions del príncep, es va convertint en el substrat d'una doctrina de la representació popular, en la qual la comunitat s'adona de si mateixa i busca la imposició d'una voluntat unànime -aquella del cos místic- sobre les potestats judicials i legislatives del sobirà.


Matèries: Tesis doctorals ; Baixa edat mitjana ; Cort General de Catalunya ; Pere III el Cerimoniós ; Monarques ; Poder polític ; Vida política
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1336 - 1387]
Autors add.:Sabaté i Curull, Flocel (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/669165
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 491
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Anticorrupció i pactisme. La Visita del General de Catalunya (1431-1714) / Ricard Torra i Prat
Torra i Prat, Ricard


Catarroja ; Barcelona : Editorial Afers, 2020
404 p. ; 21 cm (Recerca i pensament
ISBN 9788416260935

La Visita del General de Catalunya fou la institució que des de 1599 i fins a 1714 s'encarregà de controlar les actuacions dels membres de la Generalitat de Catalunya i corregir-ne les corrupteles. Aquest llibre reconstrueix la seva història -des dels seus orígens a les Corts catalanes del segle XV fins a la seva supressió juntament amb la resta d'institucions catalanes l'any 1716-, les relacions que mantingué amb els altres poders polítics i jurisdiccionals de la Catalunya moderna, el seu funcionament, els resultats de les seves inspeccions, l'economia i la seva composició social. En la Visita del General confluïren les dues idees clau que encapçalen el títol d'aquest llibre: d'una banda, "anticorrupció", perquè la Visita perseguí amb determinació les pràctiques il·lícites dels oficials de la Generalitat; d'altra banda, "pactisme", perquè la Visita fou la institució que millor representà la idea de contrapès d'un dels poders jurisdiccionals més rellevants de l'època: la Generalitat. En definitiva, a través de la Visita del General de Catalunya es pot entrellucar la complexitat, la vigència i la modernitat d'un sistema polític -el català d'època moderna- que, contràriament a allò que han exposat alguns historiadors, feu del respecte als ordenaments jurídics aprovats en les assemblees representatives l'eix vertebrador de la seva comunitat política. (Editorial).



Matèries: Diputació del General de Catalunya ; Edat moderna ; Institucions polítiques ; Corrupció política ; Poder polític ; Càrrecs públics
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1431 - 1714


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 491
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Corregidores y alcaldes mayores en Cataluña : ¿del absolutismo al absolutismo? (1820-1825) / Manuel Santirso Rodríguez
Santirso Rodríguez, Manuel


En: Historia Constitucional. Revista Electrónica de Historia Constitucional. Oviedo, núm. 20 (2019) , p. 585-606 (España
Notes a peu de pàgina.

Els liberals que van arribar al poder en 1820 van voler fer realitat el sistema administratiu previst per les Corts de Cadis un anys abans, però l'intent va quedar frustrat per la imprevisió, la falta de mitjà i la contrarevolució realista. La segona restauració de 1823 va depurar aquesta nova administració i va pretendre tornar al passat, però aviat va quedar clar que aquesta reculada tampoc era possible.


Matèries: Crisi de l'Antic Règim ; Trienni Liberal ; Dècada Ominosa ; Absolutisme ; Liberalisme ; Poder polític ; Poder local ; Alcaldes majors ; Càrrecs reials ; Corregidors
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1820 - 1825
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7095673
http://dx.doi.org/10.17811/hc.v0i20.578
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 491
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Ni tan apáticos ni tan subordinados : la politización electoral durante la década moderada (1843-1854). El caso de los distritos catalanaes / recensión de Juan Antonio Inarejos Muñoz
Inarejos Muñoz, Juan Antonio


En: Historia Constitucional. Revista Electrónica de Historia Constitucional. Oviedo, núm. 20 (2019) , p. 1097-1099 (Recensiones
Ressenya de:
- Luján Feliu, Oriol. Ni tan apáticos ni tan subordinados : la politización electoral durante la Década Moderada (1843-1854). El caso de los distritos catalanes / Oriol Luján Feliu. Valls : Milenio, 2018


Matèries: Ressenyes ; Poder polític ; Dècada moderada ; Isabel II d'Espanya ; Eleccions generals ; Liberalisme ; Moderantisme ; Sistema electoral ; Comportament electoral ; Cens electoral ; Elits locals ; Dinàmica social
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1843 - 1854
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7095692
http://dx.doi.org/10.17811/hc.v0i20.570
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 491
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Problema de la sucesión : la utilidad de un pacto / Rosa María Alabrús Iglesias
Alabrús i Iglesias, Rosa María


En: La Aventura de la historia. Madrid, núm. 259 (Mayo 2020), p. 52-53 : il. (Dossier: Martín I el humano y Caspe
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.



Matèries: Baixa edat mitjana ; Martí I l'Humà ; Compromís de Casp ; Corona d'Aragó ; Poder polític
Àmbit:Aragó, corona d'
Cronologia:[1396 - 1412]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 491
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
San Vicente Ferrer : decisiva colaboración / Alfonso Esponera Cerdán
Esponera Cerdán, Alfonso


En: La Aventura de la historia. Madrid, núm. 259 (Mayo 2020), p. 64-67 : il. (Dossier: Martín I el humano y Caspe
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.



Matèries: Baixa edat mitjana ; Martí I l'Humà ; Compromís de Casp ; Corona d'Aragó ; Poder polític ; Sants
Matèries: Vicent Ferrer, Sant (1350-1419)
Àmbit:Aragó, corona d'
Cronologia:[1396 - 1412]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 491
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Caspe : realidad frente a representación / Ricardo García Cárcel
García Cárcel, Ricardo


En: La Aventura de la historia. Madrid, núm. 259 (Mayo 2020), p. 68-71 : il. (Dossier: Martín I el humano y Caspe
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.



Matèries: Baixa edat mitjana ; Martí I l'Humà ; Compromís de Casp ; Corona d'Aragó ; Poder polític
Àmbit:Aragó, corona d'
Cronologia:[1396 - 1412]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 491
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Arquitectura oficial / Xavier Aquilué
Aquilué i Abadias, Xavier


En: 120884 Tarraco: Colonia Iulia Urbs Triumphalis. Tarragona : Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, 2007. p. 41-53 : il


Matèries: Estructura urbana ; Obres públiques ; Places ; Arquitectura civil ; Monuments ; Poder polític ; Societat ; Epoca romana ; Consulat d'August a Tarraco ; Urbanisme ; Edificis ; Temples
Matèries:Ciutat romana de Tarraco
Àmbit:Tarragona
Cronologia:[218 aC -27 dc]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Forum/article/view/148385
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; B. Centre de Lectura de Reus; Museu d'Història de Barcelona; MNAT: Museu Nacional Arqueològic de Tarragona; B. Pública de Tarragona; B. Central Xavier Amorós (Reus)


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 491
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Misèria, poder i corrupció a la Catalunya Borbònica (1714-1808) / Josep M. Torras i Ribé
Torras i Ribé, Josep Maria


Barcelona : Rafael Dalmau, Editor, 2020
224 p. ; 20 cm (Bofarull, 32) 
ISBN 9788423208647

Tota la documentació disponible posterior a la Guerra de Successió coincideix a mostrar-nos Catalunya com una societat colpida durant anys i panys per una penúria indescriptible atribuïda a l'espoli fiscal que representava el cadastre, totalment desproporcionat en relació a la riquesa del país i impossible de pagar tot i la violència militar aplicada en el seu cobrament. Les denúncies, canalitzades a través dels gremis, mostren tant les queixes per la fiscalitat i la misèria, com les protestes contra els abusos, el desgovern i la corrupció atribuïdes al règim de la Nova Planta. (Editorial).



Matèries: Nova Planta ; Felip V d'Espanya ; Sistema fiscal ; Poder polític ; Impostos-exaccions ; Cadastre ; Exèrcit ; Crisi econòmica ; Corrupció política ; Associacions econòmiques ; Denúncies ; Fonts documentals
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1714 - 1808


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 491
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Un Pueblo traicionado : España de 1874 a nuestros días: corrupción, incompetencia política y división social / Paul Preston ; traducción de Jordi Ainaud
Preston, Paul


Barcelona : Debate, 2019
776 p. ; 24 cm (Historia
Bibliografia. Traducció de: A people betrayed : corruption, political incompetence and social divisions, Spain 1874-2014.
ISBN 9788499925431

El prestigiós historiador Paul Preston condensa en aquesta obra més de 40 anys d'investigació en un llibre que ens presenta tota la història del segle XX espanyol. Segons Preston, en la història moderna d'Espanya hi ha hagut sempre una desconnexió entre la realitat social i el poder polític. Un poble traït és la crònica de l'Espanya del segle XX, en què es mostra l'abisme entre una població desitjosa de progressar i unes elits que tracten, una vegada i una altra, de bloquejar els seus intents. Aquesta és una història atractiva i rigorosa sobre el passat espanyol dels últims temps escrita per un dels hispanistes europeus més solvents que ha estudiat la història peninsular contemporània. Preston analitza els factors polítics, socials, institucionals i econòmics que han condicionat la vida d'Espanya dels darrers dos segles. L'autor hi analitza les causes que portaren al fracàs per fer un país modern que superés el secular retard heretat del passat, i minat per la corrupció dels seus dirigents. El lector català podrà seguir en aquest llibre la contribució i la presència, sovint prou conflictiva, de Catalunya en la història d'Espanya, a diferència de l'oblit de tantes obres de síntesi sobre la història espanyola d'aquell període. És una aportació decisiva de maduresa del seu autor i un llibre que permet una lectura agradable, entenedora i profunda de la realitat peninsular des del 1873 fins avui. (Editorial).



Matèries: Edat contemporània ; Vida política ; Poder polític ; Corrupció política ; Economia ; Societat ; Conflictivitat social ; Persecucions polítiques
Àmbit:Espanya ; Catalunya
Cronologia:[1873 - 2019]
Autors add.:Ainaud i Escudero, Jordi (Trad.)
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 491
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Per què el Comte Oliba es va fer monjo a Santa Maria de Ripoll? / Josep Camrubí Sensada
Camprubí i Sensada, Josep


En: Revista de Girona. Girona, núm. 316 (setembre-octubre 2019), p. 50-53 : il. (Història

L'any 1003 el comte Oliba, germà del comte de Cerdanya i del de Besalú, va professar com a monjo al monestir de Santa Maria de Ripoll, un cenobi situat al comtat d'Osona, una demarcació que estava en mans del comte de Barcelona. Com és que es va fer monjo a Ripoll i no en qualsevol dels monestirs situats en els comtats dels seus germans? Va ser per decisió pròpia o hi havia altres motius amagats?


Matèries: Edat mitjana ; Noblesa ; Comtes ; Clergues ; Abats ; Monestirs ; Poder polític
Matèries: Oliba, Abat (971-1046)
Matèries:Monestir de Santa Maria de Ripoll
Àmbit:Ripoll ; Catalunya
Cronologia:[1003]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/360212
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 491
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Fronteres, guerra i posicionament polític a la Catalunya dels segles XVI i XVII / Miquel J. Deyà Bauzà
Deyà Bauzà, Miquel J.


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 39 (2019) , p. 48-81 (Sessió I: Poders, fronteres i identitats
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

La situació de la frontera pirinenca, també la marítima, és un tema clau per a la història moderna de Catalunya. El tema dels comtats del Rosselló i la Cer-danya, ocupats per França durant la Guerra Civil Catalana amb el beneplàcit de Joan II, està present des de l'inici del regnat de Ferran el Catòlic. La seva reincorporació va coincidir amb factors que van ajudar que la qüestió de la frontera fos cada vegada més camp d'acció de la Corona i menys de les autoritats del Principat. No obstant això i malgrat les dissensions concretes que es van produir, l'àmbit fronterer va ser una qüestió en la qual durant aquest regnat i el següent va sobresortir un objectiu comú entre el rei i el país. En els regnats posteriors, la frontera pirinenca va adquirir unes altres dimen-sions (frontera religiosa, contraban, guerra oberta entre la Monarquia Hispà-nica i França), fet que, juntament amb els problemes financers espanyols per mantenir allà una important dotació militar, concretament d'infanteria, va provocar en les localitats de la zona una forma de vida especial i un sentiment peculiar d'identitats i lleialtats. Durant els segles xvi i xvii, la frontera pi-rinenca va ser escenari de nombrosos episodis polítics, religiosos i culturals que van influir, sens dubte, en la identitat catalana del moment i d'èpoques posteriors.


Matèries: Edat moderna ; Frontera ; Guerra ; Identitat nacional ; Poder polític
Àmbit:Cerdanya ; Catalunya ; Catalunya Nord ; França
Cronologia:[1501 - 1700]
Autors add.:Congrés d'Història Moderna de Catalunya (8è : 2018 : Barcelona )
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/371269
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Ciències Socials; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 491
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Lluita pel poder a Lleida entre Romà Sol Mestre i Joan Rovira Agelet : una pugna amb transcendència política en la Mancomunitat de Catalunya (1914-1920) / per Quintí Casals
Casals i Bergés, Quintí


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 71 (2015) , p. 159-187
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Romà Sol i Joan Rovira lluitaren pel poder a Lleida entre 1917 i 1920. Afiliats al Partit Liberal, tingueren un paper decisiu en l'elecció del president de la Mancomunitat la tardor de 1917, moment en el qual Sol presidia la institució per la mort de Prat de la Riba i Ro-vira era presentat pels liberals dinàstics i els republicans com a candidat a la presidència davant Puig i Cadafalch, de la Lliga Regionalista. En la votació, alguns diputats liberals i republicans, com ara Sol, votaren per Puig i Cadafalch, que guanyà i continuà la política autonomista de Prat, que s'oposava a la provincialista de Rovira. Seguidament, Sol ingressà a les files de la Lliga i Rovira radicalitzà el discurs centralista a Lleida.


Matèries: Restauració ; Mancomunitat de Catalunya ; Vida política ; Poder polític ; Poder local ; Polítics ; Partits polítics
Matèries: Sol i Mestre, Romà (1870-1951) ; Rovira i Agelet, Joan (1868-1920)
Matèries:Lliga Regionalista ; Partit Liberal
Àmbit:Lleida
Cronologia:1914 - 1920
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Recerques/article/view/369045
Localització: Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 491
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els Levites : el pode fàctic del territori comtal català / Josep Bastardas
Bastardas, Josep


En: Querol : Revista Cultural de Cerdanya. Puigcerdà, núm. 26 (primavera 2020), p. 16-27 : il.
Notes a peu de pàgina.


Matèries: Alta edat mitjana ; Epoca carolíngia ; Poder polític ; Poder local ; Noblesa ; Genealogia ; Famílies ; Fonts documentals
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[800 - 1000]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Querol/article/view/367984


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 491
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Poder, paisatge i societat a la Catalunya carolíngia : l'organització d'un país dins l'Europa de Carlemany / Jordi Bolòs i Víctor Hurtado
Bolòs i Masclans, Jordi


Barcelona : Rafael Dalmau, 2020
127 p. ; 17 cm (Episodis de la història, 365) 
Bibliografia.
ISBN 9788423208593

Els comtats catalans formaren part de l'Imperi carolingi, creat l'any 800. La forta repercussió d'aquest vincle en l'evolució del país requereix saber què va canviar i què va perdurar,al llarg dels segles VIII-X, en la política i l'administració del territori, la societat, l'economia i el paisatge, la cultura i la religió, i ho podem conèixer gràcies a la gran quantitat de documents que se n'han conservat. (Editorial).



Matèries: Epoca carolíngia ; Alta edat mitjana ; Comtats ; Fonts documentals ; Vida política ; Poder polític ; Societat ; Economia ; Cultura ; Pràctica religiosa ; Ordenació del territori ; Paisatge ; Feudalisme
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[700 - 1000]
Autors add.:Hurtado Cuevas, Víctor
Localització: B. Abadia de Montserrat


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 491
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Premsa i poder a la Catalunya contemporània : els Godó i la fundació de La Vanguardia / Pol Dalmau
Dalmau i Palet, Pol


En: Barcelona quaderns d'història. Barcelona, núm. 25 (2018) , p. 59-72 : il.
Número monogràfic: Història de la premsa diària de BarcelonaI. Notes a peu de pàgina.


Matèries: Premsa diària ; Premsa general ; Empreses ; Famílies ; Poder polític ; Edat contemporània
Matèries: Godó, família
Matèries:Vanguardia, La
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:[1716 - 2017]; (esp. 1881 - 2017)
Autors add.:Congrès d'Història de Barcelona (15è : 2017 : Barcelona )
Accés: https://www.raco.cat/index.php/BCNQuadernsHistoria/article/view/352201
https://ajuntament.barcelona.cat/arxiumunicipal/arxiuhistoric/ca/xv-congres-historia-de-la-premsa-diaria-de-barcelona [resum de les ponències]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); UAB: Ciències Socials; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; UB: Filosofia, Geografia i Història; Arxiu Històric de Sabadell; Fundació Bosch i Cardellach


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 491
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Monells. VI / por Jaime Marqués Casanovas
Marquès i Casanovas, Jaume


En: Revista de Gerona. Girona, núm. 57 (1971) , p. 51-55 : il.


Matèries: Poder polític ; Poder local ; Edat mitjana ; Fonts documentals
Àmbit:Monells - Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura
Cronologia:[922 - 1971]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/81260
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 491
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Monells. V / por Jaime Marqués Casanovas
Marquès i Casanovas, Jaume


En: Revista de Gerona. Girona, núm. 56 (1971) , p. 24-30 : il.


Matèries: Poder polític ; Poder local ; Edat mitjana ; Fonts documentals
Àmbit:Monells - Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura
Cronologia:[922 - 1971]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/81224
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



página 1 de 25
ir a la página                         

Base de datos  FONS : Formulario avanzado

   
Buscar:
en el campo:
 
1     
2   
3